I seguint amb el meu post d’ahir, però ara en referència als socialistes catalans en general, passo a reproduir un escrit que llegeixo en un blog amic:
Els socialistes somiaven controlar TV3 i Catalunya Ràdio mentre eren a l’oposició, però quan van arribar al poder se'n van sentir incapaços, com de tantes
coses, i van decidir destruir-les. No hi ha imaginari socialista. Mira la Catalunya de 2008 i recorda com érem. Veuràs que la destrucció ha estat l’única
estratègia socialista. No és que em sorprengui, esclar. La idea socialista de Catalunya és Espanya. I això passa per provincianitzar Catalunya, és a dir,
per destruir-la. Aquest és el final de trajecte de tot argumentar socialista. Volgueren controlar TV3 i Catalunya Ràdio, ben segur que van intentar-ho,
però no se’n sortiren perquè una tele i una ràdio són bàsicament un imaginari i els socialistes no en tenen cap. Pel que fa a la destrucció, cal reconèixer
que amb Neus Bonet han encertat l’eina, i és així que Catalunya Ràdio ja ha perdut 70.000 oients, i que tot sembla indicar que són els primers 70.000 a
marxar, i que en marxaran molts d’altres. Alguns matins he fet l'esforç d'escoltar-la i més enllà de les consideracions polítiques, morals i estètiques,
l’única cosa que pot dir-se d’aquest programa és que és dolent. Molt dolent, espantós, de qualitat ínfima, horrible. Hi ha bons programes socialistes.
Iñaki Gabilondo presenta un bon informatiu socialista al canal Cuatro. Manel Borrell presenta un bon programa socialista a la SER. Etcètera. Però el que
els socialistes pretenen amb Catalunya Ràdio no és fer una ràdio socialista sinó dolenta, penosa, inescoltable, per ensorrar-la, perquè desaparegui, sepultada.
Els primers 70.000 oients ja han començat a desfilar. Quantes catàstrofes més, catalans, calen perquè ens adonem que s’estan carregant la nació sense
Pietat?
