87 A 48

No us pensessiu ara que vulgui defugir anàlisis electorals, o que no vulgui reconèixer el que és evident: que CiU a nivell de tot Catalunya no ha obtingut els resultats que esperava. CiU volia liderar el procés sobiranista i el poble ha respost que sobirania sí però no sols sino acompanyats de totes les forces que estan per l'estat propi, el dret a decidir o la independència.

 

Es podran fer tota mena d'anàlisis: Que si la imatge del president en campanya no ha sigut la més adequada, que si les manifestacions d'en Duran, que si la guerra bruta del govern espanyol i el seu aparell mediàtic, que si les retallades..., i tot el que volgueu. Hi ha però, una evidència: que Catalunya tindrà un Parlament claríssima i amplíssimament sobiranista amb vuitanta-set diputats, contra 48 diputats de les formacions espanyolistes. Això vol dir que hi ha hagut dos milions cinquanta mil persones que han optat per les formacions sobiranistes per només un milió dos-cents cinquanta mil que estan per mantenir-nos a Espanya i no fer cap consulta sobre la independència de Catalunya.

 

Això és així de clar i indiscutible. Si algú, com aquell que s'alegra més de les derrotes del Madrid que no pas de les victòries del Barça, està content i satisfet d'haver obtingut els pitjors resultats de la seva història, com fan els socialistes catalans, és el seu problema. Nosaltres, els que sí que estem per l'estat propi i pel dret a decidir, hem de seguir endavant. Conscients que el sobiranisme té un ampli ventall ideològic i que no és pas patrimoni nostre. Per això ens caldrà una enorme dosi de generositat. generositat que també s'haurà d'exigir ERC a ella mateixa com a segona força del Parlament, i en menor mesura també a ICV i la CUP.

 

Convergència i Unió ha de seguir governant aquest país, perquè així ho ha volgut el poble. I aquella generositat de la que us parlo, s'ha de fer extensiva no només a l'a consecució de l'estat propi sino també a la governabilitat del país, a l'aprovació dels pressupostos i, en definitiva, a la corresponsabilitat entre tots de la gestió del dia a dia nacional fins que no s'aconsegueixin els objectius nacionals pels que la ciutadania s'ha manifestat.

 

On sí ens hem de sentir orgullosos i molt però que molt satisfets, és a Palau-solità i Plegamans. Uns resultats com els obtinguts, una victòria tant aclaparadora per damunt dels nostres perseguidors més immediats, ens fa pensar que estem en el bon camí. estem treballant i molt pel nostre poble, i uns resultats com els d'ahir en unes eleccions municipals suposarien aconseguir una majoria absoluta en el consistori!

 

CiU 2411 vots. PSC 958 vots. ERC 944 vots. PPC 915 vots. ICV 758 vots. Ciutadans 667 vots. CUP 208 vots.

 

Si a Palau sumem els vots sobiranistes són: 4321 vots a favor de la independència i del dret a decidir, contra 2540 vots espanyolistes. Per tant, pràcticament les opcions sobiranistes doblen en vots a les que estan a favor de mantenir-nos dins d'Espanya.

 

aixi que, si catalunya està pel dret a decidir d'una forma majoritària, encara amb més força s'observa aquest fenòmen al nostre poble.

 

Penso que si seguim en aquesta mateixa línia de treball i implicació, ben aviat començarem a veure els resultats de la nostra feina a Palau-solità i Plegamans!

 

ALEA JACTA EST!

Avui s'acaba la campanya electoral més important de la nostra vida. La que ens ha de portar a poder decidir si volem o no ser un estat independent dins d'Europa. La campanya que, tot i saber que farà que hi hagi una majoria molt folgada al Parlament de Catalunya a favor de la independència, només si Convergència i Unió i el president Mas al capdavant assoleixen una majoria excepcional, que vol dir absoluta, comportarà que tota la comunitat internacional es fixi seriosament amb nosaltres. Una majoria que suposarà que els estats més importants de la terra i els seus cossos consulars ens incloguin en les seves agendes polítiques.

