Avui tocava seguir explicant-vos la resta de punts tractats en el ple ordinari del mes de maig celebrat el passat dijous. Però, l'abdicació del Rei d'Espanya ha sobrevingut per damunt de qualsevol altre aspecte relatiu a l'actualitat en general i, com no, a la que es refereix al nostre poble.
Avui, sorprenentment (al menys per a mi), a mig matí he tingut coneixement que el Rei d'Espanya plegava. I dic que plega, perquè, si ens deixem de romanços, és exactament el que ha fet. I arran d'aquesta informació m'han vingut al cap un seguit de reflexions que voldria compartir amb tots vosaltres:
1. Que aquest monarca nomenat pel General Franco, va ser l'encarregat d'encarrilar el procés cap a la Democràcia a l'estat espanyol d'una manera el menys traumàtica possible; i que, més enllà de les especulacions que hom pugui fer, el cert és que, durant més de trenta dels prop de quaranta anys de regnat, ha estat una figura prou acceptada per la societat en general, i també per tant per la catalana.
2. Que, mica en mica, la figura del Rei Joan Carles, per diferents circumpstàncies que en molts casos res han tingut a veure amb ell, s'ha anat desprestigiant. Des dels seus negocis (diuen) extranys, la seva vida privada, les caceres d'elefants a l'Àfrica, les imputacions de la infanta Cristina i el seu gendre Urdangarín,etc, ha comportat un progressiu deteriorament de la seva imatge i per tant una clara i decidida pèrdua d'autoritat moral, ja que no en té cap altra.
3. Que el procés de transició nacional de Catalunya i el camí ja traçat cap a l'inevitable consulta per la independència del proper 9 de novembre, la clara majoria favorable a la independència expressada per la societat catalana, les diades nacionals del 2012 i el 2013 i, tinguem-ho clar, les pressions internacionals existents perquè es respecti el dret del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur, ha fet que, de pressa i corrents, s'hagi vist l'estat espanyol en la necessitat de fer alguna cosa per fer veure que tot canvia sense que res canviï en realitat.
4. Que davant l'impossibilitat d'aturar el procés català per part d'Espanya (ara que no poden recórrer a la força militar), només s'ha pogut optar per una solució consistent en nomenar un altre Felip (ara que fa tres-cents anys de Felip V) que, parlant la nostra llengua, mostrant-nos un tarannà dialogant, provocant que el govern espanyol s'avingui a determinades reformes federals, com ja insinuava el president Rajoy el passat dissabte a Sitges, oferint-nos importants quotes de poder en diferents matèries prou sensibles per a nosaltres, voldran arribar a un pacte entre les parts per evitar qualsevol trencadissa però que, en realitat, comportarà que continuem allà mateix, que s'allargui l'agonia uns quants anys més, que s'ens passi la "bogeria" aquesta de voler la independència, etc.
5. Que, com molt bé ha dit el president Mas, caldrà reconèixer el que calgui al Rei Borbó sortint, i seguir amb la nostra més absoluta predisposició al diàleg. Nosaltres, com a catalans seguim volent el millor per a Espanya; però, ens trobem en mig d'un procés al que no renunciarem sota cap concepte. Els catalans volem decidir lliurement el nostre futur. I un cop haguem manifestat la nostra voluntat el proper dia 9 de novembre, podem parlar del que vulguin. Però, s'haurà de respectar la decisió dels catalans!
6. Que, en conseqüència, el nostre debat no és si Monarquia o República. El nostre debat és la Independència. I si Catalunya ho deicideix així, esdevindrem un nou estat d'Europa que, com no podrà ser d'una altra manera, haurà de ser en forma de República! Però, no ens equivoquem: la bandera de la República, que molts s'han apresurat a penjar, és tant espanyola com l'altra; i nosaltres ens trobem ja en un altre estadi!
7. Que, podem discutir el que vulguin, i el debat resultarà sempre prou enriquidor. Però, Catalunya ha de seguir caminant amb la mirada posada en el 9 de novembre. Si el poble es decideix per la Independència, caldrà negociar el com i el quan, caldrà cercar els reconeixements internacionals pertinents i donar-nos el temps necessari per acabar de construïr les estructures d'estat que corresponguin. Si optessim per seguir formant part d'Espanya, aleshores ja discutirem si el que preferim és una monarquia o una república. De moment, el que sembla és que Catalunya va ser ocupada per les tropes borbòniques amb el Rei Felip V, i pot ser definitivament alliberada amb el Rei Felip VI!
 | This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active. |
