ARXIVADA LA QUERELLA INTERPOSADA CONTRA MERCÈ PLA I JOSEP MARIA SERRAVINYALS

 

Cap a mitjans de l'any passat van ser diverses les informacions aparegudes en determinats mitjans de comunicació local relatives a la interposició, per part dels propietaris de can Manén, srs. Jose Ignacio Gras i Ángeles Martín, d'una querella criminal contra l'aleshores alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, Mercè Pla, i el Primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Josep Maria serravinyals. La denuncia pretenia demostrar, d'una forma infundada, que l'alcaldessa i el regidor estaven incursos en un delicte de coaccions, un altre de prevaricació així com un de malversació de fons públics.

 

Com no podia ser d'una altra manera, finalment ha estat dictada interlocutòria acordant l'arxiu de la causa per haver quedat demostrada l'actuació del tot diligent de Mercè Pla i Josep Maria serravinyals, per entendre que la denúncia només responia a interessos polítics, a més de considerar provat que els denunciants només pretenien aconseguir edificar en uns terrenys qualificats com a zona verda, tot i conèixer l'il·legalitat de les seves pretensions.

 

Destaquem a continuació la fonamentació jurídica on es justifica la raó de l'arxiu de la querella en qüestió:

 

"De las diligencias practicadas se desprende que, no ha quedado acreditado que los denunciados hayan cometido los delitos a los que se refiere la denuncia, puesto que, de la documentación aportada y de las declaraciones prestadas judicialmente por éstos, puede apreciarse que actuaron conforme a la legalidad sin prevalecer sus intereses particulares sino el interés público.

Los denunciantes, antes de adquirir la propiedad a la que se refieren en la denuncia, ya tenían conocimiento de que estaba situada en un terreno que estaba calificado como zona verde y su aprovechamiento estaba limitado. Tal como pusieron de manifiesto los denunciados, no se autorizaron las licencias de derribo porque, aplicando la legislación vigente, no reunían los requisitos necesarios.

Al parecer, la presente denuncia podría haberse interpuesto por un conflicto de naturaleza política".

 

Ens n'alegrem que la Justícia s'imposi davant qualsevol interès particular, que quedi ben palès qui actúa en defensa dels interessos de la comunitat i que, en definitiva, posi a cadascú en el lloc que li correspon.

 

 

Palau-solità i Plegamans, 12 de juliol de 2012.

 

 

GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

M'AGRADA

M'agrada que l'actual govern municipal també hagi optat per mantenir la idea que, ara fa tres anys, va tenir l'amic i company Josep Maria Serraviñals, aleshores primer tinent d'alcalde i Regidor d'Ensenyament entre altres responsabilitats, de subscriure un conveni amb el centre educatiu els Castanyers per tal que els joves del mateix portessin a terme tasques de manteniment a les escoles del poble durant l'estiu. Van ser dos anys consecutius d'aplicació d'aquest conveni i molt bons resultats. L'any passat, amb el canvi de govern, es va deixar escapar l'oportunitat. enguany hi tornen. això és molt bò per a tots, i animem a seguir en la mateixa direcció per als anys successius.

 

M'agrada també que, com cada any, es torni a obrir el Registre d'absències per part de la Policia Local, i que, a més, tal com es va comentar durant la darrera sessió del Consell municipal de Seguretat Ciutadana, aquest registre es mantingui durant la resta de l'any, i no només els mesos d'estiu, per a periodes d'absència d'una setmana o superiors.

 

LA LLISTA DE LES DURES REFORMES IMPOSADES PER EUROPA ALS ESPANYOLS

- L'IVA general s'apujarà del 18% actual al 21%.

- També s'apujarà l'IVA reduït, del 8% al 10%. L'IVA reduït s'aplica a la majoria de productes alimentaris, sanitaris, a transports terrestres de viatgers i equipatges, a viatges aeris i marítims a les Illes Balears, a la majoria de serveis d'hoteleria i a la construcció d'habitatges. També inclou les entrades a espectacles culturals.

