TOTA PERSONA IMPUTADA HA DE PLEGAR DELS SEUS CÀRRECS?

"Miri Sr. Regidor, Alcalde o Diputat: ara mateix m'en vaig a la comissaria i el denunciaré perquè vostè m'ha robat; ja sé que no és veritat. Però jo el denunciaré. Per tant, a vostè, sr. Regidor, Alcalde o Diputat, el citaran a declarar en qualitat d'imputat per un pressumpte, (això sí, sobretot pressumpte) imputat per un delicte de robatori. I hi haurà d'anar assistit d'un advocat, li llegiran els drets que té com a imputat....., i d'aquí a un any, dos o tres, o els que facin falta, aquesta denúncia serà arxivada per manca de proves, un cop s'hagi reclamat documentació a ves a saber qui, que s'hagi citat a no sé quants testimonis, s'ho hagi mirat trenta-sis vegades el Ministeri Fiscal....; i, fins i tot, potser d'aquí a cinc anys se celebrarà un judici on l'absoldran de tots els seus càrrecs".

 

Això és el que vaig contestar el dijous passat a l'entrevista que em va fer l'Eduard Garcia a Ràdio Palau quan em preguntava sobre el cas Mercuri. I el que volia dir amb això, és que estic radicalment en contra de que, pel fet que algú, (en aquest cas càrrec públic), sigui citat per tal que vagi a prestar declaració, ja sigui perquè hi ha una denúncia o querella contra ell o perquè, de les actuacions practicades es pot desprendre que aquest o aquell càrrec podia tenir alguna relació amb l'afer, deia que estic en contra que s'hagi de plegar de tots o d'algun càrrec dels que pugui ostentar la persona en qüestió.

 

I és que, una cosa és estar processat o acusat amb proves de càrrec inculpatòries, ja sigui del Ministeri Públic, d'una Acusació particular en els seus informes o bé del propi Jutge mitjançant un acte o interlocutòria obrint la fase del Judici Oral.

 

No hi ha dret que, com a conseqüència d'una denúncia o unes investigacions, algú sigui citat a declarar com a imputat, i per això ja hagi d'estar assenyalat amb el dit acusador dels mitjans i l'opinió pública com a culpable de tots els mals haguts i per haver.

 

si un dels drets fonamentals de caracter universal més protegit és el de la Presumpció d'innocència, per quina raó, davant de qualsevol imputació un càrrec públic ha de deixar de prestar el servei a la societat que l'ha elegit com a representant? que és que ens estem tornant tots bojos? quina Democràcia és aquesta que permet aquestes disfuncions tan greus?

 

Estic en contra d'aquest sistema pervers que adultera d'una forma flagrant el més mínim sentit de la lògica i la raó. I, tot això ho dic tant pel Sr. Bustos com per l'Oriol Pujol com per qualsevol altre que es trobi en una situació d'aquestes característiques.

 

Resulta obvi que cal revisar i reformar de dalt a baix tota la legislació relativa al control dels possibles casos de corrupció política: de tràfic d'influències, prevaricacions, malversacions, suborns, finançament de partits polítics, processos de conractació i adjudicació d'obres, i el que calgui. Una legislació tant estricta com la que més. I és que, ja que sembla que tota corrupció és inherent a la condició humana, i els polítics són humans i no diferents a la resta, cal actuar amb tota la contundència necessària; però també amb cura i diligència. Del contrari, tot plegat deixa de tenir sentit, el sistema polític trontolla i es fomenta la desafecció. No contribuim, ni nosaltres els ciutadans, ni els mitjans ni ningú en l'atac constant a l'altre, al "i tu més"..., no porta enlloc, o potser sí: a l'abisme i el caos més absolut

 

Recordo a l'Alcalde Joan Payola. Els socialistes del nostre poble es van querellar contra ell l'any 1997. Va estar imputat durant deu anys. Al 2007 es va celebrar el judici pel qual va resultar absolt. D'aquesta imputació s'en va servir políticament aquell govern socialista. Ara, (ja es veurà), pretendran el mateix?

 

L'ARMENGOL!!

