SOBRE EL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DEL POUM

Si ahir analitzavem la moció sobre l'estat actual del POUM presentada pels tres grups de l'oposició, avui podeu llegir a continuació, la que fa referència al procés de participació ciutadana:

 

 

En el transcurs dels treballs del POUM s'ha tingut present en el procés de participació ciutadana que s'ha canalitzat a través de diversos moments i espais per tal d'incorporar a la ciutadania en la revisió del planejament urbanístic del municipi. Aquest procés ha permès facilitar informació als diferents agents del municipi (polítics, tècnics; agents econòmics; ciutadania associada i no associada) i recollir aportacions i suggeriments a tenir en compte en l'elaboració del Pla.

 

El fonament jurídic que ha emparat el procés participatiu queda establert principalment en els articles 8 i59.3a del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme2/2002, i en el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme.

 

El procés de participació ciudadana permet fonamentalment generar espais per facilitar el debat i la reflexió amb l'objectiu de corresponsabilitzar als diferents agents del municipi en la definició del planejament urbanístic de Palau-solità i Plegamans. La difusió més recent que es va fer dels treballs del POUM es sitúen en els mesos de maig-juliol de 2010 amb les jornades de Participació ciutadana i també en el mes d'octubre 2010 en la  FiraPalau, amb una sèrie de plafons que van ser objecte de la consulta ciutadana.

 

Les sessions d'informació i consulta que van tenir lloc entre febrer i juliol de 2010 van tenir com a objectiu donar a conèixer a la ciutadania les propostes que preveu el POUM i recollir valoracions al respecte, a tenir en compte en els treballs de redacció del document. El procediment d'informació i consulta va girar entorn tres grans eixos: l'estructura general i orgànica del territori, les temàtiques relacionades amb el sòl no urbanitzable i, finalment les

propostes referents a la consolidació de l'espai urbà.

 

El treball va ser realitzat per l'empresa GMG Gestió i Participació Ciutadana, S.L. Finalment, els resultats van ser lliurats a l'octubre de 2010 i traslladats a l'equip redactor per tal de treballar la seva incorporació al document i explorar les conclusions en la comissió formada pels grups municipals del consistori amb l'objectiu d'assolir un consens total en el document que s'hagués de presentar al Ple.

 

La previsió que s'havia mantingut fins fa un any era finalitzar els treballs del POUM en el transcurs de la tardor de 2011 i celebrar en aquell moment unes sessions de retorn del procés de participació obertes a la ciutadania per tal d'informar dels continguts del document del POUM i explicar de quina forma s'hi han incorporat les aportacions ciutadanes rebudes al llarg del procés. Tot això, abans de portar el document a aprovació pel Ple i obrir el corresponent termini d'exposició pública en què la ciutadania podrà presentar al•legacions al document.

 

Per tot l'exposat es proposa al Ple de l'Ajuntament:

 

Donar compte de les intencions del'equip de govern del procés d'informació a la ciutadania que s'ha seguit fins ara, en el cas que se n'hagi fet cap, així com del programa de participació ciutadana que es pensa portar a terme tenint en compte la disconformitat de l'actual equip de govern en el procés de participació exposat i a la vista dels compromisos electorals assumits al respecte per part de la Regidora responsable de l'àrea de Planejament, fins ara incomplerts.

 

COM ESTÀ EL POUM?

Després d'un any al govern, els tres grups de l'oposició a l'Ajuntament, encara no tenim cap tipus d'informació sobre l'estat actual d'elaboració del pla urbanístic que ha de guiar el futur del nostre poble al llarg dels propers vint anys. Per aquesta raó, des de Convergència i Unió, però també des d'ERC i PP, hem volgut presentar dues mocions al ple que s'ha de celebrar demà a fi d'obtenir la informació necessària per conèixer, després d'un any, què s'ha fet i quines previsions d'aprovació hi ha.

 

A continuació us transcric una de les mocions; l'altra la penjaré demà:

 

 

Els treballs de redacció del POUM van configurar un document que va ser aprovat inicialment l'any 2006, però que no va superar el tràmit de l'aprovació provisional de febrer de 2007. En aquell moment els treballs del POUM van quedar aturats en espera del nou govern resultant de les eleccions municipals.

