dijous, 12 de juny del 2014

LES DADES DEL DÈFICIT FISCAL DE CATALUNYA I LA SEVA REPERCUSSIÓ AL NOSTRE POBLE

Com ja debeu saber, avui s'han publicat les darreres dades del Dèficit Fiscal (diferencia entre el que paguem els catalans via impostos i ens ve retornat de l'estat espanyol amb inversions), que patim a Catalunya que corresponen a l'any 2011.
 
 Són 15.006 Milions  d'euros  (el 7,7% del PIB) que representa 2.055€ per habitant de Catalunya. (importat "habitant" per tant inclou nens, jubilats, aturats, persones en actiu...
Si traslladem aquestes dades al nostre municipi tenim que

14.410 Habitants Palau-solità i Plegamans any 2011 x 2.055€ =  29.612.550 € que ha perdut el poble.
 
Què vol dir això? Què significa tot plegat en equipaments pel nostre poble? Tindriem o no una piscina, una biblioteca, un institut que descongestionés de veritat l'existent, urbanitzacions acabades..., i tantes i tantes coses!
 
No us deixeu enredar. catalunya segueix patint un robatori. Un expoli fiscal propi d'una colònia sotmesa a l'imperi ocupant.
 
El proper dia 9 de novembre, cal anar a votar que sí a ambdues preguntes per començar a posar fi a injustícies com aquesta!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dimecres, 11 de juny del 2014

LA SEGONA PASQUA COM A FESTA LOCAL

Aquest dilluns passat dia 9 de juny es va celebrar el Dilluns de la Segona Pasqua, o Pasqua Granada. Un dia festiu per definició a la meva infància, però que, amb l'entrada en vigor de la Sacrosanta Constitución espanyola de 1978, es va produïr tota una reformulació dels dies festius, havent-se de conjuminar les festes a nivell d'estat espanyol, les autonòmiques, les locals i l'acordat amb la Santa Sèu a l'anomenat Concordat amb l'església catòlica de l'any 1979.
 
Com recordareu, els dos dies festius a nivell local de Palau-solità i Plegamans, sempre havien estat el dilluns i el dimarts de la Festa Major. Així, partint de la base que la referència per a la celebració de la Festa Major és el darrer dissabte del mes d'agost, tradicionalment havien estat festius a nivell local el dilluns i el dimarts següents. Malgrat això però, si bé el dilluns de la Festa Major s'omplia (i així segueix) de tota mena d'activitats pròpies de la nostra festa gran, el dimarts, en canvi, o bé no es feia absolutament res,(és allò del famós dia del gos), o b es reservava en els darrers anys per portar a terme el concert de Jazz a la Plaça de l'Església de Santa Maria de Palau-solità i el ja eliminat, extingit i enterrat Castell de focs artificials.
 
L'any 2008 van ser moltes les veus que reclamaven l'eliminació d'aquell dimarts "del gos" festiu per substituïr-lo per un altre dia de l'any.
 
És així que, l'anterior govern municipal, i aprovat per la unanimitat de tots els grups municipals, va establir que el dilluns de la Segona Pasqua responia molt bé a les demandes d'una gran part de la població. I és que, per una banda, la major part de Convenis col·lectius dels treballadors de les grans empreses ubicades als nostres polígons, estableixen, d'una forma (que jo entenc poc legal i irrespectuosa amb les normes municipals), que els seus treballadors seguirien les festes locals de la ciutat de Barcelona. Però, no només això, sino que, també a una gran part de les poblacions veïnes, els seus ajuntaments també havien optat pel mateix criteri.
 
És així que, tant la Pasqua Granada com la Mare de Déu de la Mercè, tot i que també Sant Josep, eren opcions vàlides per al nostre poble. Però, la proximitat de la Mercè amb la nostra Festa Major i la Diada Nacional de l'Onze de Setembre, van aconsellar que fos millor opció la de la Segona Pasqua.
 