Després de pràcticament un any i mig sense saber-ne res, em trobo avui amb un nou correu de l'amic, i anyorat, Armengol:

 

El poble modern que va ser i ara ja no és

 

Benvolgut Jaume,

Llegeixo amb preocupació tots els teus escrits al blog. Saps que malauradament, per temes que no venen al cas, vaig haver de marxar del poble i per tant, la desvinculació ha estat molt gran.

Tot i això, coneixedor de  la feina que vau fer quan estàveu al govern, em dol llegir les teves línies i veure com ha canviat tot. Em sorprèn veure com en un món on els canvis són constants,  i el dia a dia, ens obliga a renovar-nos constantment, al poble de Palau tot va endarrere.

El butlletí que no surt mai, la manca de projectes en l'àmbit de la comunicació (el que vol dir que no hi ha il·lusió per fer coses innovadores), les pantalles abandonades, la manca d'originalitat en els estands de Fira Palau... Què està passant al poble de Palau? Què estan fent amb el poble aquelles persones que en el seu moment van crear un bloc de crítica cap al govern, van fomentar que les xarxes socials cremessin en contra del govern. Què fan ara? Res, només intentar subsistir. Allò que es diu "qui dia passa any empeny"... I el més curiós és que tenen al seu abast un departament de comunicació molt potent. A molts alcaldes els agradaria disposar d'un departament de comunicació (incloc la ràdio) amb uns professionals com els que teniu.    

Tots aquests fets em porten a pensar la dificultat de governar un tripartit d'esquerres.  Et porta a no fer res, a deixar que les decisions no es prenguin. En aquest sentit, podem observar una diferència abismal respecte les dues alcaldesses. Mentre l'actual alcaldessa, Teresa Padrós, és incapaç de gestionar o impulsar projectes, l'alcaldessa Mercè Pla, tenia clar quins havien de ser els seus objectius: treballar per transformar el poble. I això no ho pot negar ningú, ho va aconseguir.  Ara, dos anys després de govern, podem començar a comparar quina ha estat la feina feta per l'actual govern. Abans teníeu un  departament de comunicació potent, vau remodelar  i modernitzar el centre del poble, vau potenciar els serveis socials, vau  crear una ràdio professional... Segur que tu trobes més diferències...

En tot cas, només dir-te que segueix fent la feina que fas. Cal controlar la tasca de govern. Cal que els ciutadans tinguin coneixement que les coses no s'estan fent bé. Sigues valent i lluita per aconseguir que aquest poble sigui el poble de primera que va ser i que ara ja no és.

 

Armengol!, No sé si ets capaç d'imaginar-te l'il·lusió que em fa que em tornis a escriure amb les teves reflexions i elogis que, de ben segur no mereixo. Pensa que, després de pràcticament un any i mig de no tenir notícies teves, encara avui hi ha molta gent que m'atura pel carrer i em pregunta per tu. I no cal que et digui que les teves epístoles generen un interès inusitat en els seguidors d'aquest blog.

 

No saps pas com t'agraeixo, d'una forma sincera i emocionada les teves paraules en relació a la feina que vam fer durant els quatre anys de govern, però també la que ara ens toca fer des de l'oposició. Però, estar a l'oposició, al menys, durant l'actual legislatura, ha de servir per denunciar d'una forma constant i sistemàtica l'inoperància d'aquest govern que, en cap cas, es pot amagar rere l'excusa de la mala situació econòmica actual, després que, en el seu dia, demostressim la mentida en la que havien incorregut quan deien que l'Ajuntament mantenia una precària i deutora economia. No només no era veritat sino que van haver de reconèixer públicament que l'economia municipal era del tot sanejada i que molt pocs ajuntaments reflexaven xifres en positiu com el nostre.

 

Jo no sé, i si vols que et digui la veritat, tampoc m'interessa massa, si l'alcaldessa i la regidora Marcuello mantenen tant mala relació, si hi ha una desconfiança absoluta entre els diferents membres del govern i si passen més hores en discussions internes que no pas fent feina de veritat. Tot i això, sí que és cert que de feina ben poca per no dir que gens.

 

Per tant, només puc que, donar-te les gràcies per una banda, i per una altra, donar-te la raó en totes i cadascuna de les teves reflexions.

