PERQUÈ ESPANYA DEIXI DE MIRAR CAP A UN ALTRE COSTAT, I DISTRIBUEIXI EL DEUTE D'ACORD AMB EL QUE LI DEMANA EUROPA

Una altra de les mocions que CiU porta al ple d'aquest vespre, i que, de moment, ja té el suport d'ERC i ICV:

 

MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER RECLAMAR A L'ESTAT ESPANYOL QUE NO CENTRIFUGUI EL SEU DÈFICIT A CATALUNYA

 

Atès que Catalunya, a través del Govern de la Generalitat, des del desembre de 2010, ha fet un gran esforç per reduir el dèficit, tot aplicant nombroses mesures d'austeritat per tal de donar compliment a les exigències europees.

 

Atès que l'Estat espanyol ha imposat a Catalunya per al 2013 un objectiu de dèficit del 0,7% del PIB. Objectiu que és, per una banda, inassolible donades les competències que es presten i la situació de les finances de la Generalitat i, per una altra banda, és totalment injust, per recaure la major part del pes de la reducció a les Comunitats Autònomes, a les quals els hi pertocaria com a màxim l'assumpció d'una tercera part del que Europa exigeix a l'Estat espanyol (per ara el 4,5% del PIB). En aquest sentit, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha reivindicat al Govern de Rajoy que revisi a l'alça l'objectiu de dèficit imposat per al 2013, passant del 0,7% del PIB a l'1,5%, distribució raonable i justa atenent a les despeses de cada administració.

 

Atès l'Informe aprovat el 16 de gener de 2013 pel Parlament Europeu, que recull propostes del diputat Ramon Tremosa, de Convergència i Unió, en el qual es posa de manifest que la càrrega de l'ajustament s'ha de repartir de forma justa entre totes les administracions, tenint en compte els serveis que cada una presta als ciutadans; en el qual es reclama la supressió dels ministeris que han transferit les seves competències però que encara existeixen sense poder ni tasca concreta i en el qual es fa una crida a retallar la despesa militar innecessària, com la compra d'equipaments militars nous i cars.

 

Atès que no és admissible que l'Estat espanyol davant les exigències de reducció de dèficit i de polítiques d'austeritat imposades per la Unió Europea es limiti a centrifugar el seu dèficit a les administracions que realment presten serveis a les persones en educació, sanitat, serveis socials, com són la Generalitat i els municipis, posant en greu perill el nostre estat del benestar.

 

Atès que els municipis catalans des de l'any 2010 també han hagut d'aplicar un conjunt de mesures encaminades a reduir el deute i a garantir l'estabilitat pressupostària. Si bé és cert que el context econòmic actual obliga a adoptar mesures d'austeritat i d'ajust pressupostari a tots els ajuntaments, també és cert que la imposició de mesures generalitzades de reducció de la despesa repercuteixen de manera injustificada sobre l'activitat i les retribucions del personal d'aquells ajuntaments que han fet els deures i han gestionat els recursos públics amb rigor i austeritat.

 

Per tot això, el grup municipal de Convergència i Unió proposa al Ple municipal l'adopció dels acords següents:

 

Primer.- Reclamar al Govern de l'Estat espanyol que revisi a l'alça l'objectiu de dèficit imposat a Catalunya per al 2013, passant del 0,7% al 1,5% del PIB, el qual suposa una tercera part de l'objectiu global del 4,5% del PIB. El que no és admissible és que l'Estat centrifugui les exigències i la responsabilitat d'assolir els objectius marcats per Europa cap a les Comunitats Autònomes i les administracions locals.

 

Segon.- Reclamar al Govern de Rajoy que suprimeixi aquells ministeris les competències dels quals són de la Generalitat de Catalunya, com per exemple, ensenyament, sanitat i cultura, així com també retalli la despesa militar i, concretament, en la compra de nou armament, i deixi d'asfixiar les administracions que com la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments catalans són  els veritables prestadors de serveis a les persones.

 

Tercer.- Traslladar aquesta moció al Parlament de Catalunya, Al Govern de la Generalitat, als Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats i al President del Govern espanyol.

 

 

CONTRA LES TAXES JUDICIALS DEL MINISTRE GALLARDÓN

Reprodueixo a continuació el Manifest que CiU ha presentat per a la seva aprovació en el ple ordinari de gener, que s'ha de celebrar demà dia 31 a partir de les set de la tarda:

 

PROPOSTA DE MANIFEST CONTRA LA LLEI DE TAXES JUDICIALS APROVADA PEL GOVERN DE L'ESTAT ESPANYOL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

 

El Ple de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans,

 

Acorda:

 

MANIFESTAR

 

PRIMER. El seu més enèrgic rebuig a la Llei 10/2012, de 20 de novembre, de taxes judicials, en entendre que limita i impedeix l'accés de molts ciutadans a l'exercici d'un dret constitucionalment reconegut, com és la tutela judicial efectiva.