D'aquesta manera, hem vist prou ben consolidada aquesta com a festa local, tot i que s'ha observat una manca de coneixement per part dels ciutadans que, en molts casos no són conscients d'aquest dia festiu fins la setmana anterior. Cada any s'ha vingut celebrant així des del 2008, a excepció d'aquell any en el que el Conseller Ernest Maragall es va empescar l'invent frustrat de la Setmana Blanca pel març de 2011. I, amb l'objectiu de reduir una mica la càrrega i també despesa que tota aquella setmana comportava als pares i mares que treballaven i havien de deixar el seu fill o filla a càrrec de tercers, és la raó per la qual es va considerar oportú de convertir en festiu el dilluns de la setmana en qüestió.
 
En conseqüència, passats ja set anys d'eliminació del dimarts de la Festa Major com a festiu local, per substituïr-lo pel dilluns de la Segona Pasqua, cal considerar que tothom l'ha ben assimilada com a festa local, ha estat ben acollida i només cal ara que la gent la interioritzi de tal manera, que, ja no calguin recordatoris de cap mena!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dimarts, 10 de juny del 2014

COMUNICAT CONJUNT DE CiU I ERC EXIGINT RECTIFICACIÓ A L'ALCALDESSA PER LA SEVA RESPOSTA A LA VICEPRESIDENTA JOANA ORTEGA RESPECTE DEL SEU COMPROMÍS AMB LA CONSULTA DEL PROPER 9 DE NOVEMBRE

 

COMUNICAT DELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

 

A la vista de la resposta que l'Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, Teresa Padrós i Casañas, va trametre  per escrit a la Vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya, Joana Ortega i Alemany, responent a la carta que aquesta  li va adreçar en data 26 de març d'enguany, en la que es demanava a la nostra Alcaldessa el seu grau de compromís amb la Consulta Popular a celebrar el proper dia 9 de novembre, respecte de si Catalunya ha d'esdevenir un estat independent. I tenint en compte el to poc elegant i despectiu utilitzat  en la resposta donada que denota una total manca de respecte institucional i en la qual també fa palès el menyspreu amb l'incompliment del mandat sobirà del Ple Municipal, d'acord amb la Declaració aprovada per la majoria absoluta dels regidors/es del consistori en data 30 de gener de 2014.

 

Donada  la gravetat del fet els Grups Municipals de Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya emeten el següent

 

 

COMUNICAT

 

1.    Que en el Ple municipal celebrat el dia 30 de gener de 2014, es va aprovar per majoria absoluta, amb els vots a favor de CiU, ICV-EUiA, ERC i VdP-siP, l'abstenció del PSC-PSOE i el vot en contra del PP, la següent Declaració:

 

"Davant l'anunci de la convocatòria d'una consulta per tal de decidir si la nació catalana vol esdevenir un Estat independent, aquest Ple, integrat per representants electes per la ciutadania de Palau-solità i Plegamans, vol manifestar,

 

1. La seva satisfacció per l'acord entre la majoria de les forces polítiques al Parlament, que farà possible la celebració d'una consulta on el poble de Catalunya decidirà, de manera lliure i democràtica, el seu futur col·lectiu.

 

2. El seu compromís amb la Generalitat i el Parlament de Catalunya, representants legítims del poble català, per tal que aquesta consulta sigui una realitat.

 

3. La seva crida a la ciutadania a que participi de manera activa, pacífica i en llibertat en aquest acte democràtic, decidint el seu destí".

 

  1. Que l'Alcaldessa, Teresa Padrós, ha respost a el requeriment que la Vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya ha adreçat a tots els alcaldes i alcaldesses del país, entre d'altres extrems, amb el que es transcriu seguidament:

 

"En resposta a la vostra petició, en el sentit de conèixer el meu compromís i col·laboració amb el Departament de Governació davant una eventual consulta sobre el futur polític de Catalunya, vull expressar-vos el següent:

 En primer lloc, manifestar el meu desconcert en relació a la vostra petició, per quant no s'entén de manera concreta quina és la seva motivació, i amb quins fins es faran servir les conclusions que globalment se'n derivin".

