Sabeu què és un Lluert? Sabeu què és fer el Lluert? Sabeu en què consistei l'acció de lluertejar?
Probablement, del concepte sobre el que jo us parlaré de la idea de lluert, no té pas res a veure amb el que trobareu en les vostres recerques a googles, diccionaris i wikipèdies. I és que, si no teniu res més a fer que buscar el significat de lluert, us trobareu que es tracta d'un rèptil, el nom d'una empresa de serveis informàtics, una casa d'allotjament rural i tot el que volgueu, excepte del significat figurat al que em referiré.
A l'època universitària, sí aquella en la que gairebé tot val (dins d'un cert ordre, és clar) i en la que, per exemple, podiem arribar a classificar a les persones, segons si conduïen un For Fiesta, portàven sandàlies o paraigües, a la colla amb la que em relacionava, distingiem també als que, rondàven per segons quins ambients, desconeixent exactament què hi feien, o a aquells que feien més nosa que servei en qualsevol iniciativa o activitat, o als qui mantenien la seva presència en qualsevol event, només amb una certa intenció de manifleria, els qualificàvem com a Lluerts. Així, en aquest calificatiu, et podries trobar a qui només venia per fer el lluert, o, quan desconeixiem la raó de l'extranya presència d'algu, deiem allò de: qui és aquell lluert? O si preteniem saber què s'hi feian en un determinat lloc o activitat, el que decidiem era: anar-hi a lluertejar una mica.
No sé si he aconseguit explicar exactament el significat o sentit d'un mot que, si algun expert en lingüística em llegeix, en aquest moments, deu estar proferint els insults més execrables contra la meva persona.
Tot aquest rotllo, només és per explicar la paraula o concepte que m'ha vingut al cap davant tota la pressió existent als electes perquè treballin el dia de la Constitució espanyola del 6 de desembre. Em sembla una sobirana bestiesa la decisió relativa a que els càrrecs electes treballin. Potser dient això, algu considerarà que té al seu davant la gran oportunitat de considerar-me poc independentista, i tot allò que passa entre aquells que es consideren com els autèntics i veritables independentistes i els que hi han arribat més tard, ja sigui per interès o per raons economicistes, o pel que sigui. Però, per a qui, com jo, ja passejàvem l'estelada, sí, aquella feta a mà que encara llueixo ara, a la primera meitat dels anys vuitanta, poc em pot afectar tot plegat.
Veure titulars com: "Els ajuntaments de la CUP, treballaran el dia 6 de desembre", o, "El PDECAT donarà llibertat als seus alcaldes i regidors per treballar el 6D", o d'altres de similars, em preocupa d'una forma considerable.
A aquestes alçades del ja mal anomenat Procés, no podem perdre el temps en bestieses com aquesta. A algú se li escapa que els càrrecs electes, al menys els que estem a govern, treballem els 365 dies de l'any? Ahir dissabte vaig assistir com a regidor a un parell de reunions. Aquest matí he hagut de fer diverses trucades per raó del càrrec i asistir a un acte. Són molts els diumenges i festius portant a terme activitats pròpies del càrrec.... I ara, perquè és el dia de la Constitució dels espanyols, hem de dir i fer veure que treballem, com si els altres dies no ho féssim.
Aquesta Constitució només té un problema d'interpretació. Com deia un profesor de Dret Constitucional que vaig tenir a segon curs de Dret, que responia a Professor Monreal, definia la carta magna espanyola com a llei eminentment semàntica. I és que, el problema en cap cas és de la Constitució sino del govern, els partits, els polítics i els tribunals espanyols, que li donen una determinada interpretació. Que és que la CE no parla de Nacionalitats i regions per diferenciar-nos a uns dels altres? Que és que no estableix com a font principal d'interpretació la Declaració universal dels Drets Humans, on es considera com a dret humà fonamental el Dret a decidir dels pobles i les nacions? Que és que no hi ha un article com el 150.2 que pot arribar a emparar el traspàs de tantes competències que podria arribar a establir-se la independència "de facto" o al menys, la possibilitat de celebrar un Referèndum?
Doncs, crec que toca que no ens deixem enredar. I aquest dia 6, treballaré, o no, en funció de les necessitats del càrrec. I no ho faré o ho deixaré de fer, perquè alguns il·luminats (això sí, amb molt bona fe) em diguin que, com que és el dia de la Constitució espanyola, cal que em planti a l'Ajuntament darrere d'un taulell, atenent a qui es digni a venir per respondre les seves consultes. I és que, tots sabeu que sempre estic a disposició de tothom, intentant donar resposta i solució al que s'em plantegi. I això, sigui el dia de la Constitució, diumenge, Sant Joan o en plenes vacances. Això sí: el Dia de la Hispanidad el considero absolutament detestable i, evidentment, no tinc res a celebrar. El dia 6, tot i que el poble de Catalunya va votar massivament a favor d'una constitució que se li ha fet donar interpretacions del tot contràries als nostres interessos com a Nació, tampoc tenim res a celebrar, però per l'us que des d'Espanya se n'ha fet. No per cap altra cosa.
Quan vaig formar part del grup fundacional del nou partit Demòcrates de Catalunya, em va agradar la idea de no tenir militants sino voluntaris. I és que, com a Voluntari, et prestes a un projecte. En aquest cas, al de la Independència del meu país fins al final i amb totes les conseqüències, al projecte de les persones com a finalitat última i prioritària de l'acció política... Però, sisplau, deixem-nos de més bestieses com la de fer veure que treballem el dia 6, sobretot si ja ho fem sempre i durant tot l'any.
És l'hora d'anar per feina, de deixar-nos de romanços, d'aprovar els pressupostos que ens portin al referèndum per la independència, d'aprovar totes les lleis de desconexió d'Espanya, i un llarg etcètera. Però, sisplau, deixem d'una vegada de FER EL LLUERT!
 | This email has been checked for viruses by Avast antivirus software. |