 

SEGON. El seu suport més ferm als diferents sectors i associacions professionals i socials -jutges, advocats, fiscals, procuradors, consumidors, etc.- que demanen la immediata retirada d'un text legal que suposa un atac sense precedents a l'article 24 de la Constitució i, per tant, vulnera de manera flagrant l'Estat de dret.

 

Una llei que, de facto, dificultarà o privarà de manera manifesta la tutela judicial dels drets i interessos de bona part de la població, provocant una justícia de dues velocitats: una justícia per a rics i una altra per a pobres.

 

TERCER. El seu rebuig als motius esgrimits des del Ministeri de Justícia a l'hora de justificar la imposició d'aquest sistema de taxes, ja que si el que es pretén és evitar la litigiositat i la saturació actual dels jutjats, hi ha altres fórmules o camins, com ara fomentar les vies de solució extrajudicial dels conflictes i la desjudicialització de qüestions menors, però sempre amb el necessari diàleg i acord de tots els agents i sectors afectats, i sense que en cap cas suposi una minva o vulneració dels drets dels ciutadans com sí passa amb la imposició d'unes taxes, a tota llum abusives i desproporcionades, i que en cap cas comportaran la "racionalització de l'exercici de la potestat jurisdiccional".

 

QUART. La seva adhesió a l'acord del Ple del Consell de l'Advocacia Catalana del passat 27 de novembre de 2012, pel qual s'exigeix la immediata dimissió del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, per haver promogut la Llei 10/2012, de 20 de novembre, de taxes judicials.

 

CINQUÈ. Fer arribar aquests acords al Ministre de Justícia del Govern espanyol, Alberto Ruiz Gallardón, als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, al Consell dels Il·lustres Col·legis d'advocats de Catalunya, CICAC, i a l'Il·lustre Col·legi d'advocats de Sabadell.

 

TRANSPORT, PORTA A PORTA, CARRIL BICI..., GARANTITS?

Sembla que el PSC local, conformat per quatre regidors del PSOE i dos del PSC, no ho aconseguirà desfer tot. Sembla que les seves ànsies de fer desaparèixer tota obra o servei creada o implantat durant l'anterior legislatura, no podrà acabar de quallar, a la vista de les manifestacions públiques efectuades pels regidors Pedro Sánchez, independent dins d'ICV, i Juan Carlos Tinoco de la veu de Palau.

 

A l'entrevista realitzada a Ràdio Palau el passat dia 10 de gener, el regidor Juan Carlos Tinoco assegura que el sistema de recollida d'escombraries porta a porta és correcte per al nostre poble, que potser sí que caldrà introduïr-hi algunes modificacions per a millorar-lo, però que en cap cas es planteja la possibilitat de la seva eliminació com així es proclamava des del PSC durant l'anterior mandat. Diu també que el carril bici és una eina extraordinària per a tots els palauencs i plegamanins, i que, com tot en aquest món, podrà ser susceptible de modificacions i millores, però, en cap cas es planteja la seva eliminació ni substitució per les anomenades zones 30 com així ho reivindicaven els socialistes. Pel que fa al transport urbà, és tant evident la seva utilitat i progressiva consolidació que només pot valorar la seva gran valua.

 

En aquest mateix sentit, el regidor Pedro sánchez, responsable de les àrees de competència que es referèixen a tots tres serveis, repeteix fil per randa els mateixos arguments que el regidor Tinoco. Pedro Sánchez és qui ha contribuït d'una forma decisiva a fer del transport urbà i interurbà implantat a partir del 2009 per l'anterior consistori, un element bàsic de comunicació de tots nosaltres entre barris i urbanitzacions i el centre, però també mantenint el servei i fluïdesa de línies tant amb Sabadell, Barcelona o Mollet. Ell ha fet el que tocava fer: aguantar-lo, ja que la perdurabilitat en el temps és la fórmula adequada perquè els ciutadans el vagin fent seu i vagin detectant la seva gran utilitat. Això combinat amb les tarifes socials, els viatges a 30 cèntims, etc. Però, ell també ha estat qui més ha hagut d'aguantar les invectives dels seus companys de govern del PSOE-PSC que mai havien vist amb bons ulls el servei, ja que, quan ho van voler provar cap a mitjans dels anys noranta, no van mantenir-lo ni mig any, i ho van deixar estar per entendre, deien, que la gent no l'utilitzava.

