Com us deia dilluns, ERC i PDECAT - DEMÒCRATES, vam presentar la moció proposada per l'ACM i l'AMI, on es demanava la no aplicació per part del govern espanyol de l'article 155 de la Constitució, i per tant, contra la suspensió de l'autonomia de Catalunya. És clar que, la proposta en qüestió també demanava que es donés suport al Govern de Catalunya perquè apliqués el mandat del referèndum del dia 1 d'octubre i s'apliqués la Llei de Transitorietat Jurídica de la nova República catalana. I entenc que, precisament aquest fou el problema de la votació en contra del PSC, Ganemos Palau i ICV-EUiA, malgrat que ICV sí havia subscrit la petició del caracter extraordinari i urgent del plenari d'ahir per poder debatre aquesta moció. Per tant, la conclusió principal, és que si només s'haguésn demanat la retirada de l'activació dels mecanismes de l'article 155 de la Constitució, la moció hagués pogut prosperar, ni que sigui per l'abstenció de PSC i ICV. Altra cosa és el que, a partir d'ara acabi fent ganemos Palau qui, malgrat pronunciar-se de forma sistemàtica a favor del dret a decidir dels catalans, resulta sorprenent un vot contrari com el d'ahir, i en conseqüència, imprevisible qualsevol posicionament de futur.
Haig de reconèixer que, fins a l'últim moment, vaig tenir l'esperança que el PSC, per tarannà, trajectòria, responsabilitat i compromís amb el clam majoritari, en aquest cas, de la gent del nostre poble, acabaríen per abstenir-se i així permetre l'aprovació d'una moció que conculca i ataca d'una forma flagrant els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans de Catalunya. Però no, la força de les instàncies superiors del partit, van poder més que la voluntat dels propis regidors. O potser això és el que a mi m'agradaria pensar.
M'agradaria pensar que, quan més de quatre mil set-centes persones van votar que sí en el referèndum del passat dia 1 d'octubre, es feia necessari escoltar-ho. Pensar que molta d'aquesta gent, o dels més de cinc mil que van votar pel 9N, també voten a la teresa. Mai cap formació política al poble ha obtingut més de dos mil vots, i és per això que, per damunt d'ideologies i partits, els representants municipals hem de saber interpretar quin és el sentiment dels ciutadans en cada moment. Essent així, cal, al menys permetre, que la voluntat popular prosperi en les seves pretensions. I si per aconseguir-ho cal una abstenció (no ja un vot favorable) doncs, endavant, ja que és el poble qui ha parlat.
vaig voler reflexionar sobre l'evolució que ha fet el país d'ençà de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia trinxat pel Tribunal Constitucional espanyol. Les grans mobilitzacions de cada any des de la del 10 de juliol de 2010. Les consultes del 1 de juny a Palau, la del 9N de 2013, les eleccions plebiscitàries del 27S i ara el referèndum del 1 d'octubre havien deixat prou clares les coses com perquè ningú ara ens surti amb ciris trencats d'eleccions i de deixar de cumplir amb els compromisos adquirits pel Govern de Catalunya.
em vaig atrevir, deixant el protocol o formalisme propi d'un ple municipal, a "suplicar" al PSC que, per història, trajectòria, per la seva contribució a la cohesió social d'aquest país, per la memòria de tants i tants socialistes, per la peça clau que ha resultat ser el PSC a l'hora d'integrar a tothom, en el seu recolzament a les polítiques d'immersió lingüística, pels seus segurs valors republicans, perquè sempre han defensat el caracter de Nació de Catalunya, perquè es defineixen com a federalistes, catalanistes, perquè són els primers en fer ofrenes al President Companys, assassinat pel franquisme després d'haver proclamat la República catalana, o a Rafael de Casanoves com a darrer lluitador caigut en la Guerra de Successió lluitant contra els borbons. Vaig acabar demanant-los sisplau, que féssin un esforç. Que, en definitiva, només volia dir una abstenció. No va ser possible. Al final, PP, C's, Ganemos Palau i PSC hi van votar en contra. Sí, la majoria absoluta del ple. A favor només el Regidor no adscrit Miquel Truyols, ERC i nosaltres, que vol dir, només cinc, ja que el regidor de la CUP, Jordi Méndez, segueix amb l'activitat institucional suspesa des del passat dia 21 de setembre, la qual cosa suposa la seva no assistència a plens i organs col·legiats dels que nés membre.
I és que, hem de tocar de peus a terra. Al nostre Ajuntament, que es composa per disset regidors, només n'hi ha sis d'independentistes. Potser tres més estan pel Dret a Decidir, malgrat les contradiccions de Ganemos i l'absència des de fa més de deu mesos del regidor José Luís Heras. La resta, és bloc unionista, PP, C's i PSC, des d'ahir s'hi va afegir Ganemos, amb la qual cosa aquest bloc ja disposa de la majoria absoluta del ple. I això és així i no ho podem pas canviar! Bé, sí que es podrà, però haurem d'esperar al mes de maig de 2019!
Intentarem seguir treballant per aconseguir, al menys, un pronunciament contra la suspensió de l'Autonomia per aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola. Si ho assolim o no, ja es veurà!
