SOM DELS PRIMERS MUNICIPIS EN LA IMPLANTACIÓ I ADHESIÓ A LA XARXA RESCAT

La Policia Local s’incorpora a la Xarxa RESCAT

La Policia Local de Palau-solità i Plegamans s’ha adherit a la xarxa de Radiocomunicacions d’Emergència i Seguretat de la Generalitat de Catalunya (RESCAT). Aquesta xarxa aplega i substitueix les principals xarxes existents fins avui amb la voluntat d’arribar a tota Catalunya i donar servei a tots i cadascun dels operadors de seguretat i d’emergències.

“L’adquisició i incorporació de la xarxa RESCAT a la Policia Local de Palau significa una important millora que permet abandonar el sistema analògic de comunicacions” apunta el regidor de governació Jaume Oliveras. Per la seva banda, l’Inspector en Cap de la Policia Local de Palau-solità i Plegamans, Xavier Virgili, ha apuntat que aquesta xarxa incorpora el sistema digital que millora la qualitat de la veu, de la seguretat de les comunicacions, així com la possibilitat d’implementar missatges de text.

A banda d’aquestes millores, el dispositiu digital permet disposar de quatre canals, dos d’ells per a ús exclusiu de la Policia Local. Així, un dels canals de la Policia servirà per a dispositius especials que no interfereixin les comunicacions genèriques i l’altre permetrà la comunicació amb Protecció Civil. Els dos restants possibilitaran la comunicació directa amb el CECAT a nivell comarcal i la coordinació a les policies locals del Vallès Oriental i Occidental. La xarxa també permet habilitar canals a nivell provincial i a nivell de tota Catalunya per comunicar de manera directa els diversos operadors de seguretat i emergències en cas de catàstrofe o emergència.

De moment el sistema es posa en marxa amb el funcionament d’un equip a la central de la Policia Local de Palau-solità i Plegamans, quatre equips en cada un dels vehicles de quatre rodes i 14 emissores portàtils.

VAL LA PENA LLEGIR AQUEST ARTICLE D'EN JORDI BARBETA PUBLICAT A LA VANGUARDIA DE DIUMENGE PASSAT:

LOS CATALANES YA PAGAN MÁS

Catalunya, Balears, València y Madrid son las comunidades autónomas que más impuestos pagan a la Hacienda estatal, pero los catalanes tienen además el privilegio de tener los tipos impositivos más altos de España. El tipo marginal máximo del IRPF en Catalunya se sitúa en el 49%, el nivel más alto de toda España. Mientras Madrid, La Rioja, Murcia y Valencia han reducido los tipos del IRPF, Catalunya los ha incrementado. No es el único caso, pero la vicepresidenta económica del Gobierno español, Elena Salgado, sostiene que todavía “hay margen” para que los catalanes paguen más impuestos y ha provocado una tormenta política, porque Catalunya es la única comunidad autónoma que ya los ha subido todos, menos uno, el impuesto de sucesiones, que el tripartito redujo, cuando otras comunidades autónomas ya lo habían suprimido.

“Afortunadamente, en la sociedad española todavía tiene muchos márgenes, pero el margen que no tiene es que los catalanes tengan que pagar aún más impuestos”, ha declarado a La Vanguardia con la moderación que le caracteriza Andreu Mas-Colell, que además de ser el conseller de Economia, está considerado el economista español más reconocido en el mundo.

El president de la Generalitat, Artur Mas, rechazó de plano un nuevo incremento fiscal por razones económicas, pero hasta los socialistas catalanes rechazaron la idea también por prudencia política. Mas sostiene, igual que varios economistas, que más impuestos ahogaría a las empresas, impediría la reactivación y no serviría para reducir el déficit, sino para aumentarlo. Pero, además de este argumento clásico, el president y también los socialistas catalanes vienen a coincidir en que otra subida de impuestos podría resultar “una imprudencia”, en un momento en que está cuajando en la opinión pública catalana un sentimiento generalizado de “fatiga fiscal” y de “abuso” que pone de manifiesto la enorme diferencia entre los que pagan los catalanes y lo que reciben a cambio en forma de prestaciones, lo que ha dado en denominarse “déficit fiscal” y que los sectores soberanistas denuncia como “el expolio”.