 

tant l'estat espanyol com la resta d'estats del nostre entorn i les altres grans potències, només es prendran seriosament les nostres reivindicacions sobiranistes si Convergència i Unió assoleix la tant anhelada i merescuda majoria absoluta. I és que, és evident, que amb tota probabilitat, CiU obtindrà el suport d'ERC, i en algun cas també d'ICV. Però, només serem veritablement respectats, serem forts davant Madrid i també davant totes les cancelleries, si CiU obté tota la força necesària per tirar endavant amb el camí emprès cap a l'Estat Propi. No si valen excusses sobre retallades, sobre polítiques socials, d'ensenyament, de Sanitat o de Seguretat; perquè CiU és qui al llarg dels anys ha aconseguit els drets fins ara assolits i qui ha vetllat per, malgrat la situació econòmica i l'expoli fiscal existent, garantir l'essencial en el manteniment dels drets bàsics i fonamentals.

 

Per això cal que, i encara hi som a temps, fem la reflexió en el sentit que només CiU, sense trabes ni condicionants, pot garantir un camí clar cap a l'Estat Propi. a partir d'aquí, necessitem i volem el suport de tothom. Però, volem aconseguir tota la força necessària per caminar amb pas ferm cap a la nostra llibertat nacional!

 

També des de Palau-solità i Plegamans hem treballat amb totes les nostres forces per a fer-ho possible. El dia 29 d'octubre ens va visitar el Diputat de CiU i exconseller de Medi ambient del darrer govern Pujol, Ramon Espadaler. El van acompanyar el també Diputat Joan Recasens i Guinot, els nostres presidents locals i d'altres personalitats. Amb el president de l'Associació de Comerciants del poble van realitzar una visita per diversos establiments del municipi per acabar a can Cortès amb una xerrada encaminada a explicar el programa electoral de CiU en relació al món del Comerç.

 

El dia 5 de novembre, ciU i ERC vam organitzar un acte conjunt amb la catedràtica d'Economia Núria Bosch a can Cortès on, amb l'auditori ple de gom a gom i gent dreta al darrera, vam poder escoltar les raons i evidències de la viabilitat econòmica de Catalunya com a estat independent dins de la UE.

 

El dia 13 de novembre va ser l'advocada Magda Oranich qui, a petició de CiU del nostre poble, va visitar el casal de la gent gran a can Cortès qui van escoltar les raons i necessitats d'encaminar-nos cap a un estat propi, tot advertint que no estaven en perill les seves pensions, ans al contrari, estarien molt més garantides si Catalunya fos independent.

 

Els dissabtes 10 i 17 de novembre CiU va posar la seva carpa al Mercat municipal a fi de repartir propaganda electoral i explicar a la gent les avantatges de caminar cap a l'assoliment d'un estat propi per Catalunya; i així que el dia 17 vam comptar amb la presència i companyia dels diputats al Congrés espanyol Pere Macias i Lourdes Ciuró. van voltar pel mercat, van parlar amb la gent, els paradistes, etc, observant una molt bona acollida per part de tothom, i constatant com la nostra era la carpa més concorreguda pels ciutadans del poble.

 

Finalment, avui, darrer dia de campanya, la nostra gent asisteix en massa al míting final del Palau Sant Jordi. Un autocar ple i molts vehicles particulars hi anem amb l'il·lusió de saber-nos partíceps de l'episodi més important de la nostra història en els darrers tres-cents anys.

 

Junts ho podem aconseguir. Encara tenim algunes hores per adreçar-nos als qui tenen dubtes; als que no saben encara què votaran, tot i tenir clar que la independència és l'únic camí viable per a la nostra subsistència com a nació i per garantir-nos els nostres drets fonamentals com a col·lectivitat.

 

encara hi som a temps, i junts ho aconseguirem!

 

Diumenge, no ho dubteu ni un sol moment: l'única opció que ens garanteix esdevenir un estat independent dins d'Europa, és Convergència i Unió!

