Demà dijous, a partir de la mitja nit, comença una nova campanya electoral. Totes són importants, però quan es tracta de la referent a les eleccions municipals, la cosa agafa una dimensió diferent, per moltes raons, però sobretot per la proximitat dels candidats amb la gent, el seu coneixement del municipi, de la realitat local i pel que fan o pensen. És evident, que, per molt que alguns vulguin aprofitar no sé quines dinàmiques electorals, el cert és que en uns comicis municipals els ciutadans voten en clau de poble i pel que saben o coneixen al candidat o candidata. Però d’això ja en parlarem en els propers dies.
La reflexió d’avui, que crec que ja serà la darrera en tant que Portaveu del Grup municipal del PDECAT – DEMÒCRATES, està relacionada amb el que em va venir al cap dijous passat en la meva darrera intervenció en el Palau a Debat de Ràdio Palau, on es feia referència per part d’alguns membres que han exercit l’oposició al llarg de tot el mandat, en el sentit que durant aquests quatre anys s’ha dialogat, consensuat i treballat de forma constructiva entre Govern i Oposició. Tothom semblava estar-hi d’acord. Vaig haver de pensar-hi una bona estona per intentar trobar algun exemple d’aquesta mena de “nova forma de funcionar que alguns s’esforçaven a confirmar”, sense massa èxit per la meva part.
I és que, hi ha dos exemples flagrants, descarats i maldestres que demostren que això no és pas del tot cert, que els he viscut amb perplexitat notòria. Per una banda, el famós Codi Ètic, i per una altra, la no menys frustrada Comissió de Tarifació Social. I és ara quan, els que ja coneixeu es posen en posició d’atac dient-me allò que mira com defenses als socialistes, els contesto que no, només defenso la nostra tasca durant el poc més d’any i mig que vam romandre a Govern i la decepció de veure com, per molt que hom s’hi esforci, no hi ha res a fer si qui tens al davant no està disposat a cedir absolutament en res. Ens podria passar com amb el Reglament de Participació Ciutadana que fou aprovat en el ple del mes de març, a proposta nostra, on vam anar cedint en moltíssimes qüestions que ja es veurà com a la pràctica resultaran inaplicables, però com que no serà pas a nosaltres a qui ens espanti la participació dels ciutadans, és probable que en poc temps llegiu en algun mitjà local que s’ha modificat aquest reglament per ves a saber quines peregrines raons. Algú m’ho explicarà!
Codi Ètic. Mireu, quan al juny de 2015 vam subscriure l’acord ‘investidura, un dels compromisos fou la signatura d’un Codi Ètic. Nosaltres, per les nostres formacions polítiques, ja teníem el nostre propi Codi Ètic signat, com també els cinc regidors socialistes que en el seu dia vam contrastar i que vam fusionar en un text que vinculava als membres de l’equip de Govern. Però, arran de l’aprovació per unanimitat d’un dels Codis Ètics més moderns i avançats fins al moment, com és el del Consell Comarcal del Vallès Occidental, redactat a través duna comissió integrada per totes les forces polítiques amb representació a la comarca i presidida per la CUP, va ser quan a través d’una moció presentada al ple municipal per ICV s’instava al consistori a aprovar un Codi Ètic per unanimitat! Doncs bé, semblava un bon punt de partida aquell Codi comarcal que, amb ben poques variacions, podia servir-nos de guia per al que caldria aprovar a nivell municipal. Van ser mesos i mesos de negociació, de plantejaments estrafolaris i de dubtosa legalitat que, malgrat advertiments de tècnics i assessors, res de res. No hi va haver manera d’avançar i ni tan sols modificant aquell Codi comarcal a l’alça vam acabar de ser capaços de arribar a cap consens.
Comisió de Tarifació Social. També aquí va ser via una moció d’ICV que tots plegats ens vam comprometre a acordar un sistema de tarifació social que comportés que les persones i famílies més vulnerables tinguéssin accés a un nivell d’atenció superior en funció del nivell d’ingressos o renda dels possibles usuaris o beneficiaris, partint de la base que les tarifes, taxes i arbitris municipals, en molts casos, s’han de circumpscriure a una determinada legalitat i que a l’Ajuntament li queda molt poc marge de maniobra. Vam constituir la comissió en qüestió, assistits de tècnics, interventor municipal i Secretària, recorrent a regulacions que, en aquest sentit s’havien portat a la pràctica en d’altres ajuntaments, com Sant Cugat, Terrassa, Cerdanyola, Gavà, el Prat de Llobregat, l’Hospitalet i algun altre. Però, nosaltres que sabíem des del primer dia i per molt que des d’alguns grups s’entestàven a no voler-ho veure, que el nostre nivell de prestacions socials, aplicació de tarifes reduïdes o exempcions en moltes situacions d’especial vulnerabilitat costaria molt de trobar algun municipi que ens superés, també va provocar que, malgrat mai es va voler reconèixer per part d’aquests grups que el nostre sistema d’atenció social és dels més elevats que pogueu trobar en el nostre entorn, es va evidenciar que no es podia avançar en millorar el que teníem i seguim tenint. I és que a Palau-solità i Plegamans, podem dir amb total satisfacció que no hi ha cap ciutadà que no tingui accés a ajudes, prestacions o assistència social necessària. El cas és però, que la Comissió avançava demostrant-se que això era així i que qualsevol proposta nova es demostrava que ja s’estava aplicant. Però, al final, en la darrera de les reunions, el meu plantejament com a president d’aquella comissió, va ser: Aportin doncs vostès noves propostes i quan les tinguem damunt la taula ens tornem a reunir i en parlem. Encara les estem esperant!
Per tant, que prengui nota el proper equip de Govern. Quan tens clar un full de ruta i un esprit de servei basat en els interessos de la gent del poble, no us deixeu enredar amb maniobres polítiques que, en molts casos, només cerquen el desgast sense més. I perquè després em vinguin dient que n’hi ha que han mantingut una actitud constructiva, dialogant i pactista! Les coses són com són i, com deia en Puyal, no com sembla que són. I si durant aquest mandat no tenim ni Codi Ètic ni cap regulació diferent en matèria de tarifació social, no haurà estat pas perquè des del Govern (al menys al que nosaltres vam formar part) no s’hagi intentat!
