Joan Delort posarà la primera pedra del nou edifici de la comissaria
S’aprofitarà l’ocasió per signar el conveni de la xarxa RESCAT
RECORDATORI
MOTIU: Signatura del conveni Xarxa RESCAT
DIA: 2 de juliol
HORA: 12:00
LLOC: Masia de Can Cortes, (Camí Reial núm. 56)
MOTIU: Col•locació de la primera pedra de la nova comissaria
DIA: 2 de juliol
HORA: 12:30
LLOC: Passeig de la Carrerada, núm. 51
El proper divendres dia 2 de juliol, el Secretari de Seguretat del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, Joan Delort visitaran Palau-solità i Plegamans per posar la primera pedra a la nova comissaria de la Policia Local que s’està construint al municipi.
La visita també servirà perquè l’Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, Mercè Pla, i en Joan Delort signin el conveni de col•laboració entre el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans en la Xarxa Rescat de Radiocomunicacions d’Emergències i Seguretat de Catalunya.
A banda del regidor de Governació, Jaume Oliveras, l’acte també comptarà amb la presència del Sr. Carles Sánchez, Sotsdirector General de Coordinació de la Policia de Catalunya
Els actes començaran a les 12 del migdia amb la signatura del conveni de la Xarxa RESCAT a l’auditori de la Masia de Can Cortès i seguidament, les personalitats polítiques es desplaçaran fins al terreny on s’està construint la nova comissaria on es desenvoluparà l’acte de col•locació de la primera pedra. És previst que es dugui a terme cap a les 12:30.
Blog d'opinió jurídica i política, d’un mig palauenc, mig plegamaní, que s’estima el seu poble i el seu país.
dimecres, 30 de juny del 2010
COMPTEM TAMBÉ A LA NOSTRA POLICIA AMB GENT MOLT BEN PREPARADA EN MATÈRIA DE TRÀNSIT
La Policia Local ja controla la velocitat dels vehicles amb un radar mòbil
El Servei Català de Trànsit ha cedit a la Policia Local de Palau-solità i Plegamans un radar d’última generació per controlar la velocitat dels vehicles que transiten pel municipi i millorar així la seguretat viària. Els agents de la Policia Local ja tenen el radar a la seva disposició i han començat a efectuar controls en les vies del municipi.
“És una eina bàsica per disminuir el nombre de conductors que no respecten els límits de velocitat, que és una de les principals causes d’accidents”, resumeix el regidor de Governació, Jaume Oliveras. “Millorar la seguretat, també pel que fa a la viària, és un objectiu cabdal per aquest Ajuntament”, destaca l’Alcaldessa, Mercè Pla, qui afegeix que aquest radar “és de gran utilitat per minimitzar els riscos de patir un accident en un poble amb vies que tenen molt volum de trànsit i que travessen el casc urbà”, afegeix l’Alcaldessa, Mercè Pla. La velocitat màxima genèrica al casc urbà de Palau-solità i Plegamans és de 40km/h, excepte allà on la senyalització marqui un límit diferent.
Funcionament
El radar funciona amb tecnologia làser. Emet un raig làser de forma constant a una distància recomanada per al seu funcionament òptim d’entre 50 i 80 metres, i és capaç de distingir els diversos vehicles que travessin el làser, amb un màxim de 4 carrils de circulació. Dins d’aquests marges, el dispositiu calcula la velocitat de tots els vehicles, independentment del sentit en què circulin.
Si el radar detecta vehicles que circulen a una velocitat superior de la permesa automàticament fa una fotografia del vehicle i de la matrícula i enregistra la ubicació, l’hora, la via i el límit de velocitat establert en el punt en qüestió. L’aparell va equipat amb un PDA (un ordinador de petites dimensions) que processa les dades que utilitzarà el Servei Català de Trànsit per les accions pertinents i previstes en la normativa vigent.