 

S'ACOSTA EL FINAL DEL PARTIT I DE MOMENT, DESPRÉS DEL DEBAT, ANEM GUANYANT!

Fa uns mesos el diari digital El Matí, ja va fer un editorial advertint que l'estat espanyol feia i faria servir tots els mitjans al seu abast per evitar el què cada dia sembla més irreversible: la independència de Catalunya i la constitució d'un estat propi. Les clavegueres de l'estat tenen amplia i continuada tradició en maniobres maldestres. Ara veuen que s'hi han d'aplicar més a fons. També hi ha qui emparant-se en la llibertat de premsa sempre ha preferit més les dutxes daurades que les dutxes escoceses. Qualsevol que destaqui i tingui opcions d'incidir en l'avanç cap a la independència és i serà objecte d'atac i difamació. Preparem-nos. Però la nostra resposta ha de ser sempre la mateixa: democràcia i joc net. Idees clares, moral de victòria, defensa conjunta i fortalesa mental. Aquesta és la nostra carta de presentació al món. Com més ens ataquin, més ridícul internacional faran. Però no hem de deixar que en plena campanya electoral ens marquin i condicionin des de fora l'autèntica i lliure voluntat dels catalans.

El debat de diumenge a TV3 va evidenciar l'existència de dos mons polítics ben diferents. Un format pel triangle català Mas, Junqueras i Herrera, que correspondria a un país normal, i l'altre pel triangle espanyol Navarro, Camacho i Ribera. Tots dos, triangles rectangles, amb un Mas sincer i institucional i un Junqueras didàctic i planer en els dos vèrtex en altura d'un mateix costat per on es mouran vots fins el dia de les eleccions. Per després veure's forçats a una desitjable i lleial col·laboració futura. I un Herrera brillant, al vèrtex d'una desmemoriada, pel que fa al tripartit, i indefinida, pel que fa a l'estat propi, hipotenusa, amb vocació de substituir al PSC com a principal partit de l'oposició. I un triangle espanyol amb un trist Navarro, sense discurs ni credibilitat, també situat en el vèrtex d'una minsa hipotenusa que l'uneix a una frívola Camacho i un demagog Ribera, que xucla vots dels altres dos, situats en els vèrtex inferior i superior d'un mateix front.

Com a conclusió del debat, si sobreposem els dos triangles, malgrat el soroll extern i intern, ens continua sortint una estelada.

 

NO ENS FARAN CALLAR!

Totes les informacions publicades pel diari El Mundo són completament falses.

Aquests atacs l'únic que volen és silenciar la veu d'un poble. Ataquen el President Mas perquè com a president li ha donat la veu al poble perquè pugui exercir el dret a decidir democràticament el seu futur i aquest és el dret que volen aniquilar, silenciar i fulminar. Però no ho aconseguiran.

El Jutjat d'Instrucció número 30 de Barcelona, que és el que porta el cas Palau,va emetre divendres un comunicat de tres punts on aclareix que:

 

1. Des del mes de maig quan la Policia va remetre al Jutjat d'Instrucció número 30 de Barcelona el seu darrer informe sobre el Cas Palau, el Jutge instructor no ha encomanat a la Policia cap ampliació ni cap nova investigació sobre aquest cas.

2. Al Jutjat no li consta que la Policia estigui duent a terme cap nova investigació sobre el Cas Palau i, per tant, desconeix l'existència de qualsevol mena d'informe que la Policia hagi pogut elaborar sobre el cas.

3. Ni la Policia ni cap altre òrgan de la policia judicial pot dur a terme investigacions sobre un assumpte que és objecte d'investigació judicial sense el mandat del Jutge instructor i que, en tot cas, qualsevol informació que pugui obtenir la policia ha de ser comunicada de manera urgent i exclusiva al Jutge instructor del cas.

