Aquesta fou una de les expressions més repetides per l'insigne periodista expert en Política internacional Martí Anglada, en la xerrada que va pronunciar dimecres passat dia 15 de gener al Teatre de la Vila davant prop de duescentes persones, en un acte organitzat conjuntament entre CiU, ERC i l'ANC de Palau-solità i Plegamans.
Coneixia a Martí Anglada per la seva darrera activitat professional com a corresponsal de TV3 a Alemanya i Europa central en general. El coneixia pel gran ressò obtingut per la seva darrera obra publicada: Quatre Vies per la Independència. Però, he de reconèixer que em va sorprendre gratament la seva gran lucidesa mental, la capacitat d'anàlisi, i encara més, la seva forma d'explicar i fer entendre a la gent el què i el com de la Política Internacional referida al comportament dels estats i els seus governs davant situacions de secessió i independència com l'acabada d'iniciar a Catalunya.
La manera d'exposar els arguments tant clarivident. El fer-nos veure com els estats, i per tant els seus governs, no es mouen per cap principi, sino només per interessos. El saber explicar que el millor que ens pot passar, avui per avui, és que les diferents cancelleries romanguin en silenci davant la nostra reivindicació sense cap pronunciament en contra. La fórmula relativa a les actituds, de vegades tant contradictòries d'un dia per l'altra, de determinats responsables i comissaris de la Unió Europea, que diuen blanc o negre en funció de qui és el seu oient, sabent què és el que aquest vol sentir, i pensant només amb la seva reelecció més o menys imminent. La claredat en exposar com es veu Espanya des de la inmensa majoria d'estats europeus i occidentals en generals: la seva nul·la actitud democràtica, la seva prepotència, xuleria..., com va qualificar el Tribunal Constitucional com "El Floruncul d'Europa". I tants i tants etcèteres que no acabaria d'explicar en aquestes línies, que ja prou que em critiqueu que m'allargo.
La conclusió però, és que ens trobem davant un procés imparable, que tots els estats europeus i occidentals estan molt atents al que fem i com ho fem, que tot depèn només de nosaltres, única i exclusivament de nosaltres; segons actuem, així actuaran els estats del nostre entorn. Que la qüestió nacional catalana ja es troba actualment a l'agenda de tots els governs del món, que, de moment, la resposta, importantísima de França i Alemanya, així com de la Gran Bretanya, és impecable dins dels paràmetres de les relacions internacionals, que no hem d'esperar res, ni bò ni dolent, d'Escòcia (que ha de fer el seu camí); que encara menys ens podem fixar en els bascos, ja que sempre, per una qüestió de defensa dels seus interessos econòmics, estaran en contra del nostre procés d'independència.... Però, també va reflexionar sobre el fet que, el món ens està mirant amb lupa. I situacions com les provocades aquest dijous passat, amb abstencions del tot injustificades des del seu punt de vista, fan molt mal al procés i la nostra imatge exterior. I és que, la imatge de, menys de dos terços del Parlament votant a favor de demanar el traspàs de la competència per a poder convocar referèndums, (sort n'hi va haver dels tres diputats socialistes que van dignificar el seu sentit de responsabilitat), pot fer trontollar la dels dos milions de persones donant-se la mà per la Diada, o la de l'acord per a la Consulta del passat dotze de desembre. És aquí quan va parlar dels Llepafils, i no només referit al procés actual, sino a d'altres situacions, com les dels qui, després d'anys i panys de lluites i treballs, ara pretenen impugnar el canal Segarra-Garrigues davant la possibilitat que algun dia això comporti poder trasbassar aigua a Barcelona; Patètic!
Situacions com aquestes són les que ara s'han d'evitar. Hem de treballar junts, tots, més, per la Independència. Després ja ens barallarem pel que calgui. Ara només compta això, i així és com s'ha fet en totes les independències surgides a Europa durant els darrers vint o trenta anys.
Per tant, toca seguir junts, amb la radicalitat democràtica per bandera. Toquen expressions d'unitat en tots els àmbits com la mostrada en l'organització de la mateixa xerrada, o, en la plantada de l'estelada a la rotonda d'entrada a Palau, on la gran majoria de les entitats del poble s'han sumat a l'acte previst pel proper diumenge dia 26 al matí.
N'estic segur que junts, ho aconseguirem!
 | This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active. |
