Moltes, masses, diverses, clares… Són les evidències que ens esclaten als morros en aquestes hores prenadalenques, quan alguns ja havien fins i tot perdut la fe i les conviccions en les nostres pròpies forces com a poble, com a Nació, com a col·lectiu organitzat dins del càos i el desori ideològic i de partits.
El cas és que, just ara, pocs dies abans de Nadal, el TJUE, Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ha dit l’única cosa que podia dir: que Oriol Junqueras disposa d’inmunitat des del mateix dia en que fou elegit eurodiputat. Per tant, des que es trobava en ple judici del Procés, engarjolat de forma provisional. Deixo a banda ara unes altres evidències, les que es deriven d’un judici injust, sense garanties processals i per uns delictes inventats en els que en cap cas concórren ni els requisits ni les circumpstàncies que el Codi Penal regula en la tipificació de les infraccions de rebel·lició, sedició ni els de caire econòmic que també es persegueixen per aquesta mena de Tribunal que, a mode de “cementiri d’elefants” constitueix l’anomenat Tribunal de Comptes. Si el 26 de maig Oriol Junqueras ja era eurodiputat, el judici s’hauria d’haver suspès, deixat en llibertat, no només a l’Oriol sino a tota la resta d’investigats, també empresonats de forma irregular provisionalment, esperar a tramitar el Suplicatori davant l’eurocambra i, en tot cas, seguir amb les sessions de la vista al Suprem un cop aprovat, si així s’acordava, el referit Suplicatori. Però no, el Suprem, sempre polititzat i no tant professionalitzat i expert com alguns volen fer veure, ni tant sols va permetre que Junqueras anés a prometre la seva tant preciada Constitució, provocant així que no pogués prendre posessió com a eurodiputat per no haver promès la seva Carta Magna. Realment, no és pot ser més inútil! O més antidemocràtic, o més anticatalà, o més irrespectuós amb la legalitat europea que forma part integrant de l’ordenament jurídic espanyol!
Espanya ha manipulat, ha targiversat, ha enredat la troca fins a límits delirants. Però, a l’Europa democràtica, més enllà dels interessos dels Estats i dels grans partits, encara resta alguna llum del que Montesquieu va deixar escrit. I això és el que ha fet el TJUE en aplicar la normativa europea sense més.
Aquells que proclamàven que Catalunya vagaria per l’espai sideral, són els mateixos que ara no volen saber res d’Europa. Però, una altra evidència ens diu que també són els mateixos que mai n’han volgut saber res d’Europa, més enllà d’aprofitar els seus diners, recursos i subvencions en interès propi. Catalunya ha sigut sempre Europa, essent la seva projecció europeista quelcom que ha caracteritzat la seva forma de ser i de fer, en molts casos a disgust d’uns altres.
Veurem quines són les avantatges d’una investidura socialista, ara que ens diuen que tot depèn del que digui l’Advocacia de l’Estat en relació a la nova situació derivada de la sentència del TJUE. Però, si en el mes de juny ja va dir que calia que Junqueras sortís en llibertat pel tema de la inmunitat! Però, què espereu que digui ara? La Fiscalia, en canvi, la que Sánchez deia que controlava, s’ha demostrat, no que és independent, sino que també es guia per la ràbia i la rancúnia contra tot el que no sigui la “sagrada unidad de la patria”.
Ara, no passarà res que no sapiguem. El Suprem mantindrà a Junqueras i tota la resta de presos polítics empresonats, després que va preguntar al TJUE si Junqueras tenía inmunitat. No va parar el judici, va córrer a dictar sentència, també abans no finalitzessin els dos anys de presó provisional…, i així ara dirà que ja no l’afecta la resolució europea, perquè tot això tenia la seva eficàcia abans de la seva sentència. Una trampa darrera l’altra. De moment però, el President Puigdemont, el Conseller Comín i ben aviat la consellera Ponsatí, ja són eurodiputats de ple dret i Espanya no s’en sap avenir, després d’haver-se cregut les seves pròpies mentides.
M’agradaria que no hi hagués investidura de Sánchez. Ja sabeu la meva opinió respecte que a Madrid només cal anar-hi a boicotejar si no s’aconsegueix un clar compromís per l’autodeterminació i la llibertat immediata de les preses i els presos polítics. No puc entendre que es critiquin pactes de governs locals, de consells comarcals o diputacions, si després, a canvi d’absolutament res i de promeses sempre incomplertes, afavorim la formació d’un govern a Espanya que seguirà fent el que sempre ha fet amb Catalunya. Que és que no tenim ja prou experiència amb polítiques de peix al cove i d’inversions que mai s’han executat? Escolti, vostè alliberim els presos, acordem un referèndum d’autodeterminació i jo ja l’investiré amb la resta d’acords econòmics i socials.
En tenim moltes i molt diverses més d’evidències de tot plegat. De que això nostre amb Espanya ni funciona ni funcionarà mai. Però ara és Nadal i més val que gaudim de la família, dels amics i de la companyia de les persones que estimem.
Que tingueu unes molt bones Festes!!!