 

Des de Convergència Democràtica de Catalunya es va anunciar que es presentarà de manera immediata una querella criminal per injúries greus i calúmnies contra el diari El Mundo i els periodistes que firmen la

informació.

Convé recordar que el diari El Mundo és un dels mitjans de comunicació que més durament ha carregat contra l'escola catalana i contra el nostre model d'immersió lingüística i que és un mitjà especialitzat en crear polèmiques. Per exemple, a dia d'avui, El Mundo encara defensa que va ser ETA l'autora dels atemptats de l'11-M a Madrid o que manté que a Catalunya no hi ha convivència com a conseqüència d'un conflicte lingüístic que discrimina els ciutadans de parla castellana.

Lamentem profundament l'actitud dels partits catalans, especialment d'aquells partits que es diuen patriotes, que en lloc de fer costat al president del seu país quan és atacat amb mentides, es posen al costat d'aquells que són capdavanters en les campanyes més dures contra Catalunya.

Nombrosos partits catalans han sortit repetidament a criticar el diari El Mundo quan aquest publicava informacions que atacaven a Catalunya. Com és que avui aquests partits no han fet el mateix? Per què es creuen avui les informacions d'El Mundo quan mai se les han cregudes? Per què aquests partits no surten avui a

defensar el President de la Generalitat?

 

LA MIRADA DESAPASSIONADA?

El passat dimarts dia 6 de novembre, vaig rebre un correu electrònic recordant-me una xerrada, organitzada pel col·lectiu de Joves advocats de Sabadell, que l'endemà tindria lloc a la sala d'actes de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Sabadell, dins de les moltes xerrades, conferències, cursos i demés que s'organitzen setmanalment en aquesta institució.

 

El correu deia el següent:

 

Recordeu que DEMÀ dimecres, 7 de novembre de 2012, a les 19 hores, la sala d'actes de l'ICASBD acollirà una interessant conferència/xerrada titulada "Secessió i Dret internacional: una mirada desapasionada".

La sessió, organitzada per Joves Advocats de Sabadell, abordarà la realitat política nacional i, especialment, els darrers esdeveniments que han obert, més que mai, el debat públic sobre qüestions jurídiques que formen part de la tradició jurídica del Dret Internacional.

En aquesta conferència s'abordaran aspectes claus d'aquesta temàtica, com ara l'existència en sí mateix d'un "dret a la secessió" en el dret internacional; la relació entre el fenòmen actual a Catalunya i el dret a la lliure determinació dels pobles; quines són les regles del dret internacional que guien la qüestió de la pertinença a organitzacions internacionals de les noves persones jurídiques emergents; què passa en matèria de béns, arxius i deutes, en els processos de succesió d'estats; o quins criteris guien la qüestió de la nacionalitat de la població del territori secessionat. Totes aquestes matèries configuren una part essencial del Dret Internacional Públic, amb molta pràctica internacional i tractats internacionales vinculants que donen respostes que és important conèixer.

Per acostar-nos a totes aquestes qüestions, comptarem com a ponent amb el Sr. Víctor M. Sánchez Sánchez, gran expert sobre la matèria, doctor en Dret per la Universitat de Barcelona, director del Postgrau en Estudis Europeus (UOC) i director del Máster Universitari en Drets humans, democràcia i globalització. També dirigeix, entre d'altres, el Grup d'Investigació sobre l'Organització Mundial de la Pau (GROIP) de la UOC, i la Enciclopèdia Moderna de Dret Internacional Públic i Dret de la Unió Europea (Huygens Editorial, 2012).

 

Doncs bé, tot i que mai havia sentit parlar d'aquest ponent, i sense posar pas en dubte la seva vàlua professional i acadèmica, vaig pensar que, donades les actuals circumpstàncies polítiques especialíssimes que atravessa el nostre país, que podria resultar molt interessant i profitós sentir algú que, des d'una perspectiva objectiva, desapassionada i des del Dret positiu internacional, oferís eines d'interpretació clares que servíssin per entendre el que passa i el camí a seguir en casos on la inmensa majoria d'un poble vol optar democràtica i pacíficament per constituïr-se en un estat dins d'una determinada conjuntura internacional.

