Doncs, que de catalans n'hi ha a tot arreu i per a tot. Bé que ho sabem, quan viatgem, sigui on sigui, sempre ens trobarem algun català o catalana. I no sé si, al final, quan siguem un estat independent, es complirà allò que va dir en Francesc Pujols: "Arribarà un dia que els catalans, quan anem pel món, ho tindrem tot pagat!".
Com veieu, no sé ni com posar-m'hi per fer alguna reflexió sobre el "nou" govern d'Espanya! I és que, per començar, ja no en té res de nou. Tot és vell: les formes, les persones, el tarannà, la cantarella, la manca d'escrúpols, ja no contra Catalunya, que això ja ens ho sabem, sino contra un poble, l'espanyol, que, malgrat rebre garrotades per totes bandes, assistir impertèrrit als casos de corrupció que de forma descarnada apareixen dia rere dia a les televisions de casa seva, i que tot i això, segueix entestat en fer que els segueixi governant qui cada cop retalla més els seus drets, les seves prestacions i la seva qualitat de vida com a ciutadans. Però, és clar, hi ha un enemic que cal combatre amb totes les forces. Aquest enemic per ells es diu Catalunya, i això preval davant de qualsevol "ximpleria" de dret social o justícia social. I és per això, que, davant el "desafío catalán" tot és justificable. si cal que els del partit del "Cambio" del 82 s'autodestrueixin o suïcidin políticament per acabar amb les pretensions catalanes, doncs, es fa. Si els qui van crear-se sota criteris neofalangistes amb aspiracions a ocupar el lloc del PP atacant la llengua, la cultura i les institucions catalanes, també es dilueixin fent pactes amb qui sigui, doncs, endavant. La qüestió és acabar amb l'animalada aquesta que els ha agafat als catalans. I què passa? Doncs que a Espanya, queda només una formació, ara en creixement, com a única defensora de la Democràcia. I dic Democràcia perquè votar vol dir això. I els catalans, independentistes o no, només volem votar! Encara que, de cop i volta, sentim ara algun polític acabat de defenestrar, defensant això del vot.... Però, ara ja ha fet tard!
El cas és que, vist el que està passant, sí que una gran majoria de catalans ja hem desconectat mentalment d'Espanya. Però cal que deixem d'una vegada de mirar cap al centre de la península ibèrica. I cal que comencem, d'una vegada, a aplicar-nos a nosaltres mateixos allò de l'Autocentrament. Ja sabem el que hi ha allà. Mani qui mani, actuarà sempre de la mateixa manera. Nosaltres hem de seguir. No podem estar tot el dia lamentant-nos del que ja sabem: Que si tribunals, que si sentències, que si recursos, Tribunal Constitucional, etc. Tot això ja ho coneixem, i nosaltres hem de seguir a la nostra. Si no estem pendents pas del que diu i fa el Govern francès, amb un català com a Primer Ministre, tampoc ens importa ja el que digui o faci un govern espanyol, amb una ministra catalana ocupant un ministeri buit de contingut i competències.
Reclamo deixar de mirar d'una vegada cap al centre d'una pell de brau, ni que sigui perquè els toros els hem prohibit a Catalunya i fa mal d'ulls. Hem de seguir a la nostra. entomant el que calgui, mantenint-nos ferms, desobeïnt injustícies, denunciant amb naturalitat els embits de l'Espanya furibunda..., i assimilant que caldran molts sacrificis personals per aconseguir la independència. Sabiem des del primer moment que això no seria gens fàcil, i cal tota la fermesa i serenitat necessària.
Ho tenim a tocar. serà un any, només un, però de molta paciència i capacitat de resistència. Si volem, podem... i només és a les nostres mans!
 | El software de antivirus Avast ha analizado este correo electrónico en busca de virus. |