HAN SUBIDO TODOS LOS IMPUESTOS MENOS UNO. Los catalanes pagan más por el Impuesto sobre la Renta, por sucesiones y donaciones , para financiar la sanidad, por las transmisiones patrimoniales y por la matriculación de vehículos. Son prácticamente todos los impuestos que dependen de la Generalitat y que el tripartito ya se vio obligado a incrementar cuando advirtió la crisis financiera que se le venía encima. No aumentaron esos impuestos, al menos como lo hizo Catalunya el resto de comunidades autónomas: Los ciudadanos de Catalunya pagan más ahora por este concepto que los ciudadanos de Madrid, Valencia, Euskadi y Navarra.

El déficit sanitario. Los catalanes también pagan más para financiar su sanidad y, en cambio, la sanidad catalana está infrafinanciada respecto a otras comunidades y no puede ofrecer las mismas prestaciones. Catalunya introdujo el céntimo sanitario hasta el nivel máximo permitido. Es una de las seis únicas comunidades que ha creado este tributo pero es la la comunidad que lo ha puesto a un nivel más elevado, 2,4 céntimos por litro de carburante. El déficit más preocupante que ha de resolver el nuevo Govern de la Generalitat es el de la sanidad, que presenta un desfase de 850 millones de euros. Es una cifra descomunal. Sin embargo, si la sanidad catalana tuviera la misma financiación por habitante que el País Vasco, en vez de déficit, la sanidad catalana tendría 2.000 millones de superávit, haciendo el cálculo con datos de 2009 del ministerio del ramo. Catalunya tuvo entonces una financiación sanitaria de 1.295 euros por habitante y año, mientras que la del País Vasco fue de 1.675 euros por barba. El concierto económico le proporciona sólo en este ámbito sanitario 380 euros más por persona y año. Pero con la financiación de Extremadura, que no tienen concierto económico -1.658 euros por habitante- la diferencia por persona sería 363 euros y el superávit de la sanidad catalana se quedaría en 1.900 millones de euros. “La de gente que podría cambiar de sexo gratis con ese dinero”, suelen bromear los médicos catalanes aludiendo a las nuevas prestaciones que se han incorporado al sistema en varias comunidades.

Menos prestaciones. Las dificultades financieras de la Generalitat le impiden plantear prestaciones sociales que sí ofrecen otras comunidades autónomas con menor nivel de renta y cuya financiación depende de las aportaciones solidarias de las comunidades más dinámicas como Catalunya:. Por ejemplo, en Galicia, la Rioja y Castilla-La Mancha han puesto en práctica programas para la gratuidad de los libros de texto escolares. Y todas las comunidades autónomas regalan los ordenadores portátiles a los alumnos de secundaria. Catalunya es el hecho diferencia. Las familias tienen que pagar la mitad. Andalucía dispone además de transporte escolar gratuito desde los 3 años hasta el bachillerato. En diversas comunidades autónomas aunque no en todas se han implantado desgravaciones fiscales por ayuda doméstica, por adopción internacional, para gastos de guardería. En Catalunya no hay nada de eso.

El culebrón de las becas. Una de los traspasos más trabajados por todos los gobiernos de la Generalitat desde la transición ha sido el de las becas, pero aún está pendiente y eso que el Tribunal Constitucional se pronunció a favor del traspaso. Mientras el traspaso no llega, resulta que Catalunya concentra el 18% de los estudiantes españoles, pero sólo reciben beca el 5% de los estudiantes catalanes de primaria y de ESO. En España, cobran beca o alguna ayuda el 17% de los estudiantes de bachillerato y formación profesional. En Catalunya, sólo el 6,3%. En este caso, más que Madrid, donde sólo estudian con beca el 5,4%. En Euskadi son el 16,3% y en Andalucía, el 26,3%.

