Realment, hi ha dies que preferiries deixar-ho estar. Que et trobes incòmode, davant situacions desagradables, sense sentit, amb formes que només persegueixen un mal entès rèdit polític, però que acaba perjudicant-nos a tots: a les persones, als representants polítics, a l'Ajuntament i a la imatge del poble. Però, ja sabeu que no m'agrada fer comentaris en calent de les coses. Em refereixo a la moció d'ERC demanant que es posi el nom d'en Ramon Folch i Camarassa a la futura Biblioteca municipal; una iniciativa que l'anterior Regidor, Jordi Pujol, tenia formalment damunt la taula via sol·licitud oficial formulada per l'amic Josep Maria Serravinyals arumí el dia 6 de juliol de 2016, que vaig fer que s'incorporés a l'acta de la sessió. Aquest ha de ser l'objectiu i no entenem que, al final, no sigui aquest el resultat. La Biblioteca ha de portar el nom de l'il·lustre plegamaní Ramon Folch i Camarassa, per tot el que ha comportat pel nostre poble, per la seva enorme valua personal, literària en les seves diverses facetes, i en tants i tants àmbits en els que ha destacat i que el poble ha de reconèixer adequadament i en la major de les seves expressions, no només posant el seu nom a la Biblioteca, sino que, en aplicació del reglament d'honors i distincions de l'Ajuntament, cal treballar amb ple consens per atorgar a tant il·lustre personalitat tots els reconeixements possibles, com el de Fill predilecte a títol pòstum imposant-li en la mateixa categoria la medalla d'honor més alta que es contempli en el reglament, organitzant els actes que calgui, reservant un espai per a la seva producció bibliogràfica i també com a traductor a la mateixa Biblioteca... Però, tot això cal fer-ho d'una forma clarament consensuada, evitant debats estèrils que només perjudiquen la memòria de qui tant ha aportat a la nostra vila. Cal fer que, amb una declaració institucional, si voleu en forma de moció (i tant és si és a iniciativa d'aquest o aquell partit) que es reconegui amb la unanimitat de totes les forces polítiques, entitats i ciutadans, la figura d'en Ramon Folch i Camarasa. Des del moment en que la setmana passada vam tenir coneixement de la presentació de la moció no hem deixat de demanar, de suplicar, que es retiri, que en parlem entre tots amb calma, que cal fer-ho bé, que en Ramon Folch no es mereix un debat polític que només farà que perjudicar la seva memòria. S'ha optat legítimament per mantenir-la. Ha passat el que ens temíem. I dic tot això deixant de banda els processos participatius actualment oberts. tant el de la pròpia Biblioteca com el del Reglament de Participació Ciutadana que estem apunt de deixar enllestit, en aquest cas, amb un enorme esforç per aconseguir un consens absolut, com segur que també aconseguirem amb el nom de la Biblioteca. Però, el com, les presses i no sé què més, han fet que passés l'inevitable i que, davant tant desagradable situació ens veiéssim obligats a abstenir-nos malgrat estar totalment d'acord amb la proposta, com així es va expressar també per part d'altres grups.
I us deia que no vull pas entrar en cap debat sobre això, al menys de moment, ni que sigui per la memòria d'en Ramon Folch, que en cap cas es mereix que la política ho acabi envolicant tot. No es va aprovar. Només dos vots favorables d'un total de disset, ja ofereix una certa perspectiva de la situació. Hi som a temps. Ens hi podem posar entre tots i reparar aquest "accident" que ja veiem a venir. Ho vaig dir fa un parell de setmanes a Ràdio Palau: És entre tots que hem de fer els més que merescuts reconeixements. I ara, servint això d'ahir com a exemple del que no ha de tornar a passar, és quan ens hem de posar tots a l'obra i que l'Ajuntament en bloc abanderi la proposta de posar el nom de Ramon Folch i Camarassa a la futura Biblioteca. I és que bé hem sabut entre tots reconèixer la figura del seu pare, Josep Maria Folch i Torres amb el nom d'una escola, el d'un carrer, el d'una avinguda..., el nom d'en Patufet a una plaça i a una escola bressol. Bé que es va cedir la planta noble del castell de Plegamans per ubicar-hi la Fundació Folch i Torres. I bé que el Regidor Josep Maria serravinyals, en els anys norantta, va aconseguir, amb la presentació d'al·legacions per part d'aquella Unió Democràtica de la que jo mateix en formava part, recollint signatures i pressionant a tot nivell, salvar la Torre i els jardins de la casa Folch de l'especulació urbanística i així disposar ara d'un equipament que ben aviat estarà en condicions d'entrar en funcionament. Si volem, en sabem. Només cal fer-ho entre tots!
