I déu n'hi dó quin dia el d'ahir a la tarda a can Barça, amb la TDP, amb la Laia Tudel, amb en Puyal... Mai m'hagués arribat a imaginar viure una jornada com la que em van proporcionar tots plegats!
Publicada la meva carta d'agraïment als amics de la TDP de Catalunya Ràdio el dissabte al Punt Avui, el diumenge al Diari Ara així com el reportatge del Diari Sport. I per culminar-ho tot plegat, ser el protagonista absolut de tota una retransmisió d'en Puyal abans, durant i al final del partit de lliga d'ahir contra el Llevant.
Per acabar-ho de rematar, bon futbol i victòria per cinc a zero! I és que, ja a la sortida des del nostre poble amb l'autocar de la Penya del Barça, va contactar amb mi la Laia Tudel de l'equip de la TDP. A l'arribar al Camp, vam quedar per fer una salutació en directe des dels accessos a l'estadi. Durant el partit, comprovant que la sincronització de la Ràdio amb el joc en temps real era total i absoluta, vaig tornar a gaudir del futbol, de l'ambient, de les grans jugades, dels gols!!! Quant de temps esperant aquestes sensacions quasi oblidades. Semblava que això mai més tornaria a ser possible. Em plantejava causar baixa com a soci i quedar-me a casa definitivament a seguir els partits per la Ràdio. Però, com si d'un miracle es tractés, ahir va ser veritat, va ser possible; i ara sí que seguiré amb més força que mai, acudint a l'estadi per gaudir, patir i el que faci falta amb el Barça.
Com així es va anunciar durant l'estona inicial, cap al minut trenta de la segona part, la Laia Tudel, va pujar fins a la meva localitat a la tercera graderia del gol sud, i allò ja va ser definitiu. Haig de reconèixer que l'emoció va fer que em saltessin les llàgrimes, ja que no em feia càrrec del que estava vivint! Parlar en directe amb tot l'equip de "la Transmi": amb en Torquemada, la Laia, la Marta Déu, en Sergi Cutillas, en Carles Domenech,i amb la resta d'equip. em vaig sentir massa important, per haver aconseguit quelcom tant transcendental després d'haver publicat una carta als diaris exposant el meu cas.
La sensibilitat d'en Puyal, la predisposició de Catalunya Ràdio i la col·laboració de tots els que hi han intervingut i ho han fet possible fa que el meu agraïment sigui tant gran, que s'em fa impossible d'expressar-ho en paraules. I, mentre seguia el partit, anava escoltant al Mestre parlant de mi, que s'imaginava com debia estar seguint el joc, etc. Em feia tremolar sentir aquella gran sensació!
Ara ja és veritat. Hem tornat a fer quelcom gran, a demostrar que quan ens proposem objectius, si volem serem capaços d'aconseguir-los. Només cal fer les coses honestament, que siguin justes i posar-hi força i més força. Si volem, podem!
Gràcies Quim, Laia, Marta, Ricard, Carles, Sergi, Judith, Sònia, Jaume Ramon, Marcos... i tots aquells altres que támbé hi heu intervingut i de qui no conec els noms. Moltes gràcies!
 | This email has been checked for viruses by Avast antivirus software. |