- L'IVA molt reduït es mantindrà al 4%. Grava els productes de primera necessitat com ara pa i cereals, llet, formatge, ous, fruita, verdura, llegum, patates, llibres, diaris i revistes, cotxes, pròtesis i habitatges de protecció oficial. L'apujada de l'IVA no afectarà la indústria turística.

- Se suprimirà la paga de Nadal dels funcionaris de l'administració estatal, autonòmica i local; també la dels alts càrrecs de l'estat, i Rajoy ha demanat a tots els diputats que hi renunciessin; també ha dit que els treballadors públics recuperarien la paga de Nadal del 2012 com a fons de pensions a partir del 2015.

- Condicions laborals dels funcionaris afectades: es reduiran els dies de lliure disposició; s'equipararan les condicions en situació d'incapacitat amb les del sector privat; s'incentivarà la mobilitat laboral.

- Reducció del 30% del nombre de regidors de tots els ajuntaments de l'estat. Es farà 'per trams de població, segons la llei orgànica de règim de bases locals'.

- Els sous d'alcaldes i regidors es retallaran; les retribucions 's'homogeneïtzaran i publicaran'.

- Les empreses públiques locals se suprimiran o es retallaran.

- Se suprimirà la deducció per la compra d'habitatge a partir del 2013.

- Hi haurà noves taxes ambientals.

- Se suprimiran les bonificacions a la contractació de personal.

- A partir del sisè mes es reduirà la prestació de desocupació, del 60% de la base reguladora al 50%, dels qui perdin la feina, 'per tal d'animar la cerca activa de treball'. La prestació màxima es mantindrà als 24 mesos.

- Les cotitzacions es rebaixaran un punt el 2013, i un punt més el 2014

- El transport ferroviari i aeroportuari es liberalitzarà o privatitzarà.

 

L'OBSESSIÓ PEL 2005

Des que fa algunes setmanes es van començar a editar informacions relatives a l'àrea municipal de Joventut, ja sigui per comentar la posada en funcionament dels nous bucs d'assaig, per parlar de la Cogestió a l'espai Jove l'Escorxador o per "desinformar" sobre una extranya forma de mancomunar serveis amb d'altres municipis, es fa referència, en totes i cadascuna de les informacions publicades, a l'any 2005. Sembla que, en matèria de Joventut, tot provingui d'aquell any i que, entre mig, no hi hagi hagut res.

 

Salta a la vista que tot respon a una mena d'estratègia comunicativa de la Regidoria de Joventut encaminada a portar a la gent a pensar que tot fou creat l'any 2005, que durant la legislatura 2007/2011 es va anar tirant, i que ara es reemprenen les iniciatives en aquest àmbit, ja que només els mal anomenats progressistes poden ser capaços de portar a terme autèntiques polítiques de Joventut.

 

Però, el que cal saber, es digui el que es digui des de l'Ajuntament, és que l'any 2005 fou encarregat des del consistori l'elaboració del Pla Local de Joventut. Arribats al 2007, només quatre parets d'unes obres iniciades a l'Escorxador eren la prova d'una determinada voluntat, però cap més política de Joventut, cap Cogestió i pràcticament cap participació dels joves en els assumptes que els afectaven.

 

Iniciada ja la nova legislatura l'any 2007, aquell govern liderat per CiU fou l'encarregat d'enllestir el projecte d'obres, definir-lo, amb la participació directa dels joves del municipi, i acabar l'obra que seria innaugurada definitivament, després de subsanar multitud de defectes del propi projecte així com constructius del poc que s'havia executat, durant el mes de juny de l'any 2009; és a dir, dos anys després d'haver-se iniciat la legislatura. Fou durant aquells dos anys que, amb plena participació de les moltes entitats de joves que es van anar constituïnt, va ser estudiat, redactat, aprovat i aplicat el Projecte de cogestió de l'Espai Jove l'Escorxador. I va ser, amb la posada en funcionament de l'equipament, quan es va iniciar l'aplicació del sistema de cogestió que tants i tants èxits i reconeixements ha obtingut des d'aleshores.

