En mig de judicis polítics, vagues generals i dedicacions professionals, no he tingut temps d'escriure darrerament. Però, sí que voldria fer algun esmén a la posada en marxa (a tres mesos de les eleccions municipals) d'uns determinats espais de la masia medieval de can Falguera. Espais que, tractant-se no de la masia en sí sino dels d'un lateral que, com ja es va fer durant el mandat d'en Jordi Pujol com a regidor de Cultura, ja venien utilitzant la colla dels Geganters i els Grallers, així com l'associació de veïns de can Falguera, als que ara s'ha afegit la Societat coral la Unió per portar-hi a terme els seus assajos. De la pròpia masia, s'ens anuncia que ben aviat sortiran a la llum els plecs de condicions per a un concurs públic destinat a adjudicar l'us de l'equipament a alguna entitat perquè hi porti a terme algun tipus d'activitat cultural. Després ens omplim la boca de Participació Ciutadana..., però, ja veieu, farem un concurs per adjudicar l'us de la masia a alguna entitat, segur que molt respectable, però tant costa fer un procés de participació per saber entre tots, ciutadans i entitats, què opinem al respecte?
M'agradaria però centrar-me en la història de com hem arribat a poder disfrutar en aquests moments d'un equipament tant extraordinari com és la masia de can Falguera. I és que, com us podeu imaginar, no cal rumiar massa per arribar a la conclusió que, en qüestió de protecció i restauració del nostre patrimoni, no hi poden tenir massa a veure els socialistes. Només cal recordar la destrucció total d'una altra masia de gran interès, com va ser la de can Miqueló, o com es va aconseguir salvar per part de l'amic Josep Maria serravinyals la torre i els jardins de la casa Folch de l'especulació urbanística..., sí, el PSOE palauenc i pretenia construir blocs de pisos. ara presumeixen molt de que ja tenim pràcticament apunt la torre, però no són pas ells qui la van salvar, sino unes pressions i reclamacions formulades a tot nivell que van fer que la generalitat fés aturar el despropòsit que s'anava a perpetrar per l'Ajuntament. O, pensem en com es va trobar el Govern de CiU-ERC-PP del 2007 a 2011 la masia de can Boada, que es va haver d'apuntalar i les grans saques plenes de restes arqueològiques preparades per llençar que hi havia en el seu interior. Podríem continuar amb la gestió d'altres immobles, com el que ja s'està produïnt a can Manent, que amb el POUM van desprotegir quan nosaltres ja l'havíem inclòs en el catàleg de patrimoni i que va comportar fins i tot querelles criminals contra en Josep Maria serravinyals que la jutgessa de Sabadell va acabar arxivant manifestant que aquella querella només cercava interessos polítics i de benefici a particulars. Però, el cas és que es van sortir amb la seva, com amb d'altres finques i masies protegides que ara seria llarg d'assenyalar, però que algun dia repassarem amb calma.
Després d'entrar al govern municipal, en aquella època, sí, molt criticada, però que funcionàvem a través del sistema de l'anomenat "Peix al cove", amb una Convergència i Unió decisiva a Madrid, vam aconseguir que en els Pressupostos Generals de l'Estat s'inclogués una partida d'un total d'un milió i mig d'euros destinada a la restauració de la masia medieval de can Falguera de Palau-solità i Plegamans. Encara recordo el dia que, reunit amb l'Alcaldessa, vam rebre la trucada d'en Josep Antoni Duran i Lleida (no rigueu) sí ell, per comunicar-nos que havia aconseguit incloure aquesta partida en els pressupostos. I també el dia que, en campanya electoral per a les eleccions generals, en les que jo vaig formar part de la llista de CiU ocupant el número 26, va venir en Josep Sánchez Llibre a can Falguera per visitar la masia i fer un acte amb la nostra gent.
A partir d'aquí, redacció del projecte i mans a l'obra. No sense entrebancs d'alguns que els feia tant poca gràcia que fóssim nosaltres els qui recuperéssim una masia tant important en ruïnes, que vam passar per denúncies falses on s'informava a la generalitat de troballes arqueològiques per així poder aturar els treballs... i més maniobres que, això sí, només van aconseguir que arribats al final del mandat, quedés pendent d'execució una petita part per un import de poc més de 350 000 euros. Nosaltres vam deixar el Govern al juny de 2011 i al juliol el nou Govern socialista ja estava proclamant als quatre vents que l'Estat els reclamava 350 000 euros per no haver justificat pagaments dins de termini. Van voler envestir contra nosaltres per no haver justificat el pagament dins del termini exigit. Però, vam aconseguir silenciar les seves ànsies de voler esclafar porqueria contra nosaltres demostrant que éren ells qui havien deixat de justificar aquells pagaments i obres dins del termini requerit. Després van voler culpar a la interventora municipal, suposo que amb l'excusa que havia estat nomenada durant el mandat anterior i així poder justificar el nomenament d'un nou interventor municipal.
El cas és que van deixar passar el mandat 2011-2015 sense fer cap mena d'actuació a la masia de can Falguera. És en Jordi Pujol qui torna a posar diners en els pressupostos per acabar la consolidació pendent. I és des de fa un any i mig que les obres es van fer i que tenim partides a l'efecte en el pressupost. però, és clar, és ara quan falten tres mesos per les eleccions municipals que els ha interessat posar en marxa les noves dependències. Ens n'alegrem molt per les entitats usuàries. Però, tinguem clar que això s'hauria fet ja fa més d'un any i que la finalitat o destinació de la part principal de la masia ja s'hauria decidit i probablement adjudicat si fos el cas.
Que ningú es deixi enredar pels falsos defensors del patrimoni. Hi ha qui sí pot acreditar una gran trajectòria al respecte. I quan us parlin d'amics de no sé quin museu, de contrainformes a la Diputació i d'entitats que s'han dedicat durant més de cinc anys a rebre més de vint mil euros cada any per a no fer res, que volen fer veure que treballen pel nostre patrimoni, només cal que us poseu en guàrdia. Algú haurà de moure peça per no deixar impune alguna activitat que, així d'entrada, desperta dubtes seriosos.
