No sé pas d'on ve aquesta expressió a la que em refereixo en el títol d'aquest apunt. Però, des de la calma que m'envolta en la meva retirada "espiritual" empordanenca habitual quan puc disposar d'alguns dies de desconexió, com ho són els darrers quatre d'aquesta setmana, em ve de gust reflexionar sobre l'acumulació de festes en una de sola, i que ningú faci res per acabar amb tanta disbauxa i manca de tota coherència.
Més enllà del ridícul que hem fet tots plegats amb el tema del Dia de la Constitución Española..., sobre si calia treballar, si els càrrecs electes sí però els funcionaris no, si alguns aprofitàven per fer-se una foto i fer veure que treballàven, altres per voler fer veure que havien intentat anar a treballar però que algú no els deixava, etc..., dic que, més enllà d'aquest ridícul col·lectiu, en el que sí cal aturar-se a reflexionar és sobre el sentit que, en una sola setmana, sigui festiu el dimarts i el dijous, i laborables el dilluns, dimecres i divendres. És evident que, es faci el que es faci, és una setmana nefasta per a l'Economia, per a les famílies i per al país en general. Per si fos poc, només calia afegir-hi que, o bé el dilluns o bé el divendres, van ser els centres escolars qui, en funció del municipi o del que hagués decidit en el seu dia el Consell Escolar corresponent, s'afegia al "jolgorio" popular, amb un altre dia, que no essent festiu, sí que comporta que els nostres joves no vagin a l'escola.
Un tal Mariano Rajoy, va prometre, no fa pas tant, en les diverses campanyes electorals que han suposat la pràctica eliminació del PSOE del panorama polític espanyol, (del català ja feia dies que se n'havia perdut la pista), que els festius intersetmanals es traslladarien al dia més enganxat al cap de setmana, per així evitar majors perjudicis a les empreses, famílies, escoles i al funcionament en general del país. Però, com sempre, res de res d'aquelles promeses. I, també com sempre, acaba essent la societat civil qui s'organitza fent allò que els resulta més pràctic.
tinc multitud de notícies sobre grans empreses en les que sindicats i patronals s'han posat d'acord en treballar el dia 6 de desembre (i no pas per qüestions polítiques o ideològiques) traslladant aquell dia festiu al divendres 9. Així, al menys, les festes es concentren de dijous a diumenge i l'activitat econòmica es podia mantenir amb normalitat de dilluns a dimecres.
Però, com també està passant amb l'anomenada Reforma Horària, de la que tots ens n'omplim la boca però que ningú practiquem, tampoc en l'adequada organització dels festius hi ha qui es decideixi a posar-hi ordre.
Mireu sino, avui amb un partit del barça a les 13 hores, que vol dir, que ens envien a dinar a les 15 hores. O partits a les 22 hores, etc. Aquestes coses i moltíssimes altres fan que, parlem i parlem però ningú acaba imposant (sí imposant) algun tipus d'organització per acabar amb tanta incoherència i contradicció.
Sembla que el Parlament de Catalunya està acabant d'ultimar una llei sobre la Reforma Horària. Jo aprofitaria també per regular amb prou claredat tot el que es refereix als dies festius intersetmanals. Si no, més val que callem i anem practicant la bogeria que significa intentar treballar amb certa normalitat en setmanes com aquestes que demà s'acaben. I si els governs no s'hi posen, fem com treballadors i empreses i organitzem-nos nosaltres. Al cap i a la fi, és el que millor funciona.
Tot això, és clar, sense extranyes instruccions polítiques als càrrecs electes perquè facin veure que treballen un dia de la Constitució. Com us deia en l'anterior post, ser voluntari d'un partit significa prestar-se a un projecte. Però no a obeir instruccions que, en molts casos, només cerquen treures del damunt certs complexos. Fer veure que treballem el dia de la Constitució no ens fa ni més ni menys independentistes!
 | El software de antivirus Avast ha analizado este correo electrónico en busca de virus. |