 

I què dir del sistema porta a porta que no hagi comentat ja darrerament. Cal vigilància, aplicar criteris clars, estar ben al damunt de l'empresa concessionària i, amb poca cosa més, aconseguirem seguir essent referència com a municipi sostenible a Catalunya.

 

On queden ja aquelles campanyes dels socialistes recollint signatures al mercat dels dissabtes en contra del sistema de recollida d'escombraries actual? Què se n'ha fet de la memòria? recordeu les caçolades, frustrades a la Fira Palau en contra del carril bici? diran que no eren ells, però tots sabem qui hi havia al darrera.

 

Sort que tres regidors contra sis: ICV i la Veu, podran aconseguir que hi hagin coses que no es desfacin. Aguanteu, que el poble no mereix tanta desídia i ganes d'eliminar qualsevol rèmora del passat!

 

NOTA DE PREMSA DE CiU RELATIVA AL CAS MERCURI

 

CONVERGÈNCIA I UNIÓ DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS DEMANA EXPLICACIONS PER LES INFORMACIONS APAREGUDES EN L'ANOMENAT CAS MERCURI EN RELACIÓ A LA REQUALIFICACIÓ URBANÍSTICA D' UNS TERRENYS AL NOSTRE POBLE

 

 

El pasat divendres dia 18 de gener es va fer pública l'interlocutòria dictada pel Jutge instructor de l'anomenat cas Mercuri per la pressumpta trama de corrupció urbanística a Sabadell, que es seguéis davant del Jutjat d'Instrucció núm. 1 de la capital vallesana amb l'implicació d'importants càrrecs de l'ajuntament de Sabadell.

 

En la interlocutòria en qüestió, que decreta l'aixecament del secret del sumari en una petita part de les diligències judicials, es fa referència, sense més detall, a unes persones imputades per la requalificació urbanística d'uns terrenys a Palau-solità i Plegamans.

 

Des de la Federació de Convergencia i Unió volem expresar la nostra preocupació al respecte. I, malgrat que des de l'equip de govern municipal es diu que no hi ha cap tipus de vinculació ni requeriment en relació a aquest cas, partint de la manca d'informació existent, i de que, durant l'anterior legislatura liderada per CiU no fou tramitada cap operació urbanística d'aquest tipus, hem adreçat escrit a la Secretaria de l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans a fi que emeti informe pel qual s'especifiqui:

 

A)          Si per part del Jutjat d'Instrucció 1 de Sabadell s'ha sol·licitat a l'Ajuntament algun tipus d'informació relacionada amb l'anomenat Cas Mercuri. En funció d'aquesta informació, caldria valorar la conveniencia que l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans es personés en les actuacions per tal de poder conèixer de primera mà el que s'hi investiga i Així actuar en conseqüència.

 

B)          A quins terrenys es refereix l'interlocutòria judicial, essent necessària la seva descripció i ubicació exacte.

 

C)          Quan fou aprovada la Requalificació urbanística d'aquests terrenys i en quin sentit fou modificat el planejament fins aleshores existent.

 

D)          Quines persones eren les titulars d'aquells terrenys, indicant si en l'actualitat són els mateixos titulars que en el moment anterior a la requalificació.

 

E)           Quin procés de requalificació va ser seguit pel consistori a l'hora de realitzar l'aprovació en qüestió. I en aquest sentit, sol·licitem s'ens lliuri còpia de la totalitat de l'expedient urbanístic de requalificació.

 

SALPEM!

 

El Ple del Parlament de Catalunya, en la sessió del dia 23 de gener de 2013, aprova la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya, amb el contingut següent:

 

"Preàmbul

 

El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d'autogover­nar-se, amb l'objectiu de millorar el progrés, el ben­estar i la igualtat d'oportunitats de tota la ciutadania, i per reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva.

 

L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves instituci­ons seculars i en la tradició jurídica catalana. El par­lamentarisme català té els seus fonaments en l'Edat Mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i de la Cort Comtal.

 

Al segle XIV es crea la Diputació del General o Genera­litat, que va adquirint més autonomia fins actuar, du­rant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la Guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d'autogovern.

 

Aquest itinerari històric ha estat compartit amb altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüís­tic, cultural, social i econòmic, amb vocació de refor­çar-lo i promoure'l des del reconeixement mutu.

 

Durant tot el segle XX la voluntat d'autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 su­posà un primer pas en la recuperació de l'autogovern, que fou abolida per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de la Segona República espanyo­la es constituí un govern català el 1931 amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d'un Estatut d'Autonomia.

