Ara més que mai, hem de tenir present aquelles paraules del president Mas pronunciades de forma solemne l'endemà de la primera de les grans Diades massives per la Independència. La del 2012. L'endemà va comparèixer davant dels mitjans de comunicació al Palau de la Generalitat, per dir-nos que, prenent la voluntat del poble, expressada de forma massiva pels carrers de Barcelona, ell, com el primer dels catalans, estava disposat a tirar endavant amb l'objectiu d'aconseguir, no ja la independència, que també, sino que aquest poble, que havia sortit al carrer en massa superant, en aquella ocasió així com en la Via Catalana de l'any passat el milió i mig de persones, s'hi posava al davant per exprés encàrrec de la ciutadania.
Per això va dir allò de: "Ens caldrà voluntat de ser, grans majories i capacitat de resistència". Sabia molt bé el que es deia quan parlava de grans majories i capacitat de resistència, perquè aquí rau la raó de tot plegat.
Efectivament, va convocar eleccions, i el somriure sorneguer d'alguns al veure la pèrdua de suport electoral de CiU en favor d'ERC, van voler fer tota mena d'interpretacions encaminades a intentar fer veure que això del procés havia mort i que acabaria en res. I és que, com sempre, les interpretacions dels espanyols són del tot esbiaixades. Prefereixen viure d'il·lusions, com les que aquests dies ens ofereix algun director de diari espanyol dient que això del sobiranisme ha fracassat i que no ens portarà enlloc. Encara és l'hora que han de veure que la majoria social és la que és. Encara no s'han adonat que, es voti CiU, ERC, la CUP o fins i tot ICV, la gent vol anar a votar per decidir lliurement el futur de Catalunya, i el suport electoral d'aquestes formacions ens fa veure que, a més, la gent està majoritàriament per la Independència. I no només els que voten a aquests partits, sino que, com tothom sap, n'hi ha molts que, tot i votar al PSC, estan també pel dret a decidir dels catalans, com ho està el 80% de la població catalana, però també per la Independència.
És evident que l'afer Pujol fa mal al procés. Però, no tant perquè això comporti una disminució en favor del suport popular al procés, sino que afecta principalment a la moral de país, a la baixada en la il·lusió col·lectiva pel que fa als referents ètics, morals, als valors a l'orgull de país... Però, qüestions com les relatives a aquest escàndol, el que en cap cas comporten, és un canvi ideològic. Ningú, com a conseqüència del cas Pujol o d'altres, ha deixat d'estar a favor del dret a decidir. Ningú, com a conseqüència del cas Pujol, ha deixat de ser independentista.
Ara més que mai s'ens fa present aquella màxima relativa a la capacitat de resistència! I això no ha fet més que començar!
Per aquesta raó és tant i tant important que a la propera Diada tornem tots a fer la V. Serà més important que mai que hi tornem els que vam ser a les manifestacions del 2012 i del 2013. Però, encara hem de ser més! No ens podem deixar portar per declaracions, contradeclaracions, opinions de persones més o menys mediàtiques, de caps d'estat, etc. Serem respectats segons siguem capaços de demostrar la nostra capacitat de resistència. Siguem capaços de demostrar que seguim essent majoria i que, siguem o no independentistes, només volem poder votar!
Volem poder tenir un debat sà i democràtic com el que ahir es va produir a la televisió d'Escòcia en favor i en contra de la seva independència. En definitiva, volem que els que estan a favor de mantenir-nos, com ara dins d'Espanya, puguin defensar tots els seus arguments amb totes les garanties democràtiques, i que puguin votar!
Grans majories, però capacitat de resistència. Molta capacitat de resistència!
 | Este mensaje no contiene virus ni malware porque la protección de avast! Antivirus está activa. |
