Abans de res, i a fi d'aclarir el final dels comentaris d'ahir, vull deixar clar que, encara que en qualsevol procés penal es pugui acabar amb un acord de conformitat entre les parts, sempre finalitza amb una sentència que posa fi al judici. Una sentència que en el mateix acte de la vista de conformitat les parts ja manifesten la seva intenció de no apel·lar.
Per tant, en els propers dies es farà pública la sentència del cas Pallerols que recollirà les penes imposades als acusats així com les indemnitzacions a les que ha de fer front UDC per ser-ne responsable civil subsidiari. És a dir, que els acusats són culpables i UDC responsable.
No entenc tanta cridòria de PSC i PP quan ambdues formacions són un clar exemple de corrupció en diferents àmbits amb penes de presó per a molts dels seus responsables i representants.
Aclarit tot això, al que avui em voldria referir és al cansament que produeix tot el que es refereix a la construcció de l'estat propi. No pot ser que cada dia haguem de suportar tanta pressió mediàtica en quelcom que no fa ni cinc mesos va fer sortir a més d'un milió i mig de persones al carrer. No és de rebut que entre nosaltres, els partidaris de la Independència, hi hagi tant de soroll constant al respecte. No pot ser que, davant d'un document de treball que CiU i ERC posen damunt la taula, hi hagi tanta reacció irada per part de tothom. Que és que no està clar que és una proposta a partir de la qual s'hi han de fer aportacions? que és que ens hem de tornar tots bojos? Que és que no recordem que Convergència i Unió, que vol dir Unió i Convergència es va presentar a les eleccions del 25 N amb un programa que marcava l'estat propi com a objectiu principal? Que no recordem ja el que totes les forces del Parlament, a excepció de les espanyolistes, van aprovar a finals de setembre? Que és que encara hem de tornar a discutir si tenim o no Dret a decidir? Que no ho teniem clar ja això?
Em semblen correctes tots els matissos i detalls que es vulguin: que si Països Catalans els uns, que si el contingut més social els altres.... Però, sisplau, acabem amb tant de rebombori inútil! El país no s'ho mereix. L'il·lusió expressada per la immensa majoria social de Catalunya no es pot veure truncada per interessos personals o de partit. És massa seriós i important el que tenim al davant, com perquè ara ens vingui el "Conde Duqe de Godó" o qui sigui a retractar-se de no sé què o aquest o aquell polític a fer de mosca "....." empipadora manifestant que cal començar de nou i que s'ha de comptar amb el PSC. Per què s'ha de comptar amb el PSC? Que és que ara estarà per l'estat propi? Que és que vol ara la independència? que és que no ha quedat clar a les urnes cap on vol anar el país? A què juguem? A veure qui la diu més grossa? A veure qui crida més?
Demano que ens posem a treballar d'una vegada. Que no cal que, a cada segon que passa s'hagi de donar protagonisme al primer que obri la boca. Ens estem jugant el poder ser lliures. Entre tots hem de portar Catalunya a la independència perquè esdevingui un nou estat d'Europa. Quan arribi el moment, ja ens discutirem per les polítiques socials, els Països Catalans, el capitalisme desvocat, les dretes i les esquerres i el que faci falta. Però, ara toca anar a la una!