EM DIUEN ELS JOVES DEL NOSTRE POBLE QUE ÉS MOLT PERÒ QUE MOLT RECOMANABLE

Concert de El Niño de la Hipoteca, divendres a Palau-solità i Plegamans
L’actuació serà el 2 de juliol, a les 22.30h, als Jardins de Can Cortès
El Niño de la Hipoteca oferirà un concert, amb entrada gratuïta, el proper divendres, 2 de juliol, a les 22.30h als Jardins de la Masia de Can Cortès (c. Camí Reial, 56). El Niño de la Hipoteca acudeix a Palau-solità i Plegamans dins el marc dels Concerts Joves d’Estiu que organitza la regidoria de Joventut
El Niño de la Hipoteca és Guiu Cortés, un músic barceloní que ha irromput amb força al panorama musical. Èxits Management és la companyia que organitza bona part dels seus concerts i qualifica El Niño de la Hipoteca com a “un cantautor que es presenta en concepte ‘bandautor’ amb una sonoritat que passa per la música balcànica, el pop, reggae i rock, amb arrels de folk i la cançó d’autor”. Fa els seus concerts acompanyat d’una banda formada amb grans músics de l’escena estatal, bases electròniques, bon humor, molt de ritme i molta festa, i tot plegat amb grans dosis de lletres carregades d’ironia, tendresa, crítica i sobretot intel•ligència.
Després de tocar al metro de Barcelona i militar en un gran nombre de formacions musicals d’estils molt diversos, Guiu Cortés va formar part de la banda The Singletons. Al 2008, però, va arrencar el projecte de El Niño de la Hipoteca. La primera maqueta que va realitzar, Toma Uno, va tenir molt bona acollida als certàmens estatals de cantautors, aconseguint el primer premi a Elx i Burgos i el segon lloc a Ceutí (Múrcia). Va presentar el seu primer disc, autoeditat i titulat Que te vaya bien, al Festival Barnasants 2009, amb un ple de púbic. Ha tornat a actuar a Barnasants en l’edició del 2010, aconseguint també amb un gran èxit.
El seu primer disc, Que te vaya bien (ndlh records, 2009) el va editar de forma completament independent i amb la producció de Miguel Pino i Javi Martín, baixista de Ojos de Brujo. L’èxit entre el públic ha fet que s’exhaurís ràpidament, per la qual cosa n’ha fet una nova edició.
LA SENTÈNCIA. I ARA QUÈ?
Ens cal una lectura reposada de la sentència però ja sabem, com ja sabíem, quin era el veredicte. Espanya imposa i no dona opció. Espanya fixa les regles de joc i escull l’àrbitre. Cap sorpresa per tant. La sentència era tant previsible com inevitable. El tribunal només ha fet palès de forma descarnada el que Espanya pensa i aplica des de tots els poders de l’Estat. El miratge d’alguns s’ha esvaït.
No som una regió. Un poble és més que una norma. Catalunya era, és i serà abans i després de la sentència. Cap tribunal pot limitar la nostra llibertat i els nostres drets col·lectius. Els catalans hem tingut més temps del necessari per pensar una resposta des de la serenitat però també des de la fermesa i la dignitat. No hi ha excusa perquè totes les forces polítiques fixin quina és la seva posició. Hi ha qui, més enllà dels escarafalls formals inicials, amb manifestació inclosa, anirà conduint la resposta cap a la submissió.
En pocs dies veurem mitjans de comunicació, experts a sou i institucions de la societat civil subvencionada destacant el que la sentència no anul·la i minimitzant el que destrueix. Convindria no caure en el parany i seria un error convertir un greu i irreversible conflicte polític en una cansada discussió jurídica. O en un simple joc tàctic per recuperar el que ens han retallat. I és que la sentència no és el problema sinó la seva última expressió. El problema és el mateix estat, sigui quina sigui la institució que en cada moment ens menysté i abusa dels catalans.
Però resulta que Catalunya decidia i encara decideix. Per això, correspon a l’actual Parlament, avanç de res, expressar solemnement el seu profund desacord amb la sentència i correspon seguidament als Presidents de la Generalitat i del Parlament traslladar conjuntament aquest sentiment a les més altes institucions de l’Estat al que encara pertanyem (govern i corona), acompanyats dels presidents dels diferents grups parlamentaris i ex presidents de la Generalitat. En darrer terme pertoca al president de la Generalitat dissoldre la cambra catalana i convocar eleccions en les que cada força política haurà de proposar el camí a seguir en el futur.
