Com tantes vegades m'haureu sentit dir, els principis que he volgut que serveixin de guia en la meva activitat política, són: la Humilitat, la Generositat, la Valentia i finalment, la Persistència. Aquests són elements que voldria que definíssin la meva actitud davant, no ja la Política, que també, sino davant la vida en general. Però, si del que es tracta és de definir el meu ideari, ideologia, pensament, posicionament o, digueu-ne com volgueu, aleshores la cosa es concreta en tres valors fonamentals, i l'ordre no implica res: El servei a les Persones, la Independència de Catalunya i l'estimació al meu Poble, Palau-solità i Plegamans.
Dit això, que en cap cas cerca cap lluïment retòric, sino que només pretén descriure una realitat, hi ha un seguit de factors que em fan entrar en una mena d'incomoditat difícil d'explicar, i més en moments d'una tant ràpida transformació com els que ens ha tocat viure. I és que, si analitzem l'evolució del país i la seva realitat política durant els darrers anys, observarem com, no tot és tant senzill i que, el futur cada vegada resulta més complex d'afrontar, a la vista de les incerteses que cada dia que passa assalten la realitat a tots els efectes.
Anant a un terreny més concret i mirant l'evolució del país des de l'inici d'aquesta, ja fracassada Democràcia espanyola, veurem com a Catalunya hi ha hagut una força política dominant. Convergència i Unió van conformar una força imparable que, agradi o no, va reflectir la realitat de la nostra societat, governant la Generalitat durant més de 23 anys i recuperant-la al 2012 fins a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre de 2015. Durant molts d'aquests anys, i concretament des de novembre de 1992, vaig militar a Unió Democràtica de Catalunya, UDC que, diguin el que diguin alguns, i malgrat que en Duran i Lleida es va encarregar de destruir quan s'en va adonar que el seu projecte no responia a les seves espectatives personals, era un partit nascut a la República i amb una clara i decidida vocació independentista quan, en els estatuts de cap altra formació figurava allò de "l'assoliment de la llibertat plena per a Catalunya" que no sé interpretar de cap altra manera que no sigui l'assoliment de la independència.
Des d'aleshores he treballat tant com he pogut pels tres objectius que us he comentat, pel que fa a l'ideari polític, és a dir, el servei a les persones, la independència del meu país i l'estimació al meu poble.
Han estat molts els anys de treballar junts (i parlo del meu poble) la gent de CDC i la d'Unió. Com a tot col·lectiu de tres persones o més, resulta inevitable que hi hagi discrepàncies o petits conflictes de caire personal. Però, sempre s'ha donat una unitat d'actuació, d'interessos i d'objectius a assolir. S'ha treballat en una sola direcció, deixant els petits matisos ideològics, conseqüència de l'existència o coexistència de dos partits, per a la discussió interna de cada formació, evitant sempre que aquest fet comportés cap fricció destacable. I és evident que, des de l'any 2008 ençà, les diferències de plantejament sovintejaven, però sobretot a causa de les invectives d'en Duran i Lleida que, a qui més incomodàven era als propis militants d'UDC, veient-se permanentment abocats a haver de justificar la seva pertinença a un partit del que el seu líder no parava de posar-los de forma permanent entre l'espasa i la paret. I és per això que, entre altres qüestions, la confiança acumulada al llarg dels anys, va fer que a principis de 2015 la militància tant de Convergència com d'Unió al nostre poble, va decidir pràcticament per unanimitat que jo, (un militant d'Unió) esdevingués Cap de llista per Convergència i Unió a les eleccions municipals del mes de maig d'aquell any. Aquest extrem, encara que per alguns no ho sembli, és d'una importància extraordinària, i més en un moment de màxima tensió entre ambdues formacions de l'encara Federació. En aquell moment, tots vam tenir clar que calia renovar, regenerar, reformular un projecte per al nostre poble. I és per això, que vam començar amb un grup renovat de persones, prescindint d'algunes de qui em va saber molt greu deixar de banda, per tal d'iniciar un projecte engrescador i de futur que, tots sabiem que caldria una gran persistència per anar consolidant en el temps. Tant és així, que prioritzavem les persones. No ens interessava ni voliem saber-ne res de si simpatitzaven amb aquest o aquell partit o si estaven disposats a tenir un determinat carnet de partit. Convergència i Unió volia consolidar un projecte de persones del poble i per al poble que, d'acord amb aquelles premises d'estimació a Palau-solità i Plegamans, la independència de Catalunya i el servei a les persones, conformés un equip sòlid i de futur pel poble i que, algun dia estés en disposició de governar-lo amb totes les conseqüències.
