Com haureu pogut detectar, m'he passat algunes setmanes sense escriure res sobre qüestions relacionades amb l'actualitat política al nostre poble. Temia caure en determinades provocacions, principalment procedents de persones i/o formacions properes a nosaltres des d'un punt de vista ideològic, i en moments com els que ens ha tocat viure, el que més cal preservar és la unitat d'acció, l'anar junts, el treballar amb un objectiu comú..., i deixar les nostres disputes i estratègies electoralistes per a temps més propicis, que segur hi haurà.
Aquesta ha estat la meva (la nostra) actitud. I la volem mantenir fins que l'interès del país ho requereixi. Els retrets, les acusacions, els insults entre persones i/o formacions independentistes, és el que seguirem evitant o esquivant. temps hi haurà, quan toqui de deixar les coses clares i posar a cadascú al seu lloc. Ara, encara no toca. No hem arribat aquí per llençar-nos els plats pel cap entre independentistes (i segueixo parlant de Palau) i és per això que seguirem treballant junts per l'objectiu comú de la independència de Catalunya.
Tot això ho dic pel que es va visualitzar ahir en el ple ordinari del mes de setembre on, entre altres qüestions vam explicar públicament la decisió dels nostres partits que el Grup municipal PDECAT - DEMÒCRATES abandonés el Govern com a conseqüència de la incompatibilitat ideològica i insuperable existent entre nosaltres i el PSC local que ocupa l'alcaldia.
En els propers dies, sí que tocarà que seguexi escrivint reflexions sobre molts aspectes. Ja sigui sobre la feina feta fins ara a nivell municipal, sobre les raons de la nostra sortida del Govern o sobre aquests atacs constants dels que som objecte per part de qui vol apareìxer com a més independentista que ningú, i que s'haurà de quedar sol en les seves imprecacions, ja que no ens trobaran mai en aquest tipus de "batalles", provocacions i retrets. Si hom segueix equivocant-se d'adversari polític, és el seu problema, no pas el nostre.
En el ple d'ahir que, com sabeu, era l'ordinari del mes de setembre, és a dir, el que s'hauria d'haver celebrat el dijous 28 de setembre, però que vam acordar la seva suspensió com a mesura de protesta pels fets i detencions del passat dia 20, van ser dos finalment, els punts de l'ordre del dia. El primer era una moció de l'antic equip de govern de condemna als atemptats terroristes del passat 17 d'agost i de reconeixement als Mossos d'Esquadra i resta d'equips d'emergència i policies locals per la gran tasca portada a terme. Fou aprovada per unanimitat, tot i que, a banda de la incompareixença ja habitual del regidor Heras, tampoc va assistir al ple el regidor Jordi Méndez de la CUP qui, com a mesura de protesta per la situació excepcional que viu Catalunya des dels fets del 20 de setembre, manté la suspensió en l'assistència als òrgans col·legiats del consistori. En segon lloc, una moció del Grup de C's, proposant la realització d'un estudi per posar limitadors de velocitat al Pg de la Carrerada en el tram que va des de l'alçada del Escorxador fins al final de la Sagrera, que també va ser aprovada per la unanimitat dels presents. A l'ordre del dia hi figurava una altra moció, en aquest cas presentada pel PP demanant un pronunciament contrari a la celebració del referèndum del pasat diumenge 1 d'octubre en el sentit que l'Ajuntament no cedís espais municipals a l'efecte. Com que resultava del tot extemporània, fou retirada i per això no es va arribar a debatre.
A partir d'aquí, poques preguntes a l'apartat de Precs i Preguntes. Però, el fet que s'hagués convocat a moltíssima gent al plenari amb l'objectiu d'expressar el seu descontentament amb la "poca" disponibilitat per part d'alcaldia a cedir els espais habituals de votació, junt amb la intervenció teatral d'algun regidor amb ànims únicament de menystenir la tasca dels regidors del PDECAT i DEMÒCRATES amb el referèndum, intentar evidenciar que no som tant independentistes com ell i que no hem fet res perquè es porti a terme amb condicions òptimes la consulta vinculant de diumenge, va fer determinades manifestacions que, si voleu que us digui la veritat, em van causar sensació de llàstima cap a ell, sentiment de compassió per allò de "Déu meu, deixeu-lo que no sap el que es fa", pensant que parlant de nosaltres com a Convergència i Unió ens incomodava... en definitiva, res de nou que no sapiguessim fins ara. Per això, en la meva intervenció, mantenint el nostre tarannà dialogant, unitari i constructiu, vaig preferir manifestar que no ens trobaran mai en les crispacions, passant a informar al plenari de les raons per les quals el nostre Grup municipal, per voluntat expressa de l'assemblea conjunta d'ambdós partits havia acordat sortir de l'equip de govern municipal. això sí, deixant ben clar el nostre compromís inequívoc amb l'assoliment de la independència per a Catalunya. Els debats i retrets entre regidors que havien estat d'una mateixa formació, és quelcom que no ens incumbeix i que ni ara ni mai hi entrarem.
