Diada Nacional, la principal conclusió que s'en pot extreure és que, hi hagi
o no cansament, esgotament, indignació amb determinades forces o grups
polítics a qui els preocupa més el seu protagonisme que no pas l'objectiu
final, els mals entesos i tot el que es vulgui, que la convicció de voler
decidir lliurement el nostre futur com a país segueix creixent. Però també
que, es digui el que es digui, l'independentisme és majoritari a Catalunya.
I d'això que dic n'estic totalment convençut, ja que si a la banda anomenada
unionista hi hagués la mateixa força i convicció, no sé si hi haurien
concentracions com les que venim consolidant any rere any des de 2010, però
sí que es farien notar amb molta més contundència i presència a tot nivell.
I és que, quatre declaracions en mitjans de comunicació per part de
representants de formacions cada vegada més minoritàries a catalunya o
manifestacions en dies de rellevància hispànica que no superen les cinc mil
persones, amb autocars de mitja Espanya pagats per aconseguir notorietat, en
cap cas poden igualar una voluntat expressada de forma massiva i persistent
durant més de cinc anys seguits.
Com sabeu, jo no era ja massa partidari de la mobilització d'ahir. Perquè
sóc dels que penso que tot el que calia que fés la gent ja ho hem realitzat
amb escreix: mobilitzacions cada any, consulta del 9N i plebiscitàries del
27S de l'any passat. Tots plegats vam dotar-nos d'un Parlament amb un full
de ruta clar cap a la independència. Per tant, ara són ells, els setanta-dós
diputats independentistes, els onze que estan a favor del referèndum i
alguns d'ells de la independència, i la resta que no en volen saber res, qui
han de fer la feina. Ells són els que han d'aprovar el marc jurídic i
normatiu del nou país per tal que, al final, que vol dir d'aquí a un any com
a molt, anem a votar, o bé la ratificació de la independència ja declarada,
o un Parlament constituent, o, per què no, les dues coses a l'hora.
Estàvem tots cansats. Tots haviem dit alguna vegada que ja no hi tornariem
més. Però ahir, de nou, i potser perquè no diguin el que diran passi el que
passi, vam tornar a sortir al carrer, amb la mateixa convicció i força de
sempre, amb la mateixa calor, amb els mateixos amics i companys..., per
tornar a recordar al món que seguim aquí, que no ens cansem i que no pararem
fins aconseguir l'objectiu de la independència!
Efectivament, ho hem tornat a fer!
---
El software de antivirus Avast ha analizado este correo electrónico en busca de virus.
https://www.avast.com/antivirus