 

Parteixo de la base que els organitzadors de l'event ho feien amb tota bona fe i amb ganes que les aportacions del catedràtic servissin per interpretar millor la situació actual. La veritat però, és que de bon començament ja es va veure, no tant una suposada visió freda i jurídica de la qüestió, sino una inclinació pura i dura en contra de qualsevol pronunciament, per democràtic que fós, de que catalunya esdevenís un estat independent.

 

Vaig tenir la sensació d'assistir a un míting del PP. I m'ho va semblar per diverses raons:

 

En primer lloc, perquè, quan parlava del dret a l'autodeterminació dels pobles, segons l'establert en la carta de les Nacions Unides, afirmava que allò es referia només a les antigues colònies i que en cap cas es pot aplicar a separacions de parts de territoris de qualsevol estat "modern". Perquè quan parlava d'Escòcia, deia que allò no té res a veure amb Catalunya i, com que a la Gran Bretanya no hi ha Constitució, no s'incompleix cap norma jurídica; us sona aquest argument? Quan es va referir a Kosobo, no va tenir cap problema en afirmar que allò era un petit territori amb una certa autonomia, i que sort en tenia de l'exèrcit americà que els garantia la miniautonomia que gaudien. Va dir, a més, que de dos-cents països al món, només cent l'havien reconegut com estat i que, per tant, no era només Espanya. No va dir però, que només tres països de la UE no la reconeixen.

Al parlar de la conferència que el president Mas havia pronunciat a Brusel·les, va dir que allò s'havia fet davant un auditori amb gent molt poc important i que es podia assimilar a la xerrada que ell ens estava adreçant però amb un pica pica. el mateix va referir en relació a l'estada del president a Moscou, dient que no l'havia rebut ningú i que havia anat a fer el ridícul. Us sona tot això? No va dir que a Brusel·les hi havien anat més de cent-cinquanta diplomàtics i representants de les empreses més importants instal·lades a Europa; ni que a Moscou havia subscrit amb la Ministra de Cultura russa un conveni per ubicar una delegació de l'Ermitage al port de Barcelona.

Justificava al detall totes les declaracions publicades als mitjans de la sra. Soraya Sainz de Santa Maria.

 

Per acabar, sempre amb la sacrosanta Constitució Espanyola. que si només podem ser independents amb un pacte amb Espanya, que només reformant la Constitució i això és pràcticament impossible.

 

La seva conclussió doncs, fou: Que l'estat propi només el podem aconseguir negociant i reformant la constitució, i com que això és impossible, només a través de la violència hi podem arribar, tal com ha passat a tot el món durant la història.

 

Podria allargar-me molt sobre molts detalls de la conferència. Semblava dolgut perquè ningú s'havia adreçat a ell per consultar aspectes jurídics tant importants. avui, llegint els articles del nou col·lectiu Wilson a www.wilson.cat, que sis catedràtics catalans professors de les més prestigioses universitats internacionals han creat per tal d'explicar les avantatges i la legalitat de la independència de catalunya, m'he adonat definitivament, que aquella xerrada no en va tenir res de desapassionada; ben al contrari, pretenia ridiculitzar el procés liderat pel nostre president sota una aparença d'imparcialitat i fredor jurídica.

 

Sabem que la Democràcia és la base fonamental per aconseguir els nostres objectius. què ha de poder contra l'opinió majoritària de tot un poble? Si la nostra independència no és legal, tampoc ho deuria ser la transició cap a la democràcia després de la mort del dictador Franco. tampoc deuria ser legal la independència dels estats Units d'Amèrica, ni la revolució Francesa, ni la Unió Soviètica!

 

Realment creu que el que volem només pot aconseguir-se a través de la violència?

 

Doncs no. Nosaltres serem el que volguem, perquè democràticament decidirem com volem ser. tota la resta són falòrnies revestides de molt dubtosa legalitat. I és que, al final, ens faran pensar que el que no és legal és la propia Democràcia!