 ..."Crec que la meva manifestació al respecte de la qüestió plantejada és improcedent,  atès que correspondria al ple de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans i no a l'Alcaldessa; i extemporània, per quant fa referència a cinc escenaris hipotètics, cap dels quals s'ha concretat encara dins el marc legal vigent".

 

  1. Que els grups municipals que subscriuen exigim, a la Sra. Padrós com a màxima autoritat del govern municipal, una rectificació en la seva resposta a la Vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya, Joana Ortega i Alemany, remetent una nova carta que expressi la voluntat manifestada per la majoria absoluta del Ple Municipal en data 30  de gener de 2014, en el sentit d'oferir el màxim compromís i col·laboració amb la celebració de la consulta del proper 9 de novembre.

 

 

 

 

 

Palau-solità i Plegamans, 6 de juny de 2014.

 




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


divendres, 6 de juny del 2014

ENCARA SOBRE EL PLE DE MAIG: RÀDIO PALAU I PLANS D'INCENDIS I SEGURETAT DEL TRÀNSIT

Amb aquesta crònica a batzegades (un dia interrompuda per l'abdicació del rei espanyol, i una altra per la irrespectuosa carta de l'alcaldessa a la Vicepresidenta de Catalunya), em restava per comentar tres punts que també foren debatuts i aprovats en el plenari del mes de maig.
 
En primer lloc, fou aprovat per la unanimitat del consistori l'anomenat Pla local de Seguretat del Trànsit. I, abans que us expliquin "sopars de duro", permeteu-me que us digui com i d'on ve la redacció d'aquest estudi i pla subsegüent. I és que, durant la darrera edició de la Setmana de la Mobilitat organitzada per l'anterior govern municipal, celebrada entre els dies 2 a 6 de maig de 2011, en el que jo mateix ostentava el càrrec de Regidor de Governació, vam acordar amb el Director general de la Direcció general de Trànsit, Joan Aregio, que el seu departament realitzés aquest pla per tal de conèixer quina era la situació sobre la mobilitat i el trànsit rodat al nostre poble, analitzar els punts negres i fer propostes per millorar la circulació i evitar situacions o zones de risc. En aquest sentit, ens va confirmar que, des de la Direcció general de Trànsit de la Generalitat es tiraria endavant aquest pla, però que, fins l'any 2012 no hi hauria partida pressupostària per engegar-lo. I tal dit, tal fet. Arribat l'any 2012 la Generalitat es va posar mans a l'obra, i és ara quan ja disposem del pla en qüestió, com a eina molt útil a l'hora de resoldre els problemes sobre el trànsit i la mobilitat rodada al nostre poble, que fou aprovat doncs pel ple del 29 de maig.
 
D'altra banda, també es va donar compte del PAM d'incendis. Com recordareu, durant l'anterior legislatura és quan es van enllestir els principals plans d'emergència; tant el bàsic de Protecció Civil, com el d'incendis, el d'inundacions i el de nevades i gelades. En quant al d'incendis, fou degudament aprovat pel ple municipal el mes d'abril de 2011. I com a conseqüència de alguns canvis normatius, s'ha hagut d'adequar a la nova legislació, i és per això que va ser preceptiu donar-ne compte també en el ple de la setmana passada.
 