El coste de la vida. Además de la presión fiscal y de las prestaciones sociales, incide en ambos ámbitos el hecho de que el coste de la vida es también más caro en Catalunya. Según el informe de la Fundación de las Cajas de Ahorro (FUNCAS) la variación catalana del IPC fue en el último trimestre del año pasado de 2,7. Los precios más altos afectan especialmente a gastos básicos como la vivienda, pero afectan también a las prestaciones. Por ejemplo, los recursos que el Estado aporta para pagar una plaza en una residencia para una persona dependiente cubre entre el 80% y el 90% del coste total en Asturias, Extremadura o Galicia. En Catalunya apenas alcanza a pagar la mitad.

A todo tren. Hay otras diferencias de precio menos comprensibles. El coste por kilómetro del tren de alta velocidad de Barcelona a Madrid y viceversa es un 10% más caro que el de Valladolid a Madrid, un 27% más caro que el de Málaga y un 41% más caro que el de Sevilla. Estos datos los ha suministrado la propia Generalitat que ha estudiado el hecho diferencial ferroviario llegando a conclusiones pintorescas. De los trenes que se construyeron en la década de los 70, el 40% circula por Catalunya, mientras que en Madrid sólo representa el 9%. Lo que significa que en la región de la capital circulan más trenes y más modernos.

Más peajes. Hay otros gastos específicos en Catalunya que no son impuestos, pero que los catalanes han de soportar más que en otras comunidades. El gran tópico son los peajes. Catalunya es, por supuesto, la comunidad que tienen más en cifras absolutas. En cifras relativas le supera La Rioja, la única comunidad con la que Catalunya comparte el honor de tener más kilómetros de peaje que sin peaje. En el conjunto de España, el 20% de las vías de gran capacidad son de peaje. En Catalunya, la proporción se eleva al 50%.

La inmigración. Uno de los impactos que han afectado a la prestación de los servicios sociales en Catalunya es el aumento de población por el fenómeno de la inmigración que ha disparado el gasto en sanidad, enseñanza, servicios sociales y otras prestaciones. Catalunya ha acogido más inmigrantes que ninguna otra comunidad autónoma. El censo de 2009 cifra en 1.189.279 los trabajadores extranjeros empadronados en Catalunya, Madrid queda muy cerca, pero el País Vasco registra casi diez veces menos.

El déficit fiscal. Al final todo se resume con la cuentas del déficit fiscal, la diferencia entre lo que pagan los catalanes y lo que reciben a cambio. Según la balanza fiscal publicada por el Ministerio de Economía, que es el estudio que da la cifra menor de todos los publicados, el déficit alcanza el 9% del PIB catalán. Son 18.000 millones de euros y unos 2.400 euros por persona y año. Para una familia de cuatro miembros, son casi 10.000 euros una cantidad superior a la cuota anual de las hipotecas que se están pagando ahora mismo. Catalunya es la cuarta comunidad en términos de PIB por habitante, pero es la octava en términos de renta familiar bruta en poder de compra. (Datos Funcas).

El economista Xavier Sala- Martín, de la Columbia University, suele describir la situación así: “Hay países, como Estados Unidos, en el que se pagan pocos impuestos y se obtienen pocos servicios a cambio; Hay otros, como Suecia, en el que se paganmuchos impuestos y reciben muchos y buenos servicios a cambio. Catalunya es un fenómeno insólito porque paga muchos impuestos pero obtiene muy pocos servicios a cambio”.

COMENÇA LA PRE-CAMPANYA

Estimat Jaume,

Podríem dir que amb aquest post donem per iniciada l'etapa de pre-campanya. No perquè ho diguem nosaltres, sinó perquè tots els partits polítics (bé, només alguns) ja comencen a ensenyar les seves cartes de cara a les properes eleccions municipals del 22 de maig.

