Benvolgut amic,
Com ja ens té acostumats, divendres vaig poder llegir per internet l’edició del mes de desembre de la Revista l’Alzina. Una publicació que ens aporta unes perles importants, dignes d’anar comentant.
No hem parlat mai de la revista l’Alzina i abans de destacar la perleta del dia, caldria analitzar el contingut de la revista. És una publicació amb una imatge pròpia de la vulgaritat que regenta en alguns sectors del municipi. No cuida la imatge i tampoc el contingut. El seu objectiu és carregar-se a qui es trobi per davant, fent falses acusacions, o si més no poc contrastades amb les parts afectades. És d’aquelles revistes que si estàs a l’oposició et fa la feina, i si estàs a govern et dóna pel sac.
A banda de la poca credibilitat que té la revista al municipi, cal destacar l’edició de les primeres set pàgines de la revista. Les dues primeres tracten el tema del mes i les quatre properes es dediquen a publicitat dels partits polítics. Quatre pàgines que es dediquen a propaganda política pura i dura. A nivell visual sembla que es llegeixi la revista de l’oposició. Vaja que la credibilitat de la revista es veu ben distorsionada per la composició.
Feta aquesta petita reflexió, avui és digne de posar sobre la taula l’editorial de l’exalcaldessa Teresa Padrós. Comença la precampanya. Els spin doctors de la candidata socialista s’han posat les piles, doncs no queda marge per equivocar-se. Podríem dir que aquesta carta, on exposa el perquè de les seves bondats, és el preàmbul de la seva presentació com a candidata. Després de l’anunci de l’operació d’un tumor benigne al cervell, els cercles convergents ja estaven analitzant els diversos panorames polítics que es podien presentar d’ara fins a les eleccions. Sortosament, l’actual líder socialista s’ha recuperat i sembla ser que es tornarà a presentar, per tant, a can convergència poden estar tranquils, o si més no, tenen més clar a qui s’hauran d’afrontar en els propers comicis del 22 de maig. Val a dir, que en el seu escrit, en cap moment diu que torni a ser la candidata. Només diu que “em sento en plena voluntat i il·lusió de seguir endavant” . Ara s’haurà de veure si l’amic Bustos, li dona el vist i plau per seguir al capdavant del partit.
Malauradament, l’exalcaldessa deixa a entreveure que determinats polítics ha iniciat una campanya de descrèdit personal cap a ella. Tornem un cop més a donar voltes a la mateixa història que ens ha portat a tenir al poble uns responsables polítics de fireta durant molts anys. A Palau, els polítics pequeu de barrejar la política amb la vida privada. No seria bo que tots plegats féssiu un punt i part i intentéssiu fer política de veritat. Sé que estic generalitzant, i són pocs els que practiquen aquestes maneres, però només els polítics que esteu a primera fila podeu aturar aquesta voràgine malaltissa que tenen alguns polítics en pensar que tot gira al seu voltant, creient-se que són el més important del món. Algú li ha de dir a la Sra Padrós, que els polítics també són persones i tenen sentiments. Qui té cua de palla es crema!
Finalment, una banalitat. La pàgina on la Sr. Padrós escriu, és de pagament o li han cedit?
Sempre amb tu, Armengol.
Benvolgut Armengol,
Em parles de dues qüestions gairebé inseparables, encara que a priori no tinguin res a veure una amb l'altra: la revista l'alzina i el posicionament públic, després de més de tres anys de silencis inexplicables, de la sra. Padrós.
Poca cosa et puc dir que no se sàpiga respecte de la revista l'alzina. I és que, lluny de pronunciar-me sobre la seva línia editorial, com a mitjà privat que és, té tot el dret a fer el sensacionalisme que més li convingui, si amb això aconsegueix atraure més o menys anunciants, que, al cap i a la fi, és el que l'ha de fer viable o no.