Finalment, vaig dir que us parlaria més detalladament de l'aprovació de la moció de CiU que demanava que es portessin a terme accions de reconeixement a totes les persones que havien fet possible l'existència de Ràdio Palau, ara que es compliran vint-i-cinc anys de la seva creació. Al Presentar la moció, fou evident el malestar mostrat pel regidor Abascal. Fins i tot ens va demanar que calia que retiressim la proposta ja que ell ja ho tenia pensat. El cert però, és que el seu més absolut desconeixement sobre l'aniversari en qüestió es va fer palès, doncs ningú, ni a la mateixa emissora, coneixia que enguany es complien vint-i-cinc anys de la seva creació. Passat l'"enfado" inicial, no va tenir més remei que acceptar la moció i comprometre's a cumplir amb les seves disposicions. A l'hora de fer el posicionament de vot en el plenari, no va poder evitar, tant ell com la Regidora Marcuello, fer referència al periode en que va estar tancada l'emissora; com així també s'hi va voler expressar un assistent habitual com a públic dels plens municipals. Però, com que sembla que la memòria els falla sovint, els vam haver de recordar: Que l'emissora es va haver de tancar per manca de projecte tècnic (tal com exigeix la llei), per il·legal i no disposar de cap tipus de permís ni llicència de cap de les administracions competents, per contractació irregular i il·legal del seu personal i també perquè l'edifici on es trobava ubicada la Ràdio patia una greu al·luminosi i no disposava de cap mecanisme d'accessibilitat a les persones amb mobilitat reduïda. els vam haver de fer veure com, ara sí que l'emissora és accessible, disposa de tots els permisos, tant del Ministerio com de la Generalitat, té un projecte tècnic aprovat i el seu personal (ara professional) es va contractar a través d'un procés de selecció clar sense nomenaments directes i a dit com abans. Fou curiós el silenci mantingut davant l'impossibilitat de rebatre uns arguments tant clars com aquests. Però, al voler fer veure que CiU és qui tanca emissores, no vam tenir més remei que recordar-los com, l'any 1995 va ser l'Alcaldessa Teresa Padrós qui ja la va tancar per primera vegada, i en aquella ocasió no va ser per cap dels motius exposats. La raó només fou que les persones que la gestionaven i feien funcionar, no li agradaven. Mireu si n'és de diferent la cosa!
 
Vaig voler recordar totes les persones que vam posar en marxa l'emissora l'any 1989, amb l'Alcalde Joan Payola i el Regidor Miquel Cañizares al capdavant i fins que al 1993 fou contractat, a temps parcial, el primer director professional, en Lluís Sistax. I per això, també em ve de gust recordar a tota aquella gent dels primers anys de Ràdio Palau que anomeno a continuació:
 
Josep i Toni Castells, Eva i Sònia Carrió, Eva i Sònia Camarena, Jordi Roura, Gemma Rovira, Fernanda Jacinto, Francisco Amaro, Ramon Nualart, Jaume Pérez, Marina Lahoz`, Àngel Justicia, Joan Miquel Vela, Jordi Jornet, Miquel Àngel Aguayo, Miquel Àngel Cañizares, Raquel Puig, Santi Pi, Mercè Pla, Miquel Alimbau,Rafael i Jordi Oliver, Montse Dachs i.... jo entre tots ells!
 
Felicitem-nos-en!



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dimecres, 4 de juny del 2014

RESPOSTA DE L'ALCALDESSA A LA CARTA DE LA VICEPRESIDENTA DE LA GENERALITAT SOBRE LA CONSULTA DEL 9 DE NOVEMBRE

Com sabeu, a principis d'any, la Vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya, Joana Ortega, es va adreçar per carta a tots els alcaldes i alcaldesses de Catalunya per tal de conèixer el seu grau de compromís i disponibilitat amb l'organització de la Consulta acordada pel proper dia 9 de novembre d'enguany. Recordareu també, que en el ple del mes d'abril vam demanar a l'Alcaldessa Teresa Padrós sobre la carta en qüestió, i si ens podia explicar els termes de la resposta. I va resultar que la carta de la Vicepresidenta, com així ho va manifestar i consta en l'acta del ple, ni tan sols havia estat registrada d'entrada, explicant-nos que l'acabava de rescatar d'un calaix del seu despatx. Tanmateix es va comprometre a donar-hi una resposta ràpida i a lliurar-nos còpia de la mateixa. Arribat el ple del mes de maig sense notícies al respecte, vam tornar a preguntar pel tema i, efectivament, va dir-nos que ja hi havia donat resposta i que ja ens en lliuraria còpia de seguida. Ara ja disposem de la misiva enviada per l'Alcaldessa a la Vicepresidenta. Qualsevol comentari serà sobrer. Em limitaré a transcriure algun dels paràgrafs més significatius.
Abans però, permeteu-me que també transcrigui la Declaració Institucional que el ple de l'Ajuntament va aprovar per majoria absoluta en la sessió del mes de gener de 2014, amb els vots a favor de CiU, ICV, ERC i VdP-siP, l'abstenció del PSC i el vot en contra del PP:
Davant l'anunci de la convocatòria d'una consulta per tal de decidir si la nació catalana vol esdevenir un Estat independent, aquest Ple, integrat per representants electes per la ciutadania de Palau-solità i Plegamans, vol manifestar,

