Entrevista a Josep Maria Vila d'Abadal, alcalde de Vic i candidat a la presidència d'UDC al Singular Digital
“No sóc un independentista exprés
”
Josep Maria Vila d’Abadal (Barcelona, 1954) és batlle de Vic i president de l’Associació de Municipis per la Independència. Es presenta com alternativa de Josep Antoni Duran i Lleida a la presidència del partit en el congrés d’Unió dels dies 12 i 13 de maig, que per primer cop en dècades votarà dos candidats. Assegura que la formació necessita fer un gir cap a la independència si vol ser fidel al seu esperit fundacional (1931). I creu que Duran exagera un antiindependentisme. Vila d'Abadal admet que no té possibilitats de guanyar, però presentarà batalla.
per Alèxia L. Ferret
Ja té els avals necessaris per presentar-se. Però quants en té?
Fins ara, en tenim 396. Però tenim temps fins avui a les dotze. Potser arribem als 400. Tenim els avals necessaris. De totes les intercomarcals en tenim com a mínim vint. Tarragona és la número u. És la que ha superat a les altres.
Li dóna suport algun dels actuals membres de la direcció d'Unió?
No. De l’actual direcció ningú. Tampoc no m’han donat cap aval, ni venen amb mi.
Vostè és partidari de la independència de Catalunya. En canvi, Duran defensa un model confederal, com es va aprovar el 1931. Poden conviure en un mateix partit?
I tant! La meva proposta ve de l’evolució del que es va dir el 1931. Jo defenso un Estat propi independent. És a dir, un pas més.
Per què?
Després de vuitanta anys una relació entre Catalunya i Espanya no ha sigut viable. I si això no ha estat possible, com ho pot ser una confederació de dos Estats, un de català i un d'espanyol? Això és impensable. Hem de seguir el criteri que ja deia Unió temps enrere.
Per què li cal ara a Unió assumir un discurs independentista?
No és nou. Fa dècades, ja es deia llibertat o independència plena. Aquests noms ja s’utilitzaven als anys 60 i 70. I ara és més necessari. El nostre país està evolucionant en aquest sentit. I nosaltres com a partit hem de servir la societat catalana. Aquest és el nostre objectiu. Catalunya necessita un Estat propi independent.
UDC encara hauria fer un pas més que el gir sobiranista de CDC en el congrés de Reus?
CDC aposta per un Estat propi, però no independent. I jo crec que la paraula necessària és independent. Això és el que hem de treure en el congrés del maig. I ho hem de proposar als militants i als compromissaris. La ponència oficial d’Unió parla d’una confederació d’Estats, però la contempla amb el fet de la llengua, la cultura i el dret civil. I això està superat. No crec ni que els ponents s’ho creguin. Aquest discurs és tirar enrere del que es deia el 1931.
Per què diu que Duran exagera l’antiindependentisme?
Perquè està segrestat per la política que fa a Madrid. Ell hi va cada setmana, i la visió allà de Catalunya és diferent de la d’aquí. A més, ha de fer unes polítiques concretes, negociar i treballar. Si no no tindria sentit ser-hi. El desig de separar-nos d’Espanya no s’entén a la capital. I per aquest motiu en Duran té aquesta deriva més espanyolista de la seva persona. No ho era tant. Això els ha passat a molts polítics que han anat cap allà.
Té por que alguns militants hagin firmat alhora a favor de vostè i de Duran i que, al final, els avals quedin anul·lats.
Sí. Quan vaig anunciar que tenia uns quants avals, ja vaig avisar que això podia passar. Però tampoc hi vull entrar més. El que desitjo és renovar el partit, i evitar que passin aquestes coses. Aquest és un mal que té el sistema de partits. Hi ha uns models d’organització molt forts, que governen i incideixen massa en els militants. Jo em presento per canviar-ho. Hi ha hagut pressions per tal que avalin en Duran i no a mi. I també doblar-ho, tot i que és més agressiu i ja ho han parat.
Vostè assegura que l’organització de UDC va fer el possible perquè no es presentés. Concreti què li van fer…
Conec gent a qui li han anat a buscar l’aval, i que li han dit que no val pel Josep Maria Vila d’Abadal. I d’altres, que a les assemblees locals i comarcals porten els avals d’en Duran. A més, si saben que hi ha gent que no hi ha assistit els el van a buscar a casa seva. Tot això, des de l’organització. No ho fan a nivell personal. Però amaguen la realitat. Ahir vaig configurar la proposta de comitè de govern, i un no va venir perquè li havien fet pressions i ofertes d’altres possibilitats.
Segons vostè, per què Duran hauria de deixar pas a una nova direcció?
Per renovar el partit des dels seus orígens. Hem de recuperar el pensament dels fundadors d’Unió i portar-lo al segle XXI. I reconduir el tema nacional clarament. Cal un partit on la gent s'hi trobi còmode i pugui expressar les seves idees sense que tinguin conseqüències.
Però a Unió tothom dóna com a clar guanyador Duran...
És lògic. En Duran i Lleida té tot l’aparell del partit. Està treballant i organitzant el congrés. Per tant, els presidents locals i comarcals li busquen els compromissaris…
Firmaria treure un 20% dels vots dels delegats? Quina és la seva aposta?
No en tinc ni idea… No vull entrar en això. Jo em presento per fer una alternativa. En Duran porta 30 anys al capdavant d'Unió, i és molt temps. Tot i així, se li han d’agrair moltes coses. És un gran polític que pot continuar fent feina a Madrid. Però pel partit i el tema nacional de Catalunya, ja ha complert una etapa i s’hauria de retirar.
Es reconeix com l'hereu de Duran...
Jo no vull ser l’hereu de ningú. Jo em presento perquè el missatge que dóna Unió sobre la sensibilitat nacional no és l’adequat.
De moment no s’ha produït una trobada entre vostès dos. N'hi haurà alguna abans del congrés?
No en tinc ni idea. Fa un mes aproximadament, ens vam enviar missatges i em vaig oferir per parlar. Em va dir que parlaríem quan tingués la ponència elaborada, i ja la té. Si ell vol, jo estic disposat.
Vostè lidera l'Associació de Municipis per la Independència. Quants són ara?
La setmana passada ja érem uns 380 municipis.
I faran insubmissió fiscal?
No. Nosaltres hem demanat al Parlament i al Govern, que facin els tràmits necessaris perquè puguem pagar els nostres impostos a l’Agència Tributària Catalana. Però si no ho desenvolupen, no ho farem.
Ja ha demanat anar a entrevistar-se amb Rajoy per presentar-la?
Sí. També hem demanat parlar amb el president del Parlament Europeu, i amb l’ONU. I també parlarem amb diferents caps d’Europa per explicar el projecte independentista català des de la visió dels municipis.
Han obtingut resposta?
No. Encara no ens han contestat.
En més d’una ocasió ha assegurat que l’actual crisi econòmica és un bona oportunitat per a què Catalunya s’independitzi. Tan convençut està que en dos o tres anys es produirà?
Sempre explico les teories d’Einstein. El món es mou a través de les crisis. Quan es plantegen les coses i es busquen projectes, hi ha noves solucions. Europa ha de ser una confederació d’Estats. I si passa això, n'hi podran aparèixer de nous. És el moment que neixi Catalunya. Avui es pot plantejar més fàcilment un Estat català.
Vostè és independentista exprés?
No. Crec que les coses s’han de fer quan toquen. Però és clar que si no t’ho planteges no ho faràs. Per tant, ens hi hem de posar, i el temps dirà. Ara bé, aquests processos són molt ràpids.