El que sí tenim molt clar, és que les nostres decisions no les prenem en tant que tres regidors, sino que és, allò que abans s'en deia militància, és a dir, els associats del PDECAT i els voluntaris de DEMÒCRATES, els qui en assemblea decideixen sobre les qüestions importants. Al 2015 van decidir més de cinquanta militants que calia entrar a formar part del govern municipal. Els mateixos, ara han decidit que calia sortir-ne. Ara i no abans. Perquè, des del govern, alguna cosa hem aconseguit: Sis centres de votació en lloc de dos, tot i que probablement hi havia qui hagués preferit que fossin dos, ni que sigui per disposar de més arguments en contra de PDECAT - DEMÒCRATES. Efectivament, no vam aconseguir claus de tots els col·legis. Ens van faltar les de Folch i Torres i can Cladellas que vam poder accedir al pati i votar al porxo. Cert que l'actitud incontrolable per part d'alguns agents i caporals de la policia local a títol individual, va fer enervar els ànims de propis i extranys i que sort em vam tenir dels Mossos que van parar els peus a algun policia local desvocat. Però, gràcies a nosaltres, van ser sis i no dos els col·legis electorals pel referèndum. Gràcies a la nostra influència dins del govern, es va emetre un comunicat per part del mateix per condemnar els fets del dia 20, que el mateix president hauria subscrit, sense apel·lacions al diàleg a qui ja ho ha intentat tot per assolir-lo. Que, com a conseqüència de la proposta de la CUP se suspengués fins ahir tota activitat institucional, va ser perquè nosaltres hi vam intervenir de forma activa, i vam considerar que no es podia recuperar una certa normalitat fins passat el dia 1 d'octubre. Cal destacar que, a banda de la CUP, només nosaltres apostàvem per suspendre fins després del referèndum. D'altres en tenien prou en suspendre la Comissió Informativa del dia 21 de setembre, pensant que si es mantenia el ple del dia 28, tenien l'oportunitat de presenciar una "bronca" entre nosaltres i el PSC com a conseqüència de la moció del PP contra el referèndum. Es van quedar amb les ganes.
Sé que ja en teniu prou per avui, tot i que jo seguiria escrivint sense parar sobre tantes i tantes coses que han succeït aquests darrers dies o setmanes. Temps tindrem per analitzar-ho.
El que més em preocupa d'ahir, és la gent crispada, nerviosa, cridant, atacant..., tot pel fet que l'alcaldia no s'havia avingut del tot a fer possible el referèndum en les condicions òptimes. Fomentant aquest tipus de crispació, va arribar un moment que, en contra de l'esprit constructiu i pacífic demostrat fins ara per l'independentisme, va semblar que els assenyats eren els del bloc anomenat unionista. I això sí que em preocupa. Tots ens coneixem. Tots coincidim cada dia al forn, al cafè, pel carrer..., ens coneixem, som amics, som coneguts, som veïns... i no ens podem permetre cridar-nos els uns als altres com ahir vam presenciar en algun moment. sort que al final, es va imposar el seny, i ens vam aplaudir per poder seguir discutint i debatint en pau i perfecta convivència!
Ara toca Declarar la Independència, seguir treballant amb la màxima unitat per aquest objectiu..., i quan ho tinguem, quan es facin eleccions i quan tot això hagi passat, aleshores serà el moment d'aclarir tot el que calgui. Això sí, nosaltres no participem en cap cursa d'independentistes. Tinc 53 anys i quan en tenia tretze vaig assistir a la manifestació de 1977, la del milió de persones, i ja la reclamava. La meva estelada la tinc des de l'any 1983, quan tothom ens mirava com a extranys que demanavem l'impossible. Ningú em donarà lliçons d'independentisme!
