Aquesta nit, al punt de les dotze, deixaré de ser regidor de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Dotze anys després, torno a la meva vida professional, que mai he deixat d’exercir.
Hauran estat dotze anys amb moments de tota mena, amb estades al Govern i a l’Oposició. Amb esprit de servei i estimació al meu poble per damunt de tot.
Vaig prendre possessió del càrrec en el mes de juny de 2007, després que de l’any 1991 al 1993 ja hagués estat també regidor de Govern, en una etapa molt combulsa i complexa que no desitjo a ningú, però que entomo amb total responsabilitat i plena consciència que tot el que vaig fer ho tornaria a fer sense cap recança, convençut que allò era el millor pel municipi, més enllà d’interessos personals que més val oblidar, tot i que són moltes les persones que, havent-me criticat en aquells moments, ara em reconeixen l’encert de les meves decisions.
En tot cas, ara sí que tanco una etapa, que mai es pot dir que sigui de forma definitiva. Als que ens agrada la Política, sobretot la de proximitat, per la coneixença del poble i per l’estimació i les ganes de servir a la seva gent, sempre romandrem en guàrdia per tal d’arremangar-nos de nou si considerem que podem resultar d’utilitat.
Recordo quan, cap al mes de febrer de 2007, quan jo era només un simple i modest militant d’Unió Democràtica, partit al qual pertanyia des del mes de novembre de 1992, em va trucar la que havia de ser la Cap de llista de Convergència i Unió, per demanar-me que formés part de la seva candidatura. Mai he amagat, per una banda la sorpresa que em va suposar, però per una altra, l’enorme il·lusió que va despertar en mi. El problema era comunicar-ho a la família, a qui ja sabia que no li faria pas cap il·lusió, més si tenia en compte els mals moments que van haver de passar en aquella primera etapa dels anys noranta. Però, les sensacions tot i ser aquestes, la seva resposta va ser molt clara en el sentit de respectar clara i decididament els meus sentiments i desitjos. I és així que, anant com a sisè a la llista de CiU, pensant que en cap cas arribaria a sortir escollit, el cert és que vaig ser elegit regidor i que les ganes de canvi al nostre poble van fer possible un Govern d’enorme entesa i lleialtat amb ERC i PP, quedant a l’oposició el PSOE i ICV. Van ser quatre anys de Govern, els que van de 2007 a 2011, dels que guardo un gran record i que algun dia escriuré sobre la gran tasca de govern portada a terme, sense que cap altre equip de govern hagi igualat ni de lluny la gran feinada feta durant aquells anys en els que vam aconseguir canviar el poble de dalt a baix girant-lo com un mitjó!
Després van venir quatre anys més, ara ocupant el tercer lloc a la llista de CiU, en els que vam ocupar el lloc de principal partit de l’oposició, ja que socialistes i ICV van recuperar el Govern per ben pocs vots de diferència, i sobretot, perquè un vot estripat a favor de la CUP va comportar que aquests es quedéssin sense representació i que el PSC tingués un regidor més que nosaltres. El que recordo d’aquell mandat és el lideratge de l’oposició que em va tocar exercir i el canvi a fer possible que ser oposició no signifiqués necessàriament destrucció de l’adversari polític a costa del que fos, sino que el nostre treball esdevingués una veritable eina de construcció de poble, de propostes i de tirar endavant noves i grans iniciatives. És quan la gent et diu allò de: Potser sí que treballeu molt i porteu grans propostes, però el rendiment polític és per a qui governa. Tenen tota la raó. Però fer d’oposició vol dir també construir i treballar. No pas només anar sempre a la contra del govern amb el No per sistema.
Finalment, va arribar el mandat que avui s’acaba. El que vaig encapçalar amb tanta il·lusió com a Cap de llista de CiU al 2015. Però les coses no van anar com ens hagués agradat. Vam quedar com a segona força política a força distància dels socialistes. La nostra gent va considerar que calia superar velles disputes i posar-nos a treballar al costat de qui havia guanyat les eleccions. Vam entrar a Govern i vam treballar molt a gust. Tot es va estroncar com a conseqüència de l’actitud dels socialistes en relació al referèndum del dia 1 d’octubre de 2017, cosa que va comportar que, també de la mà de les militàncies dels nostres partits, deixéssim l’equip de Govern, passant de nou a l’oposició fins avui.
Hi ha qui diu que a la política no s’hi van a fer amics, sino a treballar pel poble. A fe de Déu que he treballat i aconseguit grans fites per Palau-solità i Plegamans. Però també és cert que hi he fet grans amics i molt pocs, per no dir cap, enemic. Sempre estaré disposat a treballar i a ajudar a qui sigui pel bé del nostre poble. Però, tingueu clar quan em pregunteu si després de dotze anys ja n’estic cansat, us diré que no, que crec que cal renovació i regeneració a la Política. Però que això a mi m’agrada i que mai saps què et pot deparar el futur.
Agraït a tots els que heu fet possible que dediqui dotze anys de la meva vida al poble. Disculpeu-me als que hagi pogut deixar amb algun mal regust per alguna gestió poc encertada.
Aquí seguiré pel que convingui!
