divendres, 25 de novembre del 2011

UN ALTRE PLE MUNICIPAL AMB EXHIBICIÓ DESVOCADA D'ODI I RÀBIA

Ahir va tenir lloc el ple ordinari corresponent al mes de novembre que, en definitiva, ha estat l'últim de caràcter ordinari d'enguany; pendents encara del ple extraordinari d'aprovació dels pressupostos per a l'any 2012 que, com sempre tindrà lloc durant el mes de desembre, malgrat l'actual govern fa ja mesos que ens prometia portar el pressupost al ple de novembre;
Habitualment l'endemà del ple acostumo a explicar, punt per punt els temes tractats i així oferir la màxima informació sobre les qüestions que es debaten en el sí del nostre consistori.

En els propers dies ja procediré en conseqüència. Però avui, em veig obligat un cop més, a denunciar amb totes les meves forces l'actitud d'unes persones que per les responsabilitats que ostenten resulta del tot impropi i ratllant la més baixa expressió de la dignitat política i moral.

Ahir la Sra. Padrós i la sra. Cabeza van tornar, i en això no ens hi acostumarem mai, a mostrar-se rancunioses, injuriants, sense cap mena d'escrúpols, sense respecte per ningú i, sobre tot, desvocadament abocades a la destrucció de l'adversari, que en cap cas el consideren com a adversari polític sino com un enemic a qui cal destruir i eliminar com sigui.

I ho dic així de clar, perquè qui escoltés el ple o, encara pitjor, qui hi fos present, va poder presenciar en viu i en directe com, quan la confrontació política, el debat sobre idees i la seva dialèctica els ve massa gran i no hi poden combatre, opten decididament per l'atac personal, l'insult i el menyspreu dirigit a qui els argumenta políticament els punts de debat. I és que, després de comprovar com les eleccions han donat una resposta clara a actituds semblants, elles opten per prémer encara més l'accelerador per tal d'intentar, de forma frustrada evidentment, que els qui les combatim políticament, ens arronsem i cesem en la nostra activitat de denúncia d'un tarannà impropi de persones amb tant alta responsabilitat.

Ahir, en un ple que, de dotze punts, només dos feien referència a qüestions relatives a la gestió municipal, vam topar-nos plenament, per una banda, amb la designació a dit, de forma directa i per urgència, sense cap mena de selecció prèvia, d'un nou interventor municipal. Com sabeu, l'anterior govern, amb la finalitat de cumplir amb la llei així com garantir la màxima transparència i garantia en la gestió dels comptes municipals, va incorporar una interventora pertanyent al cos de Secretaris i Interventors. cos estatal que, un cop efectuada la selecció es va rebre la conformitat del Departament de Governació de la Generalitat perquè exercís la seva tasca en el nostre ajuntament. Ara, després de més de dos anys des que es va incorporar, aquesta interventora ha decidit marxar a un altre ajuntament; i no seré pas jo qui la perjudiqui reflexionant sobre les raons per les quals crec que ha marxat. Però, després que el PSC local es dediqués a criticar aquella incorporació per innecessària, deixant anar tota l'artilleria haguda i per haver per aquella contractació, ara no ha deixat passar ni dues setmanes per incorporar un nou interventor que, en el fons no és més que un nou càrrec de confiança amb un sou superior als 3000 euros mensuals. I dic que no és més que un càrrec de confiança, tot i expressar tot el meu respecte per a la seva persona, formació i currículum, perquè no és ningú que pertanyi a un cos estatal, com l'anterior interventora, i per tant no pot exercir amb garanties de transparència com a fedatari públic; però, pitjor encara: és un destacat dirigent socialista de Cerdanyola així com de les Joventuts socialistes!

Només esperem que sigui un bon professional, i que aquesta clara vinculació als socialistes no l'impedeixi actuar de forma adequada al costat de l'altre càrrec de confiança, també contractat pels socialistes palauencs en qualitat de cap d'administració i economia.

Crec que queda clara i ben palesa la diferència entre l'anterior govern, que sí donava mostres de contractacions imparcials i gestió transparent, contraposat al sectarisme polític de l'actual que, si més no, pretén que algú de la seva confiança sigui qui avali els seus comptes i pugui contribuir a allò que tant els agrada i persegueixen: l'atac sistemàtic a l'anterior govern!