Ha sortit una nova edició de la revista Palau Informatiu. Podem afirmar que amb les informacions que surten en aquesta revista, ha començat la campanya electoral. Destacar l'empenta de 3 partits polítics que formen part de l'equip de govern i d'un que no té representació, però probablement tornarà a provar sort, .

Comencem pel gran. Convergència i Unió no escatima espai i segueix amb les 4 pàgines de publicitat. Amb una imatge força clara ens explica totes les virtuts del govern de la Sr. Pla. De fet, a can convergència, conscients que la campanya comença el dia després de les eleccions, ja fa temps que no escatimen en explicar allò que fan.

És moment de parlar dels amics comunistes. La Sr. Marcuello sap que ha treballat durant molt temps i ha pres gran part del protagonisme als desorientats amics socialistes. En el seu anunci de Palau Informatiu ens expliquen l'inici d'una sèrie de xerrades per tractar temes que poden ser d'interès per als ciutadans. ICV sap que pot esgarrapar molts vots dels socialistes i per això treballa intensament.

Qui ja ens anuncia oficialment que és candidat a les eleccions municipals del proper mes de maig és el Sr. Truyols d'ERC. Em sobta l'anunci que han publicat al Palau Informatiu. Només parla de les seves virtuts en l'àmbit professional i personal. No ha fet res aquests 4 anys? Han de limitar-se a explicar que ha fet ponències varies I que té molts contactes? Potser vol desmarcar-se de l'equip de govern per evitar que el relacionin massa amb el PP?

El més llest és el Sr. Zambrana que aprofita un anunci publicat per l'associació de comerciants l'Illa per fer-se propaganda. D'aquesta manera, no ha de posar cap anunci. La feina li fan els altres...

Finalment, avui hem de parlar d'un nou partit que torna a entrar en joc. En l'anunci que publica la CUP ens explica propostes varies. A qui faran mal?

Ens queda parlar dels amics socialistes. Sembla que el tema de les primàries va en serio i que en breu veurem com la Sr. Padrós i algú altre s'hauran de disputar el lideratge. Sembla que la Sr. Cabezas, una possible successora, està massa arraulida a les faldilles de la Sr. Padrós, i per tant, no sembla que hagi de ser ella la que li disputi el lloc. Qui serà doncs? Aquesta incognita ens té a tots intrigats, doncs has de pensar, que com més tardin a presentar el candidat, menys posicionat estarà. Diguem que mentre no tinguin un líder clar, la Sr. Pla i la Sr. Marcuello tindran el camí lliure...

Abans d'acabar, deixem parlar del projecte de la piscina, doncs tots els partits, PSC i ICV s'afanyen a deixar clar que volen la piscina, però no de la manera que ho vol l'equip de govern. Com quedem? Volen o no volen la piscina? El poble vol una piscina i poc els hi importa com s'ho farà l'Ajuntament. A més a més, has de tenir clar que si finalment s'impulsa el projecte de la piscina, qui en traurà profit serà el proper govern que surti de les les urnes el 22 de maig. Per tant, tots els partits en poden sortir beneficiats. Clar que en política, qui està a govern explica que fa moltes coses i els qui estan a l'oposició ha de criticar-ho tot per criticar oi?


En fi Jaume, anirem parlant. Sigues bo i que no et passi res en aquests últims mesos.


Armengol



Ei Armengol!
Avui, precísament pensava en que ja feia dies que no m'enviaves cap de les teves epístoles, i, mira per on, aquí et tenim de nou provocant que, gustosament hagi de contestar les teves sempre intel·ligents interpel·lacions. I, per cert, veig que m'escrius cada cop que surt alguna de les revistes locals, i m'encurioseix observar com hi ha publicacions que et limites a llegir-les per Internet, i en canvi d'altres, com el Palau Informatiu no tens cap inconvenient en seguir-les en el seu format paper. I en honor a la veritat, t'haig de dir que val molt la pena la pàgina web d'aquesta revista, no només perquè és molt complerta i encertada, sino tambè, i jo amb això m'hi fixo molt, perquè fa l'esforç de fer molt accessible el lloc web a les persones amb discapacitats visuals, introduïnt una opció sonora als seus diversos continguts.