El dilema no és: acatar o no acatar la sentència. Les alternatives reals són: acatar la sentència, superar la sentència per arribar al sostre estatutari o superar aquell estatut per assolir la independència. S'em fa difícil entendre cap opció que no sigui la tercera i en tot cas seria incomprensible que les forces polítiques que es diuen catalanistes no apostessin expressament en el seu programa electoral per convocar un referèndum, amb o sense autorització de l’Estat, i demanar als catalans si volen continuar sotmesos a la voluntat d’Espanya o aspiren a la plena llibertat amb un nou estat integrat a la Unió Europea.
Cap institució de l’Estat podrà impedir un referèndum recolzat per la majoria del poble català. Donem veu al poble i confiem més en la maduresa de la seva resposta que no pas en la de les institucions espanyoles, que ja sabem per on van.
Malgrat tot, si volem decidir, podem decidir. Contra la sentència, democràcia.
No som una regió. Un poble és més que una norma. Catalunya era, és i serà abans i després de la sentència. Cap tribunal pot limitar la nostra llibertat i els nostres drets col·lectius. Els catalans hem tingut més temps del necessari per pensar una resposta des de la serenitat però també des de la fermesa i la dignitat. No hi ha excusa perquè totes les forces polítiques fixin quina és la seva posició. Hi ha qui, més enllà dels escarafalls formals inicials, amb manifestació inclosa, anirà conduint la resposta cap a la submissió.
En pocs dies veurem mitjans de comunicació, experts a sou i institucions de la societat civil subvencionada destacant el que la sentència no anul·la i minimitzant el que destrueix. Convindria no caure en el parany i seria un error convertir un greu i irreversible conflicte polític en una cansada discussió jurídica. O en un simple joc tàctic per recuperar el que ens han retallat. I és que la sentència no és el problema sinó la seva última expressió. El problema és el mateix estat, sigui quina sigui la institució que en cada moment ens menysté i abusa dels catalans.
Però resulta que Catalunya decidia i encara decideix. Per això, correspon a l’actual Parlament, avanç de res, expressar solemnement el seu profund desacord amb la sentència i correspon seguidament als Presidents de la Generalitat i del Parlament traslladar conjuntament aquest sentiment a les més altes institucions de l’Estat al que encara pertanyem (govern i corona), acompanyats dels presidents dels diferents grups parlamentaris i ex presidents de la Generalitat. En darrer terme pertoca al president de la Generalitat dissoldre la cambra catalana i convocar eleccions en les que cada força política haurà de proposar el camí a seguir en el futur.
El dilema no és: acatar o no acatar la sentència. Les alternatives reals són: acatar la sentència, superar la sentència per arribar al sostre estatutari o superar aquell estatut per assolir la independència. S'em fa difícil entendre cap opció que no sigui la tercera i en tot cas seria incomprensible que les forces polítiques que es diuen catalanistes no apostessin expressament en el seu programa electoral per convocar un referèndum, amb o sense autorització de l’Estat, i demanar als catalans si volen continuar sotmesos a la voluntat d’Espanya o aspiren a la plena llibertat amb un nou estat integrat a la Unió Europea.
Cap institució de l’Estat podrà impedir un referèndum recolzat per la majoria del poble català. Donem veu al poble i confiem més en la maduresa de la seva resposta que no pas en la de les institucions espanyoles, que ja sabem per on van.
Malgrat tot, si volem decidir, podem decidir. Contra la sentència, democràcia.
dimarts, 29 de juny del 2010
QUÈ MÉS PUC DEMANAR COM A REGIDOR DE GOVERNACIÓ?

L’Educació Viària rep un nou reconeixement com a Bona Pràctica
A banda del programa educatiu, l’Ajuntament dóna un nou impuls a la mobilitat segura i sostenible amb la imminent construcció d’un ambiciós carril bici
El Banc de Bones Pràctiques (BBP) del Govern Local, impulsat per la Diputació de Barcelona i la Fundació Carles Pi i Sunyer, ha seleccionat el Programa d’Educació Viària de la Policia Local de Palau-solità i Plegamans com a Bona Pràctica “perquè representa una aportació innovadora i de qualitat a les polítiques i serveis municipals”, segons el BBP. Es pot accedir a l’explicació sencera de la bona pràctica palauenca a través del recentment creat lloc web del BBP (www.bbp.cat).
