PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS JA S'HA DECLARAT TERRITORI CATALÀ LLIURE I SOBIRÀ!

El d'ahir no va ser un Ple municipal més. És clar que era l'ordinari del mes
de setembre. Però, el fet que ERC i CiU haguessim portat la Declaració
d'Independència, amb el suport d'ICV al plenari, el va convertir en
especial, importantíssim, extraordinari, emocionant..., i tots els adjectius
que li volgueu posar, que de ben segur, es quedaran curts!

Fou una sessió llarga i feixuga en alguns aspectes. Però, com a resum, en
primer lloc vam debatre l'informe d'Intervenció relatiu al compliment de la
llei sobre morositat en relació a l'estat de pagament de les factures en el
trimestre que va de l'u d'abril al trenta de juny passat. No m'entretindré,
perquè cal fer un seguiment clar de l'evolució de la situació econòmica de
l'ajuntament abans d'alarmar-nos amb comentaris que podrien resultar
arriscats; però, només us diré que recordeu aquell titular de la revista
"independent" just després de prendre possessió l'actual govern municipal.
Deia: L'Ajuntament deu prop de cinc-cents mil euros en factures del primer
trimestre de l'any. Doncs bé, ara, sense parlar de les que s'han pagat dins
del termini legal, que són uns dos-cents mil euros, i les pagades dins del
trimestre que pugen prop de tres-cents mil euros; de les factures
presentades entre l'u d'abril i el trenta de juny es deuen gairebé dos
milions d'euros! M'estalvio els comentaris.

També es va aprovar una pujada del 70% del servei d'aigua en alta que, a
partir del proper 1 de novembre suposarà un increment del rebut de l'aigua
per a tots els consumidors del nostre poble d'un 25% aproximadament.
D'altres ajuntaments com el de Mollet, han optat per assumir aquesta pujada
i no repercutir-la al ciutadà. El nostre consistori, en canvi, ha considerat
més adequat pujar el rebut i no fer cap esforç perquè els ciutadans no es
vegin afectats, ni que sigui en part, per aquesta pujada. El més curiós és
que, per una banda opten per repercutir la totalitat de la pujada als
palauencs, i per una altra, ens presenten una moció del PSC expressant la
seva disconformitat amb l'increment en qüestió. És a dir, primer ho voten a
favor, i després ens fan la pataleta còmica de la protesta per la pujada.
Sense sortir del tema de l'aigua, també es va debatre una altra moció
presentada per ICV, que va resultar desestimada només amb els vots de CiU,
sobre la privatització de les empreses públiques gestores del servei d'aigua
a catalunya.

Un ple on es va elegir com a Jutge de Pau titular al Sr. Just Muñóz, qui
repeteix càrrec després de quatre anys d'exercici com a jutgessa de la Sra.
Rosa Ricart. Qüestions de tràmit van acabar de conformar els catorze punts
de l'ordre del dia, més algunes mocions com la que van presentar els
socialistes sobre una possible reforma de la legislació sobre la interrupció
voluntària de l'embaràç, que també són ganes de discutir sobre quelcom que,
per no haver-hi no hi ha ni projecte de llei damunt la taula.

Al final, l'apoteòsi, l'esclat popular, l'alegria, l'emoció de saber-nos
lliures, de saber que aquesta vegada no ens hem quedat fora i hem pujat al
tren dels municipis que es proclamen territori català lliure i sobirà
independent del Regne d'Espanya. Més de cent persones amb estelades es van
arribar a concentrar dins i fora de l'ajuntament per seguir i celebrar
quelcom simbòlic però importantíssim per a un poble com el nostre, en un dia
en el que el Parlament de Catalunya es va expressar només amb el 16% de vots
en contra, a favor de la celebració d'un referendum d'autodeterminació
durant la propera legislatura. Els crits de joia, d'In-inde-independència,
es van fer sentir al final de la votació i a la sortida del plenari a la
mateixa plaça. Mai s'havia viscut quelcom semblant a la nostra vila. crec
que hem fet història i també Palau-solità i Plegamans ha iniciat el seu camí
contribuint decisivament a la constitució de Catalunya com un estat més dins
la Europa dels estats lliures i independents.