 

A títol d'exemple comentes algunes consecucions de l'anterior govern: parles de la Ràdio, de l'equip de Comunicació, de Serveis Socials, i en això, no és només el nou edifici, sino recordar que es van multiplicar per cinc les ajudes i prestacions a les persones necessitades del nostre poble en comparació al darrer govern socialista. Em parles de la vianantització del centre, que van criticar fins a la sacietat i que ara tant i tant els satisfà. Però, també recordaràs que la llista és llarga:

Que si la remodelació i acondicionament de la casa consistorial amb ascensor inclòs, que si la nova Rambla del mestre Pere Pou, que si la Ronda Verda, la millora i regeneració de tota la llera de la Riera de Caldes mitjançant el projecte Riera Viva, la instal·lació d'aparells de gimnàs i oci arreu dels barris del poble: pistes d'esport, cistelles de basquet, taules de ping-pong, etc; que si l'ordenació definitiva dels carrers amb el seu pintat i senyalització, que si la pista d'skate, que si la creació de zones wi-fi a tots els edificis municipals i els seus voltants, que si l'instal·lació de la fibra òptica en tot el centre del poble i entre els diversos equipaments municipals, que si l'instauració d'una administració electrònica i la tramitaciò, també electrònica dels expedients, que si la nova comisaria de la Policia local i el Jutjat de Pau, la recuperació de la masia de can Boada tant deteriorada, la restauració, amb un milió i mig d'euros aconseguits de Madrid, de la masia de can Falguera, la restauració de la torre de can Folch i recuperació dels seus jardins, els nous vestidors del camp de futbol, el nou parc de can Linares, el replantejament del mercat medieval, l'enderroc dels dos edificis ruïnosos de les dues bandes de l'escorxador, la posada en marxa de l'espai jove l'Escorxador amb el sistema de cogestió amb els joves, la canalització dels claveguerams de les zones de Diagonal i de l'Avinguda Arquitecte Falguera, les pantalles informatives, la modernització de la policia i la seva estructuració amb unitats especialitzades, formació continuada, vehicle no logotipat, etc: la potenciació definitiva i consolidació del grup de voluntaris de Protecció civil i la seva constitució en associació, la dinamització de la vida associativa de la vila, la creació d'aules del DesOc, la instauració del sistema de recollida d'escombraries Porta a Porta, la creació del servei de transport urbà i interurbà també cap a Mollet a banda de Sabadell i Barcelona, i...., i...., i....,

 

Doncs, Armengol, aquest és el panorama. Potser és que no fan res perquè ja ho han trobat tot fet!

 

Fins aviat! No tardis!

 

BUTLLETÍ MUNICIPAL: MENSUAL I ENCARTAT

Recordeu el Fem Poble? Aquell butlletí d'informació municipal creat durant l'anterior legislatura, de caracter mensual i que es distribuia per totes les llars del municipi.

 

Arribat el nou govern, amb les seves ànsies de desfer i trencar amb qualsevol cosa que fés olor a CiU, van deixar d'editar-lo. Al cap d'uns mesos, i observant com això s'els girava en contra políticament, van optar per publicar un butlletí municipal amb un nou format i que es pretenia que tingués una periodicitat trimestral. Però, el cert és que aquell invent només va comportar l'edició de dos o tres números, repartits per alguns establiments del poble. Però, aquella despesa encara va ser més inútil, ja que es van adonar que el seu nou butlletí no l'agafava pràcticament ningú, que no tenia cap mena d'interès informatiu i que la seva repercussió era pràcticament nul·la.

 

Al cap d'un any del darrer butlletí publicat, i després que CiU i ERC denunciessim en un Ple que s'estava utilitzant una de les dues revistes del poble com a mitjà de propaganda del govern en absolut detriment de l'altra, el regidor Abascal i la resta de grups del govern, van adonar-se que allò també els acabava perjudicant i que l'objectiu perseguit no produia els efectes pretesos.

 

Ara, després de mesos de reflexió, i considerant com a pecat recuperar el sistema implantat per l'anterior govern, han decidit tornar a editar un butlletí d'informació municipal de caracter mensual; però, en lloc de distribuir-lo casa per casa, com feiem nosaltres, han arribat a un acord amb les dues revistes privades de la vila, (ja era hora), per encartar-lo dins de les mateixes i distribuir-lo junt amb aquelles.

