Si llegiu els anteriors apunts en aquest bloc en tindreu prou per entendre quin és el grau de desvergonyiment en el que ha entrat l'equip de Govern municipal i els seus amics del PP i C's. Potser no caldria escriure gran cosa més. Ni potser tampoc donar-los més protagonisme del que es mereixen i potser també volen.
Com hom va poder comprovar, el 19 de desembre, el nostre Grup municipal, PDECAT - DEMÒCRATES, va presentar formalment i dins del termini legal establert que, per cert, finia el dia 27, Al·legacions als Pressupostos municipals per a 2019. Jo, abans de presentar telemàticament les al·legacions, em vaig limitar a consultar a Secretaria si, efectivament, m'ho havia mirat bé, i el termini finalitzava el dia 27. Un cop confirmat aquest extrem, havent preparat i redactat degudament les Al·legacions en qüestió, les vam presentar. Així, l'endemà mateix de finalitzar el periode per presentar al·legacions, el dia 28, com a veritable inocentada, s'ens convoca a un ple extraordinari i urgent per al mateix 28 a les 15 hores de la tarda per desestimar les al·legacions amb un informe d'intervenció farcit d'argumentacions polítiques sense més.
Amb tot, el dia 9 de desembre, els Grups municipals del PDECAT - DEMÒCRATES, ERC, la CUP i ICV, vam presentar una sol·licitud de celebració d'un ple monogràfic extraordinari i urgent adjuntant una moció per expressar la solidaritat de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans amb els presos polítics que havien fet una vaga de fam. Si seguiu repassant els posts anteriors d'aquest bloc, podreu comprovar fàcilment com s'han anat complint amb les nostres previsions. Ni des del Govern, ni des de C's que recolza al Govern amb tot i per tot, ni des del PP, es va pronunciar ni una sola paraula en relació a la nostra proposta. amb cinc regidors era suficient per fer que es convoqui un ple extraordinari. L'Alcaldessa tenia quinze dies hàbils que finalitzàven el passat dimecres dia 2 de gener. Si no convocava el ple, aquest quedava convocat de forma automàtica per al cap de deu diès hàbils, és a dir, pel proper dia 16 de gener a les dotze del migdia. A tant nivell de burla no es van atrevir a arribar. Però, per deixar clar el seu més absolut menyspreu cap als grups i regidors que havíem presentat la proposta, a la gent que ens va donar el seu suport electoral, als presos polítics, a les seves famílies, però també als quatre mil vuit-cents ciutadans del nostre poble que van sortir a votar el passat 1 d'octubre de 2017, van esgotar tots els terminis, van convocar el ple pel darrer dia hàbil possible i ho van fer intentant que hi assistís quanta menys gent millor i sabent que jo mateix no hi podria ser ja que em trobava de viatje. I això darrer ho sabien perquè així els ho vaig comentar amb prou antel·lació, el van convocar a les tres de la tarda.
Dit aixó, jo no hi vaig poder assistir. Vaig patir per si aquest fet podria comportar la no aprovació de la moció. Al final, va decaure pels vots en contra del bloc del 155, és a dir, PSOE, C's i PP i els vots a favor de PDECAT - DEMÒCRATES, ICV, ERC, la CUP, Ganemos Palau (menys mal) i el regidor Miquel Truyols. Per tant, vuit en contra i set a favor de la moció. Si jo hi hagués assistit, la cosa s'hauria empatat vuit a vuit i el vot de "qualitat" de l'Alcaldessa en cas d'empat, també hagués fet decaure la moció.
En quant a les argumentacions expressades, què voleu que us digui que no sapigueu ja: Que si no són presos polítics, que si són polítics presos, que són a la presó perquè han infringit la llei, que això és una moció política que només cerca l'enfrontament i la divisió i bla, bla, bla. Els socialistes fent veure que això no va amb ells, que els sap greu que aquesta gent siguin a la presó, que els tribunals decideixen i ells ni poden ni volen inmiscir-se en els tribunals, etc. Però, el que de veritat els va fer mal, són les paraules del Regidor Jordi Pujol, que em va substituir com a portaveu del nostre grup. Els va dir que el seu problema era una absoluta i total manca d'humanitat amb unes persones privades de llibertat per només voler deixar que els ciutadans votèssin lliurement. que no tenen sentiments. que s'emparen sota una imatge de dialogants quan en realitat defensen exactament el mateix que l'ultradreta de Vox, C's i PP. En definitiva, que són tots iguals i, pel que fa a Catalunya defensen les mateixes tesis sense cap escletxa. I això, quan els dius la veritat, és el que els fa mal. I per això, és pel que el nombrós públic assistent que omplia la sala i les escales de l'Ajuntament va arrencar en aplaudiments.
Dues coses per acabar. Per una banda, que faig aquesta crònica en base al que m'han explicat i després d'escoltar el ple sencer per Ràdio Palau, on resta penjat a la web. I per una altra, que quan diuen que nosaltres no vam voler ajuntar aquest ple amb el de les al·legacions als pressupostos, només voldria aclarir que em vaig limitar a contestar un correu de la Secretària municipal on em preguntava què em semblava unir els dos punts de debat en un sol ple extraordinari, al que li vaig contestar que la nostra opinió era que calia un ple monogràfic, tal i com s'havia demanat, pel tema dels presos polítics en vaga de fam, però que nosaltres no érem els únics a opinar al respecte ja que la moció la presentaven quatre grups municipals als qui, per cert, no s'els va arribar a fer cap consulta al respecte. Això vol dir, que ens pretenien encolomar tota la responsabilitat per haver convocat dos plens extraordinaris amb la despesa econòmica que tot plegat comporta. tampoc en això s'en van sortir. I és que, la solució era molt fàcil: si haguéssin convocat una Junta de Portaveus per tractar aquestes qüestions, allà és on s'hauria resolt sense més complicacions. No sé per quina raó estan perdent els papers d'aquesta manera i segueixen ratllant el ridícul, però ja veieu que s'ho deuen veure magre de cara al maig i és la desesperació pròpia de la situació del moment la que no els permet actuar d'una forma raonada, civilitzada i rigorosa.
Pel que sembla, aquests propers mesos seran moguts també a nivell local!
