Teniu tota la raó si penseu en la poca originalitat del títol. Posats a ser poc original, també l'hauria pogut titular: "La Vaig Matar Perquè era Meva", "La fi del caga elàstics" o, "8 hores amb Duran"!
La qüestió és que ahir vaig assistir com a convidat al Consell Nacional que Unió va celebrar a l'hotel Porta Fira de l'Hospitalet de Llobregat. Era el Consell on caldria valorar la Consulta interna de diumenge passat 14 de juny, amb aquella pregunta que pretenia no ser entesa per ningú, més enllà de deixar clar que, parlar, podem parlar de tot, però el tema de la Independència, ni tocar-lo!
Com sabeu, i ja fa anys i panys que us en parlo, sóc del sector sobiranista, independentista, crític o com ni volgueu dir. Algú es pensava que hi tindriem alguna cosa a fer en aquell Consell. Però, després d'esmorzar un petit entrepà i un cafè amb llet al bar de l'hotel, a les 10 del matí vam entrar a la sala on es desenvoluparia l'acte. De seguida em vaig adonar, diguessin el que diguessin els que m'envoltaven, que no hi teniem res a fer. De seguida vaig detectar que tot el peix estava ja venut. Els aplaudiments que arrancaven les paraules d'Espadaler i companyia eren més sonores que les de qualsevol dels crítics.
El Consell va durar més de vuit hores, tot i que els meus dos acompanyants i jo vam decidir marxar, decebuts i, en un estat de xoc que encara dura, cap a les sis de la tarda; sense dinar, vam aguantar les més de vuitanta paraules demanades que, això sí, superaven les que havien demanat els del sector oficialista.
Va començar el punt dedicat a l'informe de gestió del Comitè de Govern presentat pel Ramon Espadaler. un discurs d'hora i mitja per dir quelcom que en menys de deu minuts es podia expressar sobradament. I, a partir d'aquí intervencions dels consellers en tots els sentits, més o menys abrandades, i totes aplaudides per uns o pels altres. La imatge era clarament la d'un partit trencat pel mig sense solució de continuïtat. I quina emoció, i com ens van saltar a tots les llàgrimes escoltant a en Joan Rigol adreçant-se per darrera vegada al Consell Nacional que ell mateix havia presidit durant més de vint anys acomiadant-se definitivament d'Unió. O sentint a la Núria de Gispert, o a la Rosa Maria Carrasco, al Toni Castellà, al Xavi Amador, etc, etc... S'ens van fer les sis de la tarda. La gent, i sobre tot els crítics, veient com avançava el Consell decidien anar marxant. A quarts de sis de la tarda, es procedeix a la votació de l'informe de gestió. Sí un informe on es valoraven els resultats de la Consulta interna afirmant que havia guanyat el Sí sense paliatius i que la pregunta era clara i concisa, es valoraven també els resultats de les eleccions municipals així com es criticava CDC pel famós ultimatum i haver-los obligat a sortir del Govern. Però, resulta que, arribats a la votació, també es votava si Unió s'havia de presentar sola a les eleccions del 27S. I, quan tanta gent ja havia marxat, el resultat fou el que fou: 70% contra el 30%. Després venien els punts dedicats a l'aprovació dels comptes, els pressupostos del partit i el torn obert de paraules. Ja ens era tot igual!
I em preguntareu: Ara què fareu tots aquells que d'una forma tant clara us heu manifestat a favor de la independència i us heu posicionat al costat del President?
Doncs, us podeu imaginar, que quedar-nos quiets no ho farem. En els propers dies, amb calma i amb el cap més fred, haurem de valorar la nova plataforma creada sota la denominació "Hereus UDC 1931" estudiar quines accions hem d'emprendre, actuar amb prudència però amb fermesa. Però, això sí, sempre lluitant per la independència de Catalunya sense embuts i posant-nos al costat del President perquè guanyi el Sí a la Independència el proper 27S. Si n'hi ha que, sota el paraigua de la moderació mal entesa, es volen presentar parlant de sobiranies sota sis o vint-i-cinc condicions, ells sabran el que fan i com dilueixen un partit amb més de vuitanta-tres anys d'història!
Com a bons demòcratacristians, hem de dir: que Déu ens ajudi!
El software de antivirus Avast ha analizado este correo electrónico en busca de virus. |