 

El problema està en que cada mes s'edita un butlletí, i quan surti en una de les dues revistes, deixarà de tenir interès en la segona ja que es repartirà el mateix butlletí que ja s'ha encartat a la primera. D'aquesta manera tornem a reproduir els errors que nosaltres vam subsanar al 2007 només arribar al govern; fent que a cada revista s'insertés una informació diferent a la de l'anterior, de tal manera que sempre es generava un interès per part dels ciutadans en llegir l'informació municipal. Ara quan algú llegeixi aquesta informació en una revista ja no tindrà la necessitat de llegir-la a l'altra. Per tant, quina de les dues revistes serà la primera en tenir encartat el butlletí? Potser es podrien plantejar que cada mes sortís primer en una d'elles de forma alternativa per així mantenir un tracte igualitari?

 

Aviat podrem valorar-ho tot plegat, ja que és imminent la sortida del primer butlletí. Sembla que tractarà sobre els pressupostos municipals per al 2013. Per això us reprodueixo a continuació els 1300 caracters que ens corresponen al Grup municipal de CiU:

 

MENTRE EL GOVERN MENYSPREA CiU, CIU TREBALLA PEL CIUTADÀ

 

Aprovats els Pressupostos pel 2013. Ni una sola setmana es dóna a l'oposició per examinar la documentació ingent. Manifesten disponibilitat a comentar-lo, però no donen cap marge per al seu estudi i debat.

Arribats al ple de novembre, menyspreu total a les propostes de CiU. Ens trobem un pressupost calcat al de 2012 amb molt petites variacions. Votem en contra pel fons però també per la forma, i ens obliguen a fer Al·legacions. Això els serveix d'excusa per fer veure que només pretenem incrementar les nostres retribucions per assistencia al ple, però contra del que sí havien fet els nostres regidors durant la passada legislatura, ells no renuncien a la indemnització.

Presentem Al·legacions. Convoquen Ple d'avui per demà per desestimar-les sense raons ni arguments. Rebutgen que l'Ajuntament assumeixi l'impost de Plusvàlua que han de pagar els afectats de desnonament per execució hipotecària o dació en pagament. Es neguen a pujar la despesa social i baixar la de festes o d'assessorament jurídic descontrolat. Es neguen a augmentar recursos a polítiques d'ocupació o a transparència en publicació, liquidació i memoria d'execució del pressupost, i facilitar els documents trenta dies abans del Ple.

En resum: seguir desfent, i sense fer res més que oposició a l'oposició.

 

TENIM PRESSA!

Avui he llegit que s'ha determinat que les eleccions al Parlament europeu seran el 25 de maig de l'any vinent. Sembla que el Govern, amb el president Mas al capdavant, ERC i alguna altra bona gent, es plantegen seriosament fer coincidir aquests comicis amb la consulta per la Independència. Ho trobo molt bé!

 

La data de la nostra Diada Nacional de l'Onze de setembre que, si tot va bé, s'haurà de canviar per la del 25 de maig, té un gran simbolisme emocional i històric. Però, tal com estan anant les coses i el fet que fer coincidir el referèndum amb les eleccions europees comportaria un gran estalvi econòmic i de recursos humans, fa que sigui molt aconsellable mirar d'aconseguir entre tots que el dia 25 de maig del 2014 poguem decidir qui seran els nostres representants al Parlament europeu, però sobretot, si volem seguir formant part del passat, de l'anacronisme, l'antidemocràcia i la submisió, o pel contrari, el que volem és ser lliures, esdevenir un nou estat d'Europa i, en definitiva, poder ser el que nosaltres decidim ser, recaptar els nostres impostos, recuperar l'estat del benestar, deixar enrere les "retallades" i partir de zero dins d'una Europa moderna i innovadora.

 

Ho va dir el president Mas el passat dia 12 de setembre, després de la gran manifestació d'un milió i mig de persones del dia abans a favor de la independència de Catalunya: Ens caldrà voluntat de ser, grans majories i capacitat de resistència. I amb només sis mesos n'hem tingut prou per veure on són capaços d'arribar els poders legislatiu, executiu i judicial espanyols no només per evitar una consulta escrupulosament democràtica sino per intentar fer veure a tothom que aquí som tots una colla de corruptes, que ens barallem entre nosaltres per tot, que això és el caos més absolut i que, com que no ens en sortim dels problemes econòmics i socials, doncs que sort en tindrem d'ells que vindran a pacificar la situació. I tant que vindrien amb els tancs si calgu´es, però, entre que els tenen rovellats i que Europa ens cobreix, res d'això els servirà per evitar l'inevitable.

