El passat 21 de març, vaig tenir l'oportunitat d'assistir a l'acte de presentació pública celebrat a l'auditori de can Cortès de la iniciativa ciutadana que, sota la denominació de Junts per Palau (ai la gent de Plegamans), pretén conformar una candidatura electoral de cara a les properes eleccions de l'any vinent, una mica seguint l'exemple que a nivell nacional ha configurat el President Puigdemont amb la candidatura de Junts per Catalunya que va concórrer a les eleccions del 21 de desembre passat per guanyar-les, amb sorpresa d'alguns. El més curiós però, és que aquesta iniciativa palauenca i plegamanina, fa ja prop d'un any i mig que ve treballant en la idea. Hom podria afirmar que ha estat el President qui ha copiat la idea als de Palau..., però, el cert, diria jo, és que l'actual sistema de partits polítics està claríssimament en crisi i absolutament desacreditat per part de la societat en general. Tant és així, que cada cop són més els col·lectius, plataformes, agrupacions o entitats que el que realment cerquen és la consecució del bé comú, de l'interès general, de la utilitat pública..., en definitiva, de donar servei a la gent, superant anacròniques idees de dretes, esquerres i/o falsos progressismes.
Algù, coneixent el meu alt grau d'implicació política i les meves sempre irrefrenables ganes de seguir treballant pel país i pel meu poble, es preguntarà la raó per la qual jo no figuro entre les persones que estant tirant endavant aquest nou projecte. Com recordareu, vaig encapçalar la llista electoral de Convergència i Unió a les darreres eleccions municipals del maig de 2015. Els resultats, sigui per la raó que sigui, van ser molt dolents per a la nostra opció, ja que, si bé vam quedar novament com a segona força política, els 901 vots obtinguts van quedar molt lluny dels que fins aleshores havia anat aconseguint la Federació de CiU. Uns consideràvem que l'entorn social, polític i mediàtic del moment, amb tot el que es referia a 3%, cas Palau, cas Pujol, el paper galdós d'Unió Democràtica i aquell inefable líder d'en duran i Lleida o el desvergonyit Ramon Espadaler, entre altres coses, van fer que, no només al nostre poble sino en general, tret d'algunes excepcions amb alcaldesses i alcaldes consolidats ja com a veritables líders en els seus respectius municipis, es produís una marxa de vots cap a d'altres opcions. Però, no van faltar (i no dic pas que no tinguin raó) els qui van considerar que la meva presència com a cap de llista, no afavoria pas la possibilitat de sortir exitós de la proposta. I sí, parlo d'una proposta (aquella nostra) que malgrat haver de concórrer sota les sigles de CiU, el que precísament cercava no era altra cosa que aquesta transversalitat de persones que ara es persegueix a través de la iniciativa de Junts per Palau. Vam treballar per configurar una llista amb persones que la política no els hagués ni "viciat" ni condicionat en res fins aleshores. amb persones vinculades a entitats del poble, al comerç, al voluntariat, al món de l'empresa i l'Economia.... Per això: Laura Navarro, Jordi Pujol, Dani ruiz i tants d'altres a qui mai s'els va preguntar quin era el seu posicionament ideològic, més enllà del seu compromís amb el poble i el país..., i a qui mai s'els va exigir entrar a militar a cap dels partits que conformàven la Federació.
Per això em satisfà veure (ara sí) com aquella idea meva, que topava amb la preceptiva necessitat de presentar-nos a les eleccions sota les sigles de CiU, ara es pot portar a terme sense que les estructures estanc dels partits polítics, posin límit a quelcom tant necessari com que a les properes eleccions la gent es podrà fixar definitivament en qui són els que configuren la candidatura, més que no pas en saber si són més de dretes, d'esquerres o d'aquest o aquell partit. I és que, tot ha evolucionat d'una manera que ningú es podia pas imaginar. Convergència no existeix. Unió no existeix. Han estat substituïts per noves formacions, com són PDECAT i Demòcrates on vam anar a parar també els tres regidors del Grup municipal, ara sota el nom de PDECAT - DEMÒCRATES. amb tot, cadascú segueix la seva pròpia progressió política, que ha comportat que, sobretot a ran de les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 21 de desembre, m'hagi sentit molt més còmode amb la gent i propostes del PDECAT i Junts per Catalunya, raó per la qual vaig deixar de ser voluntari de Demòcrates d'una forma transparent, raonada i perfectament explicada amb els amics de Demòcrates.
Com us deia al principi, vaig assistir en tant que ciutadà, a la presentació de la nova proposta de Junts per Palau. entre els ponents, els meus companys de Grup municipal i qui van ocupar els llocs dos i tres a la llista de 2015, Jordi Pujol i Laura Navarro. Idees clares, transversalitat, transparència en el sentit de no voler pas amagar mai la seva pertinença al PDECAT, a la recerca d'aquell esprit de renovació, de regeneració, de canvi de cicle en tot. Ho aplaudeixo amb totes les meves forces. amb tot, el PDECAT com a partit ha de seguir fent la seva feina com a tal. I és per això que, aquesta mateixa setmana ha celebrat les preceptives eleccions primàries a través de la corresponent assemblea local, i ha escollit com a Cap de llista de la formació a la companya Laura Navarro per unanimitat. Ara toca treballar conjuntament amb la candidatura de Junts per Palau, a qui des del PDECAT s'hi dona suport. No cal que us digui que m'agradaria que, fruit del seu propi procés intern, fos també la Laura qui acabi essent escollida com a Cap de llista. No tinc cap mena de dubte, després de tres anys de treballar, tant en el Govern com a l'oposició, que serà, de ben segur, una gran ALCALDESSA per a Palau-solità i Plegamans!
I tothom (quan dic tothom vull dir tothom) em pregunta si no voldria estar en cap candidatura. La resposta és que, una cosa és el que a mi m'agradi, i una altra és el que jo crec que convé més al poble. A mi m'agrada la política... seguiria fent feina tant com pogués. Però, la realitat és la que és. Ho vaig intentar i no va sortir bé. Fa ja uns quants anys que formo part de llistes electorals (de 2007 fins ara de forma continuada, i aquella incursió accidentada que anar de 1991 a 1993, del que res m'haig d'arrepentir per molt que alguns els hi agradi "refregar-s'hi). ara toca deixar-ho. Toca que noves propostes, persones, ganes... s'obrin pas en aquesta nova etapa històrica que tenim al davant tant com a poble com també com a país. Per això desitjo tantíssima sort a la candidatura de Junts per Palau o com s'acabi denominant. Es pensi el que es pensi, jo no faig altra cosa que aplicar els quatre principis que sempre he intentat complir en política: Humilitat, Generositat,Valentia i Persistència!!!
