Com veieu, segueixo pendent del que passa en els plens municipals que, de forma ordinària, es venen celebrant cada últim dijous de mes a l’Ajuntament. Tot i que hi ha qui no entén les ironies quan en alguna ocasió faig referència a la mandra que em fa escoltar-los, ni que sigui per la Ràdio, el cert és que, a no ser que sigui per algun interès, conflicte en concret, dubto que hi hagi massa gent disposada a seguir uns plens de prop de quatre hores de mitjana en els que la major part del temps es discuteixen qüestions polítiques en masses casos poc relacionades amb el nostre municipi. I és que, si no és, o perquè en aquest o aquell carrer o barri es dona una situació polèmica, una protesta veïnal o qualsevol altra circumpstància semblant, a l’Ajuntament poques vegades s’hi veuen més de deu o dotze persones com a públic assistent. O, en tot cas, en molts casos, es tracte de persones, sempre molt respectables, que s’esperen fins a la finalització del ple per poder exposar en públic alguna qüestió d’interès per tal d’aconseguir una major atenció i que, d’aquesta manera, es pugui solucionar el que planteja.
Dit això, el d’ahir va ser un ple, en el que, a banda de les set o vuit mocions polítiques de rigor, cosa no pas nova, en destacaria dos punts: En primer lloc, que de la reurbanització del polígon industrial de can Cortès, ja finalitzat, un cop liquidades les corresponents contribucions especials a abonar pels propietaris, s’han acabat retornant diners de les quotes en el seu dia abonades. No passa gaire, però aquí ha passat i ens n’hem de felicitar per la tasca portada a terme per la Regidora d’Empresa, Laura Navarro, amb col·laboració amb l’àrea d’Urbanisme municipal. I en segon lloc i molt important, finalment es va posar fi a anys i anys d’incompliments del conveni de cesió de la masia de can Maiol a la Fundació Arqueològica Clos. Si no sabeu què fer i voleu mirar què va presentar al plenari el Grup que jo mateix encapçalava, ara fa aproximadament un any, veureu com van patir els socialistes davant una moció elaborada pel Regidor Jordi Pujol, denunciant els incompliments d’aquells convenis subscrits els anys 1997 i 1998 del segle passat, regalant a aquella fundació un total de quaranta-cinc milions de pessetes (270 000 euros) els quals mai ningú va controlar la seva destinació ni mai es va rendir comptes amb detall del seu destí. Quan vam presentar la moció denunciant aquells incompliments que evidenciaven com aquella masia amenaça ruïna, tot van ser corredisses, advertint que ja s’hi estava treballant i que estàven preparant un nou conveni. Res de res! Volíem recuperar aquell equipament per al poble per tal de dotar-lo d’uns usos en benefici de Palau-solità i Plegamans. Ara sí, ara s’ha aprovat subscriure un nou conveni en el que es disposa cedir la part que realment utilitza la Fundació Clos, que la nau central i el pati del darrera sigui recuperat per l’Ajuntament i que aquella entitat faci els treballs necessaris de recuperació i restauració durant els propers tres anys per tal de dignificar l’immoble, obligant-se a destinar-hi més de cent-cinquanta mil euros. I això sí, constituïnt-se una comissió de seguiment per vetllar pel compliment de les previsions acordades. La veritat és que em van venir moltes ganes de riure quan sentia al Portaveu socialista dir que aquest era el conveni que ells havien deixat preparat; va home va! El cert és que el nostre grup d’aleshores, amb el suport del Regidor d’ERC, Jordi Plaza, no va aconseguir fer prosperar una moció que finalment ara sí que ofereix una possibilitat real que el poble recuperi uns espais dels que està tant i tant mancat.
Deixant estar la resta de punts de tràmit, tant en qüestions urbanístiques, de gestiò, com de nomenament de representants a diferents òrgans col·legiats i la delegació de competències al nou Regidor d’ERC, en substitució de la Regidora Portillo, va arribar el torn de les mocions, que és on, al menys l’Oposició i esmersa uns grans esforços. Bé, no tota, perquè, com he dit en altres ocasions, els de C’s encara que estiguin presents, ni hi són ni s’els espera.