 

Entenc el sentiment del Regidor Tinoco en identificar-se amb els partits amb els que governa i que també governaven l'any 2005 quan fou encarregat el Pla Local de Joventut. Però no cal que ho faci tant evident, doncs si tot plegat no respon pas a la seva tasca com a regidor, no cal que s'esforci tant en destacar la "gran" feina de socialistes i ICV, només per intentar amagar la bona feina de CiU.

 

Si el sistema de cogestió ha estat un èxit i un exemple a seguir per multitud de municipis veïns i d'arreu del país; si hem obtingut importants reconeixements per part d'administracions com la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona; si s'han organitzat trobades a l'equipament palauenc per part de la Diputació perquè d'altres municipis coneguin de primera mà el funcionament de la nostra cogestió, ha sigut gràcies a la gran implicació de tothom. No parlo només de Política, sino dels propis joves, de les tècniques de Joventut, de totes les entitats juvenils, etc. tots han fet que, l'any 2009, i no el 2005, arranqués amb èxit aquest projecte del que tots n'estem tant i tant satisfets.

 

També, quan acabavem de construir el primer dels dos bucs d'assaig, van tenir visites de tècnics i responsables municipals de Joventut d'altres ajuntaments com el de Sant Cugat. Però, sisplau, no faltem a la veritat i diguem que som tots, els que hem fet possible la gran tasca de la que ara recollim els fruits en matèria de Joventut.

 

Sentia ahir per Ràdio Palau al Regidor Tinoco, dir que hi ha una mena de desmotivació general entre els joves, i que es deu a un cert canvi generacional. No ho sé. Només sé que, mentre vaig ser Regidor de Joventut, en cap moment vaig tenir sensació de desmotivació ni declivi, com ell deia. Ben al contrari: tot era cogestionat, els consells de centre funcionaven a la perfecció i la satisfacció i agraïment amb la implicació dels joves per la meva part, fou total i absoluta!

 

ELS AJUNTAMENTS LIDEREN LA NACIÓ

En l'etern trencaclosques català a vegades la partida s'accelera i les peces es mouen ràpides i lúcides, sabent que han trobat l'encaix. L'assemblea de l'Associació de Municipis per a la Independència celebrada aquest darrer cap de setmana és un altre pas endavant per trobar la sortida del túnel. Que siguin els ajuntaments, l'administració més estretament lligada als ciutadans, és significatiu.

En un article publicat a la revista d'Unió Democràtica, 'El Temps', el 1934, el doctor Lluís Vila i d'Abadal afirmava: "Pels catalans, o la Pàtria és Catalunya o no tenim Pàtria, perquè no hi ha cap raó, ni motiu, fora del de domini, que ens permeti dir que som castellans o espanyols, que és igual que no dir res". No deixa de ser emocionant que el seu nét, l'actual alcalde de Vic, continuï defensant el mateix.

Avui els Ajuntaments catalans lideren la Nació. Ens n'alegrem. Només cal que, també a Palau-solità i Plegamans, acabem fent l'esforç necessari entre tots, ja que aquesta és una qüestió que, com s'ha demostrat, va molt més enllà dels partits, i acabem per no seguir despenjats del rumb imparable cap a la independència que està agafant el país de la ma dels ajuntaments!

 

MUNICIPIS TURÍSTICS, O UNA EXCUSSA PER LLIBERALITZAR HORARIS

En el diari Ara d'ahir es publicava un article relatiu a les raons per les quals es qualifica de Municipi turístic a una determinada població. Surt com a exemple del que no s'hauria de considerar com a tal el nostre poble. de fet, no se´si hem sabut aprofitar adequadament formar part d'aquesta categoria de la que gaudim des de 1995.

