La data de l'1 d'octubre de 2017 perviurà per sempre en la memòria col·lectiva d'aquest país. Després de més d'un any i amb motiu del seu primer aniversari, commemorem una fita històrica d'exercici democràtic i de defensa democràtica del dret d'autodeterminació dels pobles, per tal que els ciutadans poguessin decidir lliurament el seu futur.
Més de dos milions de persones van decidir participar activament en el referèndum, malgrat els intents previs d'atemorir a la població per part del govern espanyol i a través dels seus braços judicials i policials. Dos milions de conciutadans i conciutadanes van defensar els col·legis electorals, dormint-hi el dia abans i també defensant les urnes i les paperetes davant dels atacs desproporcionats i bestials de la policia espanyola. Les forces de seguretat espanyoles van ferir a més de 1.000 veïns i veïnes i van carregar violenta i desproporcionadament contra un poble pacífic que defensava la democràcia i el dret a votar. L'estat espanyol, lluny d'intentar buscar una solució acordada i pactada amb el govern català per tal que el poble de Catalunya pogués votar, tal i com es reclamava des del govern de la Generalitat, va decidir emprar la violència, la intolerància i la brutalitat com a resposta a una demanda de més i millor democràcia.
Palau-solità i Plegamans i els seus ciutadans, es va implicar de ple en el Referèndum del diumenge 1 d'octubre de 2017, en el que hi van participar un total de 4.792 votants que, de forma cívica i pacífica, van acudir als sis centres de votació aconseguits malgrat les traves i impediments de tota mena a que es van haver d'enfrontar les persones, entitats i formacions polítiques que van treballar d'una forma abnegada i admirable a fi que el referèndum fos possible, com així va ser.
Van ser molts els ciutadans que, en diversos centres de votació catalans, van rebre cops i garrotades per part de la policia espanyola i la guàrdia civil, que van defensar a ultrança que es pogués seguir votant. Mai ens cansarem de recordar la necesitat de fer memòria d'aquests fets i reivindicar la fortalesa, tenacitat i resiliència dels ciutadans i ciutadanes d'aquest país que van plantar cara a la repressió i van posar en evidència davant la comunitat internacional a un estat incapaç d'escoltar una demanda democràtica.
El dia 3 d'octubre el poble català, d'una manera molt transversal, va sortir al carrer com a acte de rebuig a la violència policial i per demandar, de nou, la llibertat per poder decidir el nostre futur com a poble. Aquest dia, el 3 d'octubre, també a Palau-solità i Plegamans, es va viure una jornada de protesta i paralització de tota activitat econòmica, com mai s'havia vist abans, omplint places i carrers de la nostra vila expressant el rebuig a l'actitud represora i venjativa de l'estat espanyol; és també una diada rellevant que mostra el denominador comú de la immensa majoria del poble català: tenim dret a decidir.
Però malgrat aquesta transversalitat majoritària en el si de la nostra societat a favor del dret a decidir, i les reiterades crides al diàleg, l'estat espanyol va seguir exercint un paper de repressió empresonant als líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, aplicant l'article 155 de manera arbitrària i il·legítima, desmantellant la sobirania popular, i posteriorment empresonant a diversos líders polítics, que encara avui són a la presó: el Vicepresident Oriol Junqueras, la Presidenta Carme Forcadell, els Consellers Jordi Turull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa, i forçant l'exili del President Carles Puigdemont, els Consellers Lluís Puig, Meritxell Serret, Toni Comín, Clara Ponsatí, i de Marta Rovira i Anna Gabriel.
Ells, el govern de Catalunya, juntament amb els ciutadans, van fer possible el referèndum de l'1 d'octubre, i van avantposar l'interès general i del país a qualsevol altre. Van correr un risc alt i n'han pagat un preu molt dur i injust: la presó o l'exili. Avui, indubtablement, el nostre pensament és amb ells i tornem a reclamar el seu immediat alliberament.
A la vista del que va suposar, també a Palau-solità i Plegamans, la jornada del dia 1 d'octubre de 2017, com a reconeixement a la gran mostra de civisme, tenacitat i voluntat democràtica d'una gran majoria dels ciutadans del nostre poble, tant els que van anar a votar, com els que no es van atrevir davant la brutalitat de les forces policials espanyoles retransmeses per televisió, és la raó per la que entenem cal que es posi el nom de 1 d'OCTUBRE DE 2017 a un espai, carrer, plaça o parc de Palau-solità i Plegamans per tal de recordar tant important data en la història democràtica de Catalunya i la lluita pels seus drets i llibertats que li són inherents com a poble que pot, i vol, exercir el seu legítim Dret a l'Autodeterminació.
Per tots aquests motius, el Grup municipal del PDECAT – DEMÒCRATES, proposa al Ple de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, l'adopció dels següents acords:
PRIMER.- Posar el nom de 1 D'OCTUBRE DE 2017 a un espai, carrer, plaça o parc de Palau-solità i Plegamans, indret que haurà de ser degudament consensuat entre tots els membres de la Corporació municipal en un termini no superior a dos mesos des de la present aprovació.
SEGON.- Reiterar l'agraïment a totes aquelles persones que van fer possible el referèndum d'autodeterminació del passat 1 d'octubre, malgrat les amenaces, l'ús il·legítim de la violència i la brutalitat policial per part del govern espanyol.