 

La Generalitat fou de nou abolida el 1939 pel general Franco, que instaurà un règim dictatorial fins al 1975. La dictadura va comptar amb una resistència activa del poble i el Govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat és la creació de l'Assemblea de Catalunya l'any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter provisional, amb el retorn el 1977 del seu president a l'exili. En la transició de­mocràtica, i en el context del nou sistema autonomista definit per la Constitució espanyola de 1978, el poble de Catalunya aprovà mitjançant referèndum l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 1979, i celebrà les pri­meres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980.

 

En els darrers anys, en la via de l'aprofundiment de­mocràtic, una majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La més recent, concretada en el procés de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Cata­lunya iniciat pel Parlament l'any 2005. Les dificultats i negatives per part de les institucions de l'Estat Espa­nyol, entre les quals cal destacar la Sentència del Tri­bunal Constitucional 31/2010, comporten una negativa radical a l'evolució democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins de l'Estat Espanyol i crea les bases per una involució en l'autogovern, que avui s'expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials, financers, socials, culturals i lingüístics.

 

De diverses formes, el poble de Catalunya ha expres­sat la voluntat de superar l'actual situació de bloqueig en el si de l'Estat Espanyol. Les manifestacions massi­ves del 10 de juliol de 2010 sota el lema «Som una Na­ció, nosaltres decidim» i la de l'11de setembre de 2012 sota el lema «Catalunya nou Estat d'Europa» són ex­pressió del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.

 

Amb data 27 de setembre de 2012, mitjançant la re­solució 742/IX, el Parlament de Catalunya constatà la necessitat que el poble de Catalunya pogués de­terminar lliurament i democràticament el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta. Les darreres elec­cions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 han expressat i confirmat aquesta voluntat de forma clara i inequívoca.

 

Per tal de portar a terme aquest procés, el Parlament de Catalunya, reunit en la primera sessió de la X legis­latura, i en representació de la voluntat de la ciutada­nia de Catalunya expressada democràticament a les darreres eleccions, formula la següent:

 

Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya

 

D'acord amb la voluntat majoritària expressada de­mocràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin deci­dir el seu futur polític col·lectiu, d'acord amb els prin­cipis següents:

 

– Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.

 

– Legitimitat democràtica. El procés de l'exercici del dret a decidir serà escrupolosament democràtic, ga­rantint especialment la pluralitat d'opcions i el respec­te a totes elles, a través de la deliberació i diàleg en el si de la societat catalana, amb l'objectiu que el pro­nunciament que en resulti sigui l'expressió majoritària de la voluntat popular, que en serà el garant fonamen­tal del dret a decidir.

 

– Transparència. Es facilitaran totes les eines neces­sàries perquè el conjunt de la població i la societat ci­vil catalana tingui tota la informació i el coneixement precís per a l'exercici del dret a decidir i es promogui la seva participació en el procés.

 

– Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l'Estat es­panyol, les institucions europees i el conjunt de la co­munitat internacional.

 

– Cohesió social. Es garantirà la cohesió social i ter­ritorial del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalu­nya com un sol poble.

 

– Europeisme. Es defensaran i promouran els princi­pis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l'estat del benestar, la solidaritat en­tre els diferents pobles d'Europa i l'aposta pel progrés econòmic, social i cultural.

 

– Legalitat. S'utilitzaran tots els marcs legals existents per fer efectiu l'enfortiment democràtic i l'exercici del dret a decidir.

 

– Paper principal del Parlament. El Parlament en tant que la institució que representa el poble de Catalunya té un paper principal en aquest procés i per tant s'hauran d'acordar i concretar els mecanismes i les dinàmi­ques de treball que garanteixin aquest principi.

 

– Participació. El Parlament de Catalunya i el Go­vern de la Generalitat han de fer partícips actius en tot aquest procés el món local, i el màxim de forces polí­tiques, agents econòmics i socials, i entitats culturals i cíviques del nostre país, i concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.

 

El Parlament de Catalunya encoratja al conjunt de ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes d'aquest procés democràtic de l'exercici del dret a decidir del poble de Catalunya."

 

QUÈ DIU D'UNA REQUALIFICACIÓ URBANÍSTICA DE TERRENYS A PALAU EN EL CAS MERCURI?