Més enllà dels resultats obtinguts, que ja hem anat analitzant en múltiples ocasions i fòrums, aquesta és una realitat que m'agradaria es mantingués de cara al futur immediat.
Com sabeu, a mitjans de 2015 més de dos mil militants d'UDC marxen del partit per fundar una nova formació denominada Demòcrates de Catalunya, on m'hi compto com a fundador, ni que sigui per l'independentisme que Unió havia refusat definitivament en una consulta, amb resultat molt ajustat, celebrada al mes de juny d'aquell any. Després, no sé si com a conseqüència del cas Pujol, de determinats assumptes de corrupció, o el que sigui, l'antiga Convergència va optar per fundar un nou partit amb una denominació que va portar una gran controvèrsia entre Demòcrates de Catalunya i el nou partit, Partit Demòcrata Català, o Europeu i Català. El cert és que, vaig observant com els antics socis, els que ens vam acompanyar durant dècades, de cop i volta sembla que s'ens els fa aparèixer com una mena d'eix del mal amb qui cal mantenir la major distància possible. I per evidenciar-ho, sembla que la fórmula escollida és un acostament a l'altra força independentista, també fundada l'any 1931, ERC, per començar a actuar-hi públicament en determinats fronts, o inclús assistint a esdeveniments en els que s'exclou al nou PDECAT sense més.
I és aquí on, si no hi havia ja situacions que m'incomodaven, posen encara més de manifest que, la cerca de la unitat d'acció no hauria d'excloure a ningú. El President Mas sempre el tindré com a referent, com també ho és actualment el President Puigdemont. Com ho són la Joana Ortega, encara d'Unió, la Consellera Rigau..., o perquè no, també en Jordi Turull i tants altres amb qui sempre hem compartit plantejaments i projectes en comú. La mateixa admiració que professo per l'Antoni Castellà, la Núria de Gispert, en Joan Rigol i tants altres.
Sembla que, quan ens trobem en plena fase de preparació del referèndum per la Independència, ja estem pensant en no sé quines eleccions on hi haurem de concórrer sols o acompanyats de qui sigui sempre que no siguin els antics convergents.
Doncs, no m'agrada. Em produeix una clara incomoditat política. coincideixo amb les propostes polítiques de Demòcrates, però voldria actuar conjuntament amb la bona gent del PDECAT i, per què no, amb la gent d'ERC. Perquè quan hi ha un objectiu clar, el millor és la unitat. I quan sento al bon amic Josep Maria Vila d'Abadal dir que, en unes properes eleccions ens hi presentarem sols o amb ERC, també em produeix incomoditat. Perquè no tinc absolutament res en contra, i menys a nivell de Palau-solità i Plegamans, dels associats del nou PDECAT. Perquè és amb ells que seguim treballant el projecte en el seu dia iniciat, i és amb ells i amb tota aquella gent que vam començar a incorporar, procedent d'entitats i de la societat civil palauenca i plegamanina, que hem de seguir conformant el projecte de futur.
Ja sembla que senti als que diran allò de: "Jo ja ho sabia..., aquest era un convergent camuflat..." m'és igual. Jo em sento ideològicament còmode a Demòcrates però incòmode amb determinats plantejaments. I, com que ens trobem a Palau-solità i Plegamans, i el que ens cal és seguir consolidant aquell projecte iniciat l'any 2015, em resulten indiferents els carnets i les adscripcions polítiques, incluïda la meva. El servei a les persones el seguirem prestant des de les nostres actuals responsabilitats a l'Ajuntament. Per la independència de Catalunya hi seguirem lluitant amb la mateixa intensitat de sempre. I l'estimació al poble la demostrarem oblidant-nos de picabaralles de partit i persistint en aquell projecte renovat del 2015, independentment de la nostra denominació. Això sí, amb humilitat, generositat, valentia i persistència!
 | This email has been checked for viruses by Avast antivirus software. |