Mocions en contra de la inhabilitació del President Quim Torra, en suport al Vice-president Oriol Junqueras com a eurodiputat i per la seva inmunitat, moció en contra del famós Decret Digital d’en Pedro sánchez, o llei mordassa digital, que té com a únic objectiu el control d’Internet no fos cas que a Catalunya li passés pel cap fer res en relació a l’anomenada República Digital o sobre un sistema propi d’identitat català on line. El que em va cridar més l’atenció, és que algú ha après la lliçó i s’ha donat compte que en aquests tipus de mocions sí que cal que tots els grups independentistes vagin a l’una. Suposo que per això, aquest cop s’han presentat les mocions de forma conjunta entre els tres grups. Felicitats! Primàries però, va voler marcar perfil, cosa que l’honora, presentant una moció demanant quelcom així com que “Es doti als plens municipals de tota la seva significació”. En definitiva, intentant cercar més participació de la gent, es pretén que l’Ajuntament faci un estudi per adequar espais (tots sabem que la sala de plens és molt reduïda) perquè qui vulgui acudir a presenciar les sessions es pugui acomodar i no haver de romandre dret. També, que en determinades ocasions, per raons d’acords de gran trascendència, els plens se celebrin en llocs amb més cabuda de persones. En fi, el que sempre s’ha fet, com per exemple, quan es va aprovar el POUM. O també que un cop l’any, a mode de prova pilot, es celebri un ple en diferents barris del poble, cosa que no aconsegueixo imaginar. Tothom hi va estar a favor; però si algú s’entreté a llegir la moció, de seguida es veurà l’aportació consensuada del Govern, ja que a cada acord, se li posa aquell final tant nostrat que diu “Sempre que hi hagi disponibilitat pressupostària”; vosaltres mateixos! Penseu però, que actualment els plens són totalment retransmesos per ràdio Palau i també pel Youtube de l’Ajuntament.
I la darrera de les mocions de Primàries presentada d’urgència, com no podia ser d’una altra manera, es referia a la situació vergonyant viscuda al Parlament de Catalunya el passat dilluns, amb l’acceptació per part del President de la cambra, Roger Torrent, de la inhabilitació de la JEC com a Diputat per al President Torra, pels insults i bronca dels “xulos de discoteca de C’s”, o dels aplaudiments i no aplaudiments. Quin gran regal que debia suposar aquesta moció pels meus amics de Junts per Palau! Ells estan a Govern no ho haurien pas presentat, però van tenir un obsequi amb llacet inclòs de la Regidora de Primàries. Al final, moció desestimada, amb els vots a favor només de Junts per Palau i Primàries i tretze vots en contra de PSOE, Ciutadans i ERC!
Sí que també els socialistes busquen cada mes els seus minuts de glória amb mocions que, encara que a primera vista no us ho sembli, només cerquen el desgast de l’equip de Govern. Bé, suposo que és el que ha de fer qui pretengui liderar una oposició. Ahir demanant que el Govern municipal també reclami el que la Generalitat ha deixat d’abonar durant el 2018 en matèria d’escoles bressol, una altra perquè es redacti una ordenança reguladora de la mobilitat de patinets elèctrics i tota aquesta mena d’estris que volten pels carrers…, i una altra demanant que es retiri el famós avantprojecte de l’anomenada Llei aragonès. D’aquesta última, que es presentava en nom d’una associació vinculada al món de la Salut del que en diuen Baix Vallès, no sé què voleu que us digui; que discutir sobre el sexe dels àngels, sempre m’ha semblat una autèntica pèrdua de temps. Discutir sobre quelcom que s’està treballant, que ni tan sols s’ha aprovat iniciar el procés de discussió i debat, és voler fer soroll per no-res. Sobre això dels patinets, després de fer els estudis i tot el que calgui, que ningú pateixi, que arribarà una llei d’àmbit nacional, que farà que tota la feinada i temps emprat en els estudis, no serveixin per gran cosa; però el PSOE ja haurà pogut fer un twit més per aconseguir una mica de notorietat. I sobre la reclamació de les escoles bressol a la Generalitat, només cal esperar que en el proper ple presentin una moció reclamant els mils de milions que l’Estat espanyol deu a Catalunya i que incumpleix d’una forma constant i reiterada, encara que hi hagi sentències del seu Tribunal Constitucional, que en això donen la raó a Catalunya. Però, m’agrada veure com a Palau, per damunt d’interessos de partit, es cerca el benefici pel poble. A nosaltres, a l’antiga CiU, PDECAT-Demòcrates, com ara Junts, ningú ens ha d’explicar res. Sempre ho hem fet. Vam batallar en contra del Quart Cinturó, quan el nostre partit governava la Generalitat i hi treballava a favor; vam lluitar en contra dels interessos del nostre partit en relació a l’escola de can Periquet…, i ara, també lluitem pels diners (molts) que es deuen per part de la Generalitat per les nostres escoles bressol.
Acabo. Els precs i preguntes, ni els comento. Com tampoc tot el que es refereix a posades i retirades de pancartes i direcció del carrer Folch i Torres, sobretot perquè no disposo d’informació suficient.
