Ahir, l'amic Dani Ruiz em va dir: "Jaume, des del 23 de maig que no et veia tan content!" I, efectivament, tenia tota la raó. I és que, després que durant cinc anys, la militància d'Unió Democràtica a Palau-solità i Plegamans hagi hagut de conviure amb tanta incomoditat el fet de ser i sentir-se plenament independentista, però, en canvi, veure com, dia rere dia, la cúpula del seu partit no feia altra cosa que, o bé vellugar-se entre la més absoluta indefinició i confusió, o bé posar pals a les rodes a tot el que significava avançar cap al procés per la independència de Catalunya.
De paciència n'hem tingut molta. Fins i tot hem mantingut l'esperança de que la cosa es podia canviar des de dins mateix del partit i que els nostres ideals inspirats en els postulats de Carrasco i Formiguera de l'any 1931, podrien al final prosperar i així cumplir amb l'esprit d'aquell partit socialcristià.
No ha pogut ser. Hem hagut de recórrer a la creació d'una nova formació política perquè serveixi per treballar per aquells valors inspiradors del personalisme comunitari, de la doctrina social de l'Església, de l'humanisme i de l'economia social del mercat. No tindrem les sigles, però sí l'essència, i com no, l'independentisme necessari com a instrument per assolir les fites de la justícia social, la fraternitat i el progrés econòmic del nostre país.
Ara ja puc dir (després d'haver tramès la baixa a UDC) que em sento plenament identificat amb un partit, unes sigles, unes idees..., que són les mateixes que abans, però que un autonomisme o regionalisme pel que aposten els actuals dirigents d'UDC, ha fet impossible que aquella UDC resulti inútil per a treballar pels objectius socials, humans i de país pel que cal fer-ho en aquests moments.
I, si el Dani em deia allò de la recuperació d'una alegria mig perduda, debia ser perquè, tot plegat, afegit als mals resultats electorals del passat 24 de maig, dels que sempre he dit que en sóc plenament responsable, m'ha conduït per moments i situacions que et fan replantejar quin és el teu paper exactament.
Però, l'il·lusió ahir viscuda, les ganes de començar de zero, el veure's integrat en un grup de persones que fugen d'estructures de partit, de càrrecs, d'aparells, de no voler militants sino voluntaris per treballar, de cercar la participació de tothom, amb independència dels seus colors polítics, l'aposta per la gent del carrer, de la societat civil..., tot plegat em porta a pensar que potser no estava tant equivocat en la forma d'elaborar la llista electoral municipal. Potser sí que ja ens vam començar a avançar en les futures maneres de la política moderna. Potser sí que, ara de veritat, ens trobem davant del principi de l'èxit!
 | El software de antivirus Avast ha analizado este correo electrónico en busca de virus. |
