Observant les maneres de determinats grups cada vegada menys representatius, m'en adono que anem bé. Que les dretes espanyoles i espanyolistes, i també les esquerres en vies de formació ideològica, volen mostrar una força que no tenen. No la tenen perquè cada vegada menys ciutadans segueixen els seus postulats, però també perquè, apostant definitivament per la bronca, la confrontació, el conflicte, les males maneres, l'insult i la més absoluta falta de respecte per qui no pensa com ells, els fa empetitir encara més.
Demà, 12 d'octubre, que diu que els espanyols celebren el dia de la hispanidad, que té els seus orígens en el Día de la Raza, volen fer una demostració de força. Volen intentar fer veure que són tants com nosaltres, quan, els nosaltres som els independentistes convençuts (encara que siguem d'Unió). Volen fer venir tot d'autocars del seu país per cridar i gesticular davant nostre el que convingui a fi d'evitar el que saben inevitable. Venen a cridar, no ja que són espanyols, (que això ja ho sabem), sino que són molts, que pensen diferent que nosaltres i, sobretot sobretot, que no volen votar. Volen cridar i cridar que no pensen votar!
Si els que es manifestaran demà a Barcelona realment votessin d'acord amb la seva veritable ideologia, no volgueu saber pas què sortiria de les urnes!
Però, tranquils, són els que són, i són molt pocs. Quedarà definitivament clara la "mayoría silenciosa", i sabrem que es tracta d'una petitíssima minoria sorollosa i disposada, si cal, a atacar els més elementals principis de qualsevol democràcia.
Per tant, la conclusió és que anem bé. Que cada dia estem més aprop d'aconseguir-ho. Que els nostres objectius són pacífics, democràtics, que només volem votar com volem que sigui Catalunya en el futur. Nosaltres respectem a tothom. Ells divideixen, crispen, s'encabriten.... Se saben perdedors. Ha durat tres-cents anys. Però, al final, les causes justes, tal com ho defensava Sant Agustí, poden ser defensades d'una forma legítima. Quan s'ha d'acudir a la bronca, a l'intent de dividir-nos, (que ja no és possible), al soroll, i gairebé a l'insult i l'amenaça, vol dir que estem en el camí correcte. Que estem passant per les mateixes fases i situacions que també es van produir a Estònia, Lituània, o ara fa poc a Croàcia.
En el meu dia a dia, només sé que demà serà un dia normal, un dissabte més. Un dia que les botigues obriran amb normalitat, que a Palau tindrà lloc el Mercat setmanal com sempre, que qui tingui alguna Pilar a la família, ho celebrarà perquè serà un Sant més a celebrar. I res més que això.
Per la resta, només ens cal esperar la consulta. Aleshores sabrem quants som, on som i què volem. I, a partir d'aquell moment, enfocarem el futur, convençuts que, ben aviat, serem un nou estat independent d'Europa. Digui el que digui el PP, Ciutadans, en Navarro o el president del meu partit!
L'endemà de la consulta ens il·lusionarem amb el que son i ens correspon; i la democràcia farà la resta.
De moment, demà, no hi ha res a celebrar!