1. La seva satisfacció per l'acord entre la majoria de les forces polítiques al Parlament, que farà possible la celebració d'una consulta on el poble de Catalunya decidirà, de manera lliure i democràtica, el seu futur col·lectiu.

2. El seu compromís amb la Generalitat i el Parlament de Catalunya, representants legítims del poble català, per tal que aquesta consulta sigui una realitat.

3. La seva crida a la ciutadania a que participi de manera activa, pacífica i en llibertat en aquest acte democràtic, decidint el seu destí.

Toca ara transcriure les parts més significatives de la resposta de la nostra Alcaldessa que, com veureu, incompleix de forma flagrant amb el mandat de la majoria absoluta del ple municipal, (nou vots a favor, sis abstencions i dos en contra):

"En resposta a la vostra petició, en el sentit de conèixer el meu compromís i col·laboració amb el Departament de Governació davant una eventual consulta sobre el futur polític de Catalunya, vull expresar-vos el següent

 En primer lloc, manifestar el meu desconcert en relació a la vostra petició, per quant no s'entén de manera concreta quina és la seva motivació, i amb quins fins es faran servir les conclusions que globalment s'en derivin".

..."Crec que la meva manifestació al respecte de la qüestió plantejada és improcedent, a tès que correspondria al ple de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans i no a l'Alcaldessa; i extemporània, per quant fa referència a cinc escenaris hipotètics, cap dels quals s'ha concretat encara dins el marc legal vigent".

Com veieu, sobren els comentaris! Incompleix amb un mandat del ple que ignora maliciosament i es mofa del dret a decidir dels catalans. Què hi diuen ICV i la Veu? Van ser consultats a l'hora de donar aquesta resposta? Pensen seguir aguantant deslleialtats com aquesta com si res no hagués passat?

La resposta, el proper 9 de novembre!




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.

dimarts, 3 de juny del 2014

PLE MAIG 2014. SEGUIM!

Segueixo avui amb la segona part de la crònica del ple ordinari del mes de maig, que ahir vaig interrompre per la notícia de l'abdicació del rei espanyol. I és que, a banda del que en podriem anomenar: els tres punts estrella del ple que ja vaig comentar el passat divendres dia 30, també van ser tractats d'altres aspectes, alguns de pur tràmit com sempre, i uns altres d'una certa transcendència.
 
En primer lloc, a la vista del procés acordat amb el consens de tots els grups polítics, però també de tota la comunitat educativa afectada, relatiu al nou projecte educatiu de les escoles bressol municipals, es van aprovar els trams tarifaris corresponents, i així donar resposta a les noves necessitats d'aquests centres. Tal com vam demanar a l'anterior ple d'abril, el regidor Tinoco va aprofitar per explicar el projecte, però també la promoció que s'havia fet de les nostres guarderies als polígons industrials, la qual cosa ha comportat que no hagi baixat el nomre d'alumnes inscrits, comportant això que no es vegi l'Ajuntament en la necessitat de reubicar mestres en diferents àrees municipals donada la manca d'alumnes pel baix índex de natalitat actual al municipi. El mateix, en relació a tarifes i la seva adequació al nou projecte educatiu, es va aprovar respecte de l'escola municipal de música.
 
Vam procedir a aprovar la rendició trimestral de comptes respecte del compliment de la legislació sobre morositat en el pagament de les factures per part de l'Ajuntament, com també la sol·licitud i acceptació de les bases d'una subvenció de la Generalitat de Catalunya per a l'arranjament de la Riera de Caldes.
 