Divendres passat fou feta pública l'interlocutòria dictada pel jutge de l'anomenat cas Mercuri, per una pressumpta trama de corrupció urbanística a Sabadell. L'interlocutòria aixecava parcialment el secret del sumari en la instrucció seguida davant el jutjat d'Instrucció núm. 1 de Sabadell. I, tot i saber el ressò mediàtic de l'assumpte i el preocupant que resulta per a la major part de la població tot allò que té a veure amb els temes de corrupció, ens vam trobar amb la molt desagradable sorpresa que, en mig de l'esmentada resolució judicial, parlant de diverses qüestions i implicats a la trama, apareix una referència a dues persones i uns terrenys que havien passat per una requalificació urbanística a Palau-solità i Plegamans. Però, en canvi, no s'en diu res més. Només que hi ha una finca en el nostre poble, que hi va haver una requalificació urbanística i que hi ha el nom d'unes persones, que no sabem qui són, implicades en tot plegat.

 

El desconeixement que des del grup municipal de Convergència i Unió a Palau-solità i Plegamans tenim de l'assumpte, el fet que l'aixecament del secret del sumari és molt parcial i la prudència necesària, partint de la base que durant l'anterior legislatura no es va aprovar cap requalificació urbanística de cap tipus a Palau, és el que ens ha fet que adrecem escrit a Secretaria del nostre Ajuntament a fi que emeti informe explicant si per part del jutjat instructor s'ha demanat algun tipus d'informació, de quins terrenys s'està parlant, on són, qui era en abans i després de la requalificació els seus propietaris, que s'ens doni trasllat de tot l'expedient urbanístic que fa al cas, quin tipus de requalificació fou aprovat, etc.

 

Serà a partir d'aquí, un cop es conegui tota la informació, que haurem de decidir quines línies d'actuació cal seguir al respecte. I també, si és o no procedent que l'Ajuntament es personi a la causa, mitjançant advocat i procurador, a fi de mantenir-se al dia de tot el procés del cas Mercuri i poder així defensar els interessos de Palau-solità i Plegamans.

 

ES POSEN LES PILES!

 

No vull ser ni semblar vanitós. Però, sembla que el seguit de denúncies públiques efectuades en aquest blog, les conclusions de l'auditoria de la Diputació i les evidències al carrer de que això no podia seguir així, han fet que, finalment, els responsables municipals "es posin les piles" i comencin a treballar per la Salut Pública, la salubritat al carrer i el civisme.

 

Sé que quan us parlo bé del Regidor Pedro Sánchez, qui va concórrer a les passades eleccions municipals sota les sigles d'ICV però que no milita en cap formació política, això deu provocar un rebombori i un mal d'estómac important en la major part de companys del seu govern. Però, tot i saber-me greu que hagi de patir aquesta situació, el cert és que, gràcies al Sr. Sánchez a Palau-solità i Plegamans s'ha mantingut i potenciat el transport urbà i interurbà implantat per l'anterior govern, així com el sistema de recollida selectiva porta a porta de la brossa orgànica i rebuig, mantenint els contenidors d'envasos, paper/cartró i vidre al carrer. Sort n'hem tingut d'ell perquè això es mantingui.

 

Però, si, en quant al transport, fins ara ho ha sapigut treballar d'una forma excel·lent: canviant rutes, adaptant preus, millorant circuïts, etc, cosa que ha comportat que el nombre de viatgers no pari de créixer, no ha passat el mateix en relació a la recollida d'escombraries i les campanyes de vigilància i conscienciació cíviques respecte de la disciplina necessària a fi que els ciutadans seleccionin i llencin la brossa d'una forma adequada.

 

He vingut denunciant darrerament que els nostres carrers cada dia estaven més bruts, que el panorama que presenten en determinats dies i hores alguns contenidors és del tot infecte, que no es vigilava..., i en definitiva, que jo creia que des del grup socialista s'estava intentant provocar que s'evidenciés una situació prou dolenta com per convencer al Sr. Sánchez que calia retornar a sistemes antics i poc efectius des del punt de vista del reciclatge i la correcta selecció dels residus.

 

Avui, escoltant les notícies de Ràdio Palau he comprovat com, finalment, s'ha decidit a recuperar les campanyes policials, primer, i durant un cert temps, per disuadir i conscienciar a la gent, per passar després a la sanció directa. Ja era hora!

 

La Diputació els va dir que el sistema era bò, que calia seguir en aquesta línia però també, que s'havia d'estar al damunt de l'empresa concessionària, que no hi havia cap planificació i que no es feia cap tipus de campanya ni informativa ni sancionadora.

 

estic molt satisfet que, al final, després de diverses denúncies, informacions i evidències publicades en aquest blog, hagin començat de zero a fi de recuperar el perdut durant els gairebé dos anys de durada d'aquest govern.

 

Animo al Sr. Sánchez a seguir en aquesta direcció i a no defallir, a mirar pel bé de la nostra gent i de l'interès general de Palau-solità i Plegamans. Tots li ho agraïrem!