Parlem de Pobresa. No cal que ens centrem només, en l'anomenada Pobresa Energètica, com si d'una moda es tractés. Tampoc és que de pobreses n'hi hagi de molts tipus, al menys pel que respecta a les circumpstàncies econòmiques de persones i famílies. La pobresa és no disposar d'uns ingressos mínims per a la pròpia manutenció, alimentació, vestit, educació, pagament dels serveis bàsics d'aigua, llum, gas..., però, en els temps que correm, també és pobresa no poder tenir un telèfon mòbil per comunicar-se, Internet o televisió. Altra qüestió seria (i d'això no en parlaré pas) la pobresa moral, ètica, política o intelectual, que d'aquesta cada cop n'observem més, i aquesta mateixa setmana, amb les reaccions a la dona morta a Reus, n'hem tingut uns bons exemples.
Quan dic que, des de l'àrea bàsica de Serveis Socials del nostre poble, s'atén a uns tres mil cinc-cents usuaris, no vol dir que tots pateixin un elevat grau de pobresa. Però sí que la majoria són atesos per situacions o circumpstàncies que tenen molt del que significa no poder fer front a les necessitats vitals per a la vida diària i per poder gaudir d'una qualitat de vida raonable. I és aquí quan hem de recalcar que del que estem parlant és de DRETS. Sí, Drets de les persones a viure amb dignitat. I que, el que ens cal, cada vegada més, és fugir de les polítiques assistencials que, en definitiva, vol dir fer caritat. Sino que, al que realment ens referim, és a que tothom té dret a tenir una vida digna i a exercir els seus drets bàsics en un pla d'igualtat amb la resta de la societat que l'envolta i a la que pertany.
Quan, a totes les campanyes electorals, sentim als candidats dir allò que: "El primer són les persones..., que cal fer polítiques per a les persones...", és d'això del que estem parlant. I és en situacions com les de l'àvia de Reus, o la de famílies apunt de patir un llençament com a conseqüència d'una execució hipotecària, quan hem d'estar al seu costat per, al menys intentar entre tots, que aquelles persones superin l'adversitat amb la dignitat que tots ens mereixem.
El nostre Ajuntament destina prop de set-cents mil euros l'any a polítiques socials, i això sense tenir en compte els diners que ens arriben (per sort cada any una mica més ) de la Diputació de Barcelona, la Generalitat i en gran mesura del Consell Comarcal que, com sabeu, es nodreix de les transferències que li fa la pròpia Generalitat de Catalunya. I a tot plegat, cal també valorar i molt, la feinada que fan entitats com Caritas Parroquial, Creu roja o la PAH de Palau amb les seves més que imprescindibles intervencions i col·laboracions i el grapat de voluntaris que fan que tot plegat funcioni.
El que vull dir, és que de Pobresa sempre n'hi ha hagut..., i que potser sí que amb els anys de crisi aquesta s'ha aguditzat per a moltes famílies. Però, la sort de tot plegat, és que hi ha una consciència social molt més arrelada que fa que, davant qualsevol situació de tall de suministre, desatenció escolar o alimentària, desnonament, etc, la societat es revolti i lluiti fins aconseguir que les persones que ho pateixen siguin degudament ateses i reestablertes en el seu estatuquo anterior, si és possible.
Com a molt lamentables cal qualificar les paraules del representant de Gas Natural davant la situació donada a Reus, dient allò que: "Com que no hi ha reglament, la llei no es pot aplicar". Mentida! La llei, un cop en vigor, és aplicable i executiva. altra cosa (i no cal que ens fem trampes al solitari) és que, el braç armat del Govern espanyol, sota la denominació del tot enganyosa, de Tribunal Constitucional, suspengui una llei que estableix amb total claredat, com també es fa a l'inmensa majoria de països europeus a excepció d'Espanya, com cal afrontar aquestes situacions de pobresa i així garantir els drets bàsics dels ciutadans. I és que, m'ha recordat allò d'aquell primer ministre espanyol d'antuvi, que va dir àl Congrés dels Diputats, la cèlebre frase de: "Vostès facin les lleis, que jo ja m'encarrego dels reglaments". Denota com era (i encara és Espanya) pel que fa a cultura i mentalitat política, i sobren les paraules.
Sembla que hi ha qui encara no s'ha adonat que la societat està fent grans passos cap a una altra i nova dimensió política. Sembla que, amb això del Procés, no es vulgui que els pobres catalans tinguin majors prestacions o cobertures que els súbdits espanyols. Per què, si no per coses com aquestes, es pensen que volem la independència?
Nosaltres, des de l'Ajuntament, seguirem volent estar al costat de les persones i ajudar-les en tot el que ens sigui possible. seguirem destinant més de 60 000 euros l'any a pagar despeses de suministre a persones i famílies que no hi poden fer front. Però támbé abonant prop de dues-centes beques menjadors per a nenes i nens de les nostres escoles, pagant llibres, material escolar, activitats esportives i extraescolars quan siguin necessàries, transport, ajudant al lloguer, a l'allotjament, a l'alimentació a l'ajuda psicològica, a les adaptacions tecnològiques, a l'assistència domiciliària, a la teleassistència.... i a un llarg etcètera que, molt probablement, no acabarà de cobrir totes les necessitats més perentòries, però segur que cada cop ens hi acostarem més.
I serà entre tots que ho aconseguirem. Sense atacs absurds per estratègies polítiques de vol gallinaci. Tots junts lluitant pels drets bàsics i fonamentals per a les persones.
I, sobretot, deixem de parlar de Pobresa Energètica. Perquè de Pobresa només n'hi ha una. I és per aquí per on cal que centrem els nostres esforços!
 | El software de antivirus Avast ha analizado este correo electrónico en busca de virus. |