D'altra banda, ens van portar al ple novament, el tema dels premis d'emprenedoria, (sí aquells que fan que, amb els diners dels ciutadans de Palau es puguin atorgar premis a emprenedors de set municipis del nostre entorn), i, en aquest cas, havent-se ja aprovat el seu reglament anteriorment, es tractava de donar ara llum verda a la convocatòria en sí dels premis. Vam tornar a expressar la nostra disconformitat amb aquesta manera de fer, com també ho van fer els altres grups de l'oposició.
 
ICV, amb el regidor Pedro Sánchez, va portar a aprovació el reglament d'us dels anomenats Horts Urbans. Sí, un projecte iniciat en el seu dia pel regidor Abel Julién. El problema (malgrat el nostre vot afirmatiu) és que les presses fan que hagin tornat a posar el carro davant dels bous, i en lloc de portar a aprovació el projecte en sí, ens porten el reglament. Per tant, sabem el com, però no el què ni el on dels Horts en qüestió. Com que han vist que la iniciativa privada els ha passat al davant, ara tot són presses, i diu que potser el mes vinent ja ens portaran el projecte a aprovació. Es tracta d'uns horts urbans situats just al costat de la masia de Boada Vell que, l'adjudicatari en podrà gaudir durant un periode màxim de tres anys prorrogables, amb un seguit d'obligacions d'inexcusable compliment. En definitiva, exactament el mateix reglament que podeu trobar en qualsevol altre municipi, ara que tothom ja disposa d'aquest tipus de servei que, ben pensat i treballat, són molt importants com a servei municipal a certs col·lectius de ciutadans.
 
A partir d'aquí, va iniciar-se l'apartat de les mocions. La primera, a proposta de la Diputació de Barcelona, fou per conmemorar i homenatjar els cent anys de la Mancomunitat de Catalunya. Evidentment, que vam donar-hi un suport entusiasta, ja que fou el primer gran intent, després de dos-cents anys d'ocupació borbònica i de que Catalunya fos trinxada en províncies, d'assolir novament un important grau d'autogovern i construir noves estructures d'estat en moltes i moltes matèries. Sense anar més lluny, cal recordar que la granja-escola de la Torre Marimón fou obra de la Mancomunitat d'Enric Prat de la Riba, com també un eix com el Pg de la Carrerada.
 
Fou també aprovada per unanimitat la nostra moció en reconeixement a totes les persones que havien fet possible Ràdio Palau, quan es compleixen vint-i-cinc anys de la seva creació; que ja us en parlaré en l'apartat destinat a les preguntes de CiU i les respostes obtingudes. En quant a la moció, també de CiU, relativa a instar l'aprovació d'una llei electoral catalana, al final, donat que hi ha forces possibilitats de consens amb el grup socialista, vam optar per retirar-la i deixar-la pel mes vinent.
 
Finalment, cal dir, que vam fer veure al govern, respecte de dos punts més de l'ordre del dia, que calia retirar-los per raons de forma i de fons. Per tant, si el mes vinent tornen a aparèixer, ja ho comentarem degudament.
 
Ah, per cert, vam aprovar la xifra de població a 1 de gener d'enguany. Som exactament 14 454 habitants; el mateix nombre clavat que el 2013. Curiositats de la vida!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dilluns, 2 de juny del 2014

NI MONARQUIA NI REPÚBLICA: INDEPENDÈNCIA!

Avui tocava seguir explicant-vos la resta de punts tractats en el ple ordinari del mes de maig celebrat el passat dijous. Però, l'abdicació del Rei d'Espanya ha sobrevingut per damunt de qualsevol altre aspecte relatiu a l'actualitat en general i, com no, a la que es refereix al nostre poble.
 
