De vegades hi ha coses que les entenc, en ocasions faig veure que les entenc i, hi ha ocasions en que no he arribat a entendre ni el què ni el com del que passa.
Ahir, va tenir lloc un Ple municipal (pel desembre no s'en celebra cap d'ordinari) per tal de resoldre les "suposades" al·legacions formulades, dins del termini d'exposició pública, als pressupostos municipals pel 2017 aprovats en el ple del passat novembre. I jo que, com a Cap de l'Oposició durant el passat mandat, sé perfectament què vol dir formular al·legacions tant als pressupostos com a les ordenances fiscals, perquè n'haviem presentat, i de forma més que justificada en diverses ocasions, vaig adonar-me que no cal aprofundir massa en l'estudi d'uns pressupostos per presentar-hi al·legacions. I és que, formular al·legacions significa estudiar bé el pressupost, expressar amb claredat quins són els extrems que considerem cal modificar, en quin sentit cal fer-ho i, sobretot, la fonamentació o raó per la qual creiem convenient la modificació proposada.
Però ahir, ens trobem davant d'una sessió plenària en la que, com a únic punt de l'ordre del dia, es proposa l'aprovació definitiva dels pressupostos municipals per al 2017 prèvia desestimació de l'al·legació formulada pel Comitè d'Empresa i pels delegats de personal de l'Ajuntament.
Quan em disposo a analitzar les al·legacions en qüestió, em trobo amb una instància presentada, això sí, dins del termini d'exposició pública dels Pressupostos, subscrita pel referit comitè i delegats de personal, on deia només que, donat que encara no s'han tancat les negociacions per tal de signar definitivament el conveni col·lectiu amb els treballadors i funcionaris municipals, doncs que encara no fos aprovat el Pressupost municipal. I jo que em pregunto: On és l'al·legació al pressupost?
vagi per davant el meu més absolut respecte pel Comitè d'Empresa i pels Delegats del personal funcionari de l'Ajuntament. Ells, amb tota la legitimitat i dret lluiten per aconseguir les fites que s'han marcat i que consideren més adequades pel desenvolupament dels seus llocs de treball. Dit això, entenc perfectament el que demanen: Que es mantingui la negociació oberta (cosa que entenc que s'està fent) i que no es tanqui la porta a l'assoliment d'un acord en relació al conveni col·lectiu del personal laboral i un pacte de les condicions de treball del personal funcionari. El que segur no és aquella instància, és cap al·legació al pressupost.
Que aquesta petició de mantenir la negociació col·lectiva, sigui aprofitada per segons quins grups de l'oposició per atacar al govern, em pot semblar legítima, però tinguem clar què és el que tenim al davant: una instància sense més..., però cap al·legació als pressupostos.
si dic que no és cap al·legació, és perquè, sota cap concepte pot ser considerada com a tal. I ni és cert que hi ha unes lleis orgàniques per damunt d'altres, com vol fer veure la regidora marcuello, parlant d'una més que inventada gerarquia normativa entre la llei d'Hisendes Locals, l'Estatut Bàsic de l'empleat Públic, EBEP i la llei de pressupostos de l'estat; ni tampoc és cert que l'article 37 de l'EBEP imposi unes obligacions als ajuntaments, quan només es refereix a les negociacions a nivell estatal.
Per tant, havent-se complert amb escreix amb el que imposa la legislació per a l'aprovació d'uns pressupostos municipals, no hi ha cap raó, ni jurídica ni fàctica que pugui aconsellar l'estimació d'aquesta no al·legació.
Amb tot, cal dir, respecte del més que esperat per a tothom acord amb els representants de treballadors i funcionaris, que no podem distreure l'atenció sobre quina és la principal causa de la manca d'acord al respecte. No és cap altra, que la legislació limitadora del principi d'autonomia municipal imposada pel govern d'espanya. Ni els treballadors i funcionaris poden aconseguir les seves pretensions, ni l'Ajuntament pot accedir al que demanen, no pas per manca de voluntat política, sino per expressa prohibició d'una legislació restrictiva en aquest i tants altres aspectes. Si no es pot incrementar la massa salarial sota cap concepte, si no es poden substituir baixes laborals, si ni tant sols es poden cobrir places de treballadors traspassats, si no es pot destinar gran cosa a inversions, si no ens podem endeutar (encara que només gaudim d'un 23% d'endeutament) i tantes i tantes altres coses, no és per cap altra raó que no sigui la burda i injustificada legislació d'un govern, l'espanyol, que per inepte, fa pagar la seva més que absoluta incompetència a les administracions que sí sabem organitzar-nos i funcionar d'una manera neta i transparent!
Aprovar definitivament el pressupost, entre altres coses, vol dir que ja estarà en vigor el proper dia 1 de gener. I quan deia que hi ha coses que, de vegades faig veure que les entenc, em referia al ple d'ahir. Un ple innecessari per resoldre una no al·legació, però que els tècnics municipals van considerar més aconsellable celebrar el ple que no pas arriscar-nos a una futura impugnació per haver interpretat que no s'havia resolt l'al·legació formulada. Això sí, la celebració del ple d'ahir ha suposat una despesa per a les arques municipals d'aproximadament sis mil euros!
 | El software de antivirus Avast ha analizado este correo electrónico en busca de virus. |