 

El canvi de govern i en la correlació de forces polítiques va comportar una revisió del document del POUM en previsió d'asssolir un consens de cara a una nova tramitació de l'aprovació provisional. No obstant això, la detecció de diferents incidències –base topogràfica antiga i errors induïts de manca de precisió i inseguretat jurídica- van aconsellar redibuixar de nou el POUM amb una nova transcripció sobre una base topogràfica actualitzada.

 

Paral·lelament, durant aquells mesos van aflorar diversos contenciosos urbanístics, amb sis sentències fermes pendents de compliment, que comprometien la viabilitat i la gestió urbanística del POUM tal com estava plantejat. A això s'havia sumat la renúncia de l'equip redactor que no va lliurar la documentació de treball fins al maig de 2008.

 

Els treballs de la nova transcripció POUM van iniciar-se el juny de 2008 juntament amb el preceptiu Catàleg de patrimoni i el Pla Especial corresponent. La voluntat de resoldre la conflictiva situació derivada d'una errònia gestió urbanística va complicar l'elaboració del nou document, que es va iniciar el setembre de 2009.

 

El mes d'abril de 2010, un cop plantejat el document marc del nou POUM i amb la premissa de fer del POUM un DOCUMENT DE TOTS, van iniciar-se els treballs la Comissió formada pels representants de tots els grups municipals. La primera reunió va tenir lloc el 24 d'abril de 2010, la segona el 15 i, després el 20, el 26, el 6 de maig, el 8 de maig, el 21 maig, etc. Durant aquell temps es va establir un equip de treball que va anar tenint reunions periòdiques fins al mes d'abril de 2011.

 

En aquell moment, el contingut del POUM estava pràcticament acabat i consensuat, amb tots els sectors definits i concretats. No obstant això, els treballs de la Comissió del POUM es van interrompre de comú acord davant la proximitat de les eleccions municipals però amb el doble compromís de continuar la feina un cop constituït el nou govern i fos quin fos aquest govern.

 

El juny de 2011 el resultat electoral va configurar una nova majoria. Un any després hem de constatat L'INCOMPLIMENT DEL COMPROMÍS ADQUIRIT EN NO HAVER-SE CONVOCAT ENCARA LA COMISSIÓ DEL POUM. Un any després, els treballs del POUM sembla que encara no han arribat al final i EL GOVERN MUNICIPAL HA TANCAT LA PORTA A LA COL·LABORACIÓ I AL CONSENS ENTRE TOTES LES FORCES POLÍTIQUES DEL CONSISTORI. Aquesta situació, més enllà d'una falta respecte a les forces que no configuren el govern, fa molt difícil crear el clima de confiança necessari per aprovar aquest document, tal com s'havia plantejat des del govern anterior.

 

Per tot l'exposat proposem al Ple de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans l'aprovació dels següents acords:

 

Primer: Reprovar l'actuació del Govern municipal, després d'un any d'haver estat constituït, per l'incompliment el compromís adquirit entre totes les forces polítiques del consistori de convocar la Comissió del POUM.

Segon: Convocar de manera immediata la Comissió de treball del POUM amb totes les forcs polítiques del consistori per tal d'informar detalladament de les modificacions i de la introducció de nous plantejaments en el document, i en la signatura de convenis urbanístics durant aquests mesos.

 

Tercer: Donar compte al Ple per part de l'Equip de Govern de l'abast general de les modificacions introduïdes en el POUM respecte el document que fa un any estava consensuat entre tots.

MALAURADAMENT, S'HAN CONFIRMAT LES PREVISIONS SOBRE EL MERCAT MEDIEVAL

Desitjava de veritat, pel bé de tots, que l'edició del Mercat Medieval d'enguany fos un èxit. Al final, tot allò que us deia divendres en el meu apunt anterior, s'ha confirmat.

 

El govern no es va acabar d'atrevir en carregar-se totalment la feina portada a terme pel govern que va liderar CiU, però la nova ubicació al parc dels antics galliners de can Linares, ha suposat un fracàs que, molt probablement, farà replantejar a una gran part dels comerciants del nostre poble tornar a participar-hi l'any vinent.