Jo, moltes vegades penso en aquella dita castellana que diu: Dime de lo que presumes y te diré de lo que careces. doncs, quan s'autoproclama com a revista independent, penso precísament en allò que a hores d'ara la fa trobar-se en un carreró sense sortida, sense possibilitat de marxa enrera i presa d'algunes formacions polítiques i grups o persones contràries a la tasca de l'actual equip de govern, i li és impossible sortir-s'en.
De totes formes, sempre he intentat mantenir una correcta i adequada relació amb els responsables de les diferents publicacions locals, i crec que ho he aconseguit. Amb tot, però, sí que el seu responsable afirma, sense embuts, que manté una radical animadversió cap a l'actual equip de govern al haver-se sentit maltractat en molts aspectes que jo he negat de forma categòrica. La voluntat meva com a regidor i de tot l'equip de govern no ha estat cap altra que adoptar un tractament igualitari amb les diferents publicacions. Però, és clar, davant determinades actituds i/o informacions, l'Ajuntament no es pot quedar inmòbil i acceptar o soportar tota mena d'atacs. De totes formes, el que dius és ben cert, i la gent sap perfectament el que llegeix; per tant, quan llegeixes el Mundo o la Razón saps perfectament que hi cerques, i si llegeixes el País o el Periódico, també. així doncs, tots els meus respectes per qui es guanya la vida fent un determinat tipus d'informació, que, efectivament, sí que resulta obvi, només pretén el desgast de qui en aquests moments governa. I no s'en adona que ja a l'anterior legislatura es pretenia la seva eliminació malgrat en aquest moments els resulti útil, o al menys això és el que es pensen.
Cal llegir l'esforç inhumà que es fa en l'anàlisi dels resultats electorals al Parlament de catalunya, on es perd en intentar demostrar que a Palau només pugen els amics dICV, que el PSC baixa però no tant i que CiU puja però no tant; acabes fent-te un fart de riure observant les llargues i llargues hores que deu haver destinat a mirar de trobar alguna manera de dir quelcom que no ha aconseguit. O aquell altre que diu que ningú pot entendre com el millor govern de la història ha perdut les eleccions. No s'ha percatat que és ell l'únic que no ha entès res!
Finalment, i pel que fa a la sra. Padrós, haig de manifestar en primer lloc, que m'en alegro moltíssim de la superació de la darrera intervenció quirúrgica, i sé separar perfectament el que és política de les relacions personals. Avui he sentit que algú afirmava que la nostra alcaldessa no s'havia interessat durant tot aquest temps de l'estat de salut de l'ex alcaldessa; fals! Ho sap perfectament el regidor Sr. Miquel Rovira, qui ha exercit d'interlocutor al respecte i ha anat rebent trucades de la Sra. Mercè Pla interessant-se per la sra. Padrós.
Resulta complicat analitzar el paper que ha estat fent aquesta senyora durant tota la legislatura, ja que mai ha intervingut en un ple, mai ha fet cap proposta, cap activitat política al poble, etc.
Ara, reapareix en una pàgina completa de l'Alzina autoproclamant les seves bondats, i ja no saps si ho fa de portes endins per a convencer als seus de la necessitat que l'anomenin cap de llista del PSC, o, en canvi, senzillament ha iniciat la precampanya a les properes eleccions municipals. Però, ja t'asseguro jo, que des de les files convergents poca, per no dir cap, importància es dona al fet de si sera ella o una altra persona qui encapçalarà la llista socialista.
CiU en té prou amb l'evidència de la gran feina feta, amb la capacitat de treballar pel poble, amb el gran esprit de servei demostrat i amb el canvi de dalt a baix que ha experimentat el municipi, com per estar prou convençuts de la nostra força per seguir governant Palau-solità i Plegamans durant molts i molts anys. I no tenim ni necessitem revistes o artefactes mediàtics per donar a conèixer res. com a formació política ens paguem la nostra pròpia publicitat, i no depenem del que digui o faci ningú aliè a la nostra pròpia capacitat, convicció i dignitat com a persones al servei de les persones!