 

El ridícul del Ministre Fernández Díaz amb el tema de l'informe policial publicat al Mundo pel novembre passat a fi d'enverinar les eleccions catalanes, el ridícul de la tal Sánchez Camacho amb el tema dels escortes, l'atenció mediàtica a la que, encara no entenc com si présten tant fácilment els mitjans catalans, en relació a les espies o manifleries de Método3, la imputació a tot aquell català contra qui es presenti denúncia encara que sigui infundada, etc, fa que es vulgui fer veure que aquí som una colla d'impresentables, que això no s'aguanta per enlloc, que tothom és corrupte, que la nostra policia no en sap...., i tot el que volgueu i mes, que això només ha fet que començar.

 

Però, en contra del que s'esperaven, la nostra reacció ha sigut molt diferent a l'esperada per tanta "intel·ligència espanyola". Cada dia que passa són més les persones que volem decidir el nostre futur lliure i democràticament. cada dia som més els independentistes, els que volem esdevenir un nou estat dins d'Europa. I això ja no ho podran aturar.

 

Per aquest motiu, tenim pressa, molta pressa. Per això, cada vegada fem menys cas de les invectives procedents d'Espanya en tots els àmbits de la nostra vida, així com dels grups, cada cop més minoritaris, que hi ha a Catalunya en desacord amb el nostre Dret a Ser.

 

El proper 25 de maig de 2014, com a molt, volem decidir el nostre futur nacional, i ningú ho ha de poder impedir!

 

BENVINGUDA LA JNC PALAUENCA EN TEMPS COMBULSOS

Acabo d'arribar de la masia de can Cortès on just s'ha acabat l'acte de presentació, inauguració, reconstitució, o com n'hi vulguem dir, de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, JNC, a Palau-solità i Plegamans.

 

I és que, a la vista del que "està caient", amb tota la tensió mediàtica existent pels diferents casos de corrupció, desafecció política, gran atur juvenil i manca de respecte i lleialtat entre forces polítiques, té molt, però que molt mèrit, que cinc joves del nostre poble s'hagin decidit a tornar a activar la branca jove de Convergència. ara ja podrem dir que, tant convergència com Unió disposen de les seves respectives organitzacions juvenils al municipi.

 

I dic que té molt mèrit i que cal agraïr el seu esforç i felicitar-los de tot cor, perquè és a ells a qui ens hem d'encomanar perquè tot plegat canviï. Perquè són ells, els joves, qui han de fer possible el canvi en les actuals dinàmiques dels partits i llur relació amb la societat. Però, també té molt sentit que aquets joves, en uns moments tant històrics i transcendentals com els que està atravessant el país, ens ajudin a donar l'empenta definitiva per tal d'assolir la tant anhelada LLIBERTAT NACIONAL, prèvia la corresponent consulta al poble.

 

A Palau-solità i Plegamans, després que en el tombant de les dècades dels vuitanta i noranta hi hagués un gruix important de joves que engeguessin aquesta formació política, ara aquells s'han, i ens hem, fet grans, i toca que quedi ben representada, amb veu pròpia, la força del jovent, de les seves idees, les seves il·lusions i el seu esprit de lluita per la INDEPENDÈNCIA de Catalunya.

 

Cal destacar, i així ho reflexa aquesta nova fornada, que en el procés endegat que ens ha de portar a la llibertat nacional, hi hem de poder cabre tots: vinguem d'on vinguem, pensem com pensem i parlem la llengua que parlem. El Cap local de la JNC és en Jony ambrosio. Sí, un jove palauenc, de família immigrant, actiu membre de la Casa de Andalucía a Palau, i un gran patriota català i independentista com el que més. Només amb aquest esprit d'integració sincer i convençut, de saber-nos, no tant que aquí hi cap tothom, sino que Catalunya són tots. I que, només amb la suma de tots, els objectius nacionals són possibles i perfectament assolibles; perquè la seva i la nostra convicció, orgull i capacitat de lluita i resistència, farà que ben aviat, també amb l'aportació dels joves de la JNC, com de la UJ de Palau-solità i Plegamans, ens convertirem en una Nació lliure dins del concert internacional.

