La lluita per la independència de Catalunya, per la República o, ni que sigui, per l'Autodeterminació, ha unit al gruix del país. Ha unit a la gent amb un únic objectiu. Ningú, ni a totes les grans manifestacions des d'aquell 10 de juliol de 2010, ni pel 9N, ni pel 27 de setembre de 2015, ni encara menys a l'u d'octubre de 2017 o, fins i tot el 21 de desembre d'aquell mateix any, es preocupava massa de si aquest és d'un partit o d'un altre. L'objectiu cercat per aquesta majoria social sobradament acreditada favorable a l'autodeterminació, ha passat per sobre d'interessos de partits i d'ideologies o classes socials. Sempre hi ha hagut però, des de les tres formacions polítiques independentistes, a les que s'hi afegeixen els Comuns quan es tracta de la defensa estricta del dret a Decidir dels catalans, no sempre es planteja l'objectiu des de la unitat d'acció. Que si llistes cremallera, que si paraigües independentista, que si línies comunes, que si estratègia unificada... els uns, i que si llista única independentista uns altres.
Sempre he defensat que una sola candidatura que englobés la pretensió independentista sota una sola bandera, provocaria l'evidència de la majoria social existent. És evident però, que l'única manera de saber què vol el poble de Catalunya és votant a través d'un Referèndum, que Espanya impedirà fins a les últimes conseqüències. D'aquí el gran èxit per a nosaltres del dia 1 d'octubre de 2017, que malgrat les traves i vulneracions de drets de tota mena, vam ser capaços de derrotar democràticament a Espanya i fer possible que la gent anés a votar lliurement, extrem aquest que l'Estat espanyol només va saber combatre amb la violència policial que tots coneixem.
Considero que l'experiència, si voleu sempre millorable de les eleccions plebiscitàries al Parlament de Catalunya del setembre de 2015 van constituir un gran èxit, evidenciant com de minoritàries en són les forces defensores de la Constitució colpista del 155. Allà hi va haver una unitat que no hi va pas ser pel 21 de desembre on, malgrat la gran victòria independentista, hem de sentir que no sé qui és la força més votada quan, en realitat, és l'independentisme el vencedor. Vencedor sí. Però, sempre mirant de reüll al veí, a l'aliat, al company..., i sempre intentant destacar les meves virtuts per diferenciar-les del meu "amic". Com s'ha pogut veure, aquesta no és pas l'estratègia més adequada per aconseguir la tant anhel·lada independència.
Quan ja fa uns mesos, amb l'horitzó de les eleccions municipals del proper 26 de maig, sorgeix la gran idea d'en Jordi graupera d'unificació de tots els partits i ciutadans independentistes mitjançant un procés de primàries reppublicanes, em vaig entusiasmar. Vaig pensar que, efectivament, aquella era la millor idea per començar a deixar pas als partits i engegar un procés real d'unificació d'esforços, abandonant d'una vegada les sigles dels partits, pel gran objectiu de la independència. Però, ben aviat es va veure que, amb tots els respectes, hi havia qui en cap cas s'avenia a afegir-se a aquesta lloable iniciativa, expressant des del primer moment que, com a partits, voldrien participar de forma independent en els referits comicis locals. I això mateix, quan des de l'ANC i Demòcrates al nostre poble es va plantejar per a Palau-solità i Plegamans, és el que també es va produir aquí. Des del primer moment, ni ERC ni la CUP, repeteixo: amb tot el meu respecte, van considerar convenient afegir-se a aquest procés de primàries republicanes palauenques i plegamanines. Per tant, si l'objectiu principal era unir esforços per tal d'aconseguir una única força independentista que, de forma imparable, es presentés a les properes eleccions municipals per assegurar un Alcalde/alcaldessa independentista i republicans, això, aquella unitat, ja no seria possible. Volia dir que, com a mínim, els ciutadans del nostre poble podrien optar per tres formacions independentistes. I deixo de banda tot el debat relatiu al desgast dels partits, a la legitimació de si els candidats han estat escollits per petits grupuscles de persones, en el cas d'alguns partits, o, per contra, els ha triat un gruix de dues o tres-centes persones inscrites a les Primàries Republicanes. Al final, la legitimitat la donaran els ciutadans votant a les eleccions en funció dels perfils dels candidats o candidates, dels programes i de la seva capacitat de convèncer a l'electorat.
Dit tot això, voldria fer algunes reflexions. I és que, també amb el gran objectiu de treballar per la República i la independència de Catalunya, hi ha un grup prou consolidat de persones que, sense pertànyer a cap partit en la seva majoria, van començar a treballar fa aproximadament dos anys i mig sota la denominació de junts per Palau-solità i Plegamans. Em direu que si la candidata la va proposar el PDECAT... Sí, aquest partit va acordar en assemblea que proposava que la seva cap de llista, en cas de presentar-se com a PDECAT, fos la Laura Navarro, qui també ha format part des del primer dia de junts per Palau. I ha estat l'assemblea d'aquest qui, de forma sobirana va decidir que la mateixa Laura Navarro fos qui encapçalés la llista d'aquesta candidatura. en aquest sentit, cal remarcar per damunt de tot, que a banda dels valors republicans i independentistes de la proposta de Junts per Palau, un dels principals objectius que ha cercat des del primer dia, és la unitat de totes les forces independentistes i ciutadans que s'hi hagin volgut afegir. Per això, han treballat per intentar convèncer a ERC i a la gent de Primàries que junts seria la millor fórmula per a la consecució pretesa. Repeteixo que, legítimament, ni ERC ni la CUP s'han avingut a la proposta. Per això Junts per Palau ha treballat fins a l'extenuació sota els principis de la transversalitat, l'inclusivitat, la regeneració i renovació polítiques..., valors que també es defensen des de Primàries Republicanes. Per aquest motiu encara ara mantenen alguna esperança de poder unir esforços i aconseguir una sola candidatura. Pensem però, que Junts per Palau és un grup consolidat de persones, amb un programa molt treballat que no es pot ara abandonar com si res. Malgrat sempre s'ha convidat a tothom (i tothom vol dir tothom) a unir-se a aquest projecte transversal, integrador, renovador i regenerador, a totes les persones del poble, pensin com pensin i siguin de la ideologia que siguin, així com a la resta de formacions, els qui van optar per seguir el seu camí, així ho fan legítima i respectuosament. Si la gent de Primàries considera que, pel fet de formar part d'un llistat que no és de cap partit, perquè estan decebuts d'aquests, això és també exactament el que es defensa des de Junts per Palau i aquesta va ser en el seu dia la raó de la seva creació.
Per tant, veient que el projecte de Primàries segueix endavant, només em resta fer una reflexió: L'any 2015 van ser tres les formacions independentistes que es van presentar a les eleccions municipals. ara, sota el pretext, la idea i la proclama de la necessària unitat republicana i independentista, seran quatre les formacions que s'hi presentaran. Em moro de ganes de donar la raó als qui defensen allò d'aixamplar la base. però, de moment, no puc amagar un punt de decepció.
Jo seguiré donant tot el suport del que sigui capaç a la Laura Navarro. Perquè la conec, perquè sé de la seva capacitat de treball, de la seva empatia, de les seves conviccions independentistes i republicanes. I m'agradaria que guanyés les properes eleccions del 26 de maig. Després cal seguir esforçant-se en una estratègia comuna independentista i republicana, prioritzant també i per damunt de tot els interessos i el benestar de la gent de Palau-solità i Plegamans.
Arriba l'hora de la veritat i no val a vadar!!!