Passant als diferents temes que em planteges, és evident, i no podia ser pas d'una altra manera, que ja ha començat la precampanya per a les properes eleccions municipals del dia 22 de maig. Pensa que, com aquell qui diu, ja som a mitjans de febrer, i per tant només resten tres mesos per a que tingui lloc l'esdeveniment més important que un municipi pot celebrar en democràcia: que la gent del poble pugui escollir quina o quines persones volen que els representi i treballi pels seus interessos durant un període de quatre anys. I, no cal que et digui que, des que la Mercè Pla em va rescatar de l'anonimat polític ara fa quatre anys, n'estic molt però que molt satisfet de poder dedicar uns anys de la meva vida a treballar pel poble on vaig néixer, he viscut tota la vida i d'on són totes les generacions que em precedeixen. I n'estic orgullós d'haver-me reincorporat a l'activitat política local sense haver de deixar l'exercici de la meva professió com advocat, i sempre expressaré la meva plena disponibilitat a seguir prestant-me per a tant alta i noble tasca.

vols, com sempre, parlar dels altres. I comences però per la formació majoritària a l'actual govern, com és convergència i Unió. com has vist la nostra formació té molt clares les idees, deixa palesa la gran feina feta durant aquests quatre anys, i fa una petita comparació amb la realitzada durant dotze llargs anys socialistes que, a més, foren de bonança econòmica! La vas notar per algun lloc tu aquesta bonança? En que es feien pisos i pisos? cases i cases?

Pots comprovar com en aquests dotze anys de disbauxa només es va construir un pabelló amb tots els defectes constructius haguts i per haver, un escorxador per als joves que no tenia ni projecte d'instal·lació elèctrica, ni de clavegueram, amb goteres per totes bandes, un pobret edifici per a Promoció econòmica i serveis socials que no donava resposta a les necessitats del municipi, i res més! Això sí: totes les urbanitzacions que vulguis, la majoria de les quals les hem hagut d'heredar amb sentències judicials del tot contràries i gravoses per a les arques municipals.

Vull dir amb això, que no ens costarà massa explicar la gran feina que hem fet, ja que, quan algú es decideix a fer comparacions amb etapes anteriors, salta a la vista la magnitud del desori socialista! ells, però, sí que no tenien cap recança a l'hora de destinar més de 450 000 euros per a una festa Major que, el Regidor Miquel Truyols s'ha vist en la necessitat de rebaixar-la a 190 000 en la darrera edició, i això sense que es noti cap baixada en la qualitat de l'event!

Si ens fixem en el que publiquen els socialistes palauencs, observem, per una banda, que no hi ha projecte, propostes, idees..., i per una altra, que tampoc tenen el o la cap de llista decidits. Informacions de darrera hora m'expliquen que el proper dia 18 de febrer tindrà lloc una assemblea local del PSC on sembla que, finalment, la sra. Padrós haurà aconseguit apartar del seu davant els obstacles que afavorien la celebració d'unes primàries també a Palau, i així serà definitivament proclamada com a cap de llista del partit, després de dotze anys d'alcaldessa i quatre de silencis inexplicables. Es veu que la divisió interna entre els més pro PSC i els més pro PSOE ha acabat fent que s'imposés el sector més espanyolista al que pertany la Teresa Padrós. I ves que això no faci que algú com en Miquel Truyols encara en pogués treure profit! O, com tu dius, conseqüència de la tenacitat de la Sra. Marcuello, que sigui ella qui acabi emportant-se una part important de l'electorat més catalanista del PSC.
M'ha fet gràcia, per cert, que et refereixis a la gent d'ICV com a els Comunistes; no saps pas com es posen cada vegada que el Regidor Albert font es refereix a ells en aquests termes en els plens municipals! Però, de totes formes, el sostre electoral dels que tu anomenes Comunistes, és el que és, i per molt que puguin millorar els seus resultats, molt difícilment podran aconseguir més dels dos regidors actuals.