“És un nou reconeixement que ens anima a continuar treballant per assolir l’excel•lència en seguretat viària i mobilitat sostenible”, destaca l’Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, Mercè Pla. “Gràcies a la feina de molta gent estem aconseguint uns hàbits de mobilitat cada cop més responsables, si bé encara queda molt per fer i limitar al màxim els sinistres que destrossen tantes famílies”, afirma l’Alcaldessa. Per la seva banda, el regidor de Governació, Jaume Oliveras, subratlla que “aquest reconeixement se suma a d’altres que demostra la dedicació de la Policia Local del municipi per potenciar la seguretat viària”.
Exemple a seguir
La Policia Local de Palau-solità i Plegamans compta amb una Unitat de Mobilitat Segura que realitza un programa formatiu amb uns 2.400 estudiants dels centres educatius de primària i secundària del municipi i amb edats que van dels 6 als 16 anys. A banda de la la recent distinció del BBP, aquest complet programa educatiu ja havia estat reconegut com a exemple a seguir a nivell català i europeu. En moltes de les activitats formatives, que es fan dins i fora dels centres educatius, la Unitat de Mobilitat Segura compta amb la col•laboració de companyies i entitats com el RACC, Attitudes, Jané, Institut Guttman, Honda i el Servei Català de Trànsit.
Concretament, en l’any 2009, i per segon any consecutiu, la Xarxa Mobal, de la Diputació de Barcelona, va difondre el programa d’Educació Viària de la Unitat d’Educació per la Mobilitat Segura com a una “Bona Pràctica”. A més, al juny del 2009 la xarxa europea de mobilitat i transport ELTIS (Servei d’Informació Europeu per al Transport Local) va exposar el programa educatiu com a un exemple a seguir. D’altra banda, la Comissió Europea ha atorgat a la Unitat de Mobilitat Segura la qualificació de “soci privilegiat” dins la iniciativa 25.000 vides per salvar - Carta Europea de Seguretat Vial (www.erscharter.eu).
Paral•lelament, l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans i l’Associació STOP Accidents van donar un altre impuls a la seguretat viària i sostenible en organitzar conjuntament la I Setmana de la Mobilitat Segura, que va tenir lloc del 15 al 19 de març del 2010. Allà s’hi van aplegar víctimes d’accidents de trànsit, agents dels cossos de seguretat i de salvament, tècnics de mobilitat i de sostenibilitat i altres professionals per compartir experiències i debatre noves accions per continuar avançant en la disminució dels accidents i en la potenciació d’hàbits de mobilitat més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.
Carril bici
A tota aquesta decidida aposta per la mobilitat segura i sostenible cal afegir-hi la imminent construcció d’un ambiciós carril bici impulsat per la regidoria de Sostenibilitat i Medi Natural en col•laboració amb la Policia Local. “Serà un carril bici que permetrà desplaçaments en bicicleta de forma segura, sostenible, saludable i agradable per bona part del municipi”, apunta el regidor de Sostenibilitat i Medi Natural, Abel Julien. “És un projecte valent que vol facilitar que els palauencs i palauenques s’animin a utilitzar la bicicleta en lloc del cotxe per desplaçar-se dins el municipi”, afegeix el regidor Julien.
L’Ajuntament preveu inaugurar el nou carril bici la propera tardor. Tindrà un extens recorregut que circumval•larà el centre comunicant les escoles i instituts així com bona part dels equipaments del municipi (esportius, de salut, culturals...). A més, des d’aquest recorregut central circular en sortiran d’altres carrils bici que permetran comunicar la circumval•lació del centre amb diversos barris. El projecte té un cost de 154.674,49€ que seran finançats amb el Fons Estatal per a l’Ocupació i Sostenibilitat Local (FEOSL).
diumenge, 20 de juny del 2010
IN, DE, IN-DE-PEN-DÈN-CI-A!!!
Quina il·lusió, quina emoció, quin somni! aquest matí quan he anat a votar a favor de la independència de catalunya en el referendum organitzat per la plataforma Palau-solità i Plegamans Decideix.
Sé que potser és un miratge, no sé si mai ho podré arribar a viure. Però, sé que si entre tots ens hi posem, això és perfectament possible. Amb maneres pacífiques, amb el diàleg per davant, amb convicció, amb la força de tot un poble que, amb la seva gent avocada en l'objectiu comú, vinguin d'on vinguin i siguin com siguin, tots ens mantenim units vers la independència de Catalunya.