Avui, sorprenentment (al menys per a mi), a mig matí he tingut coneixement que el Rei d'Espanya plegava. I dic que plega, perquè, si ens deixem de romanços, és exactament el que ha fet. I arran d'aquesta informació m'han vingut al cap un seguit de reflexions que voldria compartir amb tots vosaltres:
 
1. Que aquest monarca nomenat pel General Franco, va ser l'encarregat d'encarrilar el procés cap a la Democràcia a l'estat espanyol d'una manera el menys traumàtica possible; i que, més enllà de les especulacions que hom pugui fer, el cert és que, durant més de trenta dels prop de quaranta anys de regnat, ha estat una figura prou acceptada per la societat en general, i també per tant per la catalana.
 
2. Que, mica en mica, la figura del Rei Joan Carles, per diferents circumpstàncies que en molts casos res han tingut a veure amb ell, s'ha anat desprestigiant. Des dels seus negocis (diuen) extranys, la seva vida privada, les caceres d'elefants a l'Àfrica, les imputacions de la infanta Cristina i el seu gendre Urdangarín,etc, ha comportat un progressiu deteriorament de la seva imatge i per tant una clara i decidida pèrdua d'autoritat moral, ja que no en té cap altra.
 
3. Que el procés de transició nacional de Catalunya i el camí ja traçat cap a l'inevitable consulta per la independència del proper 9 de novembre, la clara majoria favorable a la independència expressada per la societat catalana, les diades nacionals del 2012 i el 2013 i, tinguem-ho clar, les pressions internacionals existents perquè es respecti el dret del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur, ha fet que, de pressa i corrents, s'hagi vist l'estat espanyol en la necessitat de fer alguna cosa per fer veure que tot canvia sense que res canviï en realitat.
 
4. Que davant l'impossibilitat d'aturar el procés català per part d'Espanya (ara que no poden recórrer a la força militar), només s'ha pogut optar per una solució consistent en nomenar un altre Felip (ara que fa tres-cents anys de Felip V) que, parlant la nostra llengua, mostrant-nos un tarannà dialogant, provocant que el govern espanyol s'avingui a determinades reformes federals, com ja insinuava el president Rajoy el passat dissabte a Sitges, oferint-nos importants quotes de poder en diferents matèries prou sensibles per a nosaltres, voldran arribar a un pacte entre les parts per evitar qualsevol trencadissa però que, en realitat, comportarà que continuem allà mateix, que s'allargui l'agonia uns quants anys més, que s'ens passi la "bogeria" aquesta de voler la independència, etc.
 
5. Que, com molt bé ha dit el president Mas, caldrà reconèixer el que calgui al Rei Borbó sortint, i seguir amb la nostra més absoluta predisposició al diàleg. Nosaltres, com a catalans seguim volent el millor per a Espanya; però, ens trobem en mig d'un procés al que no renunciarem sota cap concepte. Els catalans volem decidir lliurement el nostre futur. I un cop haguem manifestat la nostra voluntat el proper dia 9 de novembre, podem parlar del que vulguin. Però, s'haurà de respectar la decisió dels catalans!
 
6. Que, en conseqüència, el nostre debat no és si Monarquia o República. El nostre debat és la Independència. I si Catalunya ho deicideix així, esdevindrem un nou estat d'Europa que, com no podrà ser d'una altra manera, haurà de ser en forma de República! Però, no ens equivoquem: la bandera de la República, que molts s'han apresurat a penjar, és tant espanyola com l'altra; i nosaltres ens trobem ja en un altre estadi!
 
7. Que, podem discutir el que vulguin, i el debat resultarà sempre prou enriquidor. Però, Catalunya ha de seguir caminant amb la mirada posada en el 9 de novembre. Si el poble es decideix per la Independència, caldrà negociar el com i el quan, caldrà cercar els reconeixements internacionals pertinents i donar-nos el temps necessari per acabar de construïr les estructures d'estat que corresponguin. Si optessim per seguir formant part d'Espanya, aleshores ja discutirem si el que preferim és una monarquia o una república. De moment, el que sembla és que Catalunya va ser ocupada per les tropes borbòniques amb el Rei Felip V, i pot ser definitivament alliberada amb el Rei Felip VI!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.