Ahir sí que, amb els vots a favor de CiU, ERC i ICV, les abstencions del PSC
i la Veu, i els vots en contra del PP, ens vam posar al lloc que ens
correspon, recuperant l'il·lusió de formar part de la força ingent i
imparable que va arrencar el passat onze de setembre i que culminarà amb la
plenitud nacional de Catalunya durant la propera legislatura!

Gràcies a tots els que vau venir i als qui ho vareu seguir per la Ràdio i
per Internet. Gràcies pels vostres aplaudiments i suport. Cada cop som més i
guanyarem!

CENTRE CÍVIC, SÍ

Algú em pregunta que com és que no parlo del recent innaugurat Centre Cívic. Potser, diu, com que es tracta de quelcom molt necessari i ben acollit per les entitats, no m'atreviré a criticar-ho.

 

evidentment que en vull parlar. I és que, una infrastructura destinada a acollir entitats de tota mena perquè hi puguin portar a terme les seves molt variades activitats, era i és molt necesària al nostre poble. Can Cortès s'ha fet petit, el Castell dona pel que dona, amb la Fundació Folch i Torres i l'Escola municipal de Música, i tots hem anat treballant en preparar diferents espais per tal d'anar-hi inquivint les entitats i llurs activitats. Penseu que, per exemple, disposem de la masia de can Malla que, tot i que, com diuen, no es vol adjudicar a cap entitat un espai en concret, resulta evident que aquell lloc és del tot adequat per a que els pessebristes hi realitzin els seus cursos i exposicions, han fet un importantíssim esforç en tasques de conservació de l'immoble, etc; que vol dir que tota regla té la seva excepció.

 

Un altre equipament posat en funcionament durant la darrera legislatura fou l'espai Jove l'Escorxador que dona acollida a la gran diversitat d'entitats juvenils que hi ha al poble, i que ha servit de model a seguir per part de molts municipis com ara Sant Cugat, caldes, Parets, Tàrrega, i un llarg etcètera.

 

Sabem perfectament que el teixit associatiu de Palau-solità i Plegamans té una dimensió extraordinària i que pocs municipis gaudeixen d'un luxe com el nostre. Per tant, era molt i molt necessari disposar d'un espai destinat només a les entitats.

 

El que fins ara sabem, és que l'antic CAP, que portava el nom de Doctor Navarro, en homenatge a aquell excelent metge i millor persona que va atendre als nostres pares i avis en l'època de post-guerra palauenca, des que es va obrir el nou CAP, era un edifici sense ús en perill de total deteriorament i sotmès a tota mena d'actes vandàlics. Sabem que la promesa dels socialistes va ser d'ubicar-hi la nova biblioteca municipal. Sabem que ara diuen que, amb les retallades, no s'hi pot fer. Però això no és veritat; ni amb retallades ni sense, aquest edifici, com ja vam avisar en el seu dia, no cumplia els requisits necessaris per instal·lar-hi una biblioteca. I això, abans de les eleccions, ja ho havia avisat la mateixa Diputació. Per tant, calia pensar-ne un altre us, però sense enganyar a ningú.

 

Són diverses les alternatives d'aquest edifici: des de traslladar-hi els serveis Tècnics municipals i deixar de pagar grans quantitats de diners en concepte de lloguers, fins a poder-lo destinar a les entitats culturals, esportives i/o cíviques del poble. S'ha optat per aquesta última i em sembla perfecte.

 

De moment s'ha innaugurat un edifici totalment buit. No hi ha res. S'ha pintat, arreglat portes i finestres, i conservat les piques que ja hi havia. Hi ha disset sales, la majoria petites que caldrà veure a què i com es destinen. Les entitats com aDisPap i d'altres de caràcter cívic que s'havien ubicat al nou edifici de serveis socials, doncs, abans no tenien un lloc on realitzar les seves activitats, es traslladaran al nou equipament.

 

Trobo a faltar clarament un projecte, un pla d'actuació. Diu que, mitjançant un programa informàtic, les entitats es distribuiran sales i horaris; no ho acabo de tenir clar, però espero sincerament que funcioni. Vull saber amb quin mobiliari es comptarà, qui li posarà, com s'utilitzarà. De moment no sabem res. el que sí sé és que ens hem de felicitar per disposar d'un equipament nou que s'ha de culminar amb la també posada en funcionament de la restaurada masia de can Falguera i la torre de can Folch, salvada dels intents socialistes de finals dels anys noranta d'enderrocar-la i construïr-hi pisos.

