ha resistit amb prou força i dignitat tota la pressió mediàtica (i la que no
és mediàtica) a la que s'ha vist sotmesa en els darrers temps, al menys, pel
que es refereix a la part de Convergència Democràtica de Catalunya. Aquestes
han estat unes eleccions eminentment mediàtiques, i, si això hi sumem el
desgast propi d'un govern que s'ha vist en l'obligació d'haver de prendre
decissions difícils a conseqüència del menyspreu, l'expoli i els
incompliments constants de la llei que ha practicat el govern espanyol,
podem considerar que l'electorat ha valorat en bona mesura la situació
actual, i ha seguit apostant, ara sí, per unes forces coaligades nítidament
favorables a la independència de catalunya.
2. Que tot i la mínima diferència de vots existents entre ERC i DL, la
primera ha obtingut 9 diputats i la segona 8, el cert és que mai fins ara
s'havia aconseguit tanta representació en nombre d'escons clarament
favorables a la independència de Catalunya al parlament espanyol. Seran un
total de disset diputats que lluitaran, fent front comú, com junts estaran
al govern de Catalunya, per aconseguir el tant anhelat referèndum
d'autodeterminació, i si no és possible, pel camí iniciat d'acord amb la
Declaració de Ruptura aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 9 de
novembre.
3. Que a aquests disset escons independentistes, s'hi han d'afegir els dotze
obtinguts a Catalunya per En Comú Podem, qui junt amb els aconseguits a
nivell de tot l'estat espanyol, en sumaran un total de 87 escons favorables
al Dret a Decidir i a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a
Catalunya. Mai s'havia pogut visualitzar a nivell espanyol un gruix de
diputats tant important a favor del Dret a Decidir, i és per això que,
qualsevol pacte de governabilitat en el que poguessin incidir les forces
independentistes, hauria de passar inexcusablement per l'acord de celebració
del referèndum en qüestió.
4. Que el PP ha guanyat les eleccions a Espanya, però ha esdevingut
definitivament residual a Catalunya. I que l'aparició d'aquesta mena de
força amb prous semblances neofalangistes que s'ha anomenat Ciutadans, ha
perjudicat al PP, però encara més a la Dreta espanyola en general. Ni la
seva unió té prou força com per intentar formar un govern a Espanya. Per
tant, aquella inestabilitat que tant els ha fet somriure per sota el nas a
Catalunya, derivada de les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP, es
torna en contra de qui ara es trobarà en una disjuntiva molt pitjor, que
només es podria resoldre amb un pacte de govern, ara per ara impensable,
entre PP i PSOE.
5. Que a Catalunya, havent guanyat les eleccions espanyoles una nova força
com Podem, qui s'ha manifestat clarament favorable al Dret a Decidir dels
catalans i ha definit Catalunya com a una nació que ha de resoldre el seu
futur polític mitjançant un referèndum d'autodeterminació, també és cert que
han estat la suma de les dues forces decididament independentistes les que
han guanyat amb escreix els comicis d'ahir. En conseqüència al Congrés dels
Diputats seran 29 congressistes (cosa mai vista fins ara) els que lluitaran
per un referèndum d'autodeterminació per Catalunya.
6. Que en cap cas es pot fer anàlisis comparatius de cap tipus entre les
eleccions d'ahir i el plebiscit del 27 S. Allò van ser unes eleccions
encaminades només a saber si el poble de Catalunya volia o no la
independència, i el resultat va ser que SÍ. Ara han estat unes eleccions
espanyoles més que, si bé han de servir per refermar l'aposta pel procés
sobiranista de Catalunya, cadascú ho farà des dels seus plantejaments
partidistes. La no concurrència de la CUP a les eleccions del 20D ha fet que
el seu vot s'hagi repartit entre l'abstenció que preconitzava (tot i que
sembla que amb poc èxit), una altra part important ha anat a parar a Podem,
i la resta a les dues forces independentistes.
7. Que la fita històrica dels resultats electorals d'ahir, és la consecució
del trencament del bipartidisme a Espanya. Allò al que estem tant acostumats
Europa en general i Catalunya, és del tot inèdit a Espanya. Això d'haver de
pactar governs o governabilitats entre partits no ho han fet mai, més enllà
del famós Pacte del Magestic l'any 1996 entre aquell govern d'Aznar i la ja
inexistent CiU de Pujol. Per tant, caldrà veure com s'encarrila a Espanya
una cultura del pacte entre forces tant i tant distants.
8. Que pel que fa al nostre poble, em reitero en els mateixos comentaris
expressats en la primera de les reflexions pel que fa als resultats de
Democràcia i Llibertat. Veient com els ha anat a d'altres, que potser han
patit les conseqüències de determinats conflictes interns, crec que estem en
el bon camí. així, amb la renovació i regeneració política que suposa la
creació de Demòcrates de Catalunya, sumat als nous plantejaments o
refundació que necessàriament haurà de fer CDC, estarem en ben poc temps en
plenes condicions de tornar a ser la força ejemònica del país, i el pal de
paller al voltant del qual haurà de girar la reconstrucció nacional de
Catalunya com a nou estat independent d'Europa.
8. que cal felicitar a En Comú Podem per la seva victòria indiscutible també
a Palau-solità i Plegamans, qui de ben segur, també ha recollit el suport de
moltes persones favorables al Dret a Decidir i que a les eleccions
plebiscitàries del 27 de setembre, van votar decididament pel Sí a la
Independència. És probable però, que la crisi interna per la que travessa
Ganemos Palau, formació molt lligada a Podem, no hagi tingut repercussió a
nivell local, doncs encara no és públic el conflicte o disensió interna.
Potser si aquesta crisi hagués esclatat fa unes quantes setmanes, això també
hauria afectat en negatiu al suport expressat ahir a les urnes.
9. Que, tot i el frec a frec observat al llarg de tot el recompte, entre C's
i Democràcia i Llibertat, el cert és que C's han quedat en segon lloc i DL
en tercer a ben pocs vots. C's s'ha alimentat clarament de la pèrdua de
suport al PSC i també al PP. Per tant el que ha baixat PP i PSC és
exactament el que ha guanyat C's. Però, tot i que el nostre poble sempre ha
marcat molt bé la mitjana catalana, també és cert que les situacions
internes dels partits han provocat que alguns resultats siguin sensiblement
diferents al nostre poble respecte de la mitjana del país.
10. Que, com no podia ser d'una altra manera, Unió Democràtica de Catalunya,
UDC, ha desaparegut del mapa polític de catalunya. Ja no té representació al
Parlament català, però tampoc a l'espanyol. Només els queda un eurodiputat,
Francesc Gambús, que ho és, diguin el que diguin, perquè es va presentar
sota les sigles de CiU. És molt trist que una sola persona, En Josep Antoni
Duran i Lleida, s'hagi carregat un partit amb tanta història al darrere ell
solet. És trist que hagi destrossat el partit, i pitjor encara, el seu
ideari. La major part de la seva militància vam marxar fa uns mesos per
defensar els postulats que van portar a la fundació d'Unió al novembre de
1931. I aquí estem, Demòcrates de Catalunya, amb representació a totes les
administracions i institucions per defensar els postulats socialcristians i
humanistes, però també la independència de catalunya sense fisures!
ara cal treballar pel nostre poble i, ARA SÍ QUE ÉS L'HORA, per la
definitiva independència de Catalunya!
---
El software de antivirus Avast ha analizado este correo electrónico en busca de virus.
https://www.avast.com/antivirus