 

És realment una llàstima que l'obsessió de desfer el que s'havia treballat durant l'anterior legislatura, el que comporti sigui un autèntic perjudici pels interessos comercials i turístics de Palau-solità i Plegamans. Encara recordo les publicacions dels grups que ara ocupen el govern, criticant a tort i a dret que determinats fons provinents de l'estat central es destinessin a l'eliminació d'aquells galliners infectes i la construcció de l'actual magnífic parc. Li veien tots els defectes i inconvenients. En canvi ara, resulta que és un lloc extraordinari, un marc incomparable per a celebrar-hi esdeveniments socials, culturals i lúdico-festius com ara la fira del passat cap de setmana. I és que, és ben cert que la memòria és curta; però, al llarg d'aquest certàmen han estat moltes les persones, entitats i comerços que no han dubtat a criticar la voluntat destructiva d'aquest govern i valorar positivament la feina i les iniciatives endegades durant l'anterior mandat.

 

Molt poca assistència durant el dissabte i força gent el diumenge. Molta gent que encara és l'hora que ha de localitzar l'espai on s'ubicaven els comerciants del poble. Dic el poble, tot i que una gran part o bé no ho eren o bé no exercien de comerciants habituals, malgrat que ja diversos comerços que van participar-hi l'edició anterior no ho han fet en aquesta, i els que hi han participat han patit greus mancances com, per exemple, la manca de conexió elèctrica. Són uns quants els que ja han avisat que en aquestes condicions no tornaran a participar de la fira medieval. I ningú es creu, perquè ningú ho ha comptat, que hi ha hagut vint mil visitants, ni que a l'espectacle de la lluita de cavallers hi assistissin entre tres i quatre mil persones. Ho podeu preguntar als comerciants; us podran dir que la crisi fa estralls, però pitjor és que la gent no acabi d'arribar al lloc on es troben per pura rebequeria política de qui, tant sí com no, vol desfer el d'abans sense interessar-li gens ni mica el perjudici que això ocasiona.

 

Tallar la carretera comportava moltíssima més assistència de persones i no tantes incomoditats com ens volen fer creure. Allò acostava la fira al poble i en feia participar a tothom. Són molts els que enguany ni tant sols han fet la seva visita al mercat medieval.

 

Que el govern recapaciti, que escolti als comerciants i no als dos o tres amics, i que no els faci vergonya rectificar i recuperar per a l'any vinent una fira que pot tornar a brillar amb esplendor.

 

MERCAT MEDIEVAL A LA BAIXA

Al llarg d'aquest cap de setmana del 26 i 27 de maig, torna al nostre poble, organitzat per l'Ajuntament, i com sempre amb la col·laboració de les diferents entitats del municipi, el Mercat Medieval.

 

Com sabeu, aquest certàment, que fins al 2007 fou quelcom aïllat als voltants del castell de Plegamans, fet d'esquenes al poble i del que només en treien profit l'empresa contractada per a la seva organització així com els diferents paradistes, artesans,etc., cap d'ells del poble; es va transformar en quelcom molt més important, arrelat, consolidat i profitós al llarg de l'anterior legislatura.

 

El govern liderat per CiU va entendre des del primer dia que aquesta fira o mercat no tenia cap sentit si el poble, els nostres comerciants, restaurants, etc, no s'en podien beneficiar, a més de poder servir d'aparador de la nostra riquesa social i cultural.

 

Per això es va produir el gran canvi en la concepció del Mercat medieval, fent que la fira no es circunscrivís només a la petita zona dels voltants del castell sino que també ocupés tota la baixada fins a la mateixa avinguda Catalunya. Aquesta darrera via que constitueix la carretera que passa pel centre del poble, sempre s'ha reivindicat com un carrer més de la vila, i l'anterior govern va aconseguir demostrar que, també la vida social, comercial i cultural del poble pot concentrar-se en un moment donat en aquest lloc, tal com passa en tants i tants pobles de la geografia catalana. Així l'ocupació de la carretera va provocar que aquesta fira assolís una dimensió mai vista fins ara consolidant-se com la més important que es fa als vallesos a hores d'ara.