 

Algú em pregunta: Però l'antic CAP no és de la Generalitat? I jo que contesto: El darrer govern de CiU de començaments dels noranta, va voler que Palau tingués un centre mèdic com Déu mana. La Generalitat no tenia diners. I va ser el propi Ajuntament, del que jo n'era regidor, qui va posar vuitanta milions de les antigues pessetes damunt la taula per construir-lo. Vam acabar recuperant els diners a base de subvencions, però l'edifici és nostre. I així és com hem aconseguit tenir moltes de les infrastructures que tenim: pagant-les de la nostra butxaca. Escoles bressol, can Cortès, recuperació del Castell, can Boada, Escorxador, can Falguera, etc. I ara tenim un centre Cívic del que jo me n'alegro!

 

CiU I ERC PORTEM LA DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA AL PLE!

CiU i ERC hem presentat la moció sobre la Declaració d'Independència de
Catalunya al ple municipal del proper dijous, per tal de seguir sumant
forces entre tots i aconseguir així la plena sobirania pel Principat.
Reprodueixo a continuació el text íntegre de la mateixa:







DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA QUE PRESENTEN ELS
GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA.







Per la present, ens adrecem al Parlament del Principat de Catalunya en
general, i a tots els seus grups parlamentaris, en particular, per tal que
la Cambra Catalana assumeixi a tots els efectes la completa sobirania
nacional del territori del Principat de Catalunya i inicïi el procés de
declarar i constituir l´Estat català de dret, lliure i sobirà, democràtic i
social.



Es per això que volem declarar el nostre municipi de Palau-solità i
Plegamans territori català lliure i sobirà i, a l'espera que el Parlament
de Catalunya dicti la legislació legalment aplicable, la normativa i la
jurisprudència d'ús actual s'estableixin com a provisionalment vigents i
siguin d`aplicació en tant no s'oposin a la sobirania del poble de
Catalunya.



Aquests acords estan determinats per la gravíssima situació social i
econòmica que pateixen els veïns i veïnes de Palau-solità i Plegamans i, per
extensió, tot el poble català, com a conseqüència de la seva pertinença al
Regne d'Espanya. Avui, a Catalunya, l'atur afecta 622.882 persones, el 20%
de la població es troba al llindar de la pobresa, el 40% d´activitats
econòmiques estan en perill de desaparèixer i l´espoli fiscal suposa 16.000
milions d´euros anuals per Catalunya .



És doncs, davant d'aquest context crític que viu el país, que cal actuar amb
fermesa i en defensa dels interessos col.lectius, generant un clima de
confiança i esperança per al poble català. El Regne d`Espanya ha demostrat
la seva incapacitat per a administrar els recursos públics. Es un estat que
es troba en fallida econòmica i que ens hi pot arrossegar.



Al mateix temps, ha incomplert de forma reiterada les seves obligacions
econòmiques amb el Govern de la Generalitat de Catalunya, causant així uns
greus perjudicis als seus ciutadans i posant en descrèdit internacional les
seves institucions. Aquesta conducta de deslleialtat institucional ha
agreujat els desequilibris creats per l´espoli, insostenible, que pateix el
poble català i que desvia cap a Espanya uns recursos imprescindibles per el
bon funcionament dels serveis públics de la Generalitat i dels ajuntaments.





A més, ara, des del Govern Espanyol, s´estan promovent grans canvis legals
que atempten contra l´autonomía local i, fins i tot, contra la pròpia
existència del món municipal català i dels serveis que aquest presta al
conjunt de la seva població, sense oblidar l´intent d`arraconament cultural,
social i econòmic que el Regne d`Espanya, acollint-se al dret de conquesta,
ha sotmès al poble català durant gairebé 300 anys.





Catalunya ha de preservar com a poble els seus trets nacionals, la seva
llengua, la seva cultura i el llegat de la seva història com a valors
d`acollida i de diàleg.