Però, malgrat les promeses d'acabar amb la crispació política des de l'inici d'aquesta legislatura, ahir vam poder veure a quins límits són capaces d'arribar la sra. Padrós i la Sra. Cabeza. Es va veure en la moció que vam presentar conjuntament ERC i CiU relativa a que Palau-solità i Plegamans s'incorpori com a membre fundador de l'associació de municipis per la independència. La moció fou desestimada amb sis vots favorables corresponents als regidors de CiU i ERC, les abstencions inexplicables i gens justificades d'ICV, l'abstenció del Sr. Tinoco de la VdPsiP per entendre que aquests són temes que ni els preocupen ni els ocupen, i finalment: els quatre vots en contra del PSOE de Palau que, perquè tothom ho sàpiga són els srs. Padrós, Cabeza, segrelles i Sanz, i les dues abstencions dels dos regidors del PSC Srs. Abascal i Rovira. No cal dir que els dos regidors del PP hi van votar en contra. Per tant, la moció fou desestimada pel vot de qualitat de l'alcaldessa que, com no podia ser d'una altra manera, fou contrari a la moció.

cal remarcar l'actitud dels socialistes en aquest punt, que va defensar o atacar la Sra. cabeza. Va dir que ella era sevillana i espanyola, contra el que no hi tinc res a dir, i que, com a tal hi votava en contra, al mateix temps que afirmava que el seu grup atorgava llibertat de vot als regidors que el componen. No van obrir boca, en canvi, els dos regidors socialistes abstencionistes, tot i que el mateix Sr. Abascal va formar part activa de la plataforma Palau Decideix, impulsora del referendum per la independència que va tenir lloc el dia 20 de juny de l'any passat, i que ara és membre fundador de la nova plataforma per l'assemblea en favor de la independència de Catalunya. Va aconseguir amb el seu vot que la proposta fos desestimada. Sí que va resultar insoportable l'actitud tant de la sra. cabeza com de la Sra. Padrós, amb atacs furibunds cap a la meva persona, barrejant de tot en les seves intervencions, parlant de retallades, dient que jo em comportava amb mala educació, amb manca de respecte i entrant en qüestions que res tenien a veure amb el debat que ens ocupava. I és que, és tanta i tant elevada la seva capacitat per atacar-me per un debat que es movia estrictament en termes polítics, que la conclusió no pot ser cap altra que no sigui pensar en que la seva actuació està únicament guiada per l'odi, la rancúnia i unes ganes inexplicables de venjança de no sé exactament què!

Un altre tema és l'actitud d'ICV i de la Sra. Marcuello qui, amb unes formes molt diferents, van intentar justificar la seva abstenció, inexplicable a no ser que ho entenguem que només respongui a un intent de cohesió del govern, i que en res hauria d'afectar-lo al tractar-se de qüestions merament polítiques no municipals. Va manifestar que s'abstenien ja que en aquesta moció, no s'expressava qui representaria a l'ajuntament davant l'associació a crear, sota quins criteris caldria que actués aquest representant i tota una disertació sobre que ells són partidaris de l'autodeterminació però no de la independència. va dir que ells també tenien llibertat de vot, però va primar, com sempre, la seva dependència del PSOE. Ni tan sols es van aturar a pensar que, el que en realitat debatiem, era si voliem formar part del grup de municipis que constituïran l'associació de municipis per la independència, i que tota la resta ja vindrà quan toqui.

Més enllà de la qüestió política de fons, tot i saber-me greu la desestimació de la proposta, el que vull denunciar són les actituds esmentades. Qui s'en riu d'un altre quan aquest parla, i s'en fot d'ell a la cara, gesticula i menysprea tot i saber que aquest no el veu, vol passar com a exemple de bona educació i respecte cap als altres. I qui només es limita a debatre políticament amb idees i arguments, i roman impassible davant aquelles actituds, doncs aquest és el titllat amb els pitjors qualificatius imaginables. I pensar que vam iniciar la legislatura amb la promesa d'acabar amb la crispació!