 

Sabuda és l'oposició expressada pels partits que avui ocupen el govern municipal a aquell model de fira. Malgrat tot van decidir consultar als comerciants afectats si preferien la ocupació de l'Avinguda Catalunya o una altra ubicació, obtenint com a resposta que la inmensa majoria es decantaven per seguir tallant la carretera com en els darrers anys. Però, hi va haver tres comerços en contra; i com que l'actual govern havia de trobar alguna excussa per no seguir fent el d'abans, ha decidit retornar al vell format.

 

Les pressions dels comerciants, restaurants i entitats, han fet que s'hagi volgut trobar una solució intermitja. Així, no es tallarà la carretera, i per tant no tindrà el mateix ressò que abans; sí que s'ocuparà tota la baixada del castell, i els comerços del poble es concentraran a la nova esplanada de can Linares, també coneguda com el Mirador de Plegamans. Sí aquella esplanada que ara els sembla tan bé però que tant van criticar en el moment de fer-la!

 

El que passa, és que correm el perill de deixar als nostres comerciants, entitats i restaurants del tot aïllats a l'esplanada en qüestió, i que la gent no hi acabi d'arribar un cop hagi visitat l'entorn medieval.

 

Desitjo sincerament que segueixi essent un èxit la fira medieval, i que les simples ganes d'anar en contra del que va fer el govern anterior no suposi el seu declivi.

 

25 ANYS DE LA PENYA BARCELONISTA

El passat dissabte dia 5 de maig vaig assistir al partit que el Barça va
jugar contra l'Espanyol al Nou Camp, en el que tota l'afició vam rendir un
emotiu homenatge al Pep Guardiola. Li vam agraïr tot el que ha fet, el que
ha aconseguit i el que ens ha ensenyat a tots plegats amb la seva manera, no
només d'entendre el futbol, sino també pel seu tarannà personal, la seva
forma d'actuar i treballar, els valors que ens ha transmès, i per com ens
n'ha fet sentir d'orgullosos de formar part d'aquest club que, de vegades,
només hem pogut recórrer a ell per expressar i lluitar per allò que no ens
permetia cap altre mitjà.

Sóc soci del Barça des de 1986 i de la Penya Barcelonista de Palau-solità i
Plegamans des de l'any de la seva fundació al 1987. L'any passat vaig rebre
del club l'insígnia d'argent per haver complert vint-i-cinc anys com a soci,
i enguany és la Penya del Barça de Palau la que compleix el quart de segle.

Per això, també vaig assistir el passat dia 5 de maig, just abans de l'inici
del partit contra l'Espanyol, a la col·locació de la placa conmemorativa
dels 25 anys de la nostra penya en una de les columnes de l'estadi
habilitades a l'efecte. Molta emoció i un gran goig, vaig sentir en aquell
moment recordant els inicis d'aquesta entitat, la dedicació de moltes
persones com en Josep Mas a qui tots recordem amb estima.

La penya s'ha anat fent un lloc entre les diverses entitats del nostre
poble, de les moltes que hi ha donada la riquesa asociacionista existent a
Palau-solità i Plegamans. I és ara, quant, de la ma de l'actual president
Vicenç Aixàs, cal donar-li un nou impuls; i per això al llarg dels propers
mesos viurem un seguit d'activitats com; l'exposició de portades del diari
Esport que aquests dies es pot veure al pabelló Maria Victor, el sopar
col·loqui amb periodistes de TV3 del proper dia 8 a les Piscines Sant Carles
o el gran sopar conmemoratiu que tindrà lloc el proper mes de setembre.

Endavant doncs amb les iniciatives de la penya, que segueixi arrelant al
poble i que perdurin per sempre més els valors que en Josep Guardiola ens ha
transmès i ensenyat!

SOPAR SOLIDARI, BERENAR DE LA GENT GRAN, FESTA DE SANT ISIDRE I RETORN DE LES COLLES DEL BALL DE GITANES!

Quin cap de setmana!

Com cada any, ha tornat el cap de setmana que, al desallotjar el pabelló d'activitats esportives, s'aprofita per portar-hi a terme un seguit d'actes que, al no disposar d'un altre espai municipal on realitzar festes multitudinàries, es concentren totes durant un cap de setmana sencer al pabelló d'esports Maria Victor.