 

JO VULL FER VAGA CONTRA L'ESPOLI FISCAL

Ja som al final d'un nou dia de vaga general. avui a Palau-solità i Plegamans, amb majoria d'empreses funcionant a porta tancada, els comerços oberts en la seva pràctica totalitat, una escola bressol que no s'ha aturat i l'altra a mitges, la resta de centres escolars amb una mica de tot. L'ajuntament treballant en un 70% del seu personal, comptant que, entre els que no han anat a treballar, també hi figuraven com a vaguistes els que tenien permisos, dies d'assumptes propis, dies pendents de vacances etc. Una manifestació organitzada per la Plataforma Groga amb alguns mestres i més estudiants al darrera, a més del comitè d'empresa municipal. I poca cosa més.

 

Els sindicats s'han adonat que, si no actuen d'aquesta manera, i s'intenten justificar fent aquest tipus d'accions, perden tot el sentit. sindicats espanyols i espanyolitzats amb tot aquell seguit de forces polítiques que els fan la gara gara amb l'únic objectiu del soroll polític sense més.

 

De veritat algú pensa que tot això serveix per alguna cosa? De veritat que encara hi ha algú que se li escapa que aquelles forces que han portat a la ruïna aquest país són les més favorables a fer vagues i el que calgui contra un govern, el català, que va deixar un deute al 2003 de deu mil milions d'euros i que n'ha heredat un, al cap de set anys, de cinquanta mil milions d'euros?

 

Vull fer vaga per protestar pels més de setze mil milions d'euros que marxen cada any cap a Espanya i no tornen. Vull fer vaga pels prop de 2500 euros que cada català, sí, del més petit fins al més gran, envia cap a Espanya cada any i no s'ens retorna. Vull fer vaga pels mil cinc-cents milions d'euros que Espanya no ens abona pel fons de competitivitat establert en lleis orgàniques estatals; pels prop de mil milions que Espanya ens deu de la clàusula adicional tercera de l'Estatut retallat. Vull fer vaga perquè Catalunya deixi de ser l'únic territori amb autopistes de peatge, perquè ens poguem gestionar els nostres ports i aeroports. Per deixar de tenir vies i carreteres tercermundistes com la N2 o els trens de rodalies, mentre els altres, amb els nostres diners fan autovies gratuïtes sense cotxes, AVEs sense viatgers, aeroports sense avions.....; i podria continuar.

 

És per tot això que jo voldria fer vaga. Perquè, si Espanya cumplís amb la llei, si Catalunya pogués recaptar i gestionar els seus impostos, no caldria patir per la Sanitat Pública, ni per l'Ensenyament, ni pels serveis socials més elementals.

 

Vull fer vaga contra l'Espoli fiscal!

 

Però, la vaga no s'ha fet per això. S'ha fet una vaga política, i resulta simptomàtic que només a Espanya i Portugal s'hagi fet una vaga general. Uns diran que el seguiment ha estat del 85%: ningú s'ho creu. Els altres que del 15%: tampoc no ens ho creurem.

 

Vull viure en una Catalunya independent. en una Catalunya en la que no es convocaran vagues en campanya electoral; doncs, la democràcia rau, precísament, en votar per demostrar un descontentament amb la força que governa. Però, com que aquí els sindicats s'han de justificar per mantenir el seu statu quo, fan una vaga contra governs que saben, al menys en el cas de Catalunya, que seguiran governant per gaudir de la total confiança de la gent.

Una de les moltes coses que caldria que fessin els sindicalistes per tornar a ser creïbles és no prendre a la gent per imbècil.

 

"El tall de carreteres no és una coacció, és una visualització", ha afirmat el sindicalista Joan Carles Gallego en declaracions als micròfons de Rac1. I ha insistit que "no pot ser que el dia d'una vaga tot funcioni normal". Gallego no ha volgut reconèixer que la feina dels piquets informatius supera aquesta funció i els ha defensat denunciant el fet que "hi ha hagut alguns casos d'empresaris que han fet servir la por" per evitar la vaga.