Quan he dipositat el meu vot a l'urna, no he pogut evitar que se m'escapés una llàgrima d'emoció. Per uns moments he sentit Catalunya independent, Catalunya deslliurada de tanta ocupació, de tanta explotació de tanta ferida acumulada al llarg de poc més de tres-cents anys de tropes borbòniques dins del nostre territori nacional.
Després de 300 anys d'ocupació espanyola, si ha resistit la llengua de la forma com ho ha fet, si hem aconseguit integrar tota la gent que, en els diversos intents de neteja ètnica portats a terme sobre tot durant els darrers cent anys, i si, hem aconseguit que en gran mesura aquests són els probables artífex de la futura independència, és que ensmereixem, deixar de ser expoliats, deixar de ser espanyols, com mai ho hem volgut ser, i constituir-nos d'una vegada i per totes, en la nació lliure dins les altres nacions lliures del món en autèntiques condicions d'igualtat de drets i obligacions.
avui, un total de 1422 palauencs i plegamanins han acudit lliurement a les urnes per expressar-se a favor de la independència de Catalunya, convocats per la gent del poble, mitjançant la força que els dona la pròpia convicció de llur catalanitat, la seva dignitat que volen personal i com a poble, i, sense mitjans, sense les arms i poder mediàtic que donen les institucions, els partits polítics, etc, és a dir, des de baix de tot, s'ha aconseguit quelcom impensable fins ara. Sabem que hi ha un mínim de 1400 persones al nostre poble favorables a la independència de Catalunya, i hem de treballar perquè en ben pocs anys, siguin molts més els que estiguin disposats a expressar-ho públicament com ho han fet avui.
Potser sí, no ho sé, que encara no estem preparats per a un referendum vinculant sobre aquesta qüestió. Sí sé que s'ha fet un pas endavant, i que, poc a poc, amb convicció, sense rencúnies personals ni partidistes, unint esforços amb l'objectiu clar, aconseguirem que, en ben pocs anys, la independència de catalunya deixi de ser un somni, una il·lusió i una emoció com la qe he sentit aquest matí.
VISCA CATALUNYA LLIURE!
Sé que potser és un miratge, no sé si mai ho podré arribar a viure. Però, sé que si entre tots ens hi posem, això és perfectament possible. Amb maneres pacífiques, amb el diàleg per davant, amb convicció, amb la força de tot un poble que, amb la seva gent avocada en l'objectiu comú, vinguin d'on vinguin i siguin com siguin, tots ens mantenim units vers la independència de Catalunya.
Quan he dipositat el meu vot a l'urna, no he pogut evitar que se m'escapés una llàgrima d'emoció. Per uns moments he sentit Catalunya independent, Catalunya deslliurada de tanta ocupació, de tanta explotació de tanta ferida acumulada al llarg de poc més de tres-cents anys de tropes borbòniques dins del nostre territori nacional.
Després de 300 anys d'ocupació espanyola, si ha resistit la llengua de la forma com ho ha fet, si hem aconseguit integrar tota la gent que, en els diversos intents de neteja ètnica portats a terme sobre tot durant els darrers cent anys, i si, hem aconseguit que en gran mesura aquests són els probables artífex de la futura independència, és que ensmereixem, deixar de ser expoliats, deixar de ser espanyols, com mai ho hem volgut ser, i constituir-nos d'una vegada i per totes, en la nació lliure dins les altres nacions lliures del món en autèntiques condicions d'igualtat de drets i obligacions.
avui, un total de 1422 palauencs i plegamanins han acudit lliurement a les urnes per expressar-se a favor de la independència de Catalunya, convocats per la gent del poble, mitjançant la força que els dona la pròpia convicció de llur catalanitat, la seva dignitat que volen personal i com a poble, i, sense mitjans, sense les arms i poder mediàtic que donen les institucions, els partits polítics, etc, és a dir, des de baix de tot, s'ha aconseguit quelcom impensable fins ara. Sabem que hi ha un mínim de 1400 persones al nostre poble favorables a la independència de Catalunya, i hem de treballar perquè en ben pocs anys, siguin molts més els que estiguin disposats a expressar-ho públicament com ho han fet avui.
Potser sí, no ho sé, que encara no estem preparats per a un referendum vinculant sobre aquesta qüestió. Sí sé que s'ha fet un pas endavant, i que, poc a poc, amb convicció, sense rencúnies personals ni partidistes, unint esforços amb l'objectiu clar, aconseguirem que, en ben pocs anys, la independència de catalunya deixi de ser un somni, una il·lusió i una emoció com la qe he sentit aquest matí.