És per tots aquets motius, però principalment per preservar el benestar dels
veïns i veïnes de Palau-solità i Plegamans, i per tal d'impedir que
l´agreujament d'aquesta situació de crisi derivi en greus problemes de
cohesió social, de degradació de les activitats empresarials i en més
increments de l`atur i la pobresa de les classes treballadores, que aquest
Ajuntament vol fer sentir la seva veu en aquests moments històrics que ens
està tocant viure.





Avui, quan gran part poble de Catalunya s´ha expresat amb total claredat, es
l'hora de la independència nacional i així ho ha declarat en la massiva
manifestació d'aquest passat 11 de setembre.





És per tots aquests motius, quan es compleixen tres anys de la primera
consulta popular per la independència celebrada a Catalunya que, avui, 27 de
Setembre de 2012, el Ple de l`Ajuntament de Palau-solità i Plegamans









ACORDA SOLEMNEMENT :







1.. Declarar Palau-solità i Plegamans territori català lliure i sobirà.




2.. Instar al Parlament de Catalunya a declarar que el Principat de
Catalunya és, i ha de ser per Dret, Estat Lliure i Independent en igualtat
de drets i obligacions com tots els Estats Independents del món.




3.. Instar el Parlament de Catalunya perquè, conjuntament amb els
Ajuntaments catalans, assumeixi la completa sobirania nacional del territori
del Principat de Catalunya, valorant consultar la ciutadania, per la via del
referèndum, i inicïi el procés per declarar i constituir l`Estat Català.
Així mateix, instar al Parlament de Catalunya per tal que la normativa
legalment aplicable i la jurisprudència d`ús actual continuïn vigents mentre
no es realitzin les actuacions demanades en aquesta Declaració i en tant no
s´oposin a la sobirania del poble de Catalunya.




4.. Des de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, apel.lem a l´esperit
cívic de tota Europa, inclòs l'Estat Espanyol, per tal que s'imposi una
resolució democràtica dels conflictes i s'avanci en els ideals de la pau, el
treball i la llibertat, l'amistat i la germanor entre els pobles del món.




5.. Fer arribar la present Declaració d'Independència al poble català i a
totes les associacions civils, especialment a l`Assemblea Nacional de
Catalunya i Òmnium Cultural, perquè difonguin aquesta Declaració d'Independència,
i que estiguin al nostre costat en la defensa d'aquesta decisió presa per la
majoria dels representans del Ple, elegits democràticament per el poble de
Palau-solità i Plegamans.




6.. Notificar la Declaració d'Independència a l'Associació de Municipis
per la Independència (AMI), a l'Associació Catalana de Municipis i Comarques
i a la Federació de Municipis de Catalunya, per tal que ho comuniquin als
seus municipis adherits.




7.. Posar aquesta Declaració d'Independència en coneixement de :


l El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya.



l La Molt Honorable Presidenta i tots els Grups Parlamentaris del
Parlament de Catalunya.



l Els diferents Grups Parlamentaris representants a les Corts
Espanyoles.



l El President de la Comissió Europea.



l El President i els Grups Parlamentaris del Parlament Europeu.



l El Secretari General de les Nacions Unides.











Palau-solità i Plegamans a 20 de Setembre de 2012













Jaume Oliveras Malla
Miquel Truyols Rocabruna

Portaveu municipal de CiU
Portaveu municipal d'ERC

MERCÈ PLA I JOSEP MARIA SERRAVINYALS, NO ESTAN IMPUTATS!

Hi ha qui, amb l'absurda voluntat de seguir falsejant la realitat, s'obstinen en mantenir-se instal·lats en una mania i persecució extranyes que, de ben segur, els portarà a l'absurd.

 

Per quina raó la revista "independent" i els propietaris de can Manén segueixen obsessionats en dir que la Mercè Pla i en Josep Maria Serravinyals segueixen imputats?

 

Doncs, perquè han entrat en aquesta mena d'espiral d'odi i persecució que han de mantenir públicament la idea que sempre han portat de cap; i això nois, no va així.