 

Benvinguda la JNC, endavant i força!

 

DOS NOUS PASSOS DE VIANANTS?

L'any 2010, la Regidoria d'Urbanisme amb en Josep Maria Serravinyals al capdavant, va encarregar un estudi/projecte amb l'empresa Urbaning sobre la carretera C59 en el seu pas pel centre del nostre poble, via que rep el nom de avinguda Catalunya. A l'esmentat projecte, partint de la base que, com a carretera ja existeix la Variant que passa per fora del casc urbà, s'especifiquen un seguit d'actuacions per convertir l'Avinguda Catalunya en un carrer cèntric, fent-lo més segur i transitable com a via urbana.

 

en aquest sentit, es plantejaven un seguit d'actuacions, en concret més de vint, com, per exemple, l'instal·lació de semàfors, passos de vianants, etc. Ara però, s'ens informa, mitjançant notes de premsa i insercions a la web municipal, que l'Ajuntament ha decidit procedir a crear dos passos de vianants en aquesta via: un just al costat del quiosc de can Cortès i l'altre just a la sortida de l'avinguda Arquitecte Falguera. És a dir, s'han decidit a començar a executar algunes de les previsions d'aquell projecte encarregat, aprovat i pagat durant l'anterior legislatura.

 

El problema és que el mateix projecte considera que els passos de vianants en sí no són la millor solució, i menys si pensem en la seguretat del trànsit i de les persones o vianants; i és que, encara que sigui o volguem que esdevingui un carrer, la realitat és que ens trobem davant d'una veritable carretera. I el que aquest estudi proposa per als llocs on s'ha optat per fer-hi els passos de vianants, és que s'hi instal·lin semàfors. Això sí que faria que el trànsit rodat al·lentís de veritat la velocitat, evitant que hi circulessin els que podrien ser desviats cap a la variant.

 

Quan diem que volem que l'avinguda Catalunya sigui un carrer més del centre urbà és pel bé del nostre poble, per evitar que hi circulin els que passen de llarg de Palau-solità i Plegamans, per protegir als nostres comerciants i, entre altres moltes coses, per aconseguir un centre molt més tranquil, accessible, sostenible i atractiu per a tots nosaltres.

 

Sempre hem volgut que la Direcció General de Carreteres, que nés la propietària, cedeixi aquesta via al municipi; però la volem amb les inversions i els diners necessaris per al seu manteniment. quan es fan accions com la d'instal·lar els comerços del poble durant el Mercat Medieval a la carretera, a banda d'aconseguir augmentar les seves vendes, també comporta una mena de reivindicació per tal de poder fer d'aquesta via un autèntic carrer del centre de la vila amb tots els ets i uts.

 

No tinc gens clar que un pas de vianants, tal com s'ha plantejat, ajudi a la seguretat de les persones. Però, en tot cas, alegrem-nos que, d'alguna manera, es comenci a aplicar, ni que sigui en part, aquell projecte que nosaltres vam encarregar.

 

PLE DE FEBRER 2013, GRIS COM EL TEMPS

Com cada darrer dijous de mes, ahir va tenir lloc la sessió plenària del consistori palauenc. I, a falta de temes importants per al poble, vam passar l'estona amb mocions polítiques anti CiU, com ja hi estem acostumats, manifestos, i tot el que volgueu.

 

Pel que fa als pocs punts relatius a Palau-solità i Plegamans, moltes qüestions de pur tràmit. Que si, delegar a la Diputació de Barcelona la gestió d'alguns impostos i tributs com per exemple la taxa dels dos euros que haurem de pagar per cada saca de poda que anem a buscar a la Deixalleria, que si els lligats a les concessions municipals, o també, les taxes o sancions a satisfer per raó de la recollida de gossos abandonats, taxa aquesta que jo mateix havia començat a treballar amb l'organisme provincial per cedir-lo, però encara no disposava la Diputació de l'infrastructura necessària. També es va donar compte, malgrat no era legalment necessari fer-ho, de l'informe de la Comissió Jurídica de la Generalitat de Catalunya en relació al famós SWAP contractat l'any 2009 i que considera positiu l'anul·lació del mateix amb el Banesto manifestant que les condicions pactades resultaven abusives com tants productes d'aquestes característiques en aquella època van provocar que gran quantitat de persones, empreses i administracions caiessin en l'engany perpetrat per diverses entitats financeres.