 

Com que fa uns mesos ja vaig reflexionar sobre aquest extrem, em limitaré a reproduir la notícia publicada sota el títol d'aquest apunt, i que cadascú en tregui les seves conclusions:

 

Què tenen en comú Palau-solità i Plegamans, amb 14.300 habitants, 1.000 segones residències i 16 llits d'hotels, i Salou, amb 32.000 places hoteleres i el triple de segones residències que de principals? Aparentment no gaire -l'una té una base econòmica eminentment industrial i l'altra viu del turisme-, però totes dues formen part d'una llista que assegura als seus comerciants carta blanca per obrir tots els dies de l'any: són part del club dels 108 municipis turístics que hi ha a Catalunya, que no estan afectats per les mesures de liberalització d'horaris que proposa el govern espanyol i que ha posat en peu de guerra l'executiu català i bona part dels comerciants.

La majoria de les localitats d'aquesta llista, a la qual ha tingut accés l'ARA, s'ajusten perfectament a la definició que la llei fa del que ha de ser un municipi turístic. Ha de tenir més llits d'hotel, casa rural o segones residències que d'habitatges principals, però d'altres no quadren amb aquest criteri objectiu. L'escletxa legal per la qual es pot accedir a la preuada distinció és l'afegit que la llei preveu com a requisit: que tinguin "una gran afluència turística". El criteri menys objectivable, per imprecís.

Fins ara s'han donat situacions flagrants, que han aixecat les ires del petit comerç. La inauguració del centre comercial Ànec Blau, a Castelldefels, que pot obrir els diumenges -és en una població turística- malgrat que l'afluència de clients és eminentment local, n'és un exemple. Com aquests, molts municipis dels 108 presenten dubtes. La majoria dels visitants de la Sénia, al Baix Camp, per exemple, hi van per comprar mobles i tot i així se la considera localitat turística i permet obrir els diumenges.

Revalidar l'estatus

Però fins i tot en casos com el de Palau-solità i Plegamans, que semblen molt allunyats de l'estàndard de ciutat turística, els responsables municipals volen seguir-ho sent. La població -que acull els polígons industrials on hi ha, per exemple, la seu central de l'empresa Mango, Estampaciones Sabadell i la companyia de derivats sanguinis Grifols- té, entre altres reclams, "el parc de l'Hostal del Fum, on va molta gent els diumenges a fer un pícnic", argumenta el regidor de Comerç i Turisme, Miquel Rovira Badia.

Per això, i per la pressió dels comerciants locals per mantenir l'estatus actual, el consistori té la intenció de seguir postulant-se com a municipi turístic. Fins al 2011 aquest atribut era inamovible: un cop es declarava, no hi havia marxa enrere. Amb la llei òmnibus, però, el Govern va establir que els compliment dels criteris s'havien de sotmetre a revisió periòdicament. Si no és que l'Ajuntament al·lega un perjudici econòmic per la pèrdua de l'estatus.

Ara el govern espanyol vol incidir encara més en aquesta via. Segons la proposta de decret llei amb què treballa el ministeri d'Economia, les comunitats autònomes estaran obligades a definir una zona de llibertat comercial total en les seves ciutats més turístiques, perquè segons el ministeri és "especialment necessari" avançar en aquesta direcció, per aprofitar el potencial de creixement econòmic que hi ha en aquest sector a l'estat espanyol. Això a Catalunya obligaria l'Ajuntament de Barcelona a donar via lliure als comerços de les zones més turístiques per aixecar la persiana de dilluns a diumenge.

Les patronals comercials consideren deplorable aquesta proposta, que acompanya les altres mesures de liberalització d'horaris proposades per Madrid. "És una imposició", considera el president de Pimec Comerç, Alejandro Goñi, que hi veu l'interès d'afavorir "uns determinats centres comercials que hi ha als centres de les grans ciutats". Tot i així, no es mostren bel·ligerants pel que fa al marc actual, excepte en els casos que consideren que representen un abús. "L'important és que es compleixin els criteris que marca la llei i decideixi la Generalitat", argumenta Goñi.