VISCA CATALUNYA LLIURE!
divendres, 18 de juny del 2010
TOTHOM: GENERALITAT, DIPUTACIÓ, CONSELL COMARCAL I ENTITATS DE JOVES D'ARREU, TENEN PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS COM A MODEL DE COGESTIÓ A SEGUIR
Els joves celebren el segon aniversari de l’Escorxador
L’efemèride coincideix amb la firma del conveni de cogestió de l’Espai Jove entre els joves i l’Ajuntament
En aquests dos anys l’Espai Jove l’Escorxador “s’ha convertit en un equipament absolutament imprescindible per als joves del municipi”, subratlla el regidor de Joventut, Jaume Oliveras. I és que el municipi compta ara amb un equipament adequat per a la joventut, després que diverses generacions ho haguessin reivindicat durant molts anys. L’Escorxador és l’equipament on els joves poden reunir-se, fer tota mena d’activitats i tallers formatius, així com accedir a diversos serveis, com informació acadèmica i laboral o assessorament en temes de salut, sexualitat, oci...
De fet, les estadístiques demostren fins a quin punt els joves s’han fet seu l’equipament. Des que l’Escorxador va obrir les seves portes, al juny del 2008, i fins al juny del 2010 s’han comptabilitzat 23.896 usuaris i s’han organitzat 102 activitats i 43 tallers. En concret, en els primers cinc mesos del 2010, 3.635 usuaris han utilitzat algun dels serveis de l’Espai Jove, s’han organitzat 37 activitats i s’han programat 13 tallers.
Celebració
Així, hi havia raons de sobra per celebrar com cal aquest segon aniversari. El dia escollit per a la festa va ser el dissabte 12 de juny, amb tot un seguit d’actes organitzats braç a braç entre la regidoria de Joventut i la Descoordinadora . El tret de sortida va ser a les sis de la tarda amb una exhibició al Skate Park, de monopatins i BMX. Des d’allà va arrencar la cercavila, animada pel grup de batucada Perkutes. Un cop la comitiva va arribar a la plaça de Ca l’Estruch va començar una actuació de circ a càrrec dels grups Vola qui vol i Espai de circ Cronopis, que es van afegir a la cercavila per tornar a actuar a la plaça de la Sardana.
En aquest punt van enfilar el tram final del recorregut fins arribar a l’Espai Jove l’Escorxador. Allà es va reprendre la festa amb el grup Palau Batucada Sound System, que va passar el relleu a l’actuació musical de DJ Mambo 48, acompanyada d’una exhibició de ball. I després de tant ballar, finalment va arribar el torn d’un bon sopar per recuperar forces. Va ser una suculenta barbacoa organitzada pels mateixos joves. Per últim, després d’acabar el bon sopar, va arribar el ball Buti & Roll Festival, que els joves van gaudir fins ben entrada la matinada.
Cogestió
Aquest aniversari ha coincidit amb la firma del conveni de cogestió de l’Espai Jove l’Escorxador, signat entre l’Ajuntament i la Descoordinadora, federació que agrupa les entitats juvenils del municipi. Aquest conveni és la base que permet que l’Escorxador sigui gestionat entre els joves i el consistori, prenent les decisions de forma conjunta.
Entre altres clàusules, “l’acord fixa l’aportació de 12.000€ per part de l’Ajuntament per a què la Descoordinadora organitzi tota mena d’actes al llarg d’un any”, especifica el regidor de Joventut, Jaume Oliveras. A banda de les activitats que els joves decideixin organitzar lliurement, el conveni estableix que la Descoordinadora ha col•laborar en les activitats estables de la regidoria de Joventut. Es tracta, concretament, de participar en l’edició del Mulla’t per la Festa Major d’enguany, en la programació de l’Espai Jove de Festa Major, en les Jornades de Participació Jove, en la formació d’iniciació a la participació, en la formació adreçada a les entitats i en l’elaboració i execució del nou Pla Local de Joventut. A més, el conveni permet que els joves puguin fer ús de l’Espai Jove fora de l’horari habitual de l’equipament sempre que es compleixin els requisits previstos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)