MOCIÓ PER A LA RECLAMACIÓ DELS COBRAMENTS INDEGUTS
DEL CÀNON DIGITAL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ
L'any 2006 el Govern de l'Estat espanyol va estendre l'aplicació del cànon digital (anomenat també "cànon per còpia privada"), que suposava el cobrament d'una taxa sobre equips i suports per a la reproducció d'obres com ara CDs i DVDs verges (0'17 un CD-R, 0'22 un CD-RW, 0'44 un DVD-R i 0'60 un DVD-RW), llapis de memòria (0'30), telèfons mòbils (1'10), MP3 i MP4 (3,15 cadascun), discs durs externs (12), fotocopiadores (entre 13 i 227), entre d'altres.
L'Estat va fonamentar l'aplicació d'aquest cànon digital davant la possibilitat que tenia qualsevol consumidor de reproduir, sense autorització, una obra ja divulgada sempre que ho fes per al seu propi ús i sense perseguir l'obtenció d'un lucre. El legislador entenia que la reproducció menyscabava els legítims drets d'autor sobre l'obra ja divulgada i, amb la finalitat de compensar els titulars d'aquest drets de reproducció, va establir, segons el seu criteri, una remuneració "equitativa i única".
Basant-se en una pretesa "idoneïtat per realitzar la reproducció", es ve exigint aquesta remuneració compensatòria sobre tot tipus de suports digitals, siguin d'àudio, vídeo o de dades, després de l'acord assolit entre l'associació empresarial ASIMELEC (Associació Multisectorial d'Empreses Espanyoles d'Electrònica i Comunicacions) i diverses entitats de gestió de drets d'autor (SGAE, EGEDA, VGAP, AISGE, etc.).
Va haver de ser el Tribunal de Justícia de la Unió Europea qui posés fi a aquesta maldestre situació. Arran de la Sentència C-0467-2008, es va declarar il·legal el cànon digital aplicat a l'Estat espanyol a empreses, professionals i Administracions Públiques. Posteriorment, una altra sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la C-521/11, ha obert la porta a que els particulars puguin no pagar el cànon si els suports de gravació són utilitzats amb finalitats privades.
Atès que les esmentades sentències declaren improcedent la recaptació de l'anomenat cànon digital i que l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans ha vingut pagant indegudament per aquests conceptes des d'almenys l'any 2003, el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple de la corporació l'adopció dels següents acords:
Primer.- Procedir a efectuar les gestions necessàries i revisar la comptabilitat d'aquesta corporació per a valorar el cànon digital pagat, sigui directament (desglossat) o bé sigui a través de factures que el porten incorporat (no desglossat).
Segon.- Procedir immediatament a requerir a les entitats de gestió que han estat cobrant indegudament aquest cànon des d'almenys l'any 2003 per tal que es donin per assabentades de la voluntat de reclamació de l'Ajuntament i en facin el respectiu rescabalament.
Tercer.- Donar ordre a tots els departaments i regidories, però sobretot a serveis econòmics i intervenció, de no pagar, a partir del moment del present acord, aquest cànon declarat il·legal per a empreses i entitats públiques; sigui directament (desglossat) o a través de factures que el porten incorporat (no desglossat).
Quart.- Enviar la moció a l'Associació de Comerciants de Palau-solità i Plegamans i entitats, establiments d'oci, etc. Que hagin pogut estar afectades per aquests cobraments indeguts per tal que coneguin els seus drets de reclamació. Aquesta reclamació es pot fer individualment o col·lectivament.