 

Una querella, com la que es va interposar, va generar una Instrucció judicial. Un cop practicades totes les diligències i proves que la jutgessa va considerar convenients, i veient, com així consta en les declaracions dels denunciants, que el seu objectiu no era cap altra que poder edificar en una zona verda, va tenir clar que aquella querella tenia un claríssim rerefons polític i que l'objectiu perseguit era el que he esmentat. Per aquesta raó, a principis d'estiu va dictar una Interlocutòria arxivant la querella en qüestió.

 

En aquest punt va finalitzar la situació penal d'imputats dels Srs. Pla i Serravinyals. Per les afirmacions dels propietaris de can Manén efectuades a les revistes del poble, sembla que han interposat recurs contra la Interlocutòria d'arxiu. Estan en el seu dret. El problema és que, jurídicament parlant, en cap cas són ja imputats. Cal aclarir també, que una cosa és estar imputat i una altra és estar acusat. això últim no s'ha donat perquè ni tan sols el Ministeri Fiscal ha vist indicis de punibilitat en l'actuació de Pla i Serravinyals.

 

Si ho han fet, poden haver interposat un recurs de reforma, que haurà de resoldre la mateixa jutgessa que ha dictat la resolució d'arxiu; i, en cas de, com molt probablement passarà, es confirmi la interlocutòria d'arxiu, podran interposar un recurs d'Apel·lació, que haurà de resoldre l'Audiència Provincial de Barcelona i que pot allargar l'assumpte uns sis mesos més aproximadament.

 

Que interposin algun d'aquest dos recursos, o bé un de reforma i subsidiari d'apel·lació, no significa en cap cas que la Mercè i en Josep Maria segueixin imputats.

 

He volgut escriure aquestes quatre ratlles, doncs, quan veus conculcada la realitat d'aquesta manera i amb tanta mala intenció, crec que el millor és que parlem clar, diguem les coses pel seu nom i que, quan s'informa de qüestions una mica tècniques, ja que hi ha qui volent informar no només no ho fa sino que no contrasta res, que al menys algú pugui informar amb una mica de coneixement de causa.

 

LA RECERCA DE LA FELICITAT

Article de Xavier Sala i Martin

La Recerca de la Felicitat

Els marits possessius tendeixen a reaccionar predictiblement quan la seva esposa els anuncia que es divorcia: primer posen cara de sorpresa, després neguen els fets, tot seguit amenacen amb no signar els papers i, finalment, intenten fer-li creure que la separació l'enfonsarà econòmicament a ella ja que, sense ell, la dona no és res.

Després de la massiva manifestació de l'11 de Setembre on una part important dels catalans va expressar el seu desig de demanar el divorci d'Espanya, la reacció de la maquinària espanyola està seguint el guió predictible dels marits possessius.

Primer, la sorpresa. El silenci inicial i el boicot dels polítics espanyols a la conferència que el president Artur Mas va fer a Madrid demostra que els va agafar amb el pas canviat. Mas va argumentar que els catalans els hem intentat explicar durant 30 anys que no estàvem còmodes i les respostes han estat la negativa, el menyspreu, la indiferència i l'insult. I ara posen cara de sorpresa!

Després del desconcert inicial, la negació. Primer diuen que no hi havia tants manifestants perquè els 6 milions de catalans que no es van manifestar tots són espanyolistes. Després explicaran que els que hi van anar, ho van fer enganyats per un pèrfid aparell propagandístic nazionalista (i ressaltaran la z) que intenta desviar l'atenció de la crisi. Diran que el dèficit és mentida, que el dèficit de Madrid i Balears és superior al català, i que no només Catalunya no està maltractada sinó que és deslleial ja que està demanant uns 5.000 milions al fons de rescat espanyol. El què no explicaran, però, és que aquests 5.000 milions que Espanya li prestarà (i no pas regalarà) a Catalunya queden petits al costat dels 300.000 milions d'euros que Catalunya ha regalat (i no pas prestat) a Espanya durant els darrers 30 anys. I no hauran entès res.

Aleshores passaran a la justificació: tot el què han fet ho han fet perquè Catalunya és Espanya i hi ha una constitució! Les escoles catalanes han d'ensenyar en espanyol (i no pas en suec) perquè Catalunya és Espanya i la constitució diu que a Espanya els nens tenen dret a ser ensenyats en Espanyol. I és veritat. Però clar, si el que volem no ho podem tenir perquè formem part d'Espanya, només hi ha una solució, no?

