Com és sabut, des que es va decretar l’estat d’Alarma amb el consegüent confinament a casa de tota la població, s’ha entrat en una nova dimensió en tants i tans àmbits de la vida que en podríem escriure grans teories que només quedaran plenament desvetllades a mesura que la vida vagi girant. Conseqüències catastròfiques a nivell de l’economia global, com en les economies de cada persona o família, en la forma de ser i de relacionar-nos tots plegats…, podríem escriure i escriure, però la realitat no la sabrem fins que tot això s’acabi i uns i altres volguem tornar a una normalitat que mai més serà com la que teníem abans del 14 de març de 2020.
El fet de trobar-nos en aquesta mena d’estat letàrgic, amb unes normes que, al menys pel que es refereix al meu despatx professional, ens obliga a “intentar” treballar a porta tancada, amb els terminis, els actes, les vistes, les compareixences a nivell judicial suspeses “sine die”, fa que, més enllà de centrar la feina del despatx a la redacció d’actes, contractes i convenis a títol privat, o la preparació de demandes i escrits per quan s’aixequi aquesta actual suspensió, es limita molt a les consultes que, com no podia ser d’una altra manera, s’han de portar a terme, ja sigui per telèfon, per correu electrònic, o mitjançant la celebració de reunions virtuals a través d’aplicacions informàtiques, de gran utilitat per cert, com són l’skipe o el Jitsi meet.
Cal dir que, una de les principals preocupacions en matèria de Dret de Família, és com cal interpretar aquest estat d’Alarma pel que fa a l’aplicació dels Règims de visites, estades i comunicacions dels fills menors respecte dels seus progenitors mentre duri tot això. I és que, per una banda, hi ha les parelles amb acords o sentències on s’estableix una Guarda i Custòdia compartida entre ambdós, però, per una altra, hi ha les parelles en les que només un dels progenitors té atribuïda la guarda dels fills i filles havent-se acordat un règim per a l’altre de caps de setmana alterns, tardes intersetmanals, etc, com també el corresponent repartiment durant els periodes de vacances escolars de Nadal, Setmana Santa i Estiu, per meitats entre ambdós.
Davant d’això, ens trobem amb una situació que, inicialment s’assemblava al que va passar l’any 2010 amb l’invent aquell de la setmana Blanca del Conseller Maragall, però que ara pot arribar a tenir unes conseqüències nefastes en la relació entre pares, mares i fills, com també entre els mateixos progenitors. I és que, si el decret de l’estat d’alarma considera que estan perfectament permesos els desplaçaments de progenitors per anar a recollir al fill o filla o retornar-lo en compliment dels règims de visites, el cert és que, a l’hora de la veritat, aquesta situació d’estat d’Alarma, ha provocat l’existència de grans i greus discrepàncies entre cònjuges, agreujat i molt pel fet que, el no funcionament dels jutjats fa impossible que es pugui acudir al jutge per tal que obligui al progenitor que incompleix amb llur obligació a aplicar el règim de visites, estades i comunicacions en vigor.
La Junta de Jutges i Fiscals de barcelona, com els jutges de sabadell i granollers en el nostre cas, han emès comunicats advertint que cal que els progenitors arribin als acords més beneficiosos per als seus fills i filles menors, sense necessitat de fer canvis substancials en els règims de visites en vigor. I així és en molts casos. S’imposa el seny i són les mares i els pares qui van acordant en cada moment com segueixen mantenint contacte amb els menors i durant quins periodes. Però, són molts, moltíssims, els casos en els que, donada la ja existent mala relació i tensió entre els progenitors, s’aprofita l’avinentesa per perjudicar a l’altre impedint que les filles o els fills no puguin romandre amb qui en algun moment havia estat la seva parella sentimental.
Penso, sincerament, que aquesta és una situació que caldria equiparar amb un periode de vacances, pel que es refereix a la relació entre mares-pares i descendents menors d’edat. Seria aconsellable per moltes raons, entre les quals el fet que el confinament comporta un tancament a la llar que, si es practica el canvi de domicili, pot beneficiar en gran manera als menors, pel fet que mantenen un contacte igual amb cadascun dels progenitors, però també, perquè canviar d’ambient, segur que els comporta un plus d’equilibri personal i emocional.
Hi ha qui, emparant-se en raons de protecció mal enteses, impedeix que la filla o fill vagi amb l’altre, al·legant qualsevol excusa. És evident però, que si un dels progenitors pateix símptomes o la pròpia malaltia del covid-19, de cap de les maneres, s’hauria de deixar que la filla o fill anés amb ell. Però, el que de cap de les maneres resulta de rebut, és que, aprofitant-se d’aquest estat d’alarma, es vulgui seguir utilitzant als menors com a arma llancívola contra l’altre, només per perjudicar-lo, no adonant-se que la seva actitud, per una banda, segueix crispant la relació entre progenitors, però, sobretot, per una altra, el que provoca, és un dany irreparable al menor.
Seran múltiples les demandes i reclamacions de tota mena que es derivaran d’aquest Estat d’Alarma, com a conseqüència dels reiterats incompliments en l’aplicació dels règims de visites. Hi ha qui em diu que la Mediació resulta extraordinàriament útil en aquests casos. Efectivament, jo que en sóc un ferm defensor de la Mediació, hi estic d’acord. El problema està en que normalment aquests tipus de situacions, que venen d’aprofitar qualsevol excusa per atacar a l’altre en perjudici de les filles i fills, són els que mai es volen sotmetre a mediació. Són els que es pensen que tot s’arregla amb demandes, denúncies i reclamacions. I sembla que del que no s’adonin, és del mal que li estan causant al seu fill o filla que, tard o d’hora en pagarà les conseqüències.
Intentem arribar a acords. Intentem que s’imposi el sentit comú i el seny entre els progenitors. Intentem que, si cap d’ells ni del seu entorn es troba afectat per la malaltia, que s’apliqui el règim de visites existent, i si pot ser, un règim més ampli que faci canviar d’ambient i d’entorn als menors, com també afavoreixi l’estabilitat personal i emocional de fills, filles, mares i pares. La venjança és mala consellera i la prioritat ha de ser sempre, sempre, sempre, el benestar dels fills amb independència de discrepàncies i tensions entre progenitors.
Jaume Oliveras Malla
Advocat
C/. Barcelona núm. 43 08184 - Palau-solità i Plegamans
Telf. 93 864 40 77 Fax. 93 864 48 18
www.jaumeoliveras.cat