Dit això, advertint de nou que evitaré entrar en cap debat públic al respecte, us resumeixo a continuació la resta de punts del ple ordinari de gener.
El govern proposava diversos acords. Un, relatiu a clarificar la delimitació del nostre poble, després que la Generalitat estigui digitalitzant aquests límits. en aquest cas, entre altres, afectava a la finca de can Pujol, que si fins ara mitja finca es trobava a Caldes i l'altra mitja a Palau, des d'ara es considerarà que la seva totalitat es troba en el nostre terme municipal, com de fet, així constava ja en el cadastre pel que fa al cobrament de l'IBI. També fou aprovat el Pla estratègic de l'Associació de municipis de l'Eix Riera de Caldes, AMERC, com a front comú i propostes d'acció conjuntes dels sis municipis que la integren pel que fa a polítiques d'ocupació, industrialització i creació de riquesa. Es va aprovar per molt ampla majoria el projecte de pavimentació de l'Avinguda Camí Reial que, com sabeu, és la part del Camí Reial que es troba en el polígon industrial Riera de Caldes. Un altre acord de tràmit, és el relatiu a l'aprovació de les tarifes dels taxis que operen a Palau, després que s'hagin emès els preceptius informes i validat a les diverses instàncies. Finalment, en aplicació de l'acord assolit entre l'equip de Govern i ICV per a l'aprovació dels pressupostos per a 2019, es va aprovar una modificació de crèdits consistent en l'habilitació de diverses partides, dotades de moment amb un sol euro, que entenem desenvoluparan en els propers mesos. resulta destacable que una d'elles ha de servir per a la redacció i elaboració d'un Pla local d'habitatge, que lliga molt amb una de les nostres al·legacions als pressupostos per al 2019, que va resultar desestimada pel govern, en el sentit que demanàvem que es complís amb el compromís del Pla de Govern pel que fa a l'elaboració d'un Pla d'habitatge social durant el present mandat. No serà en aquest, però, esperem que, al menys, serveixi de cara al futur.
I és que, ja en l'apartat de les mocions, a banda de la que ja he comentat al principi, ICV en va presentar una relativa precisament al Dret a l'habitatge digne i l'elaboració d'un pla d'habitatge per al nostre poble que es va acordar que sigui per al periode 2020/2024. Més val això que res! com no podia ser d'una altra manera, hi vam votar a favor.
Els socialistes van presentar-ne una en defensa de la Sanitat Pública i per rebutjar la supressió del servei d'oncologia pediàtrica de l'hospital Parc taulí de Sabadell, per concentrar aquests tipus d'atencions en els dos grans hospitals de referència en la matèria, Sant Joan de Déu i Vall d'Hebron, però va resultar que ahir mateix alcaldes i diversos organismes i col·lectius de la nostra comarca van arribar a un acord amb el Departament de Salut de la Generalitat mantenint aquest servei amb poques variacions respecte del que es gaudia fins ara. Per això vam optar per donar-hi suport sense matisos.
L'última de les mocions la vam presentar conjuntament PDECAT - Demòcrates, ERC, la CUP i ICV per denunciar públicament les detencions del tot arbitràries portades a terme per la Policia Nacional espanyola el passat dia 16 de gener per terres gironines. Què voleu que us expliqui que no sapigueu ja sobre raons i no arguments dels del 155, PSOE, PP i C's amb la habitual manca de definició de Ganemos. Va tornar a ser rebutjada com totes les mocions que sobre qüestions com aquestes formulem els grups independentistes.
Esperem que en els pocs plens que em queden com a regidor d'aquest Ajuntament, no haguem de tornar a passar per situacions tant desagradables com les d'ahir, que prefereixo oblidar!