El següent pas serà negar-se a concedir la separació. Però com que en una democràcia és molt difícil negar-se a acceptar la voluntat de la majoria, diran que al referèndum haurien de votar tots els espanyols! I és que hi ha qui pensa que Catalunya i els catalans som propietat d'Espanya i que, per tant, la decisió l'han de prendre tots els espanyols. En països on les dones són propietat dels homes, elles no es poden separar sense l'aprovació dels marits. Però en els països lliures, democràtics i moderns, la dona que vol el divorci no necessita l'aprovació de ningú. Per tant, tal com va dir el seleccionador Vicente Del Bosque, el futur de Catalunya està en mans dels catalans. I si els catalans volem la independència de forma majoritària (i encara està per veure si aquesta majoria existeix a les urnes), la tindrem. Digui el què digui la constitució Espanyola. Digui el que digui la gent d'Alcorcón.

I finalment, vindrà la batalla psicològica: intentaran fer-nos veure que nosaltres, sense ells, no valem res. Intentaran explicar que tot el que tenim és gràcies a Espanya, el seu "enorme" mercat, la seva marca, la seva immaculada reputació internacional i la seva extraordinària generositat. Ens diran que el nostre principal mercat és Espanya i que si ells no compren cava, les nostres empreses s'arruinaran. Ens diran que si marxem, ens faran fora de l'Euro i de la UE i que impediran que mai no siguem europeus. I que sense ells i sense Europa serem més pobres que Xipre (per cert, l'il.luminat que va dir això hauria de saber que el PIB per càpita de Xipre és un 81% més elevat que el d'Extremadura!)

Ens diran que haurem d'assumir la part proporcional del deute de l'estat Espanyol (80% del PIB) i que, sumat al 20% que ja té la Generalitat, tindrem un deute insostenible del 100% del PIB. Diran que fora d'Espanya, Catalunya mai no tindrà finançament (ignorant que Catalunya no té finançament ara tot i que ara està dins d'Espanya). I que el deute de la Generalitat és bo escombraria i que, per tant, si Catalunya fos independent, encara ho seria més.

I tot això serà només per fer-nos entrar por al cos. Els suposats estudis que estimaran "amb precisió" que el PIB català caurà en un 10%, 30% o 60% seran tots una monumental farsa. Cap d'aquests estudis tindrà cap credibilitat perquè sense saber com serà el procés, si hi haurà boicots, en quines condicions quedarem dins d'Europa, on anirà a parar la part que els catalans hem dipositat al FMI o al BCE, etc és impossible saber quins seran els costos i els beneficis. És veritat que nosaltres tenim cava i que ells ens poden boicotejar. Però ells tenen Rioja i nosaltres ens hi podem tornar. Amenaçar amb la sortida de l'euro o la UE quan no hi ha cap llei que ho digui és una amenaça que no té cap credibilitat. I quan Espanya diu que els seus socis i amics ens faran fora d'Europa, està anant un farol: Espanya no té ni els amics ni el suport internacional del què es vanagloria. I si no, que recordin que quan Argentina va expropiar Repsol tot violant les lleis internacionals, Europa no va moure ni un dit per defensar Espanya i el govern de Rajoy es va quedar sol.

I els que diuen que haurem d'assumir la proporció del deute espanyol que recordin que aquest deute l'ha signat el govern espanyol i es ell qui l'ha de tornar. El que és segur és que si som part d'Espanya, aleshores sí que som corresponsables del deute del govern espanyol. Si no ho som, aleshores ja ho veurem. Si ens volen passar la factura pel 16% del total corresponent a la població de Catalunya a nosaltres, que truquin a l'ambaixada catalana i, si el divorci és amistós, en parlarem. Parlarem del deute, i de la proporció de diners que el Banco de Espanya té dipositats al BCE i de l'or que Espanya té al Fons Monetari Internacional, i d'AENA i altres empreses públiques espanyoles, i de l'hipòdromo de la Zarzuela i de tot el que faci falta. I si no és amistós i parlen de boicots, amenaces i d'expulsions d'Europa, aleshores es menjaran el deute amb patates perquè l'únic responsable del deute és el govern d'Espanya.

