Potser sí que queda una mica malament que ho digui jo. Però, els que ja em coneixeu, sabeu que, a mi, tot això del "políticament correcte" cada vegada m'importa menys. I és que, tot i que hi ha algun obsessionat en intentar fer veure que nosaltres (PDECAT - DEMÒCRATES) només pretenem aferrar-nos a la suposada cadira que significa estar en el govern municipal, compartint gestió amb formacions no independentistes, sense mirar què és el que fan ells en d'altres organismes o administracions, volent jugar malaltissament a allò de "Nosaltres som els independentistes de veritat i no vosaltres que us hi heu trobat en mig sense saber com"; si hi ha quelcom que ens ocupa i preocupa des de fa molts anys, és la consecució de la Independència pel nostre país.
Per tant, qui em coneix sap perfectament, que l'estelada que encara llueixo i passejo en tota mena d'actes, manifestacions i mobilitzacions a favor del Dret a Decidir i de la Independència, la tinc des de l'any 1983, sí quan jo tenia 19 anys (ara en tinc 53) i ja la mostrava en aquelles Diades on érem quatre gats i a sobre la gent et mirava incrèdula, com dient "Què volen aquests amb això de la Independència"! Ho dic, perquè, no passa pel meu cap cap altra opció que no sigui la d'anar a votar el proper dia 1 d'octubre, participar com Ajuntament (que per això s'han aprovat tres mocions acordant-ho) en l'organització del definitiu i decisiu plebiscit vinculant per saber si els catalans, i per tant els palauencs i els plegamanins, volen que catalunya sigui un Estat independent en forma de República. I, com que sembla que no se sap, o es vol fer veure que no se sap, què vol dir que l'Ajuntament participi activament en l'organització del Referèndum, tal i com recullen les mocions a les que em refereixo dos apunts més aball en aquest bloc, els diré que la participació municipal s'ha de centrar, com en qualsevol tipus d'eleccions, a complir escrupulosament amb la llei. I quan dic la llei, em refereixo a la que ha d'aprovar el Parlament de Catalunya prèvia la convocatòria formal del mateix. Així de simple! Per la resta, cada partit, com sempre, farem la nostra campanya, com també seguirem fent costat a les entitats sobiranistes com Òmnium i l'ANC, facilitant els espais i material necessari com perquè es pugui portar a terme el referèndum en qüestió amb totes les garanties legals i necessàries que han de fer que el proper 1 d'octubre no sigui un 9N purament consultiu o participatiu.
Dit tot això, permeteu-me deixar clar que estic molt, però que molt content que, finalment, s'hagi fet pública la data i la pregunta pel Referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Sap greu que, els que es fan dir Catalunya Sí que es Pot, siguin els que diguin que potser no es pot. O els que es diuen Podem, siguin els que afirmen que no, que no podem. Però, tinguem-ho clar. La majoria parlamentària sorgida de les urnes, és la que és, i per tant, això tirarà endavant. El compromís de Junts pel Sí i la CUP a les eleccions plebiscitàries del 27S no va ser la de convocar un Referèndum! Va ser la de portar-nos a les portes de la Independència en divuit mesos!
I no seré jo qui ho critiqui. Però, si vam fer un 27S, va ser perquè no ens van deixar fer un referèndum amb totes les garanties. Aquelles plebiscitàries van oferir-nos un resultat prou clar, dins dels marges d'interpretació que ofereix haver de votar partits i no un Sí o un No. Un 48% independentista, un 39% unionista i un 11% a favor del dret a decidir però on s'inclouen posicionaments a favor i en contra de la independència de Catalunya.
Així, la majoria absoluta del Parlament, resultant d'aquelles eleccions, fou independentista. El programa. El full de ruta, era clar: Construïm estructures d'estat, aprovem les lleis de transitorietat i Proclamem la Independència! Això és el que tocava d'acord amb el que vam votar a les urnes. que les circumpstàncies, les pors, els equilibris de partit, o potser els interessos, ens han portat ara a un referèndum, em sembla perfecte. això ha de tocar d'una punyetera vegada al final. I el final és el proper dia 1 d'octubre. tinguem clar que el problema no el tenim nosaltres. El problema el té Espanya, que és qui haurà d'explicar com pensa impedir que poguem votar. Però, ara ja hi som i cal treballar amb totes les nostres forces per aconseguir tot el que hem estat lluitant, no ja des de 2010, com n'hi ha molts que afirmen, sino, com en el meu cas, des de 1983! Tenint en compte que, ja amb tretze anys, l'any 1977 també vaig participar en la famosa manifestació del milió de persones a la primera gran Diada celebrada a Barcelona, hereva de les anteriors a Sant Boi. Per tant, entendreu, que no puc acceptar masses lliçons de "puristes" de vocació destructiva.
Després del 27S venien divuit mesos de construcció d'un Estat nou. Acabat el termini, venia la proclamació de la Independència. I un cop aquí, potser sí que caldria un referèndum per (com diu la pròpia paraula) refrendar el que hauria aprovat el Parlament. Ara, ho seguim fent més complicat, com tant sempre ens hem caracteritzat els catalans. Però si, finalment, tenim data i pregunta. Si, finalment, tindrem llei de transitorietat jurídica del vell al nou Estat. Si finalment, disposem de les eines necessàries i legals, emanades, com no pot ser d'una altra manera, del Parlament de Catalunya, és perquè poguem dir allò de "Ja era hora" i que fem el definitiu esforç per marxar d'un estat que ens ofega, ens oprimeix, no ens permet ni defensar als nostres pobres, ni la igualtat de gènere, ni protegir als més dèbils, ni impulsar les nostres infrastructures per avançar en el terreny econòmic i empresarial.... Hem de poder caminar sols d'una vegada!
El proper dia 1 d'octubre, votarem Sí amb totes les garanties. No entenem cap altra opció!