 

Va començar divendres a la nit amb el Sopar Solidari que, des de fa tres anys hi organitza l'ONG palauenca de Caritas. Quina gran tasca que fan aquest seguit de voluntaris amb la seva dedicació constant i amnegada als altres. Sí, als que pateixen dificultats en aquests temps de crisi econòmica, de gent que, per no tenir, no disposa ni d'una prestació ja que han esgotat l'atur i tot el que les administracions els podien oferir. La gent que es troba en condicions de no poder afrontar el pagament d'una hipoteca, d'un lloguer, que es veu al carrer davant d'un desnonament. Quàntes situacions d'injustícia i incomprensió que poden millorar, al menys en allò més perentori com és el menjar i els productes bàsics que els fan arribar les persones voluntàries com la Francesca Casajuana o en Josep Maria Vilardell des de Caritas Parroquial.

 

Molta gent al sopar de divendres, que vol dir diners que es recullen per una bona causa i que segueixen amb més actes com el sopar a la Porxada del mes de juliol. S'evidència la gran qualitat de les persones en qüestió, però també de tots els ciutadans del poble; i es reconeix la gran tasca de col·laboració entre aquesta ONG i els Serveis Socials del nostre ajuntament iniciada i consolidada durant l'anterior legislatura.

 

Berenar de la gent gran.

Dissabte a la tarda, i amb l'excussa que ja ningú es creu de la manca de liquidesa a les arques municipals, va tenir lloc un berenar, que ve a substituir el ja tradicional dinar que cada any s'ofereix a les persones majors de 65 anys de Palau-solità i Plegamans. Dubto molt que aquest nou format hagi suposat cap gran estalvi a l'ajuntament, tot i que restarem a l'espera de comprovar-ho per explicar amb claredat si és cert que s'ha produït una important rebaixa en la despesa. Fou cap a quarts de cinc de la tarda. Força menys assistència que en anys anteriors, passant de prop de 900 persones a poc menys de 700. Pa amb tomàquet i embotits, dues grans croquetes i una enorme truita, acompanyat amb aigua i sangria. Per postres un gelat i cafès. Per la resta, com sempre: actuacions de les entitats del poble i ball de fi de festa.

 

El més patètic fou el discurs de l'alcaldessa. abans però, la regidora de l'àrea (La d'esquerres de tota la vida que abans havia sigut d'Unió), va dir que, com que la situació econòmica l'han trobat tant malament, que per això feien un berenar; l'any vinent, com que ja hauran posat ordre als comptes municipals, estaran en condicions de poder tornar a fer un dinar. I l'alcaldessa, amb ganes de fer espectacle, va anar cridant als regidors de govern repartits per les taules, copiant així la idea posada en pràctica per l'anterior govern, però fent que s'aixequessin i fossin aplaudits pels assistents. Fins i tot, el company Enric Feitó i jo mateix de CiU ens vam veure compelits a aixecar-nos per rebre els aplaudiments . Però, a partir d'aquí, un discurs infumable, impresentable, indigne, mediocre.... en lloc d'homenatjar a la gent gran es va dedicar a fer un míting anti retallades posant-se ella mateixa com a exemple del que li podia haver passat si hagués coincidit amb època de retallades, i tot un seguit d'afirmacions que prefereixo no reproduir i que la mateixa gent gran va rebre amb estorament generant tota mena de comentaris en contra, al menys això és el que vaig escoltar al meu voltant.

 

Festa de Sant Isidre.

Ahir es va celebrar la festa dels pagesos palauencs i plegamanins. La pluja va voler deslluïr-la però no ho va aconseguir. La desfilada de tractors, carruatges i carroces es va poder fer amb normalitat tot i que, per raó del mal temps n'hi va haver algunes que no van acabar venint. La festa al pabelló impecable: Sardanes, arrossada popular, i de la ma de l'amic Joan Carol i la gent jove que s'ha fet càrrec del patronat de Sant Isidre, la recuperació de quelcom tant arrelat al nostre poble i al Vallès: Les colles del Ball de Gitanes! Més de setenta nens i nenes i moltes parelles de pares i mares que han tornat a la feina després que des de fa alguns anys en Josep Perramón i en Joan Carol pare ho deixessin per una qüestió d'edat. Quina il·lusió, quina emoció, quin goig que feien les Gitanes de Palau-solità i Plegamans; entitat de la que en sóc soci des de l'any 1991. ànims, i seguiu així que, malgrat tot, aquest poble és viu i no hi ha qui l'aturi!

