dissabte, 15 de febrer del 2020

POLÍGON DE LLEVANT: EL QUE NO POT SER NO POT SER I A MÉS ÉS IMPOSSIBLE

Escolto aquests dies, tant en el Palau a Debat com en el Palau Notícies de Radio Palau, que, per molt que des de l’Ajuntament és vulgui preservar la part dels anomenats Polígon de Llevant i de can Planes, que són la part de l’espai protegit de Gallecs que voreja la C155 que constitueix l’entrada al nostre poble arribant des de la banda de Barcelona, que malgrat l’interès del Govern municipal en preservar aquest espai impedint que s’hi porti a terme cap tipus de desenvolupament industrial o urbà, que això no serà possible. Que, al ser propietat de l’Institut Català del Sòl, res pot decidir el consistori sobre quelcom que no és seu i que, segons sembla, la Generalitat en els propers Pressupostos destinarà al desplegament i execució d’obres d’aquesta zona un total de pràcticament tretze milions d’euros durant els propers tres anys.

 

La qüestió és la següent: Junts per Palau i ERC van subscriure el passat mes de juny de 2019 un Pacte d’Investidura en el qual un dels principals compromisos polítics per a l’actual mandat era preservar l’espai del Polígon de Llevant, mantenint la protecció integral continguda a l’actual PEIN, Pla Especial d’Interès Natural de Gallecs, amb tota mena d’iniciatives i accions encaminades a la protecció i foment de tot l’entor natural, agrícola, forestal i faunístic d’aquest territori. El problema fonamental no és només que tot aquest territori pertany a diversos municipis, sino que no tota la seva extensió gaudeix del mateix nivell de protecció. Encara menys el Polígon de Llevant que el propi POUM del nostre poble ja va deixar palès que caldria desenvolupar com a zona on cal implantar empreses de serveis de diferent tipus, com també ho preveu la planificació urbanística que pertany a Santa Perpetua de Mogoda. Però, si a més és propietat d’un altre, poca cosa pots fer més que no sigui la de vetllar perquè les teves pròpies normes urbanístiques es desenvolupin dins d’uns paràmetres de respecte a l’entorn així com al propi POUM.

 

ERC, va fer bandera de la lluita per aquesta protecció del Polígon de Llevant durant tot el mandat 2015/2019, passant per una defensa que, en molts casos, avançava per l’esquerra als postulats de la mateixa CUP, cosa que va fer també en d’altres propostes i que mira que bé li va anar des d’un punt de vista electoral, pujant com a força política i fent desaparèixer del mapa a la CUP. Va mantenir la seva proposta, fent que en el Pacte d’Investidura, Junts per Palau s’avingués a quelcom amb el que fins aquell moment hi havia treballat de manera diferent, intentant que el desenvolupament d’aquest polígon comportés tants elements positius per al poble com fos possible. I ja se sap que, en una negociació uns cedeixen per un cantó i uns altres per un altre. I a Junts per Palau entenc que els va tocar cedir en això. No passa res!

 

Sí que passa, quan arriba el moment de la veritat. Quan et diuen que la normativa urbanística de la zona és la que és, que a sobre tu no n’ets el propietari i que, per si no n’hi havia prou, el teu propi partit al Govern de catalunya està decidit a invertir d’immediat en aquest polígon per al seu desplegament amb empreses de serveis, hotels, benzineres, etc.

 

Tot plegat m’ha fet rememorar alguns epissodis interessants de la nostra història recent. Per una banda, si ens situem en el mandat 2007/2011, amb un Govern municipal format per CiU, ERC i PP, ja tenim clara constància que per part de l’Incasol s’està enllestint el projecte del Polígon de Llevant i can Planes. Des de l’Ajuntament es treballa amb aquest organisme per tal que, ja que la cosa és irreversible, que al menys aquell projecte sigui el menys agressiu possible i que comporti un respecte a l’entorn, fent que les diferents construccions quedin força esponjades, amb un nivell alt de zones verdes, arbrades i ajardinades, que es respecti també el traçat de la Via Augusta i altres aspectes que ara seria massa llarg d’enumerar. El projecte queda definit i tancat, de tal manera que les seves previsions són incloses al POUM. I aquí val la pena recordar que aquell POUM, aprovat el 2015 de la mà de la Regidora àngels Marcuello d’ICV, qui també s’havia fet farts de fer bandera de la protecció d’aquest espai i pel seu no desenvolupament, va acabar portant a Ple una planificació industrial afirmant públicament que, malgrat no hi estava d’acord, no havia tingut més remei que aprovar-lo i que ja miraria des del Govern municipal que no s’apliqués.

 

A partir d’aquí, ja l’any 2017 es va posar damunt la taula una proposta de conveni entre l’Ajuntament i l’Incasol on es preveia un seguit d’inversions per part de la Generalitat, la possibilitat de cedir l’us o la propietat de la masia de can Planes a l’Ajuntament, la cesió, amb diners d’aquella part de l’avinguda Catalunya a l’Ajuntament i altres propostes. Però, de tot això no n’havíem sentit parlar més. És aquests dies que sento que, efectivament, la Generalitat està disposada a tirar endavant amb el desplegament i urbanització d’aquests polígons i que, poca cosa hi pot fer el consistori, més enllà d’intentar negociar contrapartides profitoses per al poble. Doncs això, que, quan una cosa no és teva, resulta que t’has de limitar a controlar que es faci d’acord amb les previsions urbanístiques municipals i poca cosa més. Aquest Polígon es tirarà endavant, pel gust d’alguns i el disgust d’uns altres, i només resta que l’Ajuntament vetlli perquè sigui el menys agressiu possible amb l’entorn, aprofitant, això sí, per mirar que les empreses que s’hi ubiquin també s’impliquin de ple amb el poble, prioritzant la contractació de treballadores i treballadors de Palau-solità i Plegamans. Per cert, aquests Pressupostos de la Generalitat, encara en fase de tràmit, també gaudeixen del suport dels Comuns. Ho dic per si algú encara s’atreveix a despenjar-se públicament comprometent-se ves a saber en què respecte del Polígon de Llevant!

 

Caldrà veure com acaben altres grans compromisos electorals com allò de la famosa Remunicipalització del Servei de l’Aigua, que en aquests moments diria que es troba en fase d’estudi. Però, ara per ara, el Poligon de Llevant serà una realitat i només ens resta saber aprofitar els beneficis que comportarà per a Palau-solità i Plegamans!