 

El bon fer del regidor Miquel Rovira, atenent les peticions de CiU i ERC de retirar la proposta de Reglament d'us dels equipaments culturals del poble, a fi d'iniciar una negociació política a banda de la participació de les entitats usuàries, farà que en pugui sortir un reglament consensuat no només amb les forces polítiques sino i sobretot, amb les entitats que es veuran afectades per el reglament en qüestió.

 

Un acord d'adhesió a la plataforma d'habitatge social, l'adhesió també al conveni amb la Generalitat i el Consorci de Residus per obtenir un cànon per part del municipi per cada tona d'aparells elèctrics i electrònics que es recullin. Cànon aquest creat pel Conseller Recoder i del que Palau-solità i Plegamans s'en podrà ja beneficiar d'immediat.

 

Una moció presentada pel Partit Popular perquè l'Ajuntament insti a la Generalitat a incloure en els pressupostos d'enguany la partida necessària per a la construcció de l'Institut-Escola de can Periquet, a la que no cal que us anem repetint que hi estem d'acord en el fi perseguit, però que no podem oblidar la situació ni circumpstàncies actuals, a banda que, pel que cal lluitar ara per damunt de tot, és perquè aquest centre perduri i que, al menys, es comenci l'any vinent amb la construcció del projecte de Secundària.

 

A partir d'aquí, vinga mocions del PSC-PSOE i d'ICV en relació a: Que la generalitat pagui els deutes del Tercer sector i de les corporacions locals, tot i que la moció només parlava del tercer sector, una altra contra la privatització de la Sanitat pública, una altra a favor del pla de concertació que diuen que van crear els socialistes l'any 1988 per ajudar als ajuntaments en matèria de Serveis Socials...., no ha plogut ni res des d'aleshores!, que si un manifest d'ICV molt reivindicatiu en relació al dia de la dona treballadora amb un poti-poti de qüestions pel mig, com la interrupció voluntària de l'embaràs..., etc. al final, com que no ho vam votar pas a favor, es va aprovar un manifest institucional procedent de les organitzacions municipalistes catalanes que serà el que es llegirà el proper divendres dia 8 a les dotze del migdia a la plaça de la Vila. Finalment, dues mocions més d'ICV, una que reclamava una llei sobre la creació de la renda d'un mínim vital que, després d'invorporar les esmenes proposades per nosaltres fou aprovat per gairebé tots els grups. I una altra sobre el Quart Cinturó sobre el que ja sabeu que s'ha declarat la seva caducitat al que també ens hi vam afegir després que ICV acceptés les nostres esmenes, cosa que va provocar l'abstenció del PSC.

 

I aquí s'acaba el ple. Quinze punts en una hora i mitja. Cal remarcar la grandíssima utilitat de la Junta de Portaveus creada durant l'anterior mandat. Un òrgan que serveix per dialogar molt entre les diverses formacions polítiques, per consensuar punts, per pactar temps d'intervencions i fer, d'aquesta manera, que un ple que abans podia durar tres hores o fins i tot quatre, ara es pugui enllestir en només noranta minuts. esperem que es mantingui aquesta dinàmica i l'acord assolit entre tots en el sentit que les mocions polítiques sobre les que l'ajuntament no en té competències i que correspon a d'altres administracions: Parlament de Catalunya, Congrés dels diputats... discutir-ho, s'exposi i es voti directament, amb independència del sentit del vot, o bé que es pacti un sol torn de posicionament de tres minuts.

 

En el torn de Precs i preguntes, tal com explico en el post precedent, vam limitar-nos a explicar que a partir d'ara no formularem preguntes perquè siguin contestades de qualsevol manera en el mateix ple, sino que ho farem per escrit i perquè siguin contestades també per escrit. I ens vam limitar a llegir les preguntes i a lliurar còpia de les mateixes al Secretari a fi que siguin incorporades a l'acta.