En el meu darrer escrit us deia que volia comentar-vos la intervenció de l'Alcaldessa en el concert líric que va tenir lloc el passat dia 26 de juliol als jardins de la masia restaurada de can Falguera.
Però abans, considero necessari fer només una mica de memòria amb les pertinents reflexions:
L'any 2008, mentre Palau-solità i Plegamans estava gestionat per un govern liderat per CiU, es van mantenir diverses reunions amb el Grup Parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats a Madrid, just quan s'estava apunt d'iniciar la negociació per a l'aprovació dels Pressupostos generals de l'estat espanyol. Com a conseqüència d'aquelles trobades, va sorgir l'idea de treballar per aconseguir els diners necessaris que permetessin recuperar una masia medieval com la de can Falguera per al municipi. I és així que, encara recordo com, trobant-me reunit amb l'alcaldessa Mercè Pla, vam rebre la trucada personal d'en Josep Antoni Duran i Lleida per comunicar-nos que, en els pressupostos per l'any 2009 s'inclourien un total de cinc-cents mil euros per ser destinats a la restauració de la masia de can Falguera. Per aquesta raó, el diputat Josep Sánchez Llibre va venir al nostre poble, en un acte organitzat per CiU a les instal·lacions esportives municipals del barri de can Falguera a explicar-nos com s'havia obtingut aquell import i quin seria el procés de pagament.
Encara recordo com, al assabentar-se de la notícia, el regidor de Cultura d'aleshores, l'amic Miquel Truyols d'ERC, em va venir a veure per fer-me una sincera i emocionada abraçada pel que s'havia aconseguit.
Des del primer moment, i podeu mirar les publicacions del PSC i llegir les actes dels plens, els socialistes palauencs s'hi van mostrar, no ja escèptics sino voraçment en contra: Que si els diners en qüestió eren mentida, que si allò no arribaria mai, que si la masia en qüestió resultava impossible de restaurar, que si no era medieval, que si el que voliem era fer "una capsa de mistos" com el que s'havia fet molts anys enrere a can Cortès, etc. I això, que els hagués resultat més fàcil fer grans elogis sobre el que el govern Zapatero apostava pel nostre poble i pel seu patrimoni. Però, en lloc de mirar de presumir del que feia el govern amic Zapatero, va preferir atacar-nos com sempre per tots els mitjans: les seves pàgines a les revistes locals, en les seves intervencions als plens com reflexen les actes, o també en aquell famós blog anonim dedicat a l'insult i a l'atac personal que, com així ho va recconèixer, gestionava l'actual regidor de comunicació, Projectes, Patrimoni i no sé què més, david Abascal.
La masia es va restaurar totalment, i al final es van aconseguir de Madrid un total de gairebé un milió i mig d'euros!
Només arribar al govern el PSC-PSOE, amb ICV i la Veu, es van començar a inventar històries com, que no haviem justificat prou les despeses de l'obra i que havien hagut de retornar diners, es van inventar falsos viatges a Madrid per justificar que s'estava intentant no haver de retornar aquells diners, i més atacs que, al final, en una intervenció de l'alcaldessa Padrós a l'acte d'innauguració de l'exposició de pessebres al desembre de 2011, va haver de reconèixer que l'anterior govern ho havia gestionat perfectament, i va excusar una, mai demostrada injustificació comptable, contra l'anterior interventora municipal qui, per cert, va plegar degut a les pressions sofertes per poder contractar a un nou interventor com l'actual que, recorde-m'ho, milita al PSC.
Tot això ens porta al divendres 26 de juliol, en un concert organitzat per l'associació de Veïns de can Falguera. Ara, que ja s'han arranjat els jardins de la masia, tenen la necessitat de començar a presumir d'aquell equipament. com fer-ho? Doncs, l'alcaldessa, en la seva intervenció, va manifestar que: "de vegades els polítics tenim la pell molt fina i no volem reconèixer el que d'altres han fet". Com que hi havia en Miquel Truyols, el va fer aixecar perquè tothom l'aplaudís, manifestant que ell i només ell era l'artífex de la restauració de la masia, i que era a ell a qui calia agraïr la gran feinada de restauració portada a terme. Com us podeu imaginar, la situació no només ratllava el ridícul, sino que va provocar una visible indignació dels representants a l'acte d'ICV. Evidentment, en Truyols formava part d'aquell govern i per tant n'era responsable. Però, fixeu-vos en quin deu ser l'odi que la màxima responsable municipal transpúa contra CiU, que ha de fer les mil i una per intentar demostrar que CiU no té res a veure amb aquella restauració.
Més enllà d'aquesta anèctota, en els propers mesos i anys, assistirem a tot un desplegament per "vendre" com a seva, o de qui sigui menys de CiU, una gran obra de la que s'en beneficiarà tot el poble, però sobretot el barri de can Falguera. Esperem que s'hi doni l'us més adequat perquè la Cultura, el Patrimoni i/o molts serveis del nostre poble en puguin treure profit!