Tens molta raó amb el que dius d'en david zambrana. En sap molt d'aprofitar les oportunitats, i coneixedor de la tendència creixent del seu partit en general, no li caldran masses esforços per millorar els seus resultats i obtenir més representants al consistori.

D'en Miquel Truyols, ja saps que no en puc parlar pas malament, al tractar-se d'un gran amic meu, malgrat pertanyi a una altra força política. I és clar que n'ha fet molta de feina; però ara el que li toca és promocionar la seva imatge, la seva vesant professional i artística, perquè la gent comenci a saber que serà ell i no un altre el cap de llista d'ERC a Palau. I això que, de dificultats no n'hi mancaran, donat que els vots més radicals, des del punt de vista més independentista, s'els haurà de disputar amb els de la CUP i no sé si també amb els de Solidaritat i algun que altre grup que pugui surgir en el temps que queda fins a les eleccions. Però, és cert que la feina feta, tant pel que fa a cultura, festes i Patrimoni, com pel que es refereix a Medi Ambient, és prou clara que no els costarà tampoc massa d'explicar.

Els de la CUP, en canvi, sí que fan propostes, com això de cobrar taxes als caixers que hi ha al carrer: Quants d'aquests n'hi ha a Palau? O les polítiques en favor de l'ocupació de pisos deshabitats, promoció del comerç local, etc. Res que no s'estigui treballant ja des de l'actual govern. O la tant esperada biblioteca municipal, que ha de ser un dels grans projectes per a la propera legislatura!

Finalment, parlem de la Piscina. No t'ha fet una certa vergonya aliena percatar-te del sentiment de ràbia que provoca en els dos grups de l'oposició que sigui aquest govern qui la faci? Diuen els socialistes que millor deixar-ho per a temps econòmicament més pròspers! Quin fart de riure! On éren i què van fer ells durant els dotze anys de vaques grasses?

Tingues molt clara una cosa: Tothom vol la Piscina menys ells, que el que no volen és que la fem nosaltres! No hi ha més! I tot el que diuen sobre la futura adjudicació és mentida. Menteixen amb les quotes, amb l'import que hi ha de posar l'ajuntament, amb el tipus d'empresa adjudicatària que, per cert, també l'està construint a l'Anmella del vallès, amb alcaldessa socialista, i ben contenta que n'està!

armengol: espero amb candeletes la teva propera misiva per a poder seguir analitzant, a la meva manera i sense faltar a ningú, l'actualitat política de Palau-solità i Plegamans.

Fins aviat.

PER MILLORAR ENCARA MÉS, SI AIXÒ ÉS POSSIBLE, EN MATÈRIA D'EDUCACIÓ VIÀRIA

La Diputació de Barcelona dóna quatre bicicletes a l’Ajuntament

La Diputació de Barcelona ha donat quatre bicicletes tot terreny a l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans després que el consistori les sol•licités. Les bicicletes han estat lliurades junt amb cascos de seguretat, cadenats contra robatoris i comptaquilòmetres.

Dues d’aquestes bicicletes són per a l’ús de la Policia Local. Sobretot serviran per a les sessions pràctiques d’Educació Viària que fan els agents de la Unitat de Mobilitat Segura amb alumnes dels centres educatius del municipi, si bé podran ser útils també per a altres tasques de la Policia Local. Les altres dues serviran per als desplaçaments que fan la resta dels treballadors del consistori dins del municipi per desenvolupar les seves tasques, amb la intenció d’incentivar l’ús de la bicicleta en lloc de vehicles motoritzats, sempre que sigui possible.