 

CODI PENAL

 

DE LAS COACCIONES.

Artículo 172. 

1. El que, sin estar legítimamente autorizado, impidiere a otro con violencia hacer lo que la ley no prohíbe, o le compeliere a efectuar lo que no quiere, sea justo o injusto, será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años o con multa de 12 a 24 meses, según la gravedad de la coacción o de los medios empleados.

Cuando la coacción ejercida tuviera como objeto impedir el ejercicio de un derecho fundamental se le impondrán las penas en su mitad superior, salvo que el hecho tuviera señalada mayor pena en otro precepto de este Código.

 

PLE D'OCTUBRE: PREGUNTES I RESPOSTES 4, I ÚLTIM

Finalment, avui faré referència a les darreres preguntes que vaig adreçar al govern en el ple d'octubre. van ser-ne tres, totes elles relacionades amb el cost que ha comportat per l'Ajuntament determinades decisions.

 

seguint amb la dinàmica del tot assimilada per l'actual govern municipal de desfer tot allò construït durant l'anterior legislatura, vaig preguntar sobre la raó de l'acomiadament d'una treballadora municipal per una simple i inexplicable amortització de la seva plaça o lloc de treball. es tracta de la Tècnic mig del DesOc, Àrea de desenvolupament empresarial i ocupació, que, sense cap mena d'avís ni raó tècnico-jurídica que ho justificqui, van decidir d'avui per demà, prescindir d'una treballadora que feia poc més de tres anys que prestava els seus serveis per l'Ajuntament. El seu clar concepte "progressista i d'esquerres" els va fer acomiadar una treballadora que, no només s'ocupava d'un àmbit molt important en moments de crisi econòmica i manca d'ocupació com l'actual, sino que a més, es tracta d'una persona que just acabava de ser mare. Sembla que, al tractar-se d'una treballadora que, amb tots els requisits legals va entrar a treballar a l'Ajuntament durant l'anterior legislatura era motiu suficient com per acabar amb el seu lloc de treball. Amortitzar una plaça vol dir deixar de tenir aquell lloc de treball que, per tant, no pot ser substituït per ningú més. A banda de les raons d'aquest acomiadament, que en cap cas van saber contestar, els vaig interpelar pel cost econòmic del mateix. van dir-me que en aquells moments no ho sabien. Espero que en el proper ple sàpiguen dir-nos què ha costat al poble acomiadar a una persona com la tècnic mig del Desoc que, de ben segur, deu haver pujat la indemnització  als 45 dies per any treballat.

 

Seguint amb el desfer propi d'aquest govern municipal, vaig preguntar per la raó de la retirada i substitució de les magnòlies existents a la plaça de la Vila. Van contestar que calia retirar-les doncs servien com a porteria pels nens que jugaven a futbol; que s'ha pabimentat i posat jardineres. el cost, diuen, d'uns 600 euros.

 

La darrera pregunta fou per quelcom que ja he comentat en aquest blog. La raó per la qual es va decidir fer sortir la revista l'Alzina al mes d'agost, quan aquesta mai s'edita en el referit mes de vacances. I la van fer sortir per publicar-hi només el programa de la festa Major pel "mòdic preu" de 2400 euros més un anunci de Cultura per 383 euros. I això, tenint en compte que el programa de la Festa Major ja es reparteix casa per casa de forma gratuïta, que el Palau Informatiu el publica també gratuïtament i que roman penjat al lloc web municipal.

 

La resposta del regidor Abascal fou clara i curta: S'ha decidit publicar-lo a l'Alzina doncs és l'única revista que no sortia al mes d'agost. Ha sigut la manera de que s'edités a l'agost. això sí, a canvi de que entre tots paguessim gairebé 2800 euros. I després anaven dient que preferien destinar els diners d'un castell de focs a les persones més necessitades!