dimecres, 18 de març del 2009

DÉU N'HI DÓ!

Després d’observar atònit la desvergonya dels qui, no volent ésser fiscalitzats fiscalitzen als fiscalitzadors, no sé què més ens ha de passar per que algú s’en adoni que Catalunya ja no pot caure més baix. Que cada cop ens assemblem més a una provincia de l’Espanya més profunda, que estem perdent tot el prestigi que tant ens ha costat de guanyar, que això ja no arriba ni a mediocritat,…

Què més ha de passar per que els nacionalistes reaccionem, ens unim i lluitem per la nació?

No cal que riguem del que s’han gastat els altres en corbates, ni del que s’en va de cacera i tanta quanta miseria ens envaeix dia rere dia; només hem de veure on érem i on som, com es gasten els diners públics després de rebaixar al màxim les prestacions socials, apujar el transport públic, no congelar sous, etc. I Així és com s’els gasten:


Exemples d’estudis i informes de dubtosa utilitat i/o amb irregularitats

- 1.392 € per un informe sobre “Ambientació olorosa d’un espai circular d’uns trenta metres quadrats de superfície obert per la part superior”. El teòric autor sosté que ell va cobrar per una instal·lació, no per un estudi.

- 11.000 € per un estudi d’assessorament per decidir si el departament d’Agricultura editava una guia gastronòmica sobre plats tradicionals. No té conclusions.

- 1.740 € en un informe sobre productes tradicionals de la terra, que és un compendi d’obvietats.

- Un estudi (Cinema a Internet) encarregat pel departament de Cultura, retribuït dos cops, però amb imports diferents: 10.356,6 € i 8.502,6 €.

- Un informe de 12.000 € encarregat per l’Institut Català de la Dona sobre ‘Campanya de joguines no sexistes’, que va ser modificat i en el qual s’afirma que “una criatura del nostre país veu una mitja de 147 hores setmanals”, és a dir, 21 hores de televisió al dia. Inicialment deia “xx xxxxxx anuncis al dia”.

- 6.600 € per un informe sobre “Models gràfics de pulveritzadors agrícoles” que simplement reprodueix un catàleg de pulveritzadors.

- 30.000 € per “Estudi socioeconòmic de les explotacions de l’avellana” encarregat pel departament d’Agricultura a una agència de detectius.

- 11.368 € per un estudi sobre “Disseny de parxís i puzzle de la caseta de cartró retallable”.

- 11.900 € per un estudi encarregat pel departament de Treball per analitzar el fracàs d’una campanya contra els accidents laborals. Escrit a cos de lletra 18 és totalment superficial i per tant, injustificat el seu cost.

- Un assessor proper a ERC –Juan Ignacio Marcos Lekuona- va cobrar 12.000 € per un informe sobre la reorganització del departament d’Innovació, que va ser modificat posteriorment. La primera versió tenia 112 pàgines mentre que en la segona només en tenia 23.
- Aquest mateix assessor també va cobrar 12.000 € per un informe a la secretaria de Polítiques Familiars on 40 de les 46 planes del document són resums de textos acadèmics i extractes genèrics de textos on no se cita la tasca concreta del departament.

- L’economista Núria Bosch va cobrar 6.000 € per un informe sobre finançament econòmic, però en realitat el pagament va ser tasques d’assessorament del Govern en assumptes de finançament.