L’equip de govern considera que l’ús de les bicicletes per part dels treballadors municipals és important per tal que l’administració pública actuï de forma exemplar a favor d’un model de mobilitat més saludable i sostenible. La promoció d’aquestes mesures serveix per donar compliment efectiu als compromisos presos per l’Ajuntament en iniciatives internacionals com l’Agenda 21 o el Pacte d’Alcaldes Contra el Canvi Climàtic.

CAL UNA REVOLTA CONTRA ELS XANTATGISTES

El servei de rodalies de Barcelona ha tornat a fallar de forma flagrant els darrers dies. Ha tornat la indignació, les peripècies, la desesperació, els
problemes d’arribar tard a la feina, l’afectació inadmissible en definitiva al dret a la llibertat de circulació i de moviments dels ciutadans d’aquest
país.

Es pot afirmar que el traspàs de les rodalies que va gestionar el tripartit ha estat un fiasco, perquè han canviat de moment els colors dels trens, i poca
cosa mes. La qualitat del servei encara haurà d’esperar per a millorar.

Els maquinistes, autèntica casta privilegiada del món dels ferrocarrils, es van declarar en una mena de vaga de zel encoberta, de forma continuada, en línies
i horaris estratègics per a provocar el caos.

Llegeixo que en un dia s’han cancel·lat 38 trens, i que la mitjana ha estat de 30 minuts de retard. 40 persones causen una alteració de la mobilitat de
unes 400.000 que son les que agafen el tren de rodalies de cada dia. Els afectats s’han organitzat en una plataforma, que es pot consultar a la web renfadats.org.
El Síndic de Greuges actuarà d’ofici en aquest cas.

No ha estat formalment sinó l'incompliment d’horaris amb pretextos como "la falta de confort" del seient del maquinista. El motiu de discòrdia sembla ser
l’organització dels horaris del col.lectiu.

Sigui com sigui, ja és hora que els ciutadans d’aquest país ens rebel·lem contra les decisions prepotents de determinats col·lectius, que fan servir les
seves reclamacions laborals per a provocar el caos a una societat massa castigada per un mal servei. Davant la dictadura de determinats grups minoritaris
que es creuen legitimats per a qualsevol cosa, cal que diguem prou amb contundència. Primer els controladors, ara els maquinistes, i demà a veure qui ens
farà la guitza. Els ciutadans, destinataris dels serveis públics, no podem admetre la constant cerimònia del descontrol. Per imatge del nostre país, i
per dignitat. I jurídicament per un pur principi de proporcionalitat. Una patata calenta més per al nou govern.

ADRIANA I JAVI: DOS GRANS AGENTS I MILLORS PERSONES

Dos agents de la Policia Local prenen possessió de les seves places

Dos agents de la Policia Local de Palau-solità i Plegamans van prendre ahir possessió de les seves places com a funcionaris de carrera. Per a l’Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, Mercè Pla, aquesta presa de possessió “evidencia la feina que s’està fent en favor de la seguretat ciutadana del municipi”. I és que Pla manifesta que aquest “és un dels eixos estratègics que l’equip de govern s’havia marcat per aquesta legislatura”. La millora de la seguretat s’aconsegueix, segons l’Alcaldessa, “amb la dotació de més professionals i amb la millora de les infraestructures i els equips”. En total, la Policia Local compta ara amb 27 agents, quan a principis de la legislatura (juny del 2007) n’hi havia 21.

Els dos agents que han pres possessió van obtenir els millors resultats en les proves del concurs públic que l’Ajuntament va convocar per cobrir les places. Després de 6 mesos d’estada a la Policia Local, els dos agents van superar amb bones qualificacions el curs de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Després d’aquesta formació, ambdós han completat 6 mesos més de pràctiques a la policia palauenca. “Estem molt contents d’incorporar professionals amb tan bones qualificacions perquè això garanteix que la seguretat ciutadana està en bones mans”, afegeix l’Alcaldessa.

