David. Ahir vaig saber que el teu pare ens ha deixat, que va ser víctima d'una de les pitjors malalties que ens ha tocat sofrir en els nostres temps; i és que, qui més qui menys, ha patit d'alguna manera els efectes d'aquesta emfermetat.
Deu ser molt dur perdre el pare, i més quan era tant jove i apunt de jubilar-se pensant en gaudir d'aquest estadi de la vida al que tots aspirem després de tota una vida de treball i de pujar una família.
En aquests moments tant delicats, només voldria expressar el meu més sincer condol i oferir-te de nou el meu recolzament per tot allò que creguis et pugui ser útil.
Per al David Zambrana: Ànims i endavant, que tenim molta feina per fer!