I SEGUEIXEN RECOLLINT FRUITS!

El passat divendres s'innauguraven els bucs d'assaig a l'espai Jove l'Escorxador. Ahir dilluns la Diputació de Barcelona lliurava oficialment a l'Ajuntament l'Estudi sobre Camins Escolars.

Tot procedent del treball realitzat per l'anterior consistori palauenc. Els bucs d'assaig, encara que escoltem un discurs intencionat políticament consistent en fer veure que és un projecte provinent d'una iniciativa política de l'any 2005, la veritat és ben diferent. L'Espai Jove l'Escorxador sí que és fruit d'aquella iniciativa, d'una voluntat política i d'uns processos de participació amb els joves del nostre poble. L'escorxador fou construït i degudament habilitat de tal manera que l'any 2009 fou innaugurat, no sense abans haver hagut d'executar multitud d'obres, adequacions i reparacions sobre el projecte inicial, per haver-hi detectat a temps tot un seguit de defectes de tota mena: estructurals, d'inundabilitat, de manca de determinades previsions en la distribució de l'espai, etc. No només això, sino que la no eliminació de les construccions adjacents posaven en greu perill la construcció principal de l'equipament, tal i com es va demostrar amb l'incendi perpetrat en una d'elles al juny del 2008. Per aquesta raó, foren enderrocades aquelles antigues construccions i deixat l'escorxador en perfectes condicions per a la seva definitiva i exitosa posada en funcionament.

 

El projecte de l'Escorxador calia executar-lo en dues fases. La segona, per una senzilla qüestió de disponibilitat econòmica, consistia en un nou edifici a aixecar al costat mateix de l'actual equipament jove en el que s'hi albergaria, entre d'altres, bucs d'assaig, sales d'actuacions i espais de lleure i trobada per als nostres joves. El projecte mai s'ha arribat a redactar, tot i que, essent jo mateix regidor de Joventut, ens vam plantejar la possibilitat de destinar els diners existents i els que es podien obtenir de la generalitat a encarregar un projecte arquitectònic en base als plantejaments efectuats pels mateixos joves en diferents jornades participatives organitzades a l'efecte. Però, al final, vam tenir la idea de destinar els diners i esforços a la construcció d'uns bucs que, després de visitar-ne alguns en altres poblacions com Salt, han resultat ser els ara innaugurats.

 

Més de cinquanta mil euros és el que vam aconseguir de la secretaria de Joventut de la Generalitat. I aquí els tenim. de fet, ja els vam deixar construits al final del nostre mandat. També vam deixar fet el corresponent procés de participació dels joves que toquen en diferents grups musicals del poble per tal d'acordar la mecànica i normativa en l'us dels bucs així com l'establiment dels preus públics que ara s'han aprovat des del govern. Vam deixar fetes les previsions d'equipament dels mateixos amb bateria, amplificador per guitarra elèctrica i equip de veus tal com ara ja s'ha proveït. Els han anomenat Galliner, i em sembla molt bé. Han acordat constituir una plataforma musical per fer encara més participatiu l'us dels bucs i optimitzar-los adequadament. Felicitem-nos per la seva posada en funcionament, encoratgem al regidor Tinoco en fer que això no es devalúï, i felicito també a l'amic Dani Serrano, president de la Descoordinadora, qui, de ben segur, sabrà crear les sinèrgies necessàries entre el jovent per treure'n tot el rendiment possible!

 

Pel que fa a l'estudi sobre els Camins Escolars, què dir-vos que no expressés ja dies enrere. Vam posar tres mil euros damunt la taula, vam fer participar a totes les escoles a excepció de les que la Diputació socialista d'aleshores no va voler, com la Marinada, l'Institut i les Escoles Bressol, però ja tenim un full de ruta que ens permetrà iniciar les actuacions pertinents per fer els desplaçaments dels nens i nenes de Palau-solità i Plegamans als seus centres escolars, més sostenibles i segurs!