Sí noi. Encara no ens ho creiem. Encara no ens n'hem fet la idea. Sembla impossible, però és veritat. L'Adelina, la de tota la vida, la de l'Ajuntament, la Gran Adelina, la millor, la única.... Ens ha deixat.
Aquella veu que, encara podem sentir si truquem a l'Ajuntament, (93 864 80 56) ja ens ho diu tot: Simpatia, llum, lliurada sempre a tothom, amb ganes d'ajudar-nos en tot el que necessitéssim, fins l'últim dia, el passat dijous, va lliurar-se a la feina, a la gent, a les persones, al poble, amb totes les seves forces. Va ser de cop, sense avís, com un ensurt, un accident inesperat, que rebem tots la notícia que ens sobrepassa. Divendres, dissabte, diumenge i dilluns... I les hores i els minuts passen, i seguim pendents. Tot indica que d'un moment a l'altre arribarà la notícia. N'hi ha d'optimistes..., però la realitat de la informació que ens arriba, és que no, que d'un moment a l'altre ens diran que ja ha marxat. Ahir, poc abans de les set de la tarda arriba el desenllaç. I si algú es pensava que ens haviem preparat per aquest moment, la veritat és que no. Que a tots ens va tornar a venir un enorme calfred, insuperable, extrem... Pensar que tot es pot acabar per sempre d'un moment a l'altre..., que en aquest món cal tenir-la a ella com a model a seguir: fora enveges, personalismes, ganes de tenir o de fer més que els altres. Ella, amb tota la modèstia, ens va acaparar, va saber estimar i ser estimada, ajudar sense voler rebre res a canvi. I això és el que ens ha ensenyat i hem de predicar.
Adelina Abril. Quin millor cognom que no el d'un mes primaverenc, alegre i jovial com ella per transmetre tot el seu fer i saber estar.
La conec des de ben petit. Veïns de tota la vida del meu carrer, o d'abans quan vivia als pisos que anomenem de la Caixa. Després a la caseta del carrer Dom Bosco amb Pintor Vayreda, i des de fa alguns anys al carrer de Dalt. I és que, entre els anys de l'Ajuntament, amb un tracte constant i directe, i els que ja feia que haviem estat veïns davant per davant, aquesta és una d'aquelles pèrdues que costarà molt i molt d'oblidar. Però, com que prefereixo recordar-la tal i com ella era, vull encomanar-me de la seva jovialitat i mirar d'encarar el futur amb l'alegria i el positivisme que ella ens ha ensenyat.
ET RECORDARÉ SEMPRE ADELINA. DESCANSA EN PAU!
 | This email has been checked for viruses by Avast antivirus software. |
