Unes noves eleccions, aquest cop espanyoles, i els independentistes seguim augmentant. N’hi haurà que miraran cap a una altra banda, que no ho voldran veure, que esmerçaran tots els esforços i més per intentar justificar les raons d’aquest fet amb arguments del tot inversemblants, tal i com ja ens tenen acostumats amb tot: amb el judici farsa als presos polítics, amb la realitat social catalana, amb la societat espanyola en general. Però el cert, és que l’independentisme segueix creixent de forma imparable. Hem passat de tenir disset diputats independentistes a tenir-ne vint-i-dós! I això, sense comptar els set dels Comuns, qui es declaren decididament sobiranistes, havent manifestat en Jaume Asens les seves conviccions independentistes. Per tant, tot plegat vol dir que, com a mínim Catalunya tindrà al Congrés dels Diputats un total de vint-i-nou diputats favorables a que Catalunya pugui exercir el seu inalienable dret a l’autodeterminació! Sí 29 de 48! I és amb aquesta capacitat de resistència i de perseverança que més d’hora que tard les coses han de canviar. Aquesta Espanya que ens pensàvem desapareguda partidària d’unes altres formes ben allunyades de les dretes extremes i de l’extrema dreta, ha de veure que no hi ha cap més sortida que no sigui el diàleg i les urnes. Com també ho ha de veure Europa.
Al final, malgrat les obstruccions, les traves, les maniobres de tota mena per tal d’intentar ocultar l’existència d’una força independentista radical com és la gent del President Puigdemont a través de les propostes transversals de Junts per Catalunya, s’ha demostrat que sabem desafiar totes aquestes menes d’enquestes pagades amb clares intencionalitats polítiques i que aguantem el cop mantenint les xifres d’ara fa quatre anys. I és a ERC a qui cal felicitar per haver apostat per una estratègia de suma de noves generacions procedents d’entorns ideològics d’esquerra però de formacions que fins ara no havien pas optat per la independència de catalunya com a eix vertebrador definidor dels seus objectius polítics.
Palau-solità i Plegamans, com sempre dic, ha tornat a ser el clar reflex del que de mitjana ha passat a Catalunya en general. Victòria d’ERC, seguida del PSC i C’s, amb un quart lloc per a Junts per Catalunya, mantenint els nivells de suport anteriors, però evidenciant també que sumant tots els vots independentistes, encara ens manquen més de mil i escaig vots per arribar als que es van dipositar pel referèndum del dia 1 d’octubre de 2017. I aquest ha de ser ara el gran objectiu a perseguir i pel que lluitar per part de les quatre formacions independentistes que es presenten a les eleccions municipals del proper 26 de maig. Només així l’independentisme es podrà garantir no ja el Govern, que també, sino l’alcaldia sense crosses de cap mena al nostre ajuntament.
Sempre he estat dels que han sumat vots, escons o regidors independentistes a totes les eleccions. I no pas d’ara. Ja ho feia als anys vuitanta, quan es parlava de grups nacionalistes, quan no sé si ningú més ho feia. Depenem només de nosaltres per disposar d’una gran majoria a l’Ajuntament. Sabem que si poden pactaran PSOE i C’s. De nosaltres dependrà que això no passi. Vaig parlant en primera persona del plural quan jo ni em presento ni estic pas implicat en cap candidatura. Però, com que em sento tant meu el sentiment independentista, qualsevol victòria en aquest sentit, la consideraré també com a meva!
Fa molts anys, potser des que la CiU de l’alcalde Joan Payola disposava de majories absolutes en els anys anteriors a 1991, que el nacionalisme, ara transformat decididament en independentisme, no aconsegueix una clara majoria a l’Ajuntament. Ara dependrà dels quatre grups independentistes que s’hi presenten (que per a mi són masses) que per primera vegada en molts anys, recuperem, amb diversitat i transversalitat ideològica, la possibilitat de posar-nos al costat de la majoria social del país i esdevenir un municipi més al costat de la nova República catalana independent.
Seguiré donant tot el meu suport a la proposta de Junts per Palau i a l’estimada Laura Navarro en particular perquè pugui convertir-se en la propera nova alcaldessa. I estic convençut que la dinàmica de les eleccions municipals no tindrà absolutament res a veure amb els comicis celebrats ahir diumenge. Els factors personals, les candidatures que ahir no hi eren, afegit a l’efecte aglutinador del President carles Puigdemont, farà possible que aquest esprit d’unitat no aconseguit, però que encarna la candidatura de Junts per Palau, amb aquesta gran transversalitat i diversitat ideològica, farà possible que el nostre poble recuperi la lluita clara per fer efectiva la república, això sí, sense deixar de banda en cap cas, els principis que han guiat la seva actuació fins ara: escoltar a tothom, a les persones, als barris, a les entitats, incorporant les propostes de la gent al seu programa i prioritzant el poble per damunt de tot!
La majoria independentista la vam poder veure amb claredat ahir a Palau-solità i Plegamans. Ara només cal treballar perquè, per una banda, les diferents formacions independentistes vagin a l’una un cop celebrades les eleccions municipals, i per una altra, que la Laura Navarro sigui la més votada i pugui així convertir-se en la nostra propera Alcaldessa!