 

ESPANYA ENS OFEGA

El govern català ha denunciat l'ofec al qual l'està sotmetent el govern espanyol, al carregar-li centenars de milions del seu deute deixant-los de pagar a la Generalitat. L'Estat utilitza una desena de mecanisme diferents amb aquest objectiu, segons l'executiu català. Aquesta seria la principal causa que aquesta tarda l'agència de qualificació Moody's hagi deixat el deute català a la categoria de deute escombraries. Part de la desconfiança que hi ha sobre Catalunya, és pels impagaments del govern central, que es repeteixen en quasi totes les matèries.

L'executiu català ha recordat en un gràfic, coincidint amb el fet que a Madrid el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, participava al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que ha validat els plans d'estalvi de totes les comunitats excepte Astúries, com l'Estat centrifuga el seu dèficit.

Algunes vies d'ofec

La primera via és els desplaçats que són atesos per la Sanitat catalana, procedents d'altres autonomies, i que el govern espanyol ha de sufragar. Per finançar aquests costos addicionals es va crear un Fons de Cohesió Sanitària. Però l'any 2009 Catalunya va rebre d'aquest fons un total de 23,6 milions d'euros quan el cost real del tractament dels desplaçats va ser de 78,5 milions. La diferència l'ha de pagar la Generalitat.

La segona via és la ja coneguda de la llei de la dependència, que no s'ha complert mai pel que fa al finançament. Aquesta estableix que l'aportació de l'Estat i de la Generalitat hauria de ser la mateixa. Però el cas és que l'any passat, el govern espanyol va aportar només 258 milions, que eren insuficients. La Generalitat va haver de ser un sobreesforç posant-n'hi 728 milions (el 67%), amb la qual cosa la partida de l'administració central va quedar només en el 24%. El 9% restant, de 98 milions, van aportar-ho els usuaris.

Una altra de les vies que utilitza el govern espanyol és la partida destinada a integració de la immigració. L'Estat tenia un fons de 200 milions sobre aquesta matèria per repartir-lo per les autonomies. Però l'any 2011 el govern del PSOE va retallar la dotació a només 67 milions. I en els pressupostos d'aquest any el govern del PP l'ha eliminat totalment. La Generalitat es queixa que en tan sols 2 anys ha passat de rebre 40 milions per integració, a no rebre'n cap.

També és conflictiva la decisió del govern del PP que els treballadors dels Centres Especials de Treball han de cobrar el 50% del salari mínim interprofessional. Són 12.000 persones. Però ha reduït la dotació que envia a la Generalitat, de 62 milions a 30 milions.

Cas a banda és el de les infraestructures, on els incompliments dels diferents governs espanyols arriba a desenes de milions. Com ja succeïa amb els socialistes, els pressupostos de l'Estat per al 2012 no inclouen la liquidació dels 759 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut corresponents al 2008, ni els 219 milions corresponents al 2009.

Segons la Generalitat, a més, l'execució del pla de Rodalies 2008-2015 és només del 6% d'una inversió inicial prevista de 4.000 milions, quan es va acordar la transferència en època del tripartit. No hi ha consignació pressupostària del dèficit de Renfe Operadora en els serveis traspassats, que pot arribar als 142 milions.

Altres mesures de les quals és queixa la Generalitat són l'incompliment de les obligacions econòmiques contretes per l'estat amb el centre d'alt rendiment de Sant Cugat del Vallès; la diferència entre els pressupostos dels grans equipaments culturals de Madrid i Catalunya (el govern aporta al MNAC 4 milions d'euros, mentre que al Prado l'aportació és de 23 milions d'euros, per exemple); les noves prestacions sanitàries on, segons la Generalitat, "l'Estat decideix i Catalunya paga".

El govern català posa també de manifest la reducció d'un 7,4% de les polítiques actives d'ocupació, i la també reducció de les transferències de l'Estat a les comunitats autònomes i corporacions locals no vinculades al model de finançament (de rebre 9.416 milions d'euros a 5.257 milions d'euros en el cas de les comunitats autònomes).