1) L'acció pública, sens dubte, ha generat alts nivells de redistribució de renda i ha garantit l'accés dels més desfavorits a moltes prestacions socials abans inaccessibles. Alhora, però, segueixen existint bosses de pobresa i d'exclusió a les quals no hi pot arribar per raons d'eficiència i de manca de recursos i, a més a més, d'una deficient gestió. L'objectiu és obtenir a través d'una política fiscal activa i unes prestacions econòmiques de serveis socials que es puguin reduir les desigualtats socials i duplicar la base de les classes mitges. Si l'Estat s'erigeix en el garant del benestar, és evident que cada vegada necessitarà majors dosis de recursos, fins al punt que un Estat desbocat resulta, per ell mateix, incompatible amb l'economia de mercat. Malgrat això, se segueixen exigint més i majors prestacions i recursos.
2) El nostre model no hauria de ser el de l'Estat del Benestar sinó el de
3) Cal continuar augmentant el topall d'ingressos de la prestació social de caràcter econòmic per a les vídues, així com complementar totes les pensions que no arribin a l'Índex de Renda de Suficiència i garantir-ne el 100% com a renda mínima de tota persona gran que visqui a Catalunya, superant les situacions injustes que s'han posat de manifest en els darrers anys.
4) En una visió de futur, convindria incrementar els ajuts de
5) Calen polítiques urgents de lluita contra la pobresa infantil.
 | This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active. |