Millora i modernització
El regidor de Governació, Jaume Oliveras, especifica que aquestes dues incorporacions “s’emmarquen en el Pla Estratègic de Seguretat establert al principi de la legislatura, on hi ha fixades mesures com la creació de places d’agents, el nomenament de caporals i la modernització de la Policia Local”. Entre les mesures preses en aquesta legislatura hi ha la designació d’un Inspector en Cap i l’establiment d’un organigrama amb un Sotsinspector (que dirigeix l’àrea de territori, les patrulles i l’activitat de la policia al carrer), un sergent (que gestiona l’atenció ciutadana i l’oficina de suport) i 6 caporals per a les diferents seccions. Al principi de la legislatura hi havia 1 caporal.

“S’han creat àrees tan importants com la Unitat de Medi Ambient, la Unitat de Proximitat o la Unitat de Mobilitat Segura, que ha rebut importants reconeixements des d’institucions catalanes i europees per la qualitat de la seva feina”, recorda Oliveras. A més, s’ha establert l’Oficina d’Atenció Ciutadana, que permet fer denúncies les 24h del dia, cosa que ha fet possible que la Policia Local efectuï el 60% de les denúncies que s’interposen per fets ocorreguts al municipi. “Els Mossos d’Esquadra han felicitat la Policia Local perquè hi ha pocs municipis del nostre entorn en què tants ciutadans acudeixin primer a la Policia Local en lloc de dirigir-se a la policia catalana”, explica el regidor. D’altra banda, s’ha millorat la dotació del cos amb la incorporació de nous vehicles, com els especialitzats de la Unitat de Medi Ambient.

JA S'ACABEN LES OBRES DEL CENTRE!

Talls puntuals de corrent elèctric a partir del dia 4 a la Zona de Vianants

El divendres 4 de febrer començaran els treballs de desconnexió de l’antiga xarxa de subministrament elèctric i de connexió al nou cablejat que s’ha instal•lat a la recentment creada Zona de Vianants del centre del municipi. Per poder dur a terme aquests treballs (que tenen una durada prevista de 3 setmanes) s’han de fer talls puntuals del subministrament d’electricitat. “L’Ajuntament agraeix la paciència dels ciutadans per les molèsties que poden causar aquests talls, que són necessaris per millorar la xarxa de subministrament”, comenta l’Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, Mercè Pla.

Les interrupcions d’electricitat seran de curta durada (màxim de 2 hores), afectant a grups reduïts de veïns i comerços en cada tall. Les empreses que executaran aquests treballs es posaran en contacte amb cadascun dels abonats per avisar-los del tall i intentar pactar, especialment amb els comerços, les hores en què el tall els pot crear menys molèsties. En un principi es preveien talls de més durada i amb una afectació major d’immobles. Això s’ha pogut limitar amb la intervenció del personal tècnic de l’Ajuntament i del regidor de Via Pública, que han organitzat un mètode de treball que causarà menys molèsties per als abonats.

Un cop finalitzin aquests treballs es podrà retirar l’antic cablejat dels carrers que ara s’han transformat en Zona de Vianants així com els antics pals i altres estructures que sostenen les línies elèctriques velles. Aquests treballs, a banda de renovar l’antiga xarxa de subministrament, també “suposaran una millora estètica a la Zona de Vianants ja que es podran retirar pals del mig del carrer així com eliminar l’embull aeri de cables que hi ha actualment”, subratlla el regidor de Via Pública, Josep M. Serraviñals.

Els treballs de substitució de les línies elèctriques els duu a terme FECSA i les empreses subcontractades ITEE i ALUPU, amb la col•laboració de Grup Mas, que és qui executa les obres de creació de la Zona de Vianants, amb les quals s’ha transformat la plaça de la Vila i els carrers Camí Reial (entre el pg. de la Carrerada i el c. Barcelona), Estació i Anselm Clavé.