Resumint, després de la manifestació del dia 11, comença una batalla mediàtica i política que intentarà ficar-nos la por al cos. Es diran mentides i s'exagerarà. I se'ns insultarà i menystindrà. Ara bé, quan més virulenta sigui la campanya, quan menys intel.ligents i més testiculars siguin els arguments, quan més ens insultin i quan més ens denigrin, més quedarà palesa la seva desesperació.

La nostra reacció davant dels insults i les campanyes de la por ha de ser la serenor, la generositat i la fermesa.

Serenor perquè, per més que bramin, la riquesa de les nacions no la determinen els veïns. La nostra riquesa dependrà de la nostra competitivitat, del nostre sistema educatiu, de la nostra intel·ligència, de la nostra capacitat de fer coses ben fetes i de les nostres ganes de llevar-nos ben d'hora ben d'hora.

Generositat, perquè a tothom ha de tenir ben clar que a Catalunya serà ben tractat, pensi el que pensi, parli la llengua que parli i s'hagi posicionat com s'hagi posicionat en el passat. Catalunya serà un país de llibertats on no hi haurà llistes negres o persecucions i on tots els ciutadans (i emfatizo la paraula ciutadans) i totes les llengües seran respectats.

I finalment, fermesa. De la mateixa manera que serem generosos, serem ferms i defensarem amb il·lusió, arguments i vots, el nostre dret a la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat.

 

LES COSES DE LA FIRA

Si ahir us parlava de la Fira Palau en general, avui ho vull fer entretenint-me en determinades cosetes que m'han cridat l'atenció.

 

M'ha cridat l'atenció el macroestan de l'Ajuntament. Molts metres quadrats d'espai on no s'oferia res més enllà d'exposar el Pla de Salut i hàvits Saludables, treballat al llarg de la darrera legislatura i aprovat al final de la mateixa. A banda d'això, unes quantes fotografies del que anomenen "Centre cívic", del que encara com a grup municipal principal de l'oposició no en tenim cap mena d'informació. El que sí sabem és que s'ubica a l'antic CAP i que, d'entrada, suposarà un incompliment electoral dels socialistes ja que la seva promesa, per no dir l'única que van fer, era que hi ubicarien la nova Biblioteca municipal. Sabem que s'innaugura el proper diumenge, i restarem a l'espera de tenir-ne més informació per poder-vos oferir una més adequada valoració.

 

Per tant, xerrades i tallers relacionats amb l'esmentat pla de salut i poca cosa més.

 

Si habitualment l'espai destinat a l'Ajuntament a la fira Palau era perquè aquest exposés la feina feta i els seus projectes de futur, en aquesta ocasió res de res. I és clar, qui no fa res i qui pretén seguir sense fer res, poca cosa té a explicar. I aquest, i no cap altre, és el motiu pel qual no s'ha exposat cap tipus d'informació al ciutadà, ni consulta sobre cap projecte. L'estan en qüestió ha constituït el millor resum del que està fent fins ara i pretén realitzar en el futur l'actual govern municipal.

 

També m'ha cridat l'atenció que, després d'haver-se manifestat públicament en el sentit que cap membre de la Policia Local tindria una especialització en concret, ja han començat a sucumbir davant l'evidència de l'alt nivell assolit en matèria d'Educació Viària i mobilitat segura i sostenible, destinant un espai de la fira a explicar la feina que segueix fent la nostra policia, i pel que, al final, s'ha seguit alliberant al caporal responsable a fi de no perdre tot el que fins ara s'havia aconseguit.

 

Tractament a banda mereix el fet d'haver gaudit d'alguns il·lustres visitants. convergència i Unió va demanar, i així va ser, que disabte visités Fira Palau el Diputat de CiU, secretari d'organització d'UDC i membre del Comitè de govern d'Unió, Benet Maimí. I diumenge fou en Jordi Turull, Diputat i Portaveu del grup parlamentari de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya, el que ens va visitar i va poder saludar un per un als diferents expositors del certàmen. Va cridar l'atenció l'"escaqueig" de l'alcaldessa Padrós qui, va marxar per cames de l'estan de l'ajuntament quan va veure acostar-se la comitiva que acompanyava a en Jordi Turull. es veu que l'incomodava tant convergent per la Fira o, potser, tantes persones saludant-lo i volent-se fer fotografies amb ell. Ja entenc que deu resultar difícil per a un partit com el PSC observar com són incapaços que els seus dirigents puguin gaudir d'una acollida com la que reben d'altres dirigents; però els temps estan canviant, i quan la gent sap el que vol no admet els discursos confusos ni les mitges tintes.

 

Ara només restem a l'espera de saber què ens depara el nou Centre Cívic. Espai molt i molt necessari per a les nostres entitats, i que esperem que no acabin essent un altre nyap com el nou pabelló d'esports o l'edifici de promoció econòmica del carrer Folch i Torres construïts durant legislatures socialistes, als que no es para d'abocar-hi diners per a poder reparar els seus defectes constructius.

 

LA FIRA

El meu amic Jordi Bachs ja s'ha estrenat del tot com a nou president de l'associació de Comerciants amb l'organització de la Fira Palau d'enguany, que és la que fa 31. No em digueu que no té mèrit que un certàment com aquest destinat a promocionar el comerç i la vida associativa local es mantingui durant trenta un anys consecutius. Idea original de l'amic Jordi Oliver com a regidor de Comerç, són moltes les persones que, al llarg dels anys, han anat passant com a responsables i gestors d'aquesta fira. Inclús el meu propi pare en fou president durant alguns anys, abans que fós definitivament constituïda l'associació dels comerciants del nostre poble. I el que va començar amb el pabelló vell, va anar agafant volada fins que, hores d'ara, i des de ja fa uns anys, ocupa ambdós pabellons, l'envelat que es fa servir per la Festa Major i tot l'espai exterior per fer-hi activitats de tota mena. evidentment constitueix un referent a nivell comarcal; i és en moments de profunda crisi econòmica com l'actual, quan es veu quin és el tarannà d'una societat com la catalana:positiva, emprenedora i amb uns valors i unes actituds que ens han de portar a la superació de qualsevol sotrac amb més força i projecció que mai.

 

En Jordi i la seva junta han introduït importants canvis de distribució i de concepte. Tot i haver-se reduït el nombre d'estants, resulta clar que el fet d'haver optat per una distribució més ample i diàfana, sense compartiments tancats entre els diferents expositors, ha fet que donés una sensació de més grandària i llibertat de moviments. Els canvis pel que fa a la innauguració i d'altres protocols, tot i haver provocat diversitat d'opinions cal incloure-ho en la típica confussió que moltes vegades comporten els canvis en qui està acostumat a fer i veure les coses sempre de la mateixa manera. Però, el que és ben cert, és que hi ha una clara voluntat d'innovar, de superar-se de canviar coses per fer-les millors i més atractives. I quan hi ha canvis sempre s'han de pulir alguns extrems que, de ben segur, seran millorats en la propera edició del 2013.

 

S'ha avançat la Fira per motius econòmics perquè així es pugui aprofitar l'envelat sense allargar el cost del lloguer. Aquest fet ha comportat que determinats comerços dedicats a la moda i complements no hi hagin assistit, ja que, es troben en aquella fase d'impàs en la que ja no disposen del gènere d'estiu però tampoc els ha arribat el de la tardor-hivern. Però, ja sabem que tot no pot ser, i que, encara que hi ha un conveni subscrit amb l'Ajuntament pel que aquest es compromet a aportar la meitat d'un màxim de 66 000 euros, el cert és que, a darrera hora i sense avís previ, va comunicar als organitzadors que no es faria càrrec de l'habitual refrigeri i que només oferiria una copa de cava. això va fer que, es portessin a terme els parlaments innaugurals un cop feta la visita a les instal·lacions i en el propi estant de l'ajuntament; que fos allà on es servís la copa de cava. Després tots els assistents es van haver de desplaçar cap a l'altre pabelló per gaudir d'un refrigeri a càrrec íntegrament de l'Associació de Comerciants, que el va haver de preparar a corre-cuita. Però, malgrat el consistori, la fira ha estat com sempre un gran èxit, i per això cal, una vegada més, felicitar al Jordi Bachs i la seva junta, encoratjant-los a seguir i no defallir en moments tant